Introducció i tema 1 PDF

Preview

Summary

Download Introducció i tema 1 PDF

Description

PSICOBIOLOGIA* * 12.000/18.000:* l’homo* sapiens* comença* a* tenir* interès* per* com* funciona* el* cos* etc.* Van* començar*amb*la*trepanació*del*crani.*Sabem*que*alguns*van*sobreviure*ja*que*després*de*la* craniectomia*els*hi*va*créixer*el*neocòrtex*i*es*pot*mesurar.** En* poc* temps* comencem* a* ser* sedentaris* (egipcis...),* ens* vam* domesticar* a* nosaltres* i* vam* domesticar*a*les*bactèries.** La* cultura* es* estructurant,* es* a* dir,* que* un* determinat* tret* cultural* estructura* un* sistema* nerviós.** El*món*no*el*percebem*tal*com*és*si*no*com*el*construïm.** La*cultura*és*tot*aquell*coneixement*que*es*transmet*d’una*generació*a*l’altre*i*que*en*cap*cas* mai*te*substrat*biològic.*Però*després*si*que*estructurarà*la*biologia.*Però*és*exclusivament*de* l’*homo*sapiens?* ANATOMIA:** 1er* tractat* d’anatomia:* papirus* de* PTA.* Es* descriu* amb* detalls* com* s’ha* de* viscerar* un* cadàver.*Son*altament*reveladors*sobre*el*concepte*del*pensament.** Aristòtil*escriu*“el*pensament*es*desenvolupa*al*fetge”.*L’encèfal*era*un*òrgan*refrigerador*de* sang.** Anatomia,*del*grec.*(ans[*reiterat,*pesat/tomos[*talls):*tornar*a*tallar.** Apareix*una*nova*manera*de*veure,*entrem*en*crisi*en*la*manera*de*pensar.* A* Italia* es* troba* el* gran* poder* sacralitzat.* Apareix* també* el* concepte* d’individu.* Té* base* biològica.* Nov.* 1929:* denunciar* la* religió* dels* esclaus* (concepte* d’esclau).* Aquesta* estructura* de* pensament*(esclaus)*es*transforma*cap*al*renaixement*italià.*Un*dels*motors*més*importants* és*l’anatomia.* Necessitat*de*saber*com*estàvem*fets* Nicola*di*Cusa:*crea,*formula*la*denominada*“?”*l’art*de*mesurar[ho*tot.*Relacionant*totes*les* mesures.*“Res*hi*ha*de*cert*a*la*nostra*ciència”.* 1513*neix*Andrea*Vesalio,*aquest*era*un*nen*malaltís,*s’esperava*d’ell*o*que*es*fes*fort*o*que* es*morís.*Amb*sis*anys*mira*per*la*finestra*ja*que*esta*tancat*a*casa,*mira*el*camp*d’execució.* Veia* com* els* ocells* es* menjaven* el* cadaver,* com* es* pudria...* Amb* 14* va* anar* a* estudiar* medicina* a* viena,* i* amb* 21* anys* va* guanyar* la* catedra* d’Anatomia* de* viena* i* de* padua.* Va* plantejar*l’estudi*de*l’anatomia*sobre*el*cadaver.**Amb*30*anys*escriu*“la*manera*en*que*està* fet*el*cos”*en*7*llibres.*Es*el*llibre*d’anatomia*més*complet*fins*a*la*actualitat.**

El*pensament,*la*manera*de*veure*el*ésser*humà*canvia.** Les* definicions* van* inscrites* en*un* àmbit* determinat.* La* definició* de* l’esser* humà,* des* de* la* biologia,*només*som*una*generació*més.** Concepció*genèrica*de*l’Univers:** A*Occident,*al*s.13*[*s.14*comença*a*haver[hi*una*conciencia*de*“temps”.*Tots*els*processos*en** biologia*passen*en*milisegons.*(MA=*milions*d’anys).* Fa*16.000*MA,*no*sabem*ben*be*perquè,*l’energia*va*esdevenir*matèria.*Fa*4000*MA,*hi*ha*uns* planetes*en*un*sistema*planetari*que*es*consoliden.*Fa*3500*MA,*apareix*la*vida.*L’evolució*no* té* propòsit,* no* cerca* la* mateixa* eficàcia,* no* és* intel··ligent;* l’evolució* és* dóna,* no* té* una* finalitat,* ni* una* planificació.* Fa* 65* MA,* un* asteroide* cau* al* Golf* de* Mèxic,* i* totes* les* grans* formes* vitals* desapareixen,* morent.* Queden* les* formes* més* petites* de* vida.* * Fa* 55* MA,* apareix*l’ordre*dels*primats* amb*una*particularitat*evolutiva*molt* especial:*s’especialitzen*en* no* especialitzar[se* ja* que* son* herbívors,* carnívors,* fructivors...* tots* tenen* diferents* hàbits,* diferents*característiques...*Fa*2,5*MA*comencen*a*aparèixer*dintre*dels*primats*el*gènere*dels* homínids,*que*és*un*gènere*no*especialitzat.*Això*culmina*en*el*gènere*homo.*El*gènere*homo* s’ha* especialitzat* en* no* ser* especialista.* A* nivell* d’alimentació,* per* exemple,* tenim* gustos* diversos.*El*gènere*homo*ens*ha* portat*evolutivament*a* la*no* especialització.*No* estem*més* evolucionats.** Al*gènere*homo*hi*ha*una*gran*controvèrsia*sobre*el*moment*en*el*que*es*va*generar.** El*primer*homo*seria*l’Habilis.*Però*no*sabem*de*quin*homínid*prové.*** 3,5*MA*es*troba*la*Lucy.*Es*demostra*que*era*bípeda.*Als*2*MA*apareix*habilis,*i* se*li*dona*el* caràcter*de*homo*perquè*fabrica*eines*(de*pedra).*Poc*a*poc,*amb*els*ossos*que*hem*trobat*i* els* utensilis* ehem* formulat* hipòtesis* sobre* la* seva* manera* de* viure.* Actualment* tenim* especies* molt* pròximes* a* nosaltres,* com* el* gènere* Phan(ximpanzés,* bonobos...).* Vivien* en* grups,*o*més*aviat*en*clan,*que*es*un*grup*de*mes*o*menys*35*individus.*Dintre*del*clan*estan* tots*emparentats.*Tenen*un*concepte*de*la*consanguinitat(proximitat*cromosòmica)*que*porta* a*que*els*vicis*genètics*s’eixamplin.*Això*esta*associat*amb*problemes*genètics*i*per*això*s’evita* ajuntar*als*familiars*dels*clans,*com*ara*els*homos.**Per*això*quan*es*troben*2*clans,*es*canvien* les*femelles.**Però*no*es*van*moure*d’Àfrica.*No*serà*fins*el*següent,*el*Ergaster,*als*1,5MA*que* formula*una*conducta*extraordinària:*la*migració.*Van*anar*migrant*40*km*per*generació*cap*al* nord.* Els* trets*fonamentals* de* l’homo* eren* que* vivien* en* clan,* te* ànsia* migratòria.* Hi* ha* un* crani*d’un*Antecesor*de*fa*0’8*MA*i*molts*no*ho*creuen*perquè* nomes*hi*ha*un*exemplar.*Es* dona*una*altra*migració*que*ens*porta*a*Europa*els*homo*Hildeberguensis**que*tenien*control*i* us*del*foc(0’5MA).*Trobem*una*obra*d’art*que*es*una* representació* d’una*femella.*D’aquests* n’apareixen*els*Sapiens,*del*qual*tenim*2*especies*diferents:*neandertalensis*i*cromañonensis.** * *El*reclam*sexual*del*mascle*homo,*es*la*visió*de*la*femella.*La*seducció*de*la*femella*es*l’oïda,* per*això*hi*ha*la*hipòtesis*de*que*la*parla*i*el*simbolisme*de*la*parla*va*iniciar*per*a*la*seducció* de*la*femella.**

El*vector*d’evolució*es*la*població.*Una*població*queda* aïllada*i*te*uns*trets*evolutius*que*es* configuren.** El*gen*d’aconseguir*la*coloració*del*cabell*és*del*neardentalensis.** 150.000:*carronyaires*i**caçadors,*recol··lectors,*domini*del*foc.* 45.000:* hi* ha* un* esclat* artístic.* A* partir* d’aquell* moment* apareixen* de* tot* estèticament* decorat*i*per*tot*arreu.** Fa*entre*10.000*i*8000*anys*es*deixa*la*caça*i*recol··lecció*per*passar*al*sedentarisme.*Hi*ha*la* revolució*agrícola.** !

!

TEMA!1.!EL!SISTEMA!NERVIÓS!(SN)! L’embriologia:* L’embriologia* que* es* sobreposa* i* es* solapa* amb* la* ontogènia* (formació* d’una* espècia).* L’embriologia*te*una*cronologia*estricta*per*a*cada*espècie.** La*menstruació*només*la*presenten*els*quatre*antropons:*el*pan,*el*ximpanzés,*i*els*humans.* La*menstruació*s’ha*de*trobar*entre*12*i*56*dies*si*és*més*o*menys*d’aquest*parametre*hi*ha*un* problema.** Les*fímbries*i*l’ovari*es*toquen,*en*el*moment*en*que*es*toquen*l’ovari*expulsa*un*òvul*que*es* depositat*en*la*trompa*de*falopi,*que*te*un*moviment*constant*i*prestaltic,*que*va*traslladant* l’òvul* en* el* seu* destí.* L’òvul* es* l’única* cèl··lula* que* te* una* sola* carrega* cromosòmica,* per* un* procés* de* divisió* cel··lular* molt* especial* anomenat* meiosi.* Totes* les* cèl··lules* del* nostre* cos* tenen* una* carrega* cromosòmica* 2n,* n* es* 23* és* a* dir* que* 46.* Però* hi* ha* una* cèl··lula* que* fabriquem* espessament,* el* gàmeta,* que* només* té* una* càrrega* genètica* n* és* a* dir* 23* cromosomes.*L’òvul*és*una*de*les*cèl··lules*més*grans*del*nostre*organisme,*150*m3.* Quan* els* gàmetes* masculins* arriben* a* la* trompa* on* hi* ha* l’òvul,* el* fecunda* un* sol* espermatozou,*la*fecundació*sempre*es*dona*a*la*trompa*de*falopi.*Abans*l’embaràs* ectòpic*o* fora*de*lloc*provocava*la*mort*de*la*femella.** L’òvul* es* el* que* decideix* el* espermatozou* que* vol* que* li* transmeti* la* càrrega* genètica,* l’espermatozou* no* entra* dins* l’òvul,* només* “entra”* la* carrega* genètica.* Llavors* l’òvul* queda* carregat*amb*23*cromosomes*més,*que*venen*de*l’espermatozou,*per*tant*l’òvul*acaba*tenint* una*càrrega*2n.*Per*tant*passa*de*ser*una*cèl··lula*haploide*a*una*cèl··lula*diploide.** A*partir*de*la*fecundació*serà*el*dia*1.*L’òvul*fecundat*rep*el*nom*de*zigot.*A*les*36*hores*hi*ha* la*primera*divisió*en*dos,*després*la*segona*en*tres,*la*4a*en*quatre.*El*Zigot*es*va*dividint*fins*a* atenir*unes*200* cèl··lules.* Quan* el* Zigot* està* en* aquest*estat* ja* passa* a* ser* la* mòrul··la.*En* el* moment* de* la* mòrula* si* aquesta* es* divideix* en* dos* es* quan* poden* aparèixer* els* bessons* univitel··lins.*La*mòrula*s’enganxa*a*la*vellositat*uterina.*La*mòrula*passa*a*formar[se*com*una* bombolla,*on*les*cèl··lules*es*posen*al*voltant*de*l’esfera*i*al*mig*i*ha*un*líquid**(buscar*més*ben* explicat)*aquesta*passa*a*anomenar[se*gàstrula.*Més*endavant*a*la*part*inferior*de*la*gàstrula* es* forma* el* disc* embrionari* format* per* cèl··lules.* El* disc* embrionari* es* reprodueix* ell* mateix,* fent* un* segon* disc* a* sota* per* progressió* cel··lular,* i* el* primer* que* fan* aquestes* cèl··lules* es* diferenciar[se.* El* que* està* a* la* part* interior* rebrà* el* nom* d’endodèrmi.* Al* passar* a* la* part* exterior* tenim* l’ectodermi.* En* aquest* punt* hi* ha* la* gran* diferenciació* de* ordres.* Tots* els* invertebrats*es*queden*en*aquesta*fase.*Aquesta*és*la*gran*diferencia*entre*els*vertebrats*i*els* invertebrats.* Els* invertebrats* tenen* dos* fulls* embrionaris,* els* vertebrats* tenen* tres* fulls* embrionaris,*el*tercer*es*forma*entre*el*primer*i*el*segon*a*través*de*la*migració*de*les*cèl··lules* del*endo*i*del*ecto.*Aquest*tercer*s’anomena*mesodèrmi.*Això*passa*el*dia*7.* El*ectodermi,*el*dia*8,*fa*una*invaginació,*que*rep*el*nom*de*solc*neuronal.*Aquest*és*l’inici*del* sistema*nerviós.* Abans*del*dia*nou*el*solc*es*fa*més*gran*i*es*cola*a*les*altres*capes*fins*que* se* separa*del*ectodermi*i*forma*un*tub*neural.**

* ! ! El*tub*neural*serà*el*sistema*d’estudi*del*sistema*nerviós.** Aquest* tub* neural* després* del* dia* 24* o* 25,* pren* una* forma* molt* significativa,* fa* com* tres* ampolles,*plenes*de*líquid.*El*SNC*són*les*cèl··lules*que*formen*les*ampolles.*Aquestes*cèl··lules* que*van*sortint*cap*a*fora*s’especialitzen*en*neurones*en*neuròglia.**

* Les* neurones* van* ser* precisades* per* Ramón* i* Carjal,* van* establir* que* entre* les* neurones* hi* havia*un*espai*anomenat*sinapsis.*És*a*dir*que*les*neurones*no*estaven*enllaçades.** Amb*un*segle*tot*el*tema*de*l’estudi*del*SN*i*les*neurones*ha*canviat*moltíssim*i*s’ha*avançat* molt.** Hi*ha*moments*de*la*neurogènesis*que*s’estan*fent*500.000*neurones*per*minut.** El*tub*neural*si*el*mirem*des*de*sobre*es*veu:**

* La*primera*bombolla*rep*el*nom*en*el*embrió*de*prosencèfal*o*telencèfal*o*encèfal*anterior.*La* segona*rep* el*nom* de*mesencèfal*i*la*tercera*bombolla*que*te*una*mica*de*forma*romboïdal* rep*el*nom*de*romboencèfal.** El* encèfal* anterior* es* replega* en* ell* mateix,* aquest* replegament* es* extraordinàriament* terrorífic* en* la* nostra* espècie* i* forma* el* que* nosaltres* en* diem* còrtex* o* escorça.* El* cervell* només* es* el* còrtex,* però* no* es* correcte* emprar* cervell* en* termes* científics* ja* que* porta* a* moltes* confusions.* El* mesencèfal* seguirà* tenint* el* nom* de* mesencèfal.* I* el* romboencèfal* donarà* bàsicament* no* només* dues* grans* estructures,* el* mielecèfal* i* el* metencèfal.* El* metencèfal*donarà*lloc*al*cerebel,*i*el*mielecèfal*donarà*lloc*al*bulb*i*al*tronc.** Tot*el*conjunt*es*el*que*s’anomena*sistema*ventricular*encefàlic.*Els*ventricles*laterals*són*la* cabitació* de* l’escorça.* El* tercer* ventricle* suposa* la* cabitació* pròpia* del* mesencèfal.* I* el* que* comunica* el* tercer* ventricle* amb* el* quart* es* un* tub* anomenat* Aqüeducte* de* silvio,* molt* important* per* la* fisiopatologia.* I* el* quart* ventricle* es* el* que* dona* lloc* a* la* cabitació* del* romboencèfal.*I*la*ependima*es*el*tub*que*transficcia*(travessa)*la*medul··la*de*dalt*a*baix.** Ventricles!laterals:!

! Sistema!ventricular!encefàlic:!!

! * Líquid*cefaloraquídic* (L.C.R.):*aquest*líquid* el*fabriquem*en*el*nostre*encèfal*a*cada*moment*i* el*absorbim* a*cada*moment.*Cada*dia*canviem*el*líquid* cefaloraquídic*3*vegades.*El*SNC*sura* dintre*d’aquest*líquid.*El*propi*encèfal*es*el*que*fabrica*el*líquid.** Cèl··lules*glials:*es*dediquen*a*ultrafiltar*el*plasma,*deixen*un*líquid*transparent,*que*circula.*En* aquest*cas*seria*la*circulació*cefaloraquídia.*El*líquid*omple*tot*el*SNC*i*surt*cap*a*la*medul··la.* Sistema*de*les*membranes*meníngies:*són*3*membranes*que*rodegen*i*formen*tot*el*SNC*no* són* SN.* Són* teixit* connectiu,* les* menines* provenen* del* mesoderm.* Són* 3* membranes* sobreposades*que*folren*el*sistema*nerviós.*La*més*externa*rep*el*nom*de*duramare*(és*dura,* impermeable,*es*el*gran*dipòsit*del*líquid*cefaloraquidi,*l’epidural*es*una*anestesia*que*es*posa* sobre*la*duramare),*la*segona*membrana*és*molt*subtil,*estan*constituïdes*per*fibres*de*teixit* connectiu* i* s’anomena* a* l’aragnoides,* ja* que* s’assembla* a* una* tela* d’aranya.* I* la* de* més* endins,*es*molt*delicada*s’anomena*pia*mare.*Aquestes*tres*pells*folren*per*folra*el*SNC.* A* més* el* líquid* cefaloraquídic,* permet* la* homeòstasis* (equilibri* inestable)* * tèrmica,* iònica,* mecànica,*hídrica.********************** En*els*vertebrats*tot*el*sistema*nerviós*central*està*forrat*de*una*estructura*òssia*o*de*cartilec* en*depèn*de*quins.*La*medul··la*està*formada*per*la*columna*vertebral.**

Cap* dels* vertebrats*es* un* cap* molt* complex,* a* molts* nivells,* la* raó* filogenètica*es* que* hi* ha* anat*a*parar*moltes*coses*a*nivell*evolutiu.*Els*ossos*del*cap* reben*el* nom*de*calavera,*quan* parlem*de*crani,*parlem*dels*ossos*exclusius*que*envolten*l’encèfal,*normalment*n’hi*ha*8.Hi* ha*un*2%*de*la*població*que*te*dos*frontals,*és*una*variació.*També*hi*ha*una*altre*variació*en* que*tenen*o*tres*o*5*occipitals.** Frontal,*2*parietals,*2* temporals,*1*occipital,*esferoides*(ós* central*del*crani),*etmoides*(base* posterior*de*la*cavitat*olfactòria).* L’esfenoide*és*un*ós*que*te*4*grans*elements,*és*un*cos*cúbic*amb*4*ales.*Hi*ha*una*estructura* anomenada*cadira*turca*de*l’esfenoide*i*té*molta*importància*perquè*el*encèfal*hi*deixa*caure* una* glàndula* que* es* meitat* nerviosa* i* meitat* glàndula* anomenada* hipòfisis* o* pituïtària.* Ademés*aquesta*cadira*turca*te*una*relació*anatòmica*amb*el*creuament*dels*nervis*òptics*ja* que*es*creuen*damunt*d’aquesta.**

* Hi*ha*un*forat*gran*al*occipital*al*que*anomenen*amb*llatí*com*a*forade*magnum,*que*es*molt* important* ja* que* per* aquest* forat* emergirà* el* SNC,* la* medul··la* espinal* surt* de* l’encèfal* per* forade* manum.* Aquest* forat* només* el* presenta* el* homo* sapiens* ja* que* la* sortida* de* la* medul··la*dels*altres*animals*la*tenen*al*darrera*ja*que*van*de*quatre*potes.** La* columna* vertebral* no* es* una* columna,* és* un* seguit* de* peces* flexibles* que* tenen* molta* variació,*però* en* mamífers* els* noms* de* les*vertebres* ve* donat* pel*lloc* on* ocupen* en* la*seva* regió.*Aquestes*regions*són:*cervical,*dorsal/toràcica,*lumbar,*sacre,*coxis.* En* tots*els* mamífers* menys* dos:* cervicals* (7),*dorsals/toràciques*(12),* lumbars* (5),*sacre* (1),* coxis*(de*2*a*4*en*els*humans).*Hi*ha*variacions*anatòmiques,*hi*ha*vertebres*dorsals*que*es*fan* lumbars,*que*rep*el*nom*de*lumbarització*de*les*dorsals.** *

Cos* Pedicle*

Làmina*

*

* La*primera*cervical*rep*el*nom*de*Atlas,*aquesta*vertebra*no*te*cos.*

* La* segona* vertebra* cervical* s’anomena* axis,* que* presenta* una* apòfisis*molt*important*anomenada*odontoides.** La*setena*rep*el*nom*de*prominent.** La*medul··la*s’acaba*a*partir*de*la*vértebra*lumbar*3.* Les* vertebres* cervicals,* presenten* dos* forats* anomenats* vasculars* per* on* hi* passa* l’arteria* vertebral*molt*important.* Divisions*del*SN* El* Sistema* nerviós* es* divideix* en* el* sistema* nerviós* central* (SNC)* i* en* el* sistema* nerviós* perifèric*(SNP).** El*sistema*nerviós*central*es*divideix*en*dos,*l’encèfal*i*la*medul··la.** I* el* sistema* nerviós*perifèric* te* diferents* divisions,* que* estan* sobreposades.* Primerament* es* divideix* en* Nervis* cranials* (13)* i* Nervis* Raquidis* (33).* Parells* cranials* 2* nervis* que* surten* i* entren*del*crani,* en* canvi*els* raquidis* passen* pels* forats*de* les* vertebres.* A* sobre* d’aquesta* divisió*tenim*els*nervis*eferents*(motors:*els*que*surten)*i*aferents*(sensitius:*els*que*entren).*A* sobre*d’aquesta*divisió*tenim*el*SNP*vegetatiu*o*autònom.*A*més*el*sistema*nerviós*perifèric* es*divideix*en*simpàtic*i*parasimpàtic.* La* posició* anatòmica* es* de* les* poques* convencions* arcaiques* que* prové* del* segle* XVI.* La* posició*anatòmica*sempre*fa*referència*al*individu*estudiat*i*sempre*amb*la*mateixa*postura.* Dret,* amb* els* palmells* cap* a* munt,* els* talons* junts...* i* per* tant* la* dreta* i* l’esquerra* sempre* seran*les*mateixes.*Els*noms*de*relació*són*distal*o*aproxima’l,*que*volen*dir*lluny*o*a*prop.*Ens* referim*que*es*distal*en*referència*a*alguna*cosa.** Quan* estem* de* cares* esem* veien* la* part* anterior,* si* ens* posem* d’esquenes* veiem* la* part* posterior.* No* s’anomena* ventral* perquè* fa* referència* * la* flexió* com* la* del* coll,* la* del* ventre* però* en* canvi* la* flexió* del* genoll* es* fa* al* revés.*Tots* els* mamífers* tenen* el* pla* vental* de* les* cames*amb*flexió*posterior.**

La*part*més*curvada*sempre*es*frontal*i*la*part*més*aguda*es*l’occipital.*

Cissura*de*rolando/central* Cissura*de* silvio*

* Les*“salsitxes”*s’anomenen*circumval··lacions,*i*entre*aquestes*hi*ha* un*solc*o*cissura.*Algunes* cissures* divideixen* l’escorça* en* lòbuls.* Hi* ha* 5* lòbuls,* el* frontal,* el* temporal,* el* parietal,* l’occipital* i* la*insula*de* Reil* aquest*últim* esta* tapat*pel* temporal*per* sobre*i*pel*occipital*per* sota.** Parietal*

Frontal*

Occipital**

Temporal* * I*si*es*mira*des*de*dalt,*la*part*que*fa*més*corba*es*el*frontal*i*la*més*punxeguda*es*l’occipital.** Broca* va* tenir* un* pacient* que* va* tenir* un* accident* que* tenia* afàsia,* es* a* dir* que* no* podia* parlar,* aquest* quan* el* pacient* va* morir* li* va* estudiar* el* cervell* i* va* veure* que* hi* havia* una* necrosi*a*la*part*frontal*del*temporal.**

* Wernike*va*veure*una*altre*area*relacionada*amb*un*altre*tipus*de*afàsies,*les*afàsies*en*la*que* les*persones*podien*parlar*però*ho*feien*sense*sentit.**

* *necrosi:*mort*cel··lular*en*el*ésser*viu.*És*a*dir*una*part*de*l’ésser*viu*que*s’ha*mort.** La*línia*del*mig*rep*el*nom*de*fissura*o*solc*interemisfèrica.**

* * TELEENCÈFAL* Diencèfal:*presenta*4*estructures,*és*la*part*no*parell.*El*tàlem*i*L’*hipotàlem*són*les*parts*del* diencèfal*més*importants.** Tant*els*missatges*que*jo*rebo*com*els*que*emetem*van*al*tàlem.** L’hipotalem,*és*el*gran*òrgan*neuroendocrí.*La*hipòfisis*penja*directament*de*l’hipotalem.** El*sistema*límbic*està*format*per*tres*grans*estructures,*L’amígdala,*el*fòrnix*i*l’*hipocamp.**

Cèl··lules*del*sistema*nerviós* Hi*ha*dues*neurones:*297*tipus*de*neurones*tipificades.*Són*totes*molt*semblant*per* tant*estudiarem*un*sol*tipus*de*neurones.* De*neuroglies*n’hi*ha*una*dotzena*i*tenen*funcions*molt*diverses.*Emmagatzemament* potencial*d’acció*i*de*memòria.*Parlarem*de*5*o*6*glies*però*tenen*funcions*diferents.* La* primera* glia* que* estudiarem* es* Astrocit* (perquè* te* forma* de* astre).* L’astrocit* embolica*tots*els*vasos*que*s’escapen*per*l’encèfal.*En*l’ésser*humà*el*metabolisme*el* calor* del* cos* el* produeix* l’encèfal.* L’encèfal* té* un* gran* metabolisme.* Bàsicament* envolten* hi* ha* una* arteria,* vena* i* capil··lar* i* estan* envoltats* per* astrocits.* Aquests* astrocits*produeixen*la*barrera*hematoencefàlica*separa*la*sang*de*l’encèfal.*Té*molt*

de* poder* aquesta* barrera* molt* poques* coses* poden* passar* a* través* d’aquesta* és* l’astrocit* el* que* s’encarrega* d’agafar* de* l’aparell* circulatori* tot* allò* que* se* necessita* oxigen,*minerals...*Té*presencia*en*tots*els*vasos*i*és*l’ajuda*de*la*neurona*li*dona*i*li* recull*tot*allò*que*la*neurona*necessita.*L’astrocit*com*que*la*seva*principal*funció*és*la* protecció*de*a*neurona*quan*hi*ha*a...