Fisiopatologia - Apunts PDF

Preview

Summary

Download Fisiopatologia - Apunts PDF

Description

Infermeria Bellvitge UB 1 FISIOPATOLOGIA – Dra Ester Fusté Domínguez 1.

INTRODUCCIÓ DE VIROLOGIA : Ciència que estudia els virus

Problemàtica al 1886. Adolf Mayer. Químic. La enfermetat no se sabia a que era deguda, es mostrava a les plantes del tabac i s’obserbava unes taques de color marró a la fulla. Si entrava en contacte una planta sana amb unes malaltes, es contagiava. No se sabia que era deguda al virus del mosaic del tabac. Al 1892, Dimitri Ivanowski. Fitra sabia de les plantes malaltes per retenir les bactèries, perquè sabia que contenia aquest agent infecciós. Descobreix que l’agent infecciós traspassa filtres. Es descriu “agent infecciós” com: contagium vivum fluidum. A partir de 1930 es comença a utilitzar “Virus” que en llatí significa “verí o toxina”. Al 1935 s’ailla finalment el virus del tabac gràcies a Wendell Standley. Gairebé al mateix temps es descobreix el microscopi electrònic.

CARACTERÍSTIQUES DELS VIRUS I ESTRUCTURES QUE PODEM TROBAR Tamany: 20 i 100 nm. Hi ha diferents formes. Un bacteriòfag infectarà únicament bacteris.   

Fragments de ADN o RNA i capaços de multiplicar-se en una cèl·lula eucariota o procariota i passar per iniciar un nou cicle de replicació. Són paràsits obligats intracel·lulars La majoria infecten només cèl·lules especifiques de hoste. Especificitat dels virus.

ESTRUCTURES Tipus: (Hi ha diferents maneres de diferenciar-los  

A) virus DNA B) virus RNA A) Virus embolcallats B) Virus no embolcallat – només tenen càpside: virus nuus. L’embolcall està format per proteïnes, hidrats de C, lípids. Les espícules serveixen de ancla. Certs virus presentn projeccions implicades en l’anclatge de la cèl·lula. En els virus envoltats: espícules. En els adenovirus s’anomenen fibra.

- Presenten càpside, envoltada d’àcid nucleic

Infermeria Bellvitge UB 2 FISIOPATOLOGIA – Dra Ester Fusté Domínguez Capsòmers: Subunitats protèiques repetitives de la càpside. Hi ha virus que són, per exemple, polièdrics.

BACTERIS vs VIRUS

MORFOLOGIA DELS VIRUS Els virus polihedrics poden estar envolcallat o nuu. Els virus helicoïdals poden estar envolcallats o no. El virus de l’ébola, per ex. Simetria helicoïdal, filamentoses, tubulars o sense envoltura. Els virus complexes o mixtos. Pertanyen la majoria de bacteriòfags. Tenen diferents parts: 1. Càpside: On està emmagatzemat el material genètic 2. Coll: Funció de canal perquè passi el material genètic per infectar a l’hoste. 3. Cua 4. Placa basal: Punts d’anclatge (Fibres)

TAXONOMIA VIRAL. Els noms de les famílies de virus acaben en –viridae. Ex: retroviridae (Familia)

Infermeria Bellvitge UB 3 FISIOPATOLOGIA – Dra Ester Fusté Domínguez Els noms del gènere: -virus. Ex: Lentivirus (Gènere) Espècies virals: Grup de virus compartint la mateixa informació genètica i el nínxol ecològic (hoste). S’utilitzen noms comums. Les subespècies es designen amb un número. Tindran en comú tant l’espécie com el gènere com la família. Ex: VIH1 i VIH2 (Espècie i subespècie) CLASSIFICACIÓ DELS VIRUS - Segons àcid nuclèic

- Segons estructura

- Segons el mecanisme de replicació

ESPECTRE D’HOSTE DELS VIRUS.

Un virus recombinant pot creuar les barreres d’espècie. Ex: Virus de la grip aviar. És capaç d’infectar humans a causa d’un canvi antigènic. MULTIPLICACIÓ DELS VIRUS. - Anclatge: Virus s’uneix a la membrana celular - Penetració: Per endocitosis o fusió - Descapsidació (A dins de la célula): Perd la càpside a causa de enzimas virals o hostes. - Biosíntesis: Producció d’acids nucleics i proteines - Maduració: Montatge d’acid nucleic i proteines que formaran part de la capside nova - Alliberació: Per gemmació (Virus envoltats) o ruptura. VIRUS ONCOGÈNICS  Poden ser de DNA o RNA  Transformen cèlules normal a cancerígenes  Les celules transformaden presenten creixement continu



Ex: Papiloma i Hepatitis B.

Infermeria Bellvitge UB 4 FISIOPATOLOGIA – Dra Ester Fusté Domínguez

19/09/2019 La maledicció de Tutankamon. Aspergillus nigus, un dels possibles culpables de la mort. És un fong que és capaç de vivir en espores durant milenis. 2. MICOLOGIA: Ciència que estudia els fongs. Els fongs tenen diversos papers: 1. Paper ecológic. Són capaços de descomposar materia orgánica. 2. Importancia económica. Sector industrial (alimentari – vi i cerveza - i farmacéutica-Per sintetitzar noves espècies farmacèutiques ) o en el sector agrícola o ramader (és perjudicial per a les plantes o animals). 3. Importància mèdica. Per les infeccions per fongs. Hi ha menys de 25000 espècies i 100 són patògens per humans. Característiques dels fongs  Formen els regnes dels Fungi  Organismes eucariotes  Uni i pluri cel·lulars  Metabolisme quimioheteròtrof Tenen una paret cel·lular característiques. Són rígides i amb estructura multilaminar. - - Està formada majoritàriament per polisacàrids (75 pr cent) - quitina, glucans, manans (manoses unides entre elles). - Proteines: manoproteines – actuen com antigen. Quan un fong infecta una cèl·lula d’un hoste, cal que l’hoste detecti que hi ha un ésser estrany i activi el seu sistema immunitari. Es detecta mitjançant reaccions antigen-anticòs. Els antígens que les detecten són les manoproteines.

Infermeria Bellvitge UB 5 FISIOPATOLOGIA – Dra Ester Fusté Domínguez

La membrana té un alt contingut lipídic amb fosfolípids. Les proteïnes es troben en proporció més baixa. Conté ergosterol, exclusiu dels fongs. - Ténen nucli, orgànuls i citoesquelet. Algunes especies presenten càpsula. Hi haurà un retard de que l’hoste l’identifiqui. Morfologia dels fongs Existeixen els llevats i el moho i els dimòrfics (depenent del pH i condicions del medi)

Infermeria Bellvitge UB 6 FISIOPATOLOGIA – Dra Ester Fusté Domínguez 1. Llevats: - Forma ovalada, cilíndriques i esfèriques. - Mesura variable, diàmetre de 3 a 10 micrometres. - Unicelulars - Reproducció per gemmació - Els llevats creixen en forma de colònies opaques i cremoses. Algunes colònies creixen amb una mena de pelusa, característica dels llevats o fongs filamentosos. 2. Fongs - Són pluricel·lulars - Creixen formant filaments, anomenats hifes (Septades o aseptades). Les hifes son llargs filaments constituïts per tubs cilíndrics de 0,5-12 micrometres de diam.  Hifes aseptades. Seran filaments continus que no tenen separacions entre elles.  Hifes septades: Al llarg de les hifes hi ha un seguit de septes al mig. Durant el creixement de les hifes s’entrellacen constituint el miceli. Hi ha dos tipus de miceli: 1. Miceli aeri: Format per hifes que es projecten per sobre de la superfície del medi cap a l’aire i presenta l’estructura reproductora del fong que son les espores, es el miceli de reproducció – FUNCIÓ REPRODUCTIVA 2. Miceli vegetatiu. Format per hifes que penetren en el medi de cultiu o difonen en la superfície absorbint nutrients. – FUNCIÓ NUTRITUVA

Metabolisme fúngic Els exoenzims que allibera el fong a l’exterior, disgrega la macromolecula en trossos mes petits i l’utilitza el fong per nutrir-se.

Infermeria Bellvitge UB 7 FISIOPATOLOGIA – Dra Ester Fusté Domínguez

Patogenicitat Capacitat d’un organisme d’infectar (invair i multiplicar-se en un ésser viu) produint uns símptomes (enfermetat) - Causen hipersensibilitat (Dermatitis, rinitis, asma) -Intoxicacions -Micosis (Superficials i sistèmiques – molt més greus) El sufix “OSIS” vol dir que la malaltia està causada per un fong.

-

-

3. PARASITOLOGIA.Parasitologia: Rama de la biologia o micro que estudia els paràsits (protozous y hemintios)i, les enfermetats que aquests causen, la forma en la que se diagnostiquen i els tractaments corresponents. Paràsit: aquell agent que viu dins o a sobre d’un organisme i a expenses d’aquest. Es nodreix de l’hoste. Vector: Organisme que transmet el paràsit d’un organisme a un altre. Ex: aranyes, mosquits... Hoste: Organisme que alberga el paràsit. És més gran i més evolucionat.

*PALUDISME És la enfermetat infecciosa més mortífera en tot el món coneguda des de l’antiguitat. Malaria: “mal aire” ja que els antics romans creien que venia dels fums dels pantans. Paludisme “palus” =llac en llatí. -

Descobriment

Infermeria Bellvitge UB 8 FISIOPATOLOGIA – Dra Ester Fusté Domínguez 1. Alphonse Laveran va identificar primer el paràsit en sang (va observar que totes les persones que tenien Malària tenien plasmòdium en sang) al 1880 2. Ronald Ross va identifica als anòfels (mosquits) com a vectors al 1897

La malària, doncs, és causada per espècies del gènere “Plasmodium” (Protozou) i transmesa per mosquits anofes infectats. Són paràsits obligats en totes les fases del seu cicle votal, és a dir, depenen totalment del hoste per completar el seu cicle de vida. - Evolució Al voltant del 20% de la població està exposada, 97 països tropicals estan afectats. Només afecta als països tropicals ja que el paràsit no es reprodueix per sota dels 22ºC i per tant, no afecta a països nòrdics. Veiem que a nivell europeu i nord americà gairebé no hi ha casos de Malària i en canvi en Àfrica, ha anat augmentant. Pot dependre de factors climàtics, ambientals...

Hi ha quatre espècies de plasmòdium que afecten al home. 1. P. Falciparum 2. P. Vivax 3. P. Malariae 4. P. Ovale (Centroàfrica, pacífic sur) -

CICLE VITAL DELS PLASMODIS

Infermeria Bellvitge UB 9 FISIOPATOLOGIA – Dra Ester Fusté Domínguez

1,2,3. Plasmodium emigra des de l’estòmac fins a les glàndules salivals del mosquit infectat en forma d’esporozoit. (3) 4. Vector infectat pica a l’hoste i transmet el paràsit inoculant-lo en la sang. 5. Els esporozoits infecten al fetge i maduren, formen quistes amb els paràsits a l’interior (Esquizonts) 6. Quan els paràsits estan retinguts, no arriben al corrent sanguini ja que els quistes son massa grossos. Es produeix un trencament en trossents més petits i alliberen merozoïts. 7. La diana del merozoït, que conté els paràsits, arriben a la sang buscant els eritròcits i els destrueix massivaments provocant altes febres. 8. Alguns merozoïts produeixen gametòcits que arribaran a un altre mosquit i es repetirà el cicle en un altre hoste.

PSÍNTOMES DE LA MALARIA 1. Fasde de calfreds: Sensació intensa de fred, tiritones i calfreds, dura 15/60 min 2. Fasde febril: Calor intens, pell seca i calent, cefalea palpitant, dura 2/6 h 3. Fase de sudoració: Suor profund, descens de la temperatura, debilitat i son, dura 2-4h

Infermeria Bellvitge UB 10 FISIOPATOLOGIA – Dra Ester Fusté Domínguez

PREVENCIÓ Lluita antivectorial - Repelent d’insectes, mosquiteres, roba que cobreixi - Us de mosquiteres tractades amb insecticida i fumigació d’interiors amb insecticides d’acció residual.

Profilaxi antipalúdica - Mesures de protecció personal important com els fàrmacs. (ex: cloroquinina, quinina...) - Els fàrmacs antipalúdics detenen la infecció en la seva fase més hemàtica, prevenint així la enfermetat. - La profilaxis es basa en els coneixements dels patrons geogràfics de resistència. Multiresistència.

4. Nomenclatura binomial microbiana. Sistema binominal de dinnacus i exemples. Carolus Linnaeus. Botànic que va establir el sistema. Binomial vol dir que es classifiquen en dos paraules: 1º paraula: Fa referència al gènere 2º paraula: Fa referència a l’espècie (S’anomena epítet) Ex: Escherichia coli. Escherichia – gènere / coli – espècie. - Els noms s’han d’escriure amb cursiva o si no pot ésser el cas, s’han de subratllar. - El nom si apareixen més d’una vegada, es pot escurçar. La inicial del gènere és en majúscula, amb un punt i seguida amb l’epítet Ex: Si en un text es repeteix més d’un cop, en el cas d’escherichia coli, per exemple, seria E.coli - El nom d’aquests microorganismes pot ser que ens doni idea de quina funció fa o on causa infeccions. Exemples: A) Salmonella enteriditis Salmonella: Salmon va ser un microbiòleg. No ens aporta pistes el gènere Enteriditis: infecció als intestins B) Staphilococus Aureus Staphilococus: El gènere ens indica que el microorganisme està en forma de coc i s’agrupa en forma de raïm Aureus: Fa referència al color de les colònies C) Streptococcus pyogenes Streptococcus: Ens dóna una pista de que és en forma de cadena i cocs. Pyogenes: Provoquen cangrenes, es coneix com la bactèria comedora de carne. D) Serratia marcescens: Relacionada amb el miracle de Bòrsena. Per la humitat, a les cares de les verges sortien coses vermelles. Però realment era que creixia aquest bacteri i produeix un pigment de color vermell. Serratia: No aporta pistes sobre la infecció Marcescens: Forma colònies vermelles i llisses i els bacteri envelleixen amb el temps i les colònies s’arruguen i apareix un color més fosc. E) Escherichia coli Escherichia: Inventor Coli: Es troba al còlon, ens dona una pista de la situació del bacteri a l’organisme. F) Pseudomonas aeruginosa

Infermeria Bellvitge UB 11 FISIOPATOLOGIA – Dra Ester Fusté Domínguez Aquest microorganisme és capaç de realitzar colònies amb el color del coure, àureo. G) Saccharomyces cerevisae Sacaro- sucre / myces – ve de fong. Per tant, fong que utilitza sucres. Cerevisae: productor de cervesa H) Trypanosoma cruzi Tripano: Sacacorchos. Fa referència a la morfologia d’aquest paràsits. “Soma” – cos. Cos en forma de sacarchos. Cruzi és per el nom del epidemiòleg que el va descobrir. 5. BACTERIOLOGIA - Mida, forma i disposició Ténen una mida d’aprox. 0,2-2 micres de diàmetre i una llargada de 2-8 micres. Les formes més comuns són cocs, bacils (petits bastons) i espirils (Espires). - Diplococs: cocs units després de la divisió - Tètrada: divisió del cocs en dos plans. 4 cocs units. - Sarcines: Cocs dividit en múltiples plans. 8. - Estreptococs: Cocs units en cadenes després de la divisió - Estafilococs: Cocs que es divideixen en múltiples plans. Forma de raïm Bacils: Es divideixen únicament a través del seu eix menors. Diplobacils, estreptobacils (en cadenes), hi ha coccobacils (ja que no son ni cocs ni bacils) Vibris(no són mai rectes, forma de bastó, són més curvats, ex: vibrió cholerae) , espirils (Són més gruixuts que les espiroquetes i són bastant rígids, a més, es desplacen per flagels) i les espiroquetes (Solen ser espirals més estretes i tenen una mobilitat gràcies al filament axial, es mouen com si fossin molles). Forma d’estrella, rectangle... són poc comunes. Bacteris pleomorfs: poden adoptar diferents morfologies i és més difícil la seva identificació. - Estructures bacterianes 1. Glicocàlix o glucocàlix o càpsula (capa mucilaginosa=capa mucosa=slime) És prescindible per al bacteri, no afecta a la seva viabilitat. - Significa “Sucre”. És un terme general per designar les substàncies que envolten les cèl·lules. Inclou dos tipus d’embolcall. -Capa mucilaginosa - Càpsula VS Capa mucilaginosa Càpsula LOCALITZACIÓ Sobre paret bacteriana Sobre paret bacteriana MATERIAL MUCÓS Poc organitzat i Organitzat, compacte i esfilagarsat més gruixuda. COMPOSICIÓ Polipèptids, polisacàrids o Polipèptids, els dos polisacàrids o els dos HIDRATACIÓ Hidratades al 99% Hidratades al 99% Resta és composició Resta és composició

Infermeria Bellvitge UB 12 FISIOPATOLOGIA – Dra Ester Fusté Domínguez Biofilm bacterià /biopel·licula Càpsula  Propietats i funcions Contribueix a la virulència (Capacitat de causar malaltia) bacteriana. Un bacteri que presenti càpsula, té capa de protecció extra ja que protegeix el bacteri i evita que el sistema imm. De l’hoste el destrueixi. EL SImmunitari (fagòcits) de l’hoste no és capaç d’eliminar-lo per fagocitosis i així el bacteri a la fi desencadena una infecció. Com no pot destruir el microorganisme, no pot aturar la infecció i desencadena en malaltia infecciosa. Diferència entre bacillus i bacil? El primer indica gènere i l’altre simplement morfologia Ex: Bacillus antracis. Només les especies capsulades són capaces de produir la malaltia de l’àntrax. - Streptococcus pneumoniae: Sols produeix neumonia quan les cel·lules estan protegides per càpsula ja que els fagòcits no el detecten. - Klebsiella pneumoniae: S’adhereix al epiteli respiratori gràcies a la capsula i el colonitza, així produeix la pneumònia. Tots aquests microor. Només són capaços de causar infecció amb càpsula. - Ex: Streptococcus mutants: Ajuden les funcions glicocàlix. Ajuda a enganxar-se a la superfície de les dents i acaba desencadenant càries.  Tinció La capacitat de produir càpsula al laboratori, és inservible. Una opció és microscòpia de rastreig amb or, tot i que no s’utilitza. Una altra és una tinció al laboratori que s’anomena: Tinció negativa o tècnica de Burri. Queda una zona transparent al voltant del bacteri. Això s’aconsegueix barrejant amb tinta china o migosina i s’obté el contrast. Lo que no són bacteris queda pintat de color negre i amb un colorant convencional s’addiciona conseguint tenyir el bateri. Amb la tinta china s’obté el contrast i amb el colorant, fa que quan veiem la preparació, si el bacteri és capsulat s’observa un halo transparent.  Experiment de Griffith. Va treballar amb Streptococcus pneumoniae (Pot presentar càpsula o no) Si és productor de càpsula s’anomena – Tipus S Si no és productor de càpsula és – Tipus R Va treballar amb ratolins. 1 EXPERIMENT: A un ratolí li inocula bacteris tipus R. No li va passar res, ja que el S. Immunitari va destruir el bacteri perquè els fagòcits el van detectar. 2 EXPERIMENT. A un ratolí li inocula bacteris tipus S. Va observar que el ratolí moria. El SI no va poder reconèixer al bacteri i per tant es va desencadenar la infecció 3 EXPERIMENT A un ratolí li va inocular bacteris tipus S inactivats per calor (morts). Va observar que seguia viu ja que els bacteris estaven inactivats. 4 EXPERIMENT A un ratolí li inocula bacteris tipus R i tipus S inactivats per calor (morts). Va observar que el ratolí moria. A causa de l’intercanvi de material genètic entre bacteris – procés de

Infermeria Bellvitge UB 13 FISIOPATOLOGIA – Dra Ester Fusté Domínguez transformació bacteriana. La barreja ha sigut capaç de matar al ratolí ja que els bacteris inactivats transmeten la producció de càpsula als bacteris vius i formen la càpsula. BIOFILM: Agregació bacteriana per formar comunitats unides a la superfície en una matriu d’exposacàrids. El glicocàlix és un componant molt important dels biofilms bacterians. És difícils eliminar microorganismes en un biofilm. Ex de biofilms problemàtics: a les pròtesi, per exemple, serà difícil eliminar la infecció; als catèters. Paret bacteriana Història: Els primers estudis daten dels anys 40 per Salton. Va aïllar la paret bacteriana per diferents procediments i va analitzar quins components tenia. Els primers experiments va identificar sucres i aa. Tot i que no se sabia quin tipus de glúcids i aa eren. Park i Strominger estudient la paret utilitzant lisoenzims amb la finalitat de trencar la paret en trossets i així determinar quins eren els aa i sucres que contenia. A les llàgrimes tenim molts lisozims. A través d’aquests estudis van determinar que els sucres eren aminosucres, aa. Van veure també que trencant la paret s’obserbaven estructures repetitives. Un altre experiment va ser utilitzar penicil·lina a concentracions subletals (que no mataven el bacteri). La diana de la penicil·lina és la paret bacteriana, i utilitzant petites concentracions, aconseguien que creixessin bacteris amb la paret parcialment inhibida i així, feia que s’acumulessin al medi subs. Complexes que s’estudiaven per saber quina era la seva composició. Conclusió: Estructura repetitiva formada per aminosucres i aa que van anomenar peptidoglicà, glucopèptid/mureïna. NAG –(Units per enllaç beta 1-4) - NAM N-Acetilglucosamina – N-Acetilmuràmic Es considera una macromolècula polimèrica. Els aa són tant del tipus D (aa no naturals) com L. 5aa: D/L – alanina ; D glucosamina ; L lisina ; Glicola. Celulosa , quitina, peptidoglicà – estructures semblants repetitives. Funcions de la paret: - Dóna forma als bacteris - Quan hi ha una pressió hidroestàtica interior, el bacteri explotaria. La pared compensa el canvi de pressió i s’evita la lisi del bacteri i per tant, la mort. Membrana cito...