TEMA 13 EL FRANQUISME (POSTGUERRA) PDF

Preview

Summary

EL FRANQUISME: LA POSTGUERRA1. EL CARÀCTER DEL RÈGIM FRANQUISTA UN RÈGIM DICTATORIAL: El 1929 Franco volia construir un nou ordre polític “regenerador d’Espanya”, que acabés amb la democràcia liberal. El nou estat presentava aquestes característiques.  Concentració de poders: Tot el poder el tenia...

Description

EL FRANQUISME: LA POSTGUERRA 1. EL CARÀCTER DEL RÈGIM FRANQUISTA UN RÈGIM DICTATORIAL:

 -

El 1929 Franco volia construir un nou ordre polític “regenerador d’Espanya”, que acabés amb la democràcia liberal. El nou estat presentava aquestes característiques.  Concentració de poders: Tot el poder el tenia Franco (també anomenat Caudillo). Era el cap d’Estat, president del govern, generalíssim dels 3 exèrcits i cap nacional del partit únic.  Totalitarisme (inspirat en Itàlia i Alemanya): Va suprimir la Constitució de 1931 (llibertats i drets democràtics i partits polítics i sindicals). *Només hi havia 1 partit i el seu sindicat oficial.  Caràcter unitari i centralista: Abolició dels Estatuts d’Autonomia.  Repressió a l’oposició  Control dels mitjans de comunicació

-

Els enemics d’Espanya eren el liberalisme, la democràcia, el judaisme, la maçoneria, el capitalisme, el marxisme i el separatisme. EL SUPORT DE L’EXÈRCIT, DEL PARTIT I DE L’ESGLÉSIA

 -

El suport més important del règim va ser l’exèrcit (va participar en la repressió polítics i activament en el poder).

-

El partit únic va ser la “ FET y de las JONS”. Va ser utilitzat per la difusió del discurs oficial del règim i pel control en els mitjans de comunicació.

-

Es van crear 4 organitzacions massives (per aconseguir suports socials):    

-

Frente de Juventudes: Adoctrinament als joves Sección Femenina: Orientació de la dona Sindicato Español Universitario: Universitaris Central Nacional Sindicalista

L’Església també va donar suport al règim (Estat confessional catòlic). A canvi va obtenir:  Beneficis econòmics  Influència en l’educació  Imposició catòlica a la societat espanyola

1

LES ACTITUDS SOCIALS

 -

Hi va haver 3 actituds socials:  Suport: De les classes altes (van recuperar la influència econòmica, social i política que havien perdut després de la 2a República) i dels petits i mitjans propietaris agrícoles.  Passivitat: Formada per les classes mitjanes (políticament desconcertades).  Rebuig: Sectors de més tradició democràtica.

-

Els sectors populars (perdedors de la Guerra Civil) estaven sotmesos a una vigilància i repressió extremes.  Una minoria va tenir una oposició activa al règim.  L’altre part (per la por i el control policial) estaven en una situació de passivitat. LES “FAMÍLIES DEL RÈGIM

 -

Dins del règim hi va havien diferents tendències ideològiques.

-

Els primers anys van predominar els grups que van participar en la guerra (en el bàndol franquista), que eren els falangistes, carlina i monàrquics.

-

També hi havia alguns sectors conservadors (membres de la CEDA, catalanistes de la Lliga i Republicans conservadors).

-

L’Església va crear diferents grups per la inspiració catòlica:  Asociación Catòlica Nacional de Propagandistas  Opus Dei

-

Va sorgir rivalitat entre falangistes i catòlics.

2. LA REPRESSIÓ SOBRE ELS VENÇUTS -

La creació del nou règim totalitari va posar fi als moviments i ideologies que havien defensat la República en la Guerra Civil. Hi va haver una repressió que va mantenir la divisió enter vencedors i vençuts.

-

Durant tot el franquisme no hi va haver cap voluntat política de superar la Guerra o reconciliar-se.

-

Van planificar una política repressiva on només es castigava als que havien perdut la guerra (vençuts). A més a més, el càstig que volien que fos exemplar (empresonament, persecucions, tortures i executacions) perquè no hi hagués cap altra actuació de l’oposició.

-

Amb la finalitat de difondre la por entre la població, es denunciava a les persones sospitoses d’enemistat al règim.

2

-

Es va viure un “temps de por i de silenci”. Les persones amagaven el seu passat i no parlaven de política (això va afavorir per mantenir la dictadura).

-

L’exèrcit era el principal encarregat de la repressió. Durant els primers anys de la postguerra les causes es jutjaven per consells de guerra (on el processats estaven totalment indefensos).

-

Es va crear el Tribunal de Orden Público que jutjava els delictes polítics no violents.

3. EL FRANQUISME A CATALUNYA EL FRANQUISME I ELS FRANQUISTES CATALANS:

 -

A Catalunya hi havia un govern autonòmic i un fort sentiment identitari, i això va fer que el règim franquista hi establís unes característiques especials.

-

El 5 d’abril de 1938, quan van entrar les tropes franquistes a Catalunya, es va abolir l’Estatut d’Autonomia (es va posar fi a l’autogovern).

-

Aquest règim tenia un caràcter uniformista i centralista que volia acabar definitivament amb el catalanisme.

-

El suport que va tenir el franquisme a Catalunya d’una part de la població va ser pels industrials, propietaris agraris, grans comerciants i financers.

-

Hi havia molts pocs falangistes, alguns membres d’extrema dreta, carlins, i molt excombatents franquistes.

-

Els càrrecs de responsabilitat es designaven des del poder. Les màximes autoritats a Catalunya provenien majoritàriament de la resta d’Espanya (només una petita part eren catalans. Els càrrec menors (ajuntaments, diputacions...) eren ocupats per franquistes catalans (excombatents, falangistes i membres de la Lliga Catalana). Aquestes persones s’havien posicionat al franquisme per la seva ideologia o per interessos econòmics.

-

LA PERSECUCIÓ DELS VENÇUTS:

 -

La repressió contra els vençuts va ser molt gran. Van ser executats: Entre molts catalans hi havia el president de la Generalitat ( Lluís Companys) i el líder sindicalista (CNT).

-

Moltes persones també van ser sotmeses a tribunals militars, i una altra gran part es va haver d’exiliar.

-

Hi va haver una depuració de treballadors en les administracions públiques i entitats privades. Es van acomiadar funcionaris i empleats de la Generalitat, professors de la UB, de col·legis professionals, periodistes, treballadors de bancs, caixes i empreses...

-

També es van confiscar les propietats de les persones de l’oposició (teixit, cooperatives agrícoles...)

3

LA REPRESSIÓ DE LA IDENTITAT CATALANA:

 -

El franquisme va voler esborrar la identitat catalana:  Es va reprimir tots els signes de catalanitat.  Es va imposar la llengua castellana com a única oficial  Es va prohibir l’ús del català en la vida pública (es posaven sancions i multes).  Es va prohibir les revistes, diaris, llibres, espectacles públics, teatre, radio i cinema en català.  Hi va haver una persecució de les manifestacions culturals catalanes i es van prohibir els símbols de catalanitat (banderes, himnes...)  Prohibides, també, les institucions culturals catalanes (algunes ho feien clandestinament).  Es va canviar el nom de la biblioteca (Biblioteca Central).

-

Aquesta repressió va provocar una forta reacció catalanista (antifranquistes), per mantenir la llengua i cultura catalanes, tot i les dificultats polítiques.

4. PER QUÈ ESPANYA NO VA INTERVENIR EN LA SEGONA GUERRA MUNDIAL? -

El setembre del 1939 comença la Segona Guerra Mundial. El govern franquista es va declarar neutre (tot i que va mostrat simpatia als que l’havien ajudat en la Guerra Civil = les Potències de l’Eix).

-

Espanya declara la no bel·ligerància (no atacaria) després de la victòria d’Alemanya sobre França.

-

Alemanya i Itàlia van intentar integrar a Espanya al conflicte (Franco es va entrevistar amb Hitler i Mussolini):  Els falangistes eren partidaris d’entrar a al guerra.  L’Església, els monàrquics i altres sectors eren contraris a entrar-hi.

-

Es va proposar que voluntaris espanyols (División Azul) donessin suport a les tropes alemanyes a Rússia.

-

Espanya exportava un mineral a Alemanya (clandestinament) que era vital per la indústria de guerra. Això va fer que Estats Units deixés d’enviar petroli a Espanya (van haver-hi dificultats greus en l’economia espanyola, ja que no tenia fonts energètiques per fer funcionar les indústries).

-

Quan la guerra va començar a ser desfavorable per a les potències feixistes, el govern britànic i americà va pressionar a Espanya perquè es distanciés de l’Eix.

-

Es va dissoldre la División Azul i la neutralitat d’Espanya (nova relació internacional).

-

L’Eix és derrotat i Franco té por perquè s’acaben les dictadures amb les que hi tenia afinitats (vençudes).

4

5. LA CONSOLIDACIÓ DEL FRANQUISME: LA NECESSITAT D’UN CANVI D’IMATGE

 -

Després de la derrota alemanya, Espanya es va veure obligada a distanciar-se del feixisme per sobreviure.

-

Es presentava com un règim catòlic, conservador i anticomunista (volia evolucionar).

-

Hi va haver una marginació del falangisme als llocs més rellevants del règim (es van abandonar rituals feixistes).

-

Tot i l’activa oposició antifranquista, el règim continuava sent totalitari. ELS ANYS DE BOICOT INTERNACIONAL

 -

La postguerra mundial va suposar per al franquisme una etapa d'aïllament i de rebuig internacionals.

-

La persistència del franquisme va tenir un cost econòmic i polític molt gran. Espanya gairebé no va rebre ajudes econòmiques: No es va poder beneficiar del programa d'ajuda nord-americana a Europa (Pla Marshall), iniciat el juny del 1940, i va ser exclosa de la nova aliança defensiva occidental (l'OTAN). LA GUERRA FREDA SALVA EL FRANQUISME

 -

A partir del 1947, la configuració de dos blocs antagònics (l’URSS i els EUA) i el començament de la Guerra Freda van alterar de manera significativa la situació internacional.

-

En aquest nou context era més important per als Estats Units i per als països occidentals comptar amb un bon aliat en la lluita contra el comunisme (el gran enemic) que va pressionar el règim franquista per tal de forçar-ne la democratització del sistema polític.

-

Poc a poc es va donar pas a l’acceptació internacional del règim.

LA INSTITUCIONALITZACIÓ DEL RÈGIM

 -

El règim va elaborar les Leyes Fundamentales, que no tenien res a veure amb una constitució democràtica. Les cinc primeres van ser:

    

El Fuero del trabajo (1938) La Ley Constitutiva de las Cortes (1942) El Fuero de los españoles (1945) La Ley del Referéndum Nacional (1945) La Ley de Sucesión (1947): Establia Espanya com a regne i preveia la monarquia com a successora del franquisme. Franco com a cap de l'Estat.

5

-

Les Corts espanyoles no tenien cap representació democràtica, i els seus membres (procuradors) es designaven des del poder. Hi havia una representació corporativa per terços:  Sindical  Entitats  Administració local (ajuntaments i diputacions).

-

El sistema s’anomenava democràcia orgànica. A cada província hi havia un governador militar, per la dualitat de poder.

-

La Ley de Unidad Sindical va organitzar els sindicats verticals. LA POLÍTICA ECONÒMICA DE L’AUTARQUIA

 -

El franquisme tenia l’objectiu d’aconseguir l’autarquia (autosuficiència econòmica). Per fer-ho hi va haver un aïllament de l’exterior i una substitució del mercat lliure (intervenció de l’Estat en l’economia). L’autarquia tenia 3 grans característiques:  Reglamentació del comerç exterior (regulat per l’Estat):  Reducció de les importacions (va provocar l’encariment dels productes que s’importaven i una escassetat de béns de consum).  La producció industrial es va veure afectada per els problemes amb les matèries primeres i el subministrament elèctric.  Foment de la indústria: Per assegurar la independència militar i política de l’Estat.  Instituto Nacional de Industria: Volia promoure la nova política industrial i lleis per afavorir la creació d’empreses públiques (en va crear moltes i va prioritzar les inversions en els sectors de la defensa militar, com hidrocarburs).  Es va crear la hidroelèctrica Enher, es va nacionalitzar la Hispano - Suiza (es va convertir en el Pegaso) i es va crear la SEAT.  Regulació estatal de la comercialització i dels preus: Afecta sobretot al sector agrari.  Els preus baixos dels productes de primera necessitat van provocar una caiguda de la producció.

-

El resultat d’aquesta política va ser un estancament econòmic (col·lapse del comerç exterior, descens de la producció i el consum i disminució del nivell de vida de la població).

-

El nivell de vida de la població es va diferenciar dels països de l’Europa occidental (aquests van recuperar molt més ràpidament els nivells econòmics després de la Segona Guerra Mundial).

6

RACIONAMENT, MERCAT NEGRE I ESTRAPERLO

 -

El control del mercat que feia l’Estat obligava als agricultors a lliurar tota la producció a un preu regulat. Això va provocar un desabastiment dels aliments i el racionament de productes de primera necessitat.

-

Va aparèixer el mercat negre, perquè taxaven els preus per sota del cost i molts productors van preferir el mercat on el preu era entre 3 o 4 vegades superior (estraperlo). D’aquesta manera obtenien més guanys.

-

Va poder funcionar per la corrupció de moltes autoritats, tot i que va afectar als aliments, matèries primeres i productes industrials. UNES CONDICIONS DE VIDA I DE TREBALL MOLT DURES

 -

En els anys de misèria i de fam els salaris eren baixos, hi havia escassetat de productes i preus alts.

-

Va incrementar el cost de la vida de la població i dels aliments bàsics.

-

Va disminuir el nivell de vida (salaris baixos), que va anar creixent lentament. Alguns treballadors es van veure obligats a treballar més de 12 hores diàries o fins a més d’una professió alhora.

-

Una gran part de la població es va veure afectada per la fam i malalties (tuberculosi). Va incrementar la mortalitat, i l’esperança de vida va disminuir.

-

Hi havia falta d’habitatges dignes, augment de barraquisme i utilització de coves com a habitatges.

6. ELS ANYS DEL RECONEIXEMENT INTERNACIONAL: DEL FALANGISME AL NACIONALCATOLICISME

 -

El malestar creat per les dures condicions de vida i de treball i l'opressió política, va provocar protestes. N'hi va haver de massives com la vaga general de Bilbao i el moviment popular de Barcelona, a causa de l'augment del bitllet del tramvia.

-

Les dificultats polítiques i econòmiques i la necessitat de suavitzar els trets del franquisme més coincidents amb el feixisme, van portar a Franco a remodelar el govern al 1951, amb la intenció de facilitar l'apropament a les potències occidentals.

-

El nou govern va obrir una nova etapa política caracteritzada pel predomini del nacionalcatolicisme (pes més gran als catòlics, i menys dels falangistes) L’ENTRADA EN EL CONTEXT INTERNACIONAL

 -

La Guerra Freda va facilitar que les relacions internacionals d'Espanya entressin en una fase de normalització, i que a partir del 1950 fos admesa en diferents organismes

7

internacionals. El reconeixement internacional definitiu va ser l'any 1953 per mitjà de la signatura dels acords amb els Estats Units i del concordat amb la Santa Seu. -

Els acords amb Estats Units van contemplar aspectes de caràcter defensiu i econòmic. Els americans van obtenir d'Espanya el dret d'utilitzar instal·lacions militars en territori espanyol (bases de Torrejón, Saragossa...) a canvi de material bèl·lic per modernitzar les forces armades i ajuda econòmica i tècnica.

-

Franco va aconseguir el suport polític de la gran potència, que va assegurar el règim i una acceptació internacional progressiva.

LA NECESSITAT DE REORIENTACIÓ ECONÒMICA

 -

Després de l’acceptació d’Espanya en el context internacional, hi seguien havent problemes interns (situació econòmica).

-

Entre l'any 1956 i 1958 hi va haver protestes als nuclis industrials principals. Les reclamacions salarials van portar a un moviment de vagues important (sobretot en empreses metal·lúrgiques i químiques).

-

L'any 1957, Franco va fer una altra remodelació del govern, amb la qual va promocionar encara més els sectors catòlics. Hi van entrar com a ministres, els anomenats tecnòcrates (molts procedien de l'Opus Dei) que van ocupar llocs decisius en la direcció econòmica del país amb la intenció de procedir a una liberalització econòmica i a l'obertura comercial a l'exterior per tal de salvar l'Estat, a punt de fer fallida. LA LEY DE PRINCIPIOS DEL MOVIMIENTO NACIONAL

 -

Una de les primeres actuacions del nou govern de Franco va ser la Ley de Principios del Movimiento Nacional (1958): Actualitzava els principis rectors del règim sense alterar-ne el caràcter dictatorial. Tots els funcionaris públics estaven obligats a jurar aquests principis abans de prendre possessió del càrrec.

-

Els dirigents de FET i JONS volien que aquesta llei els donés grans poders al partit per poder controlar el govern.

-

L’Església, els militars i sectors empresarials es van oposar, i va acabar sent només una agrupació de les famílies franquistes.

7. L’ADOCTRINAMENT DE LA SOCIETAT: LES NORMES DE COMPORTAMENT SOCIAL

 -

El franquisme va imposar canvis en la vida quotidiana, en els comportaments

8

culturals i religiosos i la polític de tota la societat espanyola. Va ser especialment rigorós amb els joves i dones, als quals va voler imposar els seus valors ideològics i morals:  Es va imposar un culte a Franco mitjançant les publicacions i mitjans de propaganda oficial.  Es van difondre unes formes de comportament basades en la moral cristiana tradicional. El fet d'assistir a missa era gairebé una obligació. Es van prohibir el matrimoni civil i el divorci i es van penalitzar l'avortament, l'amistançament la homosexualitat.  Els vestits no havien d'anar cenyits al cos ni marcar-ne les formes, els escots no podien ser molt oberts, les noies estaven obligades a dur mitges des dels dotze anys i nois i noies no podien coincidir en llocs públics, com platges. -

Per tal d'enquadrar la societat i adoctrinar-la, es van crear diferents organitzacions.  Frente de Juventudes: L’organització juvenil.  Sección Femenina de la FET y de las JONS: Organització d’un servei social que les dones havien de fer. EL SOTMETIMENT DE LA DONA

 -

Per a les dones el franquisme va significar la pèrdua de tots els drets aconseguits durant la Segona República i la consolidació d'un sistema de valors masclista que les tornava a la llar i les considerava inferiors.

-

S'afirmava que les capacitats físiques i intel·lectuals de l'home eren superiors, i que la funció social de la dona era complementària: Mentre que l'home s'ocupava dels afers públics, la dona havia d'ocupar-se de l'àmbit domèstic.

-

El Codi Civil va retirar a les dones la capacitat legal i el marit va esdeven...