Examen literatura, poemes, articles i MIMI (II) PDF

Preview

Summary

ÀLBUMS EL HOMBRE LUNA TEMA La no-acceptació per part dels altres, incomprensió, èssers marginals.. (Crítica a una societat autoritària i poc tolerant amb el que és desconegut). GÈNERE RELACIÓ TEXT-IMATGE ESTRUCTURA DE LA HISTÒRIA PERSONATGES NARRADOR FINAL Acord èssers marginals (Home lluna i cientí...

Description

ÀLBUMS EL HOMBRE LUNA TEMA

La no-acceptació per part dels altres, incomprensió, èssers marginals.. (Crítica a una societat autoritària i poc tolerant amb el que és desconegut).

GÈNERE RELACIÓ TEXT-IMATGE ESTRUCTURA DE LA HISTÒRIA PERSONATGES NARRADOR FINAL

Acord

èssers marginals (Home lluna i científic, que es fan bons amics). Els dos bondadosos. Cíclic. Acaba on comença, amb l’Home lluna dins de casa seva.

FLOTANTE TEMA GÈNERE RELACIÓ TEXTIMATGE PERITEXTOS

Sense mots Portada ja diu coses sobre el conte (ull de peix que sembla una camara).

TEMPS NARRATIU FINAL Cíclic 3 elements rellevants: ● ●

Sense mots, només imatges. Història explicada per imatges. Final ciclic, el nen que troba la camara torna a deixar-la al mar per a que la trobi algu altra (tal i com han fet els anteriors propietaris de la camara)

RASPALL TEMA

GÈNERE

Soletat del nen (perquè el seu amic (gos) marxa i ell el vol reemplaçar). La dependència. La força de la imaginació (pot conduir al convenciment, en aquest cas que el nen cregui que el seu raspall és realment un gos). Realisme màgic (s’introdueixen elements no reals (raspall que es mou), en un context real). acord Evolució història inesperada. (No t’esperes que el raspall cobri vida).

RELACIÓ TEXT-IMATGE ESTRUCTURA DE LA HISTÒRIA PERSONATGES FINAL tancat: Raspall no és imaginari. LLENGUATGE Català antic. 3 elements rellevants: ● ● ●

Tema: nen solitari que busca un amic. Gènere Final

ANEM A VEURE EL PARE! TEMA GÈNERE RELACIÓ TEXTIMATGE

La immigració d'un pare i el que aquesta suposa en l’ambient familiar Drama Les imatges ens ajuden a deduir el context de la història (Extensió): veiem moltes fotografies del seu pare i postals que aquest li ha anat enviant durant el temps que porta fora i que ens permeten saber on ha estat vivint el seu pare. A més a més també apareixen alguns quadres famosos, com el de els gira-sols de Van Gogh. (postal del pare enganxades a la seva habitació) Quan la nena parla amb la seva amiga les imatges mostren el context en el qual es troben, el nom de l'escola. (dona pistes sobre l’origen de la nena extensió) Sabem que el kike és el gos x les imatges. Quan la nena ha de fer la maleta apareix una imatge amb totes les coses que se'n podria endur. En la imatge en la que la nena surt abraçant a la seva avia es veu al fons un vestit de color vermell i és l'únic que està pintat. Després aquest és el vestit que porta la nena posat. (connexió entre les escenes gracies als dibuixos) Quan no troben al gos a la imatge veiem com la nena té cara de culpabilitat i per tant, imaginem que ella ha tingut alguna cosa a veure amb la desaparició d'en Kike. (extensió) Quan estan a l'avió la nena mira per la finestra i els núvols tenen forma de la seva avia i el seu gos, les dos persones que ella deixa enrere i que tant estima.

Generalment, acord i extensió. Quan la nena explica els seus records quan el pare encara vivia amb ells, les imatges canvien. Passen a ser imatges dibuixades per un nen (són les del seu diari). TEMPS NARRATIU Lineal (ordre cronològic amb algun flashback quan recorda que feien abans que el pare marxes) PERSONATGES L'únic personatge que coneixem bé és la nena, els altres només són anomenats al llarg de la història però no tenen un gran paper. NARRADOR En primera persona. La protagonista explica la seva pròpia història. FINAL Obert i cíclic. És aquí on ens adonem que la protagonista escriu un diari a la persona que no es amb ella i d’aquesta manera superar la distancia. A suposem que una vegada es retroba li entrega el diari per sentir que aquell temps separats no l’han perdut. LLENGUATGE El llenguatge mostra l'estima de la protagonista pel seu pare. Conta els dies que fa que no els veu, repeteix quin dia truca el pare, etc. Els diàlegs estan en castellà, ajuden a esbrinar quin es el context de la família. El lèxic és un aspecte destacable? Lèxic adient per la edat de la nena com si la nena el redactés. Quan parla amb el papa el tamany de la lletra augmenta en senyal de felicitat 3 elements rellevants: ● ● ●

La relació text- imatges Final Llenguatge

Comentari: La nena es refereix al gos com en Kike, si no fos per les imatges no sabríem que es refereix al gos. El gos apareix en gairebé totes les imatges el que ens fa entendre la importància d'aquest per a la nena. Quan sona el telèfon, és a dir, està trucant el pare, la tipologia de lletra canvia i apareix més gran en senyal de felicitat. LA IMATGE DELS TRES ARBRES DE DIFERENTS COLORS. (es refereix a les estacions del anyi en la que es troben en l’actualitat). La nena durant l'estada del seu pare en un altre país li ha estat escrivint un quadern per a explicar-li tot el que els passa. Un cop ella marxa a viure amb el seu pare comença un altre quadern però aquest cop per la seva avia.

EL CONTADOR DE CONTES TEMA GÈNERE RELACIÓ TEXTIMATGE

PERSONATGES

LLENGUATGE

La ironia i història dins d’una altre. Extensió. Les imatges mostren els estats d'ànim dels personatges. Si s'avorreixen, si estan enfadats, etc. També mostren el context en el qual es torben els personatges. Quan l'home comença a explicar el conte, la nena protagonista d'aquest té la mateixa cara que la tieta per fer-nos entendre que s’està ficant amb la meticulositat en l’educació de la tieta als seus nebots. Veiem on esta amagada la Bertha gracies a les medalles que sempre apareixen. Els tres nebots, que estan avorrits dels típics contes i volen escoltar contes inadequats. La tia, una dona estricta i que vol la millor educació per als seus nebots. I un home que sembla ser molt seriós però acaba explicant un conte als nens que els encanta (és Rodó). Ajuda a aportar ironia a la història (quan diu “Horriblement bona”)

Quan l'home comença a explicar el conte canvia la tipologia de lletra en algunes paraules per tal de donar més èmfasi a aquestes.

ALTRES Esctructura: conte-marc 3 elements rellevants: ● ● ● ●

Tema Relació text-imatge Format: el format es llarg i estret ja que simula el vago de tren on passa tota la història. Llenguatge

Comentari: El format d'aquest llibre és un element molt important. Té forma de tren i t'ajuda a sentir-te com a dins del vagó de tren on succeeix tota la trama d'aquest àlbum. Trobem la presencia de la ironia al llarg de tot el relat. Quan la nena més petita es posa a recitar el principi d'un poema i diu que sembla que algú hagi fet una aposta. Quan es refereix a la nena sempre com “horriblement bona”. Quan l'home comença a explicar el conte canvia la tipologia de lletra en algunes paraules per tal de donar més èmfasi a aquestes. Mostra com els nens estan cansats del típics contes infantils en els quals tothom és bo, els nens mostren més interès per contes més propers a la realitat. Sempre es veuen les medalles de la nena, fins i tot quan només es veu al seva obra les medalles segueixen sent grogues.

ELS TRES LLOBATONS I EL PORC DOLENT TEMA GÈNERE RELACIÓ TEXTIMATGE TEMPS NARRATIU PERSONATGES NARRADOR

Acord Lineal Evolució del porc al final de la història. Omniscent: aquest narrador coneix les emocions dels tres llobatons i del porc. Tancat, acaben tots junts – final feliç i sorprenent Repeticions (bufaré i esbufegaré i la casa tombaré...)

FINAL LLENGUATGE ALTRES 3 elements rellevants:

● Recreació del clàssic: Els tres porquets amb papers invertits. ● Personatges ● Llenguatge Comentari: Aquest àlbum és una recreació del clàssic Els tres porquets. És per això que és important que els alumnes coneguin bé l'obra real per tal de poder valorar plenament aquest àlbum i saber diferenciar-lo del clàssic. Final feliç però sorprenent. S’ha invertit els papers de manera que hi ha 1 porc i tres llops.

ROSA BLANCA TEMA GÈNERE RELACIÓ TEXTIMATGE

TEMPS NARRATIU

El Nazisme i camps de concentració. drama Extensió: en cap moment es sap de quina guerra es tracta, en quin bandol es troba ella, etc. Només es pot saber mirant les imatges. Gràcies a les imatges pots deduir que el nen que s’escapa del camió és jueu abans de veure el camp de concentració. Les imatges contextualitzen el tema i per tant fan funció d’extenció (quan es veu el camp de concentració, pintades a les parets per part dels nazis…) Narrador en tercera persona, explica la història des d’un punt de vista molt distant, “fred”. I transmet aquesta insensibilitat que tenien els nazis amb els jueus.

PERSONATGES NARRADOR FINAL 3 elements rellevants: ● ● ●

Tema Relació imatge-text Història explicada des de la perspectiva dels nazis.

GUINEU TEMA GÈNERE RELACIÓ TEXTIMATGE PERITEXTOS TEMPS NARRATIU PERSONATGES NARRADOR FINAL LLENGUATGE

ALTRES

Traïció Acord Es veu al gos a l’incendi salvant a la garsa Guineu (soledat, enveja i ràbia), gos, garsa Obert LLetres (petites quan xiuxiuejen, lletres separades “s i l e n c i”, majusculai negreta les G de noms (Gos, Garsa, Guineu) Personificació dels personatges. Contraposició de contextos a través dels colors i les imatges. Guineu- espai arid, colors vermellosos. Gos i garsa – moviment, felicitat, colors propis de la vegetacio

3 elements rellevants: ● ● ● ●

Tema: traïció de la Garsa al Gos per culpa de la Guineu. Final obert: no se sap si el Gos i la Garsa tornaran a estar junts. Llenguatge Imatges: Contraposició de contextos a través dels colors i les imatges. Guineu- espai àrid, colors vermellosos. Gos i garsa – moviment, felicitat, colors propis de la vegetació

LA NOCHE DE LA VISITA TEMA GÈNERE RELACIÓ TEXTIMATGE PERITEXTOS TEMPS NARRATIU PERSONATGES NARRADOR FINAL LLENGUATGE/TEXT

ALTRES

Acord: fons blanc/negre per cada personatge(abuela/lobo) marca personalitat protagonista/antagonista. Llop canvia de forma segons el que diu la història. Imatges subjectives: realitat deformada Contraportada: relaciona llibre(edició) amb la història. àvia, llop, caputxeta (al final)

Tamany lletra varia segons el volum de la veu (quan crida + gran/ quan parla fluix+petita). Text curt, pauses, puntuació (una pagina sola amb …) per crear suspense, desesperació, tensió... Colors: blanc, negre, vermell (tètrics) Format: llibre petit, diàleg intim àvia-llop

3 elements rellevants: ●

● ● ●

Relació text-imatge: fons blanc/negre per cada personatge(abuela/lobo) marca personalitat protagonista/antagonista. Llop canvia de forma segons el que diu la història. Imatges subjectives: realitat deformada. Format: petit i amb moltes pàgines per fer l’efecte de lo pesada que es fa l’àvia per el llop. L’humor (l’àvia juga amb el llop): fa que està sorda i no el sent però escolta perfectament al final quan arriba la caperutxeta Recreació de el conte clàssic: La caputxeta vermella. +Dante (dimoni) Llenguatge/text

NOVEL·LES MIMI TEMA GÈNERE ESTRUCTURA DE LA HISTÒRIA

PERITEXTOS TEMPS NARRATIU

PERSONATGES

NARRADOR FINAL LLENGUATGE

Vivència amb optimisme i humor de la pèrdua d’un ésser estimat i el que comporta en l’àmbit familiar. Realisme psicològic en un determinat moment, tot canvia i es fa més positiu. Comença amb "x dies des q va morir la mama" i acaba amb el compte enrere pel casament, que dóna alegria a tots.

Linial, tot i que de vegades hi ha algun flaixbac. A la primera part del llibre els capítos són dies o part d’un dia. (els dies que han passat des de la mort de la mare). La segona part del llibre son els dies que falten per la boda de la tieta M. Important: l’evolució dels personatges ( sobretot la del pare).Són rodons→ Mimi es fa mes segura d'ella mateixa li planta cara a la seva arxienemiga sara Conor es fa mes extrovertit al final acaba tocant la bateria davant de tothom El pare passa d'estar trist i sudar de tot a ser estricte i despres a ser comprensiu i actuar cm un bon pare Superen la mort de la rose I la sally també evoluciona:al principi es molt distant amb la familia després s'obre amb ells i deixa de ser egoista i pensar nomes en ella i el seu dolor. En primera persona, parla i pensa com una nena (és el que li dóna humor a la novel·la. Final feliç, poc a poc superen la pèrdua de la mare. Llenguatge infantil i proper, ja que està explicat des del punt de vista de la Mimi.

ALTRES

3 elements rellevants: ● ● ●

Tema: es tracte amb humor (reflectit a través del narrador) i optimisme Estructura L’evolució dels personatges

POESIA 18 POEMES DE NADAL I UN PER CAP D’ANY TEMA

GÈNERE RELACIÓ TEXTIMATGE ESTRUCTURA DE LA HISTÒRIA PERITEXTOS TEMPS NARRATIU PERSONATGES

NARRADOR

● ● ●

Tracte sobre les bones obres, valors i la religió. Les tradicions pròpies del nadal, apropament rutines quotidianes properes a nens. El que comporta el nadal: afecte i sentiments d’estima a la família. Acord+ transmet caliu, bellesa i ànima de cada poema (que el lector se senti identificat amb el que llegeix i veu )

apel·lació les cançons clàssiques de nadal:Fum, fum fum/ Camí de Betlem/ Què li darem al noi de la mare/ caga tió…” En el epíleg es personalitza als poemes: “són tímids i esmunyedissos però si els llegiu molt cops i en veu alta els ajudareu a dir tot el que volen dir” A través del pròleg i epíleg, el narrador crea vincul amb el lector (complicitat quan li confessa el secret del tresor que són aquests poemes)

Tema+ apel·lació clàssics nadal Relació imatge-text Narrador

ARTICLES ARTICLE 1: LA INTEGRACIÓN DE LA LECTURA Y LA ESCRITURA EN LOS TEXTOS LITERARIOS La lectura ha de desenvolupar-se de manera contextualitzada. Hem de crear métodes/ programes per tal d’ajudar als nens a elaborar aquells significats que construeixen quan s’enfronten a textos complets. Així s’ha d’oferir un ambient amb oportunitats per llegir a diari de forma independent i en comú: Proposta d’un programa per entendre literatura infantil amb els nens: 1.Centrar-nos en aquells aspectes/ elements literaris més rellevants de la lectura (temàtica/ personatges/ estructura/ llenguatge/ narrador…) 2.Llegir i rellegir el llibre fent anotacions secció per secció per planificar aquelles parts que són interessants de tractar a classe i a partir d’aquí planificar com les tractarem en cada sessió i quantes sessions farem (aquestes sempre han de respondre a les necessitats de la classe). 3.Seleccionar aquells objectius que es volen assolir durant el programa de lectura. Conclusions: Concloure la lectura tractant altres lectures que continguin aquells elements tractats durant el programa de lectura.

ARTICLE 3: FER LECTORS EN UN CONTEXT ADVERS És essencial que la lectura es converteixi en una activitat diària ja que ajuda a formar lectors. Així és primordial tenir espais en què els alumnes escolten lectures, en parlen i les discuteixen col·lectivament per construir significats compartits (racó lector). Idees principals sorgides durant el text: La lectura compartida és la base de la formació de lectors. La creació de referències compartides viscudes com un cercle de pertinença tenen una importància decisiva en la motivació de la lectura. - El llegir i escriure s’interrelacionen i enforteixen mutuament el seu aprenentatge. - L’hàbit lector demana constància, motivació, entusiasme (encomanat pel mestre). - Compartir obres amb altra gent fa possible beneficiar-se de la competència dels altres. - La lectura pot ser refugi d’alguns nens i nenes. - La feina dels mestres és molt més efectiva quan de l’implicació i suport de les famílies . - La lectura i la literatura es posen al servei del creixement com a persones crítiques capaces de participar activament en la societat. “És imprescindible donar als infants la possibilitat de viure per un temps en un entorn de llibres, en el qual la relació entre les activitats i l’ús del llenguatge escrit sigui constant i variada.” -

ARTICLE 2: LA BIBLIOTECA DE LA HUMANIDAD : Respon a la pregunta del examen “Diferències entre clàssic/àlbum” + “Per què els clàssics són guays” Els clàssics responen a 3 objectius: 1. Afavorir un sentiment de pertinença col·lectiva: els nens i nenes comparteixen uns referents lingüístics, artístics i culturals que els permeten relacionar-se amb generacions anteriors i els integren en la cultura. 2. Entendre el món: la creació d’esquemes interpretatius. A través de la reflexió que l’humanitat ha fet sobre si mateixa al llarg del temps. 3. Otorgen sentit de perspectiva en la construcció cultural. L’enllaç entre nivells culturals. Assegurar un horitzó de lectures de qualitat. Per assolir-los és essencial consensuar continguts d’aprenentatge literari i crear referents estables entre generacions. Així doncs, com a professors, hem d’incentivar als nens a llegir clàssics (rondalles, faules contes …) perquè si ho fem els estarem ajudant a que al llegir novel·les amb vincles de literatura clàssica puguin establir relacions i gaudeixin de l’experiència de la lectura. Els clàssics ofereixen el joc imaginatiu, l’apropament des de diferents perspectives estètiques… (enriqueixen). Propostes per treballar la literatura infantil a l’aula: -

Que el profe narri o llegeixi a l’aula. Introduir-les fragmentades per fer una ullada superficial. Ser el tema principal d’algun projecte A través de versions audiovisuals…...