L\'alegria que passa, Santiago Rusiñol PDF

Preview

Summary

2n batxillerat...

Description

L’ALEGRIA QUE PASSA, SANTIAGO RUSIÑOL (1898) MODERNIS MODERNISME ME (1892(1892-1911): 1911): art per tra transformar nsformar la realitat. -

-

Moviment cultural, literari i artístic que neix pels volts dels anys 90 del segle XIX. Objectius clars: modernitzar i europeïtzar la cultura i la literatura catalanes → posar a nivell europeu la cultura, literatura i art catalanes. o Oposició entre present i passat / tradició i progrés. Critiquen la societat i la cultura catalanes, ja que les consideren anacròniques (antiquades) en tots els àmbits. Tòpic literari: enfrontament artista-societat. o La majoria són fills de l’alta burgesia que es neguen a continuar el negoci familiar, apel·lant a la seva vocació: han nascut artistes i aspiren a professionalitzar-se.

ETAPES: Corrents modernistes: Esteticisme: -

-

Grup d’intel·lectuals que planteja les mateixes idees de renovació, modernització i europeïtzació, però defensen només una renovació només de l’art, sense entrar en consideracions socials. Destaquem la figura de Santiago Rusiñol. Practiquen l’art per l’art → canviar la societat a partir de la creació de la bellesa, no pas amb proclames polítiques.

Creuen que l’artista és un ésser superior i diferent a la resta de la societat perquè viu dedicat a la creació de la bellesa. Critiquen la societat en la que viuen perquè afavoreix la uniformitat, la lletjor, la vulgaritat, mentre que ells defensen la bellesa, la poesia, la diferència, l’individualisme. -

Bohèmia: forma de vida, de comportar-se, de vestir-se, etc. → propi del que es volen presentar com a creadors de bellesa (han de ser diferents de la resta de la societat en tots els aspectes). o Bohèmia daurada: fills de famílies burgeses que podien donar-los suport econòmic mentre ells es dedicaven exclusivament a la creació artística. ▪ Santiago Rusiñol. o Bohèmia negra: no tenien cap suport econòmic ja que no pertanyien al grup de famílies benestants. Havien de comercialitzar les seves obres per poder guanyar diners.

Característiques de la LLITERATURA ITERATURA MODER MODERNISTA NISTA -

-

Recerca de l’art total. Reproducció de les tensions entre l’artista incomprès i la societat burgesa. o Influència del vitalisme de Nietzsche i Ibsen: els personatges són dotats d’una força espiritual que els duu a la marginació, a la soledat i incomprensió per estar per damunt del sistema de valors de la societat burgesa. Reproducció dels estats d’ànim a través del comportament dels personatges i dels objectes descrits de manera subjectiva. Defensa de la llengua moderna, encara sense normativitzar, però depurada de barbarismes i vulgarismes.

L’ALEGRIA QUE PASSA (1898) – estetic esteticista ista (simboli simbolisme sme / decadenti decadentisme) sme) Antecedents: La idea de bohemi incomprès havia estat escrita anteriorment per Rusiñol en el poema en prosa publicat a L’Avenç anomenat Els caminants de la terra (1893) → precedent directe. Tracta sobre un jueu errant que viatja i és nòmade. Aquest personatge l’identifica amb la colla d’artistes bohemis (els comediants del circ) que apareixen en L’alegria que passa, els quals són rebutjats per la societat. L’any 1898, Rusiñol adapta Els caminants de la terra al teatre i demana al músic modernista Enric Morera que li posi música. Espai i temps: -

Una tarda qualsevol. Dura 1 hora i mitja → de 2/4 de 5 fins després de les 6. Plaça d’un poble ensopit i vulgar → persones amb sentiment d’avorriment continuat.

Argument: El personatge principal és en Joanet (fill de l’Arcalde) que es diferencia de la resta de la gent del poble pels seus sentiment si el seu desig de llibertat.

Arriba un circ ambulant de tres artistes (Clown, Cop-de-puny i Zaira). Joanet se sent atret per Clown (pel seu optimisme envers la vida) i per Zaira (per la seva bohèmia) de la qual s’enamora però n’és apartat per Cop-de-puny. Després de l’actuació del circ davant el poble, podem observar com no entén el cant nostàlgic i lliure de la llibertat. Conseqüentment, es genera una baralla que ha originat el menyspreu de Zaira envers la moneda d’en Joanet. Conflicte entre el poble i els artistes en el que els bohemis condemnen la gent d’aquell poble a la prosa eterna. Tema: L’obra recrea simbòlicament la irreversible marginalitat de l’artista en el marc d’una societat materialista que el rebutjava fins i tot després d’haver-lo utilitzat, ell i la seva obra, com a consol de l’esperit modern, malalt de progrés. -

-

Enfrontament artista – societat. o Els artistes viuen de l’art i tenen per missió divertir amagant el sofriment. o Al final, quan la societat rebutja l’artista, es fa evident que aquest do de saber que l’art és tan necessari com el pa esdevé un do reservat a una elit espiritual. En Joanet ha pogut tastar la llibertat, i per tant, aquesta és la causa per la qual és com és. Bohèmia negra: els artistes fan art per art i rebutgen els diners. Comparació entre la poesia (llibertat i alegria) i la prosa (societat materialista). El títol és simbòlic, ja que l’alegria són els artistes modernistes, els quals passen pel poble on no són acceptats per la societat burgesa. Masclisme: Cop-de-puny a la Zaira. Covardia: en Joanet no és capaç de fer el pas.

Estructura: -

-

-

Plantejada com un quadre líric d’un sol acte que consta de 10 escenes. Estructura clàssica d’una obra de teatre: plantejament, nus i desenllaç. Plantejament: I – IV escena. o Presentació dels personatges monòtons i el poble avorrit (espai de l’obra). o S’aprecia l’oposició de les figures d’en Joanet (aspiració a altres horitzons) i Tòfol (nyonya vilatana, vida reposada). Nus: V – VIII escena. o Arribada del circ ambulant. o Trencament de la monotonia del poble. o Trasbals d’en Joanet. o Màxima tensió: VI – VIII escena ▪ No hi ha acompanyament musical (per no distreure el lector). Desenllaç: IX – X escena.

o Escena IX: més llarga, ja que es deixa clar els punts de vista dels artistes i del poble → idees irreconciliables. o Escena X: retorn d’en Joanet a la realitat del començament de l’obra (es tanca el cercle). Personatges: Rusiñol classifica la prosa (menys Joanet) en dolents i la poesia en bons. PROSA (=poble): Arcalde, Joanet, Agneta, Tòfol, Tuies, Jeroni i altres personatges decoratius. -

Monotonia constant de la qual és impossible escapar. Cap dels personatges en vol sortir, excepte en Joanet. Segons els modernistes, aquesta societat gris només pot ser salvada amb l’art. Per un instant, en Joanet veu la possibilitat de marxar, però com que els vilatans no entenen l’art rebutgen les seves idees.

POESIA (=artistes): Clown, Zaira i Cop-de-puny. -

Vida de dificultats i incomprensions. Viuen amb llibertat. Trenquen la monotonia de la prosa amb aquesta força renovadora. o Reacció de la prosa és dolenta i violenta → deixa clar que l’artista està condemnat a la marginació i la prosa a no poder gaudir mai de la bellesa de l’art.

Personatges plans: -

-

Arcalde: burgesia materialista i el poder. Clown: artista bohemi que ho ha sacrificat tot per fer el que li agrada. Personificació de l’intel·lectual modernista. o Idea de l’artista que té Rusiñol → idealista que empaita una utopia. o Com a representant de l’intel·lectual modernista és l’heroi pur de l’obra i per aquesta raó no presenta la complexitat psicològica de Zaira. o Alter ego de Rusiñol. Cop-de-puny: violència i força bruta. Amo de Zaira a qui utilitza d’amant Tòfol: conformisme (menjar i dormir). Agneta: típica noia jove virtuosa de poble conformista amb el que té.

Personatges rodons: -

Joanet: ha estudiat fora (li fa néixer somnis) veu que perd el temps i se li escapa la vida, vol la llibertat de Zaira ja que personifica l’ideal i la llibertat. Artista de cor presoner de l’egoisme col·lectiu.

-

Zaira: vol deixar la llibertat que té i sentir-se com una dona de poble amb la monotonia que té en Joanet. S’intueix que la jove té més present la cara fosca de la bohèmia, obviada per l’idealisme del Clown. És natural, si no perdem de vista que Zaira ha estat la presa sexual d’homes i que pateix el maltractament d’en Copde-Puny.

Característiques de l’obra l’obra:: Quadre líric d’un sol acte: -

Ús d’elements literaris simbolistes dins d’un context típic costumista → es parteix d’una escena realista que la fa símbol de la burgesia material. Juga amb la poesia i la música. Teatre simbolista → acció mínima. Paròdia de la sarsuela (obra de teatre musical que alterna diàleg i text cantat).

Recursos escènics: Tancament del cercle: caiguda de les fulles, toc de campanes i cops dels ferrers. Recursos literaris: SIMBOLOGIA → cada personatge representa una cosa. -

Rusiñol també va jugar amb els noms a “Cigales i formigues (1901)”. Zaira: encant estrany d’una ballarina i cantant exòtica. Cop-de-puny: tarannà dominant i agressiu. Tòfol: Cristòfol. Homofonia amb l’adjectiu tòfol que significa ximple. Joanet: persona jova i il·lusa. Clown i Arcalde: referència a la professió.

ADJECTIVACIÓ → per tal de donar una bona descripció. -

Figurants (personatges decoratius o d’episodi) juguen un paper rellevant a l’hora de transmetre immobilisme → vells que fan la migdiada i quan es desperten busquen un altre lloc on continuar dormint.

Decadentisme: -

-

Joanet i Zaira es veuen atrapats en la seva condició de vida → ànimes malaltes, s’han de conformar amb la situació que els hi ha tocar viure encara que no siguin feliços. El poble “ensopit” és un clixé decadentista de la ciutat morta → a les persones mortes els hi correspon un poble mort.

Llengua: -

-

Català prenormatiu (abans de la reforma de Pompeu Fabra) → reflectir el català de finals del segle XIX. o Arcalde, dugues, arcova... o Castellanismes: fenomeno, platano... Així dona més veracitat. Predomini del llenguatge col·loquial. En algun moment entre en Joanet i la Zaira s’utilitzen recursos retòrics com la metàfora.

Musicalitat: -

Música d’Enric Morera. La música i el text tenen la mateixa importància → va ser innovador: creació del teatre líric. Escena I: preludi que indica ensopiment. Escena V: música alegra que acompanya l’arribada del circ → contrast amb l’ensopiment d’abans. L’obra acaba amb la mateixa música dels ferrers de l’inici (cercle).

Lectura de l’obra: Títol: conté simbòlicament el tema principal de l’obra. Prové del monòleg final de Joanet. Acotacions: combinades amb el text principal que actuen com a text secundari. PLANTEJAMENT Escena I: conversa entre Tòfol i Joanet, amb la remor del rosari de fons, on expliquen cadascun la seva visió de vida (ideals oposats). Al final és presentat l’Arcalde. Escena II: la més curta. Tuies surt de la pregària, es retroba amb el seu marit Tòfol i se’n van a berenar. Escena III: conversa entre Agneta i Joanet on s’evidencia que el futur (matrimoni, família, vida de poble massa tranquil·la) no el convenç. Escena IV: se’n van tots de la plaça. NUS Escena V: arribada i presentació del circ ambulant. Escena VI: Clown i Joanet es coneixen. Clown era fet servir de pilota, vida dura. Joanet diu que ha tastat la llibertat, però Clown li diu que ha de provar de ser lliure.

Escena VII: entra Zaira i diu que Clown no toca de peus a terra. Diu que ella vol ser estimada, tenir marit. Joanet i Zaira volen la vida de l’altre. S’enamoren. Escena VIII: Cop-de-puny els interromp. Agafa Zaira i la pega. Joanet intenta aturar-lo. DESENLLAÇ Escena IX: el circ fa l’espectacle i Zaira canta una cançó que ningú entén. Joanet li dona una pesseta a Zaira que la tira al terra. No ha cantat per a que li donin diners. L’Arcalde els fa fora del poble i Clown els condemna a la prosa eterna. Escena X: Monòleg de Joanet on es queixa de la seva vida. Ha perdut l’única oportunitat de ser lliure.

COMENTARI Introducció: El text a comentar pertany a l’obra de Santiago Rusiñol L’alegria que passa (1898), un quadre líric d’un sol acte que inclou text teatral, poesia i música. Rusiñol és un dels grans referents del modernisme català. Va abandonar el negoci familiar per dedicarse a la pintura i l’escriptura, i es va convertir en el gran defensor i difusor de la idea de l’art per l’art. Com a dramaturg, i sota la influència de Maurice Maeterlinck, va introduir el teatre simbolista i decadentista a Catalunya. Així doncs, aquesta obra pertany al corrent artístic i literari del modernisme, concretament a la tendència esteticista, situat en la primera etapa dramàtica (1898-1901) de Rusiñol. A L’alegria que passa, l’autor escriu sobre un dels temes centrals de la literatura modernista: el conflicte entre l’artista i la societat. Contingut: -

Situar el fragment en el conjunt de l’obra. Establir tema i delimitar la idea central que origina i dona sentit al text. Dividir el fragment en diferents parts, tot i que no és obligatori. Comentar el text sencer o cada una de les parts si l’hem dividit. Justificar tot el que diem amb fragments del text indicant la línia on es troben.

Personatges: -

Caracteritzar els personatges que surtin.

Forma: -

Estructures pròpies dels gèneres: monòleg, narració, descripció, diàleg... Característiques generals de la llengua: registre (col·loquial, estàndard, literari...)

-

Figures literàries (metàfores, personificacions, comparacions...) Posar citacions.

Estil: -

-

Creació d’una atmosfera somorta del poble. o Contribució dels personatges. o Fulles caient. Art total: suma de d’arts diferents (literatura i teatre, música, arts plàstiques).

Conclusió: -

Importància del fragment en el conjunt de l’obra. Raons per les quals L’alegria que passa va constituir un èxit de crítica i públic. o Costumisme enganxava el públic → reconeix la realitat com a seva i s’hi identifica. o Intent de catalanitzar i actualitzar un gènere teatral castellà (sarsuela). o Art total: síntesi de tots els arts. o Superació de la simplicitat excessiva de l’enfrontament artista-societat, matisant caràcters, ensenyant el costat fosc dels artistes i fins i tot un antiheroi dins d’aquests → dota l’obra de complexitat....