EL Franquisme (1939-1959) PDF

Preview

Summary

EL FRANQUISME (1939-1959)Quan va acabar la guerra, Franco va fer una passejadamilitar i va establir una dictadura. Característiques del règim franquista: ● Concentració de poders ● Totalitarisme ● Caràcter unitari i centralista ● Amb repressió ● Censura i control dels mitjans de comunicacióEL SUPORT...

Description

EL FRANQUISME (1939-1959) Quan va acabar la guerra, Franco va fer una passejada militar i va establir una dictadura. Característiques del règim franquista: ● Concentració de poders ● Totalitarisme ● Caràcter unitari i centralista ● Amb repressió ● Censura i control dels mitjans de comunicació

EL SUPORT DEL RÈGIM ➢ Exèrcit: participa en la repressió, tenen càrrecs polítics i controlen els mitjans de comunicació. ➢ Església: justifiquen i defensen el nou sistema, hi ha un estat confessional catòlic, pressupost clero, imposen els valors catòlics a la societat i s’involucren en el sistema educatiu. ➢ Un partit polític: la FET i la JONS, de manera que els altres quedaven prohibits. ➢ Suport social: es creen 4 organitzacions: Frente de juventudes, sección femenina, sindicato español universitario y central nacional de sindicalistes, per controlar tots els sectors de la societat. D’aquesta manera van aconseguir adoctrinar a la juventud, definir el paper de la dona, el control dels intel·lectuals i dels treballadors i patrons.

ACTITUDS SOCIALS ➔ CLASSE ALTA: recupera influència econòmica social i política perduda duran la 2na república. ➔ CLASSE MITJANA: el trauma de la guerra va atemorir la classe mitjana que durant la guerra civil s’havien vist sobreposades per la revolució social. ➔ SECTORS POPULARS: va haver-hi un rebuig ja que estaven vigilats i reprimits.

FAMÍLIES DEL RÈGIM Com que l’accés a la política estava restringit per Franco, les famílies adinerades podien exercir una nova tendència ideològica sobre la població. FALANGISTES vs (ULTRA) CATÒLICS (molts vinculats a l’OPUS DAY).

LA REPRESSIÓ SOBRE ELS VENÇUTS El franquisme va posar fi a tots els moviments i les ideologies que havien defensar la causa republicana durant la Guerra Civil La política repressiva era planificada pel nou ordre totalitari, l’exèrcit va exercir com a poder judicial i va ser el principal executor d'empresonaments, persecucions, tortures i execucions. Aquesta política va incitar a la població a denunciar a persones contràries al règim i això va generar desconfiança.

Al 1939 es va fer la llei de responsabilitats polítiques, que pretenia la depuració de les persones properes a la república. Al 1940 es va fer la llei del comunisme i la Masoneria, que acusava a persones contràries a la religió i a la pàtria. Es van saturar les presons perquè hi havien molts presos polítics, llavors van fer camps de concentració (anomenats camps de treball) repartits per Espanya.

EL FRANQUISME A CATALUNYA En plena guerra civil, quan Franco va entrar a Catalunya a l’abril del 38 ja va signar un decret d’abolició de l'estatut d’autonomia de Catalunya. Quan va acabar la guerra, el règim va instaurar un estat centralista i unitari en que no tenia cabuda el catalanisme. La falange no comptava a Catalunya gaires militants, però Franco tenia suport de: ❏ Industrials ❏ Propietats agràries ❏ Banquers ❏ Grans comerciants El règim sempre va desconfiar dels catalans i els càrrecs de responsabilitat eren pels franquistes de fora de Catalunya. En canvi, els càrrecs menors com alcaldies o diputacions eren ocupats per catalans.

la persecució dels vençuts Es va perseguir a totes les persones considerades opositores al règim acusan-los de rojo-separatistes. La persecució va comportar: ● ● ● ● ●

Execucions: 3500 en els quals es trobava Lluís Companys el president de la generalitat i Joan Peiró, un líder sindical, els dos lliurats pels nazis al 1940. Jutjats en tribunals militars: 78.000 Exiliats definitius: 60.000 Depuracions de treballadors: Van ser acomiadats milers de funcionaris de l’administració pública i educativa. Confiscació de propietats: Van confiscar propietats a persones o entitats considerades desafectes al règim.

la identitat a catalunya Es va voler espanyolitzar als catalans. ➢ El castellà era l’única llengua oficial. ➢ El català va ser considerat un dialecte prohibit en l’àmbit públic. ➢ El català va desaparèixer de llibres, revistes, ràdio, cinema i teatre. Fins i tot es va voler prohibir a les esglésies. ➢ Es van prohibir els himnes, cançons o bandes en català. ➢ L’ institut d’estatuts catalans (IEC) treballava en la clandestinitat i les biblioteques van ser esporgades de publicacions considerades contràries al règim. El resultat d’aquesta persecució va ser el contrari a l’esperat. Una bona part de la societat va identificar el catalanisme amb l’antifranquisme i les organitzacions culturals van créixer en clandestinitat.

PERQUÈ ESPANYA NO VA INTERVENIR EN LA SEGONA GUERRA MUNDIAL? Espanya venia d’una guerra de 3 anys, llavors Franco es va declarar neutral, tot i que pels seus missatges i les seves declaracions públiques mostrava simpatia per les potències de l’Eix. Quan Alemanya va començar a guanyar força i va conquerir pràcticament França (1940), Espanya es va declarar no-bel·ligerant. Això volia dir que no era neutral perquè donava suport diplomàtic i econòmic a les forces de l’Eix però no entrava a la guerra. El fet va ser perquè els feixistes havien ajudat a Franco en la guerra civil. ➔ La raó que va donar Franco, va ser que s’havia de lluitar contra el comunisme i contra la democràcia, que segons ells, el comunisme acabaria amb la civilització cristiana.

entrevista a hendaia Els falangistes estaven a favor d’entrar a la guerra però la resta de sectors (església i monàrquics) estaven en contra. ● 1940, Franco va organitzar una entrevista amb Hitler a l’estació d’Hendaia. L’entrevista va durar 7 hores i Franco va fer peticions desmesurades a canvi d’entrar a la guerra. 2 PUNTS: 1. Volia petroli, blat, Gibraltar, Marroc francès i part d'Algèria. 2. Hitler es volia quedar amb Gibraltar i no li agradava que Franco demanés tant. Finalment, Espanya no va entrar a la guerra i va signar un tractat en el que deia que pot ser quan ho veiés oportú entraria i Hitler li va dir que si en algún moment entrés li donaria una part d’Àfrica. Malgrat que Espanya no va entrar a la guerra, Ramón Serrano Suñer, va crear la división azul (que des del 1941 lluitaven contra la URSS) perquè donessin suport a les tropes alemanyes. ● La división azul era un grup de voluntaris espanyols que volien donar suport a les tropes alemanes i lluitaven contra la URSS. Acabant la guerra al 1943 Franco es va veure obligat a distanciar-se llavors va dissoldre la división azul i es va tornar a declarar neutral. Quan la guerra va acabar, amb la derrota de les forces de l’Eix al 1945 el règim franquista va justificar la seva repressió a la guerra dient que lluitava contra el comunisme.

LA CONSOLIDACIÓ DEL FRANQUISME 1. LA NECESSITAT D’UN CANVI D’IMATGE. Acabada la guerra, Espanya va decidir sobreviure com a règim aliant-s amb els països occidents que eren democràtics i els van marginal. Els van anar traient dels llocs de responsabilitat i van abandonar els rituals feixistes (publicitat, vestimenta, cançons, banderes, salutacions, etc).

2. ELS ANYS DEL BOICOT INTERNACIONAL (1945-1947) Entre el 1945 i 1947 Espanya va rebre un boicot i un aïllament. ➢ França va tancar les fronteres i va enretirar als seus ambaixadors. ➢ Espanya no va rebre ajudes econòmiques i va ser exclòs de l’OTAN 1949 (organització militar) i del Pla Marxal 1947 (pla d’ajuda dels E.E.U.U a Europa). 3. GUERRA FREDA SALVA EL FRANQUISME A partir del 1947 el món es va dividir en dos blocs: URSS i EUA ➔ Per EUA: era més important veure Espanya com un aliat contra el comunisme. ➔ 1947: EUA es va negar a imposar sancions a Espanya.

institucions del règim Franco va fer redactar las “Leyes Fundamentales”. ❏ Fuero del trabajo (1938): relacions laborals. ❏ Ley constitutiva de las cortes (1942): consultives. ❏ Fuero de los españoles (1945): declaració de drets. ❏ Ley de Referéndum Nacional (1945): Franco podia consultar. ❏ Ley de sucesión (1947): prevèia la monarquia. Les corts espanyoles: eren procuradors escollits pel poder entre la falange, alcaldes, rectors i eclesiàstics. Els governadors civils: a cada provincia. Per escampar el govern. Els capitans generals: també a cada provincia.

l’autarquia La victoria de Franco en la guerra civil, va comportar fam i miseria al poble espanyol, llavors es va consolidar una economia poc competitiva que va impedir el creixement econòmic. Franco pretenia aconseguir l’autosuficiència econòmica i substituir el lliure mercat per l’intervencionisme de l’Estat. REGLAMENTACIÓ DEL COMERÇ EXTERIOR: S’importava només allò imprescindible (com el petroli). Això va provocar escassetat de béns de consum i demanda de la producció industrial. Llavors Franco va fer un FONAMENT DE LA INDUSTRIA: Es va crear l’INI (Institut Nacional de Industria) que fomentava la creació d’empreses públiques. (hidrocarbus, vehicles pegaso i seat, construcció naval, etc). Això va fer que hagués una REGULACIÓ ESTATAL DE COMERCIALITZACIÓ I DELS PREUS. El resultat de la política autàrquica va ser un estancament econòmic, això va tenir conseqüències negatives sobre les indústries catalanes de béns de consum, perquè aquest sector no era considerat d’interès nacional.

racionament, mercat negre i estraperlo ● ● ●

Pagesos obligats a lliurar la producció a un preu regulat. Desabastiment i racionament dels productes de 1a necessitat (1939-1952). Aparició de l’estraperlo (mercat nege) i de la corrupció.

unes condicions de vida i treball molt dures Salaris baixos. Escassetat de productes de 1a necessitat. Increments dels preus en un 700% en 10 anys. Jornades de 12-14h diàries. A causa de la fam, van haver-hi tornades de malalties ja eradicades com la tuberculosi. ➔ Taxa de mortalitat infantil de 143 per mil a l’any 1941. ➔ Homes: Esperança de vida 47 anys. Dones: Esperança de vida 57 anys. ➔ Miseria, barraquisme i ús de coves com a habitatges a les ciutats. ➔ ➔ ➔ ➔ ➔

ELS ANYS DEL RECONEIXEMENT INTERNACIONAL (1951-1959) 1. DEL FALANGISME AL INTERNACIONALISME Al 1951, Franco va remodelar el seu govern donant més pes a ministres nacionalcatòlics en detriment dels falangistes. ● Es va nomenar a Carrero Blanco subsecretari de la presidència i conseller màxim de Franco. ● També va entrar al govern Joaquín Ruiz Giménez com a ministre d’educació. 2. ENTRADA EN EL CONTEXT INTERNACIONAL 1953: Espanya signa acords amb els Estats Units: bases militars a Torrejón, Morón, Rota i Saragossa, a canvi de material bèl·lic, 465 milions de dòlars i suport polític per l'acceptació militar. A més Espanya signa un concordat amb la Santa Seu (govern del vaticà) on s’estableix confessionalitat de l’estat. 3. LA NECESSITAT DE REORIENTACIÓ ECONOMICA ● Les protestes obreres iniciades al 1951 van tornar amb força al 1956 amb un moviment vaguístic important. ● Els estudiants universitaris de BCN i Madrid van protestar també, llavors el ministre d’educació va ser cessat. ● 1957, Tecnòcrates de l’Opus Dei entren al govern a proposta de Carrero Blanco. A partir del 1957, Espanya va créixer econòmicament. 4. LEY DE PRINCIPIOS DEL MOVIMIENTO NACIONAL Va ser promulgada al 1958 feta per controlar el govern. Tots els funcionaris públics estaven obligats a jurar els principis del movimiento.

5. L’ADOCTRINAMENT DE LA SOCIETAT NORMES DEL COMPORTAMENT SOCIAL: Es va imposar a la societat els valors ideològics i morals del franquisme, especialment als joves i a les dones. ❏ Culte a Franco en publicacions i mitjans de propaganda oficial. ❏ Prohibició del matrimoni civil, divorci, avortament i homosexualitat. ❏ Formes de comportament basades en la moral catòlica tradicional (vestimenta, nois i noies junts en espais públics…) ❏ Frente de juventudes. ❏ La secció femenina era dirigida per Pilar Primo de Rivera. DONES: el codi civil retira a les dones la capacitat legal, la dona era la que havia de cuidar la família i la casa i l’home era el cap de la casa i administradors de les compres. Les dones no podien comprar ni vendre béns. Les úniques dones que treballaven era amb el permís del marit i es va acceptar la desigualtat salarial pel sexe.

L’OPOSICIÓ EXTERIOR: ELS REPUBLICANS A L’EXILI La repressió sobre els republicans va provocar l’exili de milers d’ells. A l’interior l’oposició es va anar reorganitzant amb moltes dificultats. ● Mig milió de persones van fugir a França o Nord Àfrica. Alguns van tornar, ja que el franquisme prometia no actuar sense delictes. ● 170.000 no van tornar, entre ells intel·lectuals, artistes i científics. ● A França colonia d’immigrants: Tolosa, Montpeller i Perpinyà. ● Altres es van enrolar a la resistència contra els nazis. ● Alguns van marxar a G. Bretanya o Amèrica. ● Govern republicà, català i basc, continuaven a l’exili. ● Després de l’execució de Companys, Josep Irla va ser el president de la generalitat fins al 1954 que va dimitir i es va escollir a Josep Tarradelles. ● Sense suport els comunistes i anarquistes van defensar amb lluites guerrilleres. ● Socialistes i republicans va apostar per via diplomàtica contra el franquisme.

EL FRANQUISME: L’ETAPA DEL CREIXEMENT ECONÒMIC (1959-1975) LIBERALITZACIÓ I PLANS DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC A finals dels 50 la greu situació econòmica d’Espanya demanava canvis. 1. PLA D’ESTABILITZACIÓ (1959) ● Estabilització econòmica: reduir inflació congelant el sou i elevant els tipus d'interès. ● Liberalització interior de l’economia: eliminant el control dels preus. ● Liberalització exterior de l’economia: eliminant obstacles a l’entrada de mercaderies i capitals estrangers i la devaluació de la pesseta respecte el dòlar. 2. ➔ ➔ ➔

L’HORA DELS TECNÒCRATES 1957 Entrada al govern els tecnòcrates vinculats a l’Opus Dei. Per sobreviure, el règim necessitava un creixement econòmic. Els falangistes van ser relegats a ministeris més socials: Treball, sindicats, habitatges…

3. PLANS DE DESENVOLUPAMENT Són plans destinats a impulsar el sector públic i donar ajudes als inversors provats. PLANS QUADRIENNALS (1964-1975) Dirigits per López Rodó: ❏ Accions estructurals: per resoldre deficiències de la industria. ❏ Pols de desenvolupament: per reduir desequilibris regionals. Resultats de la planificació franquista: Es va dotar el país d’infraestructures (elèctrica, refineries de petroli, carreteres, etc) i matèries bàsiques com carbó, acer i alumini. 4. EL PAPER DE L’ESTAT Es va implementar una Reforma Fiscal basada en els impostos indirectes i en controlar la despesa pública. S’incrementa el pressupost de ministeris dedicats a serveis socials i a infraestructures en detriment dels de Defensa i Governació.

ELS ANYS DE CREIXEMENT ECONÒMIC 1. EL PROTAGONISME DE LA INDÚSTRIA ➔ Entre el 1960 i 1973 va haver-hi un augment de la producció industrial a un ritme de 10% anual. ➔ Diversificació de la producció: Sector metal·lúrgic, sector químic, alimentació, tradicionals, vestit, calçat i mobiliari. ➔ Zones amb més tradició fabril (Catalunya i País Basc), va continuar el seu predomini, tot i que també es va produir la industrialització a zones noves (Madrid, ciutats com Sevilla, Huelva, Cadis…)

➔ A Catalunya creix la indústria metal·lúrgiques, químiques i farmacèutiques. 2. LA TRANSFORMACIÓ DE L’AGRICULTURA ➔ Dècada dels 60 entra en crisi agricultura de cereals. ➔ Increment de demanda de productes ramaders i hortofrutícoles: llet, carn, fruita i verdura. ➔ Ramaderia intensiva: aviram i bestiar porcí. ➔ El govern va estimular la concentració de parcel·les i el regadiu. ➔ Mecanització i intensificació de conreu produeix excedent de mà d’obra al camp. 3. ➔ ➔ ➔

LA MODERNITZACIÓ DELS SERVEIS I DE LA CONSTRUCCIÓ Increment del sector terciari: comerç, transports i turisme. Comerç internacional: exportació de béns d’equip i d’automòbils. Construcció: habitatges a àrees urbanes, hotels, escoles, hospitals, carreteres… (a Cat. autopistes de peatge) ➔ Desenvolupament del sector bancari concentrat en 7 grans bancs. 4. ➔ ➔ ➔

LA FRAGILITAT DEL MODEL ECONÒMIC Increment del 40% de la renda per habitant entre el 1960-1975. El nivell de vida dels espanyols s’anava acostant a la mitjana europea. La fragilitat del model econòmic era per dependència de factors externs (tecnologia extranjera, inversions estrangeres, interessos i decisions estrangeres). ➔ Manca de recursos públics per no haver fet una reforma fiscal progressiva. Això va impedir a l’estat fer redistribució de la riquesa i construcció d’infraestructures.

LA INFLUÈNCIA D’EUROPA El franquisme pressumia de la millora econòmica. Explicava que els encerts del seu govern havien produït el “miracle espanyol”, però hi van ajudar altres factors: ● Trameses d’emigrants: França, Alemanya i Suïssa. ● Divises del Turisme: sol i platja ● Inversions estrangeres: nord-americanes, suisses, angleses i franceses. Això va provocar un saldo positiu en la balança de pagaments.

ELS CANVIS DEMOGRÀFICS I SOCIALS -

-

CREIXEMENT DEMOGRÀFIC (1960-1975): El més alt de la història d’Espanya.Va ser provocat per el “baby boom” va haver-hi una taxa de natalitat alta i va disminuir la taxa de mortalitat. A Catalunya el creixement va ser més accentuat. POLÍTICA NATALISTA DEL RÈGIM: Absència de planificació familiar. AUGMENT ESPERANÇA DE VIDA: En homes de 67 a 70 anys i en dones de 72 a 76 anys. El desenvolupament industrial i sector de serveis va fer incrementar el nombre d’assalariats i de classe mitjana. També els autònoms, funcionaris i professionals liberals.

1. DEL CAMP A LA CIUTAT ● Moviment migratori: 1,5 milions a l’estranger i 5 milions a l’interior d’Espanya.

ÈXODE RURAL: ❏ Zones latifundistes: Andalusia, Extremadura, Castella - La Manxa i Múrcia. ❏ Zones minifundistes: Galícia i Castella-Lleó. ❏ Zones amb més atracció d’immigrants: les que oferien més oportunitats de feina (Madrid, Catalunya, País Basc…) 2. MILLORA DEL NIVELL DE VIDA ● La millora dels salaris i del nombre d’ocupats, això va fer pujar la renda per càpita i familiar, s’acostaven als índex europeus. ● La capacitat de consum per habitatge es va duplicar entre el 1960 i 1973.

PROCÉS D’URBANITZACIÓ I DESEQUILIBRIS TERRITORIALS Les migracions i el creixement ràpid de les ciutats va provocar una manca d’habitatge, de serveis públicss i d’infraestructures. Les conseqüències van ser la creació de barris nous densament poblats, el barraquisme i els habitatges d’autoconstrucció sense planificació.

LA MODERNITZACIÓ DE LA SOCIETAT La societat es va fer més oberta i plural, el paper de les dones va canviar, la societat era més laica, va haver-hi un creixement del poder adquisitiu i un accés a l’ensenyament bàsic (LGE) per tothom tant homes com dones, pobres com rics (1970).

REFORMISME POLÍTIC SENSE LLIBERTATS 1. ● ● ● 2. ● ● ● ● ● 3. ●

REFORMISME LIMITAT ALS TECNÒCRATES 1967 Carrero Blanco, vicepresident. Promoció del desenvolupament econòmic. PERÒ MANCA DE LLIBERTATS Modernització de l’administració. REFORMES INSTITUCIONALS I LEGISLATIVES 1963: Tribunal de Orden Público. 1966: Ley de Prensa e Imprenta. 1967: Ley de Bases de a Segunda Sociedad. 1967: Ley Orgánica del Estado 1969: Ley de Sucesión: Joan Carles de Borbó. TENSIONS ENTRE IMMOBILISTES I OBERTURISTES Els membres del govern es van enfrontar entre ells: Ley de Seg Soc., Ley sindical i ley de prensa. ● Escàndol de corrupció: Cas Matesa difós per la premsa, crisi al govern (sortida de Solís i Fraga) i C. Blanco per la repressió dels opositors va modificar la llei de premsa. 4. CRISI I RENOVACIÓ DE L'ESGLÉSIA ● Pèrdua d’influència de l’església en la societat. ● El concili Vaticà II vol distanciament entre l’església i el franquisme. ● Es nomena president de la Conferència Episcopal al cardenal Tarancón (partidari de llibertats democràtiques). ● Abadia de Montserrat: abat Escarré antifranquista.

REORGANITZACIÓ DE L’ANTIFRANQUISME 1. ● ● ● ● ●

●

ELS GRUPS POLÍTICS ANTIFRANQUISTES PSUC: representen els comunistes catalans, tenia una implantació social important. PCE: Dolores Ibarruri i Santiago Carrillo Organitzacions socialistes i marxistes: lluita armada de la FRAP. PSOE: mantenia la seva organització. En el Congrés de Suresnes (1974) renova la seva actuació i la seva direcció. Tenia com a líder a Felipe González. Congrés del moviment europeu (1962): A Munic participen t...