El Planeta Terra-Introducció-apunts selectivitat PDF

Title El Planeta Terra-Introducció-apunts selectivitat
Author marc llopart
Course Geografia
Institution Universitat de Barcelona
Pages 5
File Size 336.5 KB
File Type PDF
Total Downloads 44
Total Views 120

Summary

Apunts geografia per la selectivitat - Introcucció de coneixements generals...


Description

PAU E PLANETA TERRA EL ó i fusos horaris 1. Moviment de rotació El moviment de rotació és el gir d’oest a est que la Terra fa f sobre un eix imaginari que travessa ambdós pols. Triga exactam ment 23 h, 56 min i 4,09 s a fer un na volta completa. La velocitat màx xima de rotació es dóna a l’Equ uador i aquesta decreix progressiva ament a mesura que un hom s’aco osta als pols, on és nul·la. Aquest moviment és el que prov voca el fenomen de l’alternança entre el dia i la nit (i, per tant, tamb bé el del canvi d’horari segons cad da zona de la Terra), ja que fa queuna part del planeta no rebi la llumdel Sol mentre l’altra part si que la rep. El coneixement de la rota ació terrestre i de les seves conseqüències permet p localitzar qualsevol punt sobre la superfície terrestre i dividir el temps en hores

Els fusos horaris Tots els llocs de la Terra que estan en el mateix tenen la mateixa horasolar, ja que tots els punts que travessa tenen n al Sol en la vertical a migdia. Com la circumferència de la Terra té un total de 360º i el dia solar es divideix en 24 hores, la Terra es pot dividir en 24 franges imaginàries d’una hora, els anomenats fusos horaris. Per tant, cada 15º de d longitud hi ha una hora de diferència, una més cap a l’Est i una menys vers l’Oest.

1

PAU

No obstant, cada país té la seva pròpia hora oficial, que en manta de vegades no coincideix amb l’hora solarr.

2. Moviment de translació El moviment de translació ó Moviment que fa la Terra al voltant del Sol seguint una òrbita el·líptica a. Triga un any a produir-se un gir complet. Aquest moviment dóna lloc a les estacions de l’any a causa de la diferent intensitat d’irradació solar que provoquen les successives posicions del planeta: quan és estiu en un n hemisferi, és hivern a l’altre i viceversa, fetque també passa entre la primavera i la tardor.

Les estacions Durant el seu viatge al volttant del Sol la Terra descriu una el·lipsi anom menada òrbita. El canvi de les estacions al lllarg de l’any es produeix al donar-se la particularitat de que l’eix de rotació de la Terra a es troba inclinat respecte del pla de l’òrbita a, això fa que els raigs del Sol incideixin deforma diferent al llarg de l’any a cada hemisferi. Degut a aquesta característica la Terra passa per 4 moments importan nts durant el seu moviment de translació: Solstici S d’Estiu, Equinocci de Tardor, Sollstici d’Hivern i l’Equinocci de Primavera 2

PAU Las zones tèrmiques de la Terra Una altra conseqüència del moviment de translació de d la Terra al voltant del Sol és la divisió del planeta en grans g zones tèrmiques i climàtiques, una càlida a la zona intertropical, dues temperades a les latituds mitges d’ambdós hemisferis i dues frede es o polars, degut a que la quan ntitat i intensitat de radiació solar que arriba a la superfície terr restre varien amb la latitud ii les estacions de l’any.

3. Els hemisferis, els paral·lels p i els meridians Per trobar la localització exacta d’un punt de la superfície terre estre s’usen les denominades coordenades geogràfiques, la longitud i la latitud, trobades a partir d’una xarxa geogràfica de línies imaginàries anomenats meridians i paral·lels Els paral· lels són unes líniies circulars que divideixen la Terra en sentithoritzontal i que s’empetiteixen a mesura que s’apropen als pols.

3

PAU La principal d’aquestes lín nies s’anomena equador, se situa a la mateixa distància dels dos pols i divideix l’esfeera terrestre en dues meitats iguals: l’hemisferi nord, que comprèn les terres que són més properes al pol Nord, i l’hemisferi sud, que comprèn les terres que són més a la vora a del pol Sud. Els paral·lels s’anomenen amb els graus de l’angle que formen unes altres a dues línies imaginàries que anirien des del paral·lel en qüestió i l’equador fins al centre de la Terra. Els dos paral·lels situats a una distancia de l’equador de 23º 27’ s’anom menen tròpics. El que està situat a l’hemisfe eri nord s’anomena Tròpic de Càncer i el que q està situat a l’hemisferi sud, Tròpic de Capricorn. C També són importants els dos paral·lels anomenats Cercle Polar Àrtiic i Cercle Polar Antàrtic, situats a l’hemisfe eri nord i sud respectivament. Els meridians són unes lín nies verticals que recorren la superfície de al Terra unint els dos pols. El meridià principal, que ha servit de referència per a la situació de la resta és el meridià de Greenwich. Aquest nom prové del fet que q van ser els anglesos els primers que van n proposar traçar aquesta línia imaginària. A Greenwich (localitat propera a Londres), hi havia un important observatori, i és per p això que van decidir que hi passés el meridià 0. La línia complementària qu ue continua per l’altra banda del món, enlaçaant els dos pols i complementant la circumval·lació de la Terra juntament amb el merid dià 0, s’anomena meridià 180. Gràcies al meridià de Greenwich i al meridià 180 es pot dividir el món en uns altres dos hemisferis: l’hemisferi est ii l’hemisferi oest. Per tant, es diu que totes les l terres i les mars que queden a l’esquerra del meridià de Greenwich segons es mira l’esfera fins al meridià 180, són a l’oest, i totes les terres i les mars situades a la dreta delmeridià 0 fins al meridià 180 són a l’est. Els meridians també s’anomenen amb els graus de l’angle que for rmen llurs plans d’intersecció amb el pla del meridià de Greenwich. La longitud és la distància angular que existeix entre un punt qualsevoll de la superfície terrestre i el Meridià de Referència o Meridià de Greenwich. Els meridians són semicercles imaginaris que uneixen els Pols. erfície terrestre i La latitud es la distància angular entre un punt cualsevol de la supe l’Equador, que és el cercle màxim que divideix la Terra en dos hemisferis, el Nord i el Sud. Els paral·lels són cercles imaginaris paral·lels a l’Equador i pe erpendiculars als meridians, entre ells destaq quen el Tròpic de Càncer, el Tròpic de Capr ricorni, el Cercle Polar Àrtic i el Cercle Polar Antàrtic.

4

PAU Al ser mesures angulars la l latitud i longitud es mesuren en graus. Els seus valors màxims són: 90º de latitud d Nord, 90º de latitud Sud, 180º de longitu ud Est i 180º de longitud Oest.

5...


Similar Free PDFs