Dadaisme i surrealisme PDF

Preview

Summary

Download Dadaisme i surrealisme PDF

Description

DADAISME' -Va$ser$un$moviment$antiart$sorgit$en$Zurich$(Suı6ssa)$en$1916,$als$famo> s$cabaret$Voltaire,$ quan$tota$Europa$estava$en$guerra.$La$paraula$"dada"$va$ser$trobada$per$Tzará$al$obrir$a$ l'atzar$un$diccionari,$i$segons$les$seves$proI pies$declaracions,$no$te> $cap$signiJicat.$ Es$va$caracteritzar$per$gestos$i$manifestacions$provocadores$en$les$quals$els$artistes$ pretenien$destruir$totes$les$convencions$pel$que$fa$a$l'art,$creant$una$espeI cie$d’antiart$on$ es$lluita$contra$tot$el$preestablert,$l'art$ha$de$ser$un$acte$de$rebel·lia.$ Dada$es$presenta$com$una$ideologia$total,$com$una$forma$de$viure$i$com$un$rebuig$absolut$ de$tota$tradicio> $o$esquema$anterior.$ El$moviment$dadaista$e> s$un$moviment$antiartı>stic,$antiliterari$i$antipoeI t ic$perqueI $ qu6 estionen$l'existeI ncia$de$l'art,$la$literatura$i$la$poesia.$ -Destacaren:$ Marcel'Duchamp,'Francis'Picabia,'Jean'Arp,'Max'Ernst'i$Kurt'Schwitters.'

SURREALISME' -Apareix$el$1924$amb$el$primer$manifest$surrealista$elaborat$per$Andre> $Breton$(escriptor$i$ ideoI leg$del$grup).$Aquest$donaI $la$deJinicio> :$ “Surrealisme,$nom$masculı>,$pur$automatisme$psı>quic$pel$qual$s’intenta$expressar$ verbalment$o$per$escrit$l’auteI ntica$funcio> $del$pensament.$Pensament$dictat$en$abseI ncia$de$ tot$control$exercit$per$la$rao> $i$al$marge$de$tota$preocupacio> $moral$o$esteI tica”$ El$1930$Bretón$elaboraI $un$segon$manifest.$Aquest$moviment$tambe> $s’anomenaI $ Superrealisme,$ja$que$Breto> n$va$dir:$ “Crec$en$l’encontre$futur$d’aquells$dos$estats,$tan$contradictoris$en$aparença,$com$so> n$el$ somni$i$la$realitat,$en$una$espeI cie$de$realitat$absoluta,$de$superrealitat”$ -Context$histoI ric:$ Neix$al$perı>ode$d’entreguerres,$a$partir$de$les$teories$de$Freud:$una$persona$te> $el$mo> n$del$ conscient$que$el$controla,$peroI $el$mo> n$del$subconscient$existeix$sense$el$control$de$la$ persona.$Els$surrealistes$intenten$pintar$aquest$mo> n$dels$somnis.$Per$als$surrealistes$la$ paraula$discorre$tant$de$pressa$com$les$imaginacions$i$les$associacions$verbals$ automaI tiques,$idea$que$podia$servir$per$a$la$creacio> $artı>stica.$ -Teories'de'Breton' AUTOMATISME$ •$Coneixement$de$la$PsicoanaI lisi$de$Sigmund$Freud.$El$10$octubre$de$1921$visita$a$Freud$a$ casa$seva.$ •$La$teoria$psicoanalı>tica$es$basa$en$l’associacio> $lliure$d’idees$i$defensa$l’AUTOMATISME.$ •$Breton$ja$havia$tingut$ocasio> $d’experimentar$amb$teI cniques$derivades$de$les$ investigacions$de$Freud$quan$treballava$d’auxiliar$en$un$hospital,$durant$la$Primera$Guerra$ Mundial.$ •$Practica$a$partir$de$1921$l’AUTOMATISME$(sessions$d’escriptura$automaI tica)$i$escriu$ “ELS$CAMPS$MAGNEe TICS”.$SOMNI$ •$Coneixement$de$“La$interpretacio> $dels$somnis”$de$Freud,$publicat$l’any$1900$ •$ImportaI ncia$del$somni$per$evadir-se$de$la$rao> .$ -El$gust$esteI tic$de$Sigmund'Freud$era$molt$tradicional:$no$acceptaI $mai$l’obra$dels$artistes$ surrealistes,$nome> s$li$interessaI $una$mica$la$pintura$de$Salvador$Dalı>,$que$el$visitaI $a$ Londres$durant$la$Segona$Guerra$Mundial.$

-Característiques:' -InJlueI ncia$de$les$teories$psdicoanalı>tiques$de$Freud:$importaI ncia$de$l’inconscient,$rebuig$ de$la$omnipoteI ncia$de$la$rao> ,$cert$nihilisme.$Es$produeix$un$cert$conreu$del$tema$eroI tic$en$ les$dimensions$del$sexe.$ -Propugnaven$un$esteticisme$involuntari$basat$en$l’automatisme,$en$el$graJisme$instintiu,$ en$el$qual$la$maI $no$es$deixa$conduir$per$cap$dictat$del$pensament.$Es$busca$representar$el$ fet$psı>quic$elemental$i$pur.$ -Trenquen$amb$les$convencions$socials,$fan$grans$excentricitats...$Les$tı>piques$dites$de$Dalı>$ so> n$exemple$de$l’automatisme$irracional.$ -Pinten$formes$allargades,$espais$buits$i$opressius,$metamorfosis,$etc.$Trets$que$es$troben$ molt$clars$en$certes$obres$de$Dalı>.$ -Destacaren:$ Dalí,'Miró,'René'Magritte,'André'Masson,'Max'Ernst,'Yves'Tanguy'i$Marc'Chagall.' -Automatisme:$TeI cnica$d’escriptura$i$de$pintura$surrealista.$Es$deixa$la$ment$en$blanc$i$ que$la$maI $traci$gargots$i$lı>nies$espontaI nies,$sense$guiar-la,$cercant$despre> s$formes$que$ suggereixin$elements$reconeixibles.$Se$suprimeix$el$control$conscient$de$la$ment$i$tota$ preocupacio> $esteI tica$i$moral,$fent$aJlorar$l’inconscient$i$els$elements$psı>quics$que$ constitueixen$la$realitat$me> s$profunda$de$l’e> sser$humaI .$ -L’escola'de'París' So> n$una$seI rie$d’artistes$que$sense$pertaI nyer$a$cap$avantguarda$tenen$una$gran$ personalitat,$fet$que$permet$parlar$d’individualitats.$Hi$destacaI $Amadeu.$ Modigliani,$inJluı6t$per$l’art$primitiu$africaI $en$les$seves$escultures,$mentre$que$les$seves$ pintures$es$caracteritzen$per$l’us$del$caI non$allargat....