Expo catala PDF

Preview

Summary

Download Expo catala PDF

Description

EL PI DE FORMENTOR (Miquel Costa i Llobera)

INTRODUCCIÓ El pi de formentor es un dels poemes més característics i més representatius de l’escola Mallorquina. .Miquel costa i llobera s’inicià com a poeta romàntic en la seva joventut després va passar lleugerament pel modernisme i s’eregí com un dels mestres del Noucentisme .Pel que fa al gènere literari és una poesia.El poema el Pi de formentor va ser escrit l’any 1875 durant la primera etapa de producció de l’autor recollit al volum Poesies.

NUS TEMA El tema principal del poema, és la capacitat d’aquest pi, de poder vèncer les adversitats físiques arrelat als penya-segats i paral·lelament amarat al cel. I intenta incentivar l’anima a superar qualsevol circumstància terrenal. Títol: (El pi de Formentor) El títol fa referència a l’assumpte del poema . Per l’autor, el pi és l’arbre més sublim de tota l’illa. Un pi és un arbre amb arrels molt llargues i fortes, que s’adhereixen al sòl que representa a una persona que ha d’estar amb els peus a terra, però també amb una copa molt gran i fundosa ESTRUCTURA EXTERNA L’anàlisi mètrica: És un poema amb vuit estrofes de 4 versos alexandrins (Art Major) i un cinquè hexasíl·lab (Art Menor). Els versos alexandrins estan compostos per dos hemistiquis de sis síl·labes cadascun separats per una cesura. L’estructura rítmica és ABAAB en quasi tot el texts excepte en la penúltima estrofa, la sèptima, on hi utilitza una rima on només rimen el primer, tercer i quart vers, i el segon i el cinquè no acaben igual però si el mateix so vocal, i sembla que rimi. La rima es consonant. I els versos s’alternen entre femenins i masculins, en l’ordre: femení, masculí, femení, femení, masculí.

ESTRUCTURA INTERNA Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera

Metonímia (autor-obra) / Exclamació

més poderós que el roure, més verd que el taronger,

Comparació (superioritat)

conserva de ses fulles l'eterna primavera

Hipèrbaton / Metàfora

i lluita amb les ventades que atupen la ribera,

Personificació

que cruixen lo terrer.

Asíndeton / Paral·lelisme sintàctic

-------------------------------------------------No guaita per ses fulles la flor enamorada;

Personificació / Hipèrbaton

no va la fontanella ses ombres a besar;

Paralel·lisme / Hipèrbaton / Metàfora

mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada i li donà per terra l'esquerpa serralada, per font la immensa mar.

Metàfora / Elipsi (verb donà)

-------------------------------------------------Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina,

Metàfora

no canta per ses branques l'aucell que encaptivam;

Hipèrbole / Personificació / Hipèrbaton

el crit sublim escolta de l'àguila marina

Hipèrbole / Personificació

o del voltor qui puja sent l'ala gegantina

Hipèrbole / Personificació

remoure son fullam. -------------------------------------------------Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;

Hipèrbaton

revincla per les roques sa poderosa rel; té pluges i rosades i vents i llum ardenta,

Hipèrbaton / Al·literació

i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta

Polisíndeton / Comparació

de les amors del cel.

Polisíndeton

Encavallament / Metàfora

-------------------------------------------------Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge;

Hipèrbole / Exclamació

domina les muntanyes i aguaita l'infinit;

Personificació

per ell la terra és dura, mes besa son ramatge el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge per glòria i per delit. ------------------------------------------------Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades

Personificació / Hipèrbaton Personificació / Hipèrbaton Encavallament

Personificació

i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal, llavors ell riu i canta més fort que les onades

Personificació / Comparació

i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades

Personificació / Polisindeton lleu

sa caballera real.

Encavallament / Metàfora

-------------------------------------------------Arbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,

Apòstrofe

com a penyora santa duré jo el teu record.

Comparació

Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...

Polisíndeton

Oh vida! oh noble sort!

Polisíndeton Exclamació

-------------------------------------------------Amunt ànima forta! Traspassa la boirada

Metàfora

i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.

Comparació

Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,

Personificació

i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada

Metàfora

com l'au dels temporals.

Comparació / Encavallament

En la primera estrofa, l’autor fa una comparació del pi amb altres arbres, com l’olivera, el roure, el taronger amb la verdor de l’eterna primavera... També s’aprecia com explica que lluita contra el vent, i aquí es podria comparar l’arbre amb un gegant, però les dimensions. En la segona estrofa, , i que Déu l’ha posat en el lloc més alt on pot trobar tota l’aigua que necessiti. També ens descriu com és el paisatge. En la tercera estrofa ens diu que pel matí hi veu la llum del sol, que durant el transcurs del dia van passant ocells al voltant seu, i fan moure les seves fulles, en general una descripció del que transcorre durant el dia.

En la quarta estrofa podem apreciar com l’autor el descriu molt fort i dur, que resisteix a tot, i que hi rep ajuda En la cinquena i sisena estrofa el poeta dona atributs divins , de perfecció a l arbre. En la setena vuitena estrofa declara la seva admiració i enveja que sent envers l’abre

CONCLUSIÓ Vida del Autor Va nèixer a Pollença, del 10 de març de 1854, i va morir a Palma el 16 d’octubre de 1922. Era el primogènit d’una familia de senyors benestants, va estudià a l’Institut de Palma, on fou alumne de Josep Pons i Gallarza.A l’any 1888 s’ordena sacerdot i l’any 1906 presidí els Jocs Florals de Barcelona ,va ser reconegut com a mestre pels intel·lectuals del Principat més significatius de l’època. Va morir l any 1922 a Mallorca . Miquel Costa, refugiat en la pau idíl·lica de Pollença i de Formentor, descobrí que la seva musa hi era en aquests paratges lluminosos de verdes muntanyes i blavoses riberes. La seva poesia expressa una actitud afectiva amb el paisatge real manifestat en dues temàtiques relacionades entre si: els sentiment religiós i el sentiment cap al paisatge. Miquel Costa i Llobera intentava transmetre cada olor, só, color que percebia a través del versos de les seves poesies. Valoració Ens ha agradat la seva marena d expressar els sentiments envers un arbre personificat perquè d´una manera o d’una altre és com si ens fes una metàfora de la vida mitjançant un pi a la vora d’un penya-segat, sempre a la vora del perill, i que el poema aconsegueix que els lectors deixen de veure aquest arbre com un arbre més i el veuen com una cosa important, com un arbre únic....