Title | ELS Conceptes DE Weber Durant L |
---|---|
Author | Apunts Rms |
Course | Fonaments de la sociologia |
Institution | Universitat Autònoma de Barcelona |
Pages | 2 |
File Size | 121.9 KB |
File Type | |
Total Downloads | 383 |
Total Views | 646 |
EL“ CONCEPTE“ DE WEBER DURANT L’EXPLICACÍ DE MERLYSMOSQUERAEl passat 3 de Maŗ vaŵ teŶiƌ l’hoŶoƌ de Đoŵptaƌ aŵď la visita de MeƌlLJs MosƋueƌa, aĐtual ĐooƌdiŶadoƌa del pƌogƌaŵa de ŵigƌaĐioŶs i ƌefugi de l’hospital “aŶt JoaŶ de DĠu.Valoro positivament la seva visita atğs Ƌue eŶs va ofeƌiƌ l’opoƌtuŶit...
ELS CONCEPTES DE WEBER DURANT L’EXPLICACI DE MERLYS MOSQUERA El passat 3 de Mar vam tenir l’honor de comptar amb la visita de Merlys Mosquera, actual coordinadora del programa de migracions i refugi de l’hospital Sant Joan de Du. Valoro positivament la seva visita ats que ens va oferir l’oportunitat d’endinsar-nos en el veritable coneixement sobre el refugiats, entenent d’aquesta manera la realitat del mn en el qual vivim. Tamb, grcies a la xerrada, vam poder ficar en pr ctica tots els conceptes de Weber apresos al llarg de les ltimes setmanes. En primer lloc, tot just comena la xerrada, Mosquera ens va oferir la definici ideal de refugiat: “Persona que s'ha refugiat en un pas estranger a causa d'una guerra o de les seves idees poltiques o religioses”. Atesa l’explicaci de Weber considerem aquesta definici com una definici de tipus ideal ja que resulta una ordenaci racional de la realitat, un abstracci, formada a partir de caracteristiques i elements de certs feno mens social pero no correspon amb totes les caracteristiques d’un cas particular. Tenint en compte la definicio ideal donada, si una persona es veu en l’obligacio d’abandonar el seu lloc de residencia per raons clima tiques o per causes econo miques no sera considerada com a refugiada davant dels ulls de les organitzacions internacionals ate s que no compleix amb les caracteristiques que en la teoria s’espera d’un refugiat. En segon lloc, una vegada obtinguda la definicio ideal de refugiat vam passar a descobrir tot el proce s que una persona ha de realitzar per obtenir el reconeixement de refugiat. E s en aquest segon punt on observem la imparable racionalitzacio del mo n social definit per Weber com “Gbia de ferro” on la burocratitzaci no fa me s que augmentar com a consequ e ncia de la desaparicio de les creences dogm a tiques que s’han vist substituides pels principis estrictament racionals que dictaminen institucions, estructures i formes socials i culturals legitimades justament pel seu cara cter racional. E s aquest fet, la burocr a cia, el que fa que els proce s de sol·licitud siguin fora llargs i a me s, es necessitin una gran quantitat de papers. Tambe , la burocratitzacio hauria de garantir la idea de neutralitat valorativa defensada per Weber on si tots els passos metodolo gics es porten a terme d’una manera adequada, es possible deixar als valors fora dels resultats de tota recerca. Aixo implica que s’ha de garantir que totes les sol·licituds rebudes han de ser valorades independentment del lloc de naixement, color, creena, posicio econo mica i/o social, etc. del demandant. En tercer lloc, m’agradaria destacar un dels aspectes que possiblement ms xoca amb la idea estesa que el mn te de refugiat. Ser refugiat no implica pertnyer a una classe social, teoria de l’estratificaci social de Weber, baixa. La majoria dels refugiats que han entrat a les fronteres de l’estat espanyoles ho han fet mitjanant un avi, i no pas un patera, i compten amb una bona posici social com es el cas de molts refugiats Veneolans a Espanya.
En ltim lloc, i en relaci a la segona part del llibre de Weber “El poltico y el cientfico” on es compara la sort d’aquells joves segons la seva nacionalitat, sigui alemanya o d’Estats Units d’Ame rica. Per una banda pels alemanys, “la carrera cientifica esta fonamentada definitivament sobre suposats. En canvi, per als joves americans, gra cies al me tode burocra tic gaudeixen d’un salari des del moment el que s’inicien en la seva tasca acad e mica. En l’actualitat, tambe observem com la nacionalitat pot determinar la nostra sort. Ate s que ne ixer al primer o al tercer m o n, per desgra cia, marca les nostres oportunitats futures i ens porta a ser o no ser sol·licitants de refugi....