ELS Conceptes DE Weber Durant L PDF

Title ELS Conceptes DE Weber Durant L
Author Apunts Rms
Course Fonaments de la sociologia
Institution Universitat Autònoma de Barcelona
Pages 2
File Size 121.9 KB
File Type PDF
Total Downloads 383
Total Views 646

Summary

EL“ CONCEPTE“ DE WEBER DURANT L’EXPLICACÍ DE MERLYSMOSQUERAEl passat 3 de Maŗ vaŵ teŶiƌ l’hoŶoƌ de Đoŵptaƌ aŵď la visita de MeƌlLJs MosƋueƌa, aĐtual ĐooƌdiŶadoƌa del pƌogƌaŵa de ŵigƌaĐioŶs i ƌefugi de l’hospital “aŶt JoaŶ de DĠu.Valoro positivament la seva visita atğs Ƌue eŶs va ofeƌiƌ l’opoƌtuŶit...


Description

ELS CONCEPTES DE WEBER DURANT L’EXPLICACI DE MERLYS MOSQUERA El passat 3 de Mar vam tenir l’honor de comptar amb la visita de Merlys Mosquera, actual coordinadora del programa de migracions i refugi de l’hospital Sant Joan de Du. Valoro positivament la seva visita ats que ens va oferir l’oportunitat d’endinsar-nos en el veritable coneixement sobre el refugiats, entenent d’aquesta manera la realitat del mn en el qual vivim. Tamb, grcies a la xerrada, vam poder ficar en pr ctica tots els conceptes de Weber apresos al llarg de les ltimes setmanes. En primer lloc, tot just comena la xerrada, Mosquera ens va oferir la definici  ideal de refugiat: “Persona que s'ha refugiat en un pas estranger a causa d'una guerra o de les seves idees poltiques o religioses”. Atesa l’explicaci de Weber considerem aquesta definici com una definici de tipus ideal ja que resulta una ordenaci racional de la realitat, un abstracci, formada a partir de caracteristiques i elements de certs feno mens social pero no correspon amb totes les caracteristiques d’un cas particular. Tenint en compte la definicio ideal donada, si una persona es veu en l’obligacio d’abandonar el seu lloc de residencia per raons clima tiques o per causes econo miques no sera considerada com a refugiada davant dels ulls de les organitzacions internacionals ate s que no compleix amb les caracteristiques que en la teoria s’espera d’un refugiat. En segon lloc, una vegada obtinguda la definicio ideal de refugiat vam passar a descobrir tot el proce s que una persona ha de realitzar per obtenir el reconeixement de refugiat. E s en aquest segon punt on observem la imparable racionalitzacio del mo n social definit per Weber com “Gbia de ferro” on la burocratitzaci no fa me s que augmentar com a consequ e ncia de la desaparicio de les creences dogm a tiques que s’han vist substituides pels principis estrictament racionals que dictaminen institucions, estructures i formes socials i culturals legitimades justament pel seu cara cter racional. E s aquest fet, la burocr a cia, el que fa que els proce s de sol·licitud siguin fora llargs i a me s, es necessitin una gran quantitat de papers. Tambe , la burocratitzacio hauria de garantir la idea de neutralitat valorativa defensada per Weber on si tots els passos metodolo gics es porten a terme d’una manera adequada, es possible deixar als valors fora dels resultats de tota recerca. Aixo implica que s’ha de garantir que totes les sol·licituds rebudes han de ser valorades independentment del lloc de naixement, color, creena, posicio econo mica i/o social, etc. del demandant. En tercer lloc, m’agradaria destacar un dels aspectes que possiblement ms xoca amb la idea estesa que el mn te de refugiat. Ser refugiat no implica pertnyer a una classe social, teoria de l’estratificaci social de Weber, baixa. La majoria dels refugiats que han entrat a les fronteres de l’estat espanyoles ho han fet mitjanant un avi, i no pas un patera, i compten amb una bona posici social com es el cas de molts refugiats Veneolans a Espanya.

En ltim lloc, i en relaci a la segona part del llibre de Weber “El poltico y el cientfico” on es compara la sort d’aquells joves segons la seva nacionalitat, sigui alemanya o d’Estats Units d’Ame rica. Per una banda pels alemanys, “la carrera cientifica esta fonamentada definitivament sobre suposats. En canvi, per als joves americans, gra cies al me tode burocra tic gaudeixen d’un salari des del moment el que s’inicien en la seva tasca acad e mica. En l’actualitat, tambe observem com la nacionalitat pot determinar la nostra sort. Ate s que ne ixer al primer o al tercer m o n, per desgra cia, marca les nostres oportunitats futures i ens porta a ser o no ser sol·licitants de refugi....


Similar Free PDFs