Interpretació de Gràfics Exemple PDF

Preview

Summary

Download Interpretació de Gràfics Exemple PDF

Description

Interpretació gràfica Pisa 2006. Programa per a l'avaluació internacional d'alumnes de l'OCDE Resultats segons els estudis més alts aconseguits a la llar. Espanya

En el gràfic se’ns presenten els resultats que han assolit els alumnes a les proves Pisa 2006 segons els estudis més alts aconseguits per algun membre de la llar. D'aquesta manera, la gràfica ens presenta dos valors diferenciats: d'una banda, la mitjana de la nota obtinguda pels alumnes (representada per rombes i un valor numèric entre 400 i 550) i d'altra la distribució dels alumnes segons el nivell formatiu de la persona de la llar amb més estudis (representada per barres i valor en percentatge). Per finalitzar podem observar una barra que engloba el total de la mostra i la mitjana del resultat de la prova Pisa pel conjunt d'alumnes. La gràfica ens presenta una relació directa entre nivell formatiu d'algun dels membres de la llar i resultats aconseguits a les proves Pisa pels alumnes. A mesura que augmenta el nivell formatiu a la llar la nota a les proves Pisa també augmenta, com es pot observar amb l'evolució dels resultats: una puntuació de 439 entre els que a casa tenen com a nivell formatiu més elevat estudis obligatoris no finalitzats fins arribar a una puntuació de 524 per els alumes que a casa tenen alguna persona amb estudis universitaris. A mesura que s'incrementa el capital humà de les llars (indicat com nivell d'estudi assolit) també augmenten els resultats dels alumnes a les proves Pisa. La teoria del capital humà planteja la formació com una inversió futura en busca d'optimitzar i maximitzar la pròpia utilitat de les persones. En aquest cas, es pot observar com una inversió en capital humà dins de la llar incideix de manera directa en els resultats acadèmics dels joves que es troben en edat d'estudi. A les llars on algun dels membres disposa d'estudis universitaris,

els resultats que obtenen els joves que han realitzat la prova està 36 punts per sobre de la mitjana i els nois/es d'aquestes llars són els que presenten millors puntuacions (524). D'altra banda la distribució de la mostra segons el nivell formatiu més elevat proporciona una lectura de l'stock en capital humà a España l'any 2006. continguts a les barres ens indica la proporció d'adults que han complert formatiu, cal assenyalar: un 16% de les llars es troben per sota de l'educació obligatòria una de cada cinc llars tenen estudis de secundària obligatòria el 64% de les llars tenen alguna persona amb estudis per sobre de la obligatòria: una de cada quatre llars tenen estudis universitaris.

assolit ens Els valors cada cicle

secundària

Des de les teories dels economistes radicals es pot interpretar la gràfica des de la teoria de la reproducció de la base material i de les desigualtats socials. Es dóna una correspondència entre major formació a la llar i bons resultats a les proves Pisa, d'aquesta manera es pot parlar que es produeix una reproducció de l'estructura social i de les desigualtats socials. L'educació, segons aquesta teoria, tindria el paper d'assegurar la reproducció de l'estructura, cada persona té el seu lloc a la societat, a l'estructura i és difícil provocar un canvi. D'aquesta manera l'escola es troba al servei de l'estructura: qualificant la mà d'obra i inculcant la ideologia dominant. L'escola tindria una funció de legitimitzadora de les desigualtats: a més recursos (en aquest cas formatius) major control de la cultura i l'economia (resultat a les proves). En la mateixa línia aniria la teoria de la correspondència al dir-nos que l'escola forma en funció del lloc que ocuparan a l'estructura ocupacional. La debilitat de la teoria del Capital humà és que no contempla les relacions socials i les desigualtats socials existents. Dóna a entendre que amb una bona educació es poden superar les desigualtats inicials, però des de les teories dels economistes radicals ens remarquen la necessitat de tenir present aquestes desigualtats i que l'escola té un paper de reproducció. La relació ascendent que es dóna entre nivell formatiu a la llar i puntuació a les proves Pisa sembla donar la raó en aquest sentit, l'estructura tendeix a reproduir-se. Aquest últim plantejament el podem relacionar directament amb la doctrina marxista, la qual planteja que les idees provenen dels interessos històrics de la classe dominant (la supraestructura), és aquesta classe dominant la que ha afavorit aquestes desigualtats d’oportunitats a l’educació i a la societat. Amb l’únic propòsit d’assolir i mantenir el poder absolut. Els pensadors marxistes defensen una educació com un arma de lluita per la opressió, una educació basada en la consciència de classe, que com plantejaven aquest autors poguessin fer front a la reproducció de classes que ens representa el gràfic analitzat....