El gènere - apunts PDF

Preview

Summary

apunts...

Description

El gènere. -Homòfons amb gènere i significat diferent. Hi ha paraules homòfones (és a dir, que sonen igual), amb significats diferents segons el gènere: albor masculí: peix. Femení: blancor. canal masculí: via d’aigua (El canal de la Mànega). Femení: conducte capital masculí: diners. Femení: ciutat important clau masculí: per a clavar, dent canina. Femení: per a obrir clímax masculí: moment culminant. Femení: figura retòrica, etapa final estable vers la qual tendeixen a evolucionar la vegetació i el sòl sotmesos a uns determinats factors ambientals, sobretot climàtics. còlera masculí: malaltia. Femení: ràbia, enuig coma masculí: quadre clínic molt greu. Femení: signe de puntuació cremallera masculí: ferrocarril. Femení: els altres sentits delta masculí: d’un riu. Femení: lletra de l’alfabet grec deu masculí: numeral. Femení: font, doll editorial masculí: article de fons no signat. Femení: empresa editora fantasma masculí: aparició d’un mort. Femení: persona que simula una aparició. fi masculí: objectiu. Femení: acabament levita masculí: persona. Femení: peça de vestir llum masculí: aparell per a fer llum. Femení: claror, electricitat ordre masculí: contrari de desordre. Femení: manament paleta masculí: obrer de vila. Femení: pala menuda planeta masculí: astre. Femení: destió (Ser humiliat era la seua planeta) pols masculí: batec, templa. Femení: massa de partícules post masculí: lloc ocupat per les tropes. Femení: fusta pudor masculí: vergonya. Femení: mala olor salut masculí: salutació. Femení: bon estat de l’organisme son masculí: dormida, manera de dormir. Femení: ganes de dormir talent masculí: aptitud, moneda. Femení: gana terra masculí: sòl. Femení: els altres sentits vall masculí: excavació, rasa. Femení: depressió entre muntanyes.

-Divergències de gènere amb el castellà.

Hi ha molts substantius que tenen un gènere distint del que presenten en castellà: a) Són masculins Afront (cast. ‘afrenta’), avantatge, bacteri, batent (d’una porta), càrcer (presó), cataplasma, cep, colom, compte, contrallum, corrent (elèctric, d’aigua), costum, deute, dot, dubte, enzim, escafandre, escaire, esquirol, estratagema, faig (arbre), forest (‘floresta’), interviu, lleixiu, marge, pany (cast. ‘cerradura’), pebre, pendent, penitenciari, picaporta, regle, ret (xarxa per als cabells), senyal, somrís, somriure, sotsobre, tèrmit, titella, torticoli, parts del cos: canell, cap, engonal, front, genoll, maluc, nas, palmell, panxell, queix, queixal. (plurals): Afores, antípodes, espinacs, llegums, narius, pantalons, sostenidors, pesos (cast. ‘pesas’). b) Són femenins. Acne, àgape, allau, anàlisi, àncora, andana (cast. ‘andén’), apòcope, apòfosi, apoteosi, aroma, asma, bossa, cel·lofana, cercavila, crep, desfilada, destrossa, disfressa, dita, empara, empenya, escfalopa, espelma, esperma, espremedora, estrada, estrena, fita, flaire, fogonada, fresca (prendre la fresca), gènesi, guinyada, hematia, hemorroide, icona, imperdible (agulla), índole, letargia, llevaneu, llinda, magneto, magnòlia, maire (peix), mandala, mampara, mantegada, marató (cursa), merenga, maça, mitena (guant), molla (ressort), orenga, potinga (medicament, afait), reguera, resta, sida, síncope, serradura, síndrome, teulada, tomada; animals: au, mona, rabosa, guineu o guitlla, tonyina. Parts i òrgans del cos: cuixa, dent, entrecella, oïda, melsa, parpella. Eines, electrodomèstics: arada, ventadora, botija, gerra, sucrera, aspiradora, escorredora, espremedora, torradora. Acabatys en –or: agror, albor, amargor, bonior, coentor, cremor, dolçor, esplendor, resplendor, roentor, rojor, rubor, tebior, torpor, verdor, però són en masculí: dolor, enyor, furor, error, raor (navalla), rosegador, rumor, temor. (plurals): Alicates,

arracades,

hematies,

incisives,

noces,

pólvores,

postres,

profiteroles, tallarines, tovalles (i estovalles), xinxes, xurriaques (cast. ‘zurriago’, ‘azote’).

-El gènere dels càrrecs, professions i oficis.

Tenen adjudicatària,

forma

masculina

adjunta,

i

femenina:

acadèmica,

agregada,

agrònoma,

ajudanta,

acompanyanta, ambaixadora

(o

ambaixadriu), aparelladora, aprenenta, àrbitra, arquitecta, assistenta, astrònoma, banquera, bidella, bombera, botànica, cambrera, capatassa, capitana, caporala, cartera, catedràtica, cirurgiana, comedianta, comercianta, comissària, crítica, curandera, degana, deixebla, delegada, dependenta, detectiva, doctoranda, dramaturga, empresària, enginyera, educanda, esbirra, estudianta, examinanda, facultativa, fematera, filòsofa, fotògrafa, funàmbula, fustera, geneta, gestora, guardiana, infanta, intendenta, jurisconsulta, lexicògrafa, lletrada, magistrada, manicura, manyana, marmitona, missatgera, mossa, música, notària, oficiala, padrina, pallassa, pedagoga, pedicura, perita (o pèrita), priora, rectora, regidora, sergenta, síndica, sortílega, tècnicfa, tinenta (d’alcaldia), torera, veterinària, viatjanta, vicerectora, xèrifa, xofera (o xòfera). Acaben en –essa: abadessa, advocadessa (o advocada), alcaldessa, almirallessa, apostolessa, baronessa, bisbessa, bonzessa, canongessa, cavalleressa, clavariessa, comptessa, confraressa, consolessa, deessa (o dea), diablessa, diaconessa, doctoressa (o doctora), druïdessa, duquessa, fraressa, hostessa, joglaressa, jutgessa, metgessa, mestressa (o ama), poetessa (o poeta), prioressa (o priora), profetessa ( o profeta), rectoressa (o rectora), sacerdotessa, sastressa, vampiressa. Tenen una sola forma per al masculí i el femení: agent, agutzil, alferes, auxiliar, cap, comptable, conferenciant, conserge, cònsol, delineant, donant, edil, fabricant, fiscal, gerent, grum, guarda, intèrpret, líder, maniquí, model, pilot (i copilot), representant, sol·licitant, suplent, uixer, vigilant, vocal, xef....