MODIFICACIONS FISIOLÒGIQUES DE L\'EMBARÀS PDF

Preview

Summary

Download MODIFICACIONS FISIOLÒGIQUES DE L'EMBARÀS PDF

Description

MODI DIFIC FIC FICA ACI CIO ONS FFISI ISI ISIO OLÒGI GIQU QU QUE ES D DE E L' L'EM EM EMB BAR ARÀS ÀS Les modificacions fisiològiques de l'embaràs són degudes per les modificacions pel creixement del fetus (M (MODIF ODIF ODIFICAC ICAC ICACION ION IONSS FE FETTALS) LS), com les modificacions del cos de la dona per preparar-se per l'alletament i el naixement (PR (PREP EP EPARA ARA ARACIÓ CIÓ MA MATE TE TERNA RNA PART I ALL ALLET ET ETAM AM AMENT ENT ENT). ).

La principal característica d'una dona embarassada és la SOBR SOBRECÀ ECÀ ECÀRRE RRE RREGA GA GRA RAVÍDIC VÍDIC VÍDICA A que té en tots els nivells. –

Hormonal → perquè les hormones habituals es veuen augmentades i perquè n'hi ha de noves.

–

Metabòlica → El metabolisme estarà augmentat en tots els nivells, perquè els nostres nutrients han d'alimentar un bebè.

–

Mecànica → El fetus creix, i el bebè té un pes, un liquid, el creixement del pit...

–

Hemodinàmica → Important per garantir una bona perfusió del bebè.

–

Psicosocial → Aquí Europa està molt sobrevalorat està embarassat, i tothom opina, pregunta, comenta...

CAN CANVIS VIS HORM HORMONALS ONALS ONALS:: –

Presenta noves hormones HCG i HLP (Hormona Lactogen Placentaria). L'HLP és una hormona que segrega la placenta madura a partir de les 12 setmanes i aquesta hormona té la funció de regular els nivells de glicèmia de la dona i el bebè. A més a més, té una funció reguladora de la tensió arterial de la dona.

–

Incrementen els estrògens i la progesterona (de forma brutal). La hormona per excedència a la preservació de l'embaràs, és la PROGESTERONA, encarregada de mantenir aquest embaràs. A més a més, el que fa és proporcionar un efecte de relaxació dels teixits i sistemes en tot nivell. Això fa que malgrat la gestació avançi i la matriu es distengui, que aquesta matriu, continuï estant amb repòs (perquè la sobre distensió provoca una contracció) i així no provocar contraccions prematures. El cos luti és l'encarregat de segregar la progesterona fins que la placenta no la pot segregar per si mateixa.

CAN CANVIS VIS MET METAB AB ABÒLIC ÒLIC ÒLICSS –

Au Augmen gmen gmentt d dels els rrequ equ equerim erim erimen en ents ts → perquè hem de nodrir a la dona i a la criatura.

–

Au Augmen gmen gmentt d de e les res reserve erve ervess ma materne terne terness → aquesta reserva ja es fa durant la gestació. Hi ha més despesa calòrica amb l'alletament matern, que no pas amb la gestació. Alletament (250 calories)

i gestació (100 calories).

CAN CANVIS VIS ME MECÀN CÀN CÀNICS: ICS: –

Sob Sobrep rep repès ès aabdo bdo bdomino mino minopelv pelv pelvià ià

–

Com Compress press pressió ió de les vviser iser isere es (intestins, bufeta urinària...). Sort que es tracta d'un creixement progressiu i és més fàcil adaptar-se.

–

Hi ha més facilitat de caiguda, perquè hi ha un de desplaç splaç splaçam am ament ent d del el cen centr tr tre e de gra gravet vet vetat at i perquè la progesterona fa que siguem molt més laxes.

CAN CANVIS VIS HEM HEMOD OD ODINÀM INÀM INÀMICS: ICS: –

Au Augmen gmen gmentt d de e la vvolè olè olèmia mia --> augmenta el flux sanguini circulant, això fa que tinguem una hemodilució i acaba comportant una anèmia fisiològica, que és normal amb les embarassades dintre d'uns límits ( disminueix la hemoglobina i l'hematòcrit). Aquesta hemodilució la necessitem per una correcte perfusió sanguínia, perquè la placenta funcioni correctament. Els suplements de ferro davant un valor analític, s'han de justificar, però el més important és fixarnos amb les reserves de ferro que tingui aquella persona.

–

An Anèmia èmia fisiolò fisiològic gic gica, a, deguda aquesta hemodilució.

–

Au Augmen gmen gmentt d de e la xxarx arx arxaa vvasc asc ascular ular

–

Au Augmen gmen gmentt d de e les nece necessit ssit ssitat at atss d'o d'oxigen xigen → pel mateix motiu, perquè passem una quantitat de sang oxigenada contínuament al bebè.

CR CRONO ONO ONOLLOG OGIA IA DE SOB SOBREC REC RECÀRR ÀRR ÀRREGU EGU EGUES ES

AD ADAP AP APTTACION ACIONSS LLOCAL OCAL OCALSS MO MODIFIC DIFIC DIFICAC AC ACIONS IONS UTE UTERINE RINE RINES: S: –

Augmenta per: ✗

Hipe Hipertr rtr rtròfia òfia m muscu uscu uscular lar → malgrat la matriu es distensió la progesterona fa que no hi hagi contraccions prematurament, perquè relaxa els teixits i sistemes. Els estrògens també

faciliten la sobredistenció de l'úter. ✗

–

Dis Disten ten tensió sió mec mecàni àni ànica ca ca..

A l'úter hi ha dues parts funcionals: ✗

Fún Fúndic dic dicaa → co corpo rpo rporal ral (part superior amb les fibres més disteses) ---> són les que pateixen més modificacions.

✗

Ís Ístmic tmic tmicaa → cer cervica vica vicall (part inferior amb fibres menys disteses) --> fibres musculars molt més juntes, hi ha una distribució molt més estreta, pel suport del pes del bebè.

–

Formació del segment inferior --> en la porció ístmica (el cos de l'úter i l'orifici cervical intern) pateix un canvi degut el propi creixement de la gestació pateix un aprimament i un estirament de les fibres musculars, i això s'anomena formació del segment inferior. Això té importància perquè en cas d'un part per cesària, sempre es realitza el tall pel segment inferior, perquè al està tant estirades aquestes fibres, que hi ha una petita isquèmia, i fa que hi hagi menys sagnat. Aquesta modificació d'aquesta part ístmica, ja es comença a patir durant l'embaràs.

MO MODIFIC DIFIC DIFICAC AC ACIONS IONS DE LA CÈ CÈR RVIX: –

Creixement del teixit conjuntiu elàstic

–

Augment de la vascularització → signe de chanvix → els genitals tenen una hipervascularitzacio de la zona de color violeta. Està més vascularitzada, perquè hi ha més teixit per una posterior dilatació, perquè en el moment del part necessitem que aquesta cèrvix pugi donar-se. Els sagnats són més freqüents per aquesta hipervasculartizació de la cèrvix, i de vegades amb relacions sexuals, fent esforços , o alguna petita contracció de l'úter (Sense ser de part), poden aparèixer amb més facilitat.

–

Augment del teixit glandular

–

Formació del tap mucós --> és un tap de moc que es forma en tot el canal cervical, sellant tota la longitud que tingui la cèrvix, produït per les glàndules secretores. És un mecanisme de protecció de la gestació, ja que protegeix de la proliferació de microorganismes en la gestació. En la seva porció més externa la trobem formada per leucòcits i gèrmens propis. La cèrvix té la capacitat de segregar més moc, si aquest ja no hi és, i encara no estem al final de l'embaràs.

MO MODIFIC DIFIC DIFICAC AC ACIONS IONS A LA V VAGIN AGIN AGINA: A: –

Augment de l'espessor epitelial

–

Augment de la vascularització --> pigmentació violeta --> signe de chanvix

–

Augment de la descamació i del flux --> degut a l'espessor epitelial. Al final de la gestació al flux es torna molt liquid i es pot confondre el fer d'haver trencat aigues.

–

Hipertròfia muscular

MO MODIFIC DIFIC DIFICAC AC ACIONS IONS DE L'O L'OV VARI: Hi ha un feedback --> aquest consisteix en que quan es produeix la nidació al trofoblast que està a l'endometri comença a segregar l'hormona HCG, i aquesta dóna una senyal a l'ovari perquè continuï mantenint el COS LUTI GRAVÍDIC, i que aquest segregui PROGESTERONA, fins que el trofoblast s'hagi convertit amb una PLACENTA MADURA i que per ella mateixa pugi segregar questa progesterona. Llavors el cos luti entrarà amb REGRESSIÓ perquè ja no és necessària la seva funció.

AD ADAP AP APTTACION ACIONSS GE GENER NER NERALS ALS AP APARE ARE ARELL LL R RES ES ESPIRA PIRA PIRATTÒRI –

Hem de tenir en compte que el bebè està creixent.

–

Hi ha un augment del treball cardíac.

–

Hi ha un òrgan nou que no és la placenta

–

Les mames augmenten i per tant necessiten més oxigen i les reserves.

La pr prog og ogest est ester er eron on onaa produeix una broncodilatació, ja que actua sobre l'arbre pulmonar i això fa que hi hagi molt més intercanvi d'oxigen, perquè hi ha molta més superfície.

També hi ha una discr discret et etaa elev elevació ació d del el dia diafrag frag fragma, ma, degut al pes de la gestació. Major intercanvi gasos. La

gestació creix, empeny el diafragma cap amunt.

Finalment, una dil dilat at ataci aci ació ó tr trans ans ansver ver versal sal d del el ttòr òr òrax ax (graella costal). El tòrax s'expandeix transversalment. Tot això va destinat a tenir un augment de l'aport d'oxigen.

AP APARE ARE ARELL LL D DIGE IGE IGESTI STI STIU: U: Hi ha canvis en la cavitat oral fins el tracte intestinal, bàsicament són per l'acció de les hormones, sobretot de la beta HCG i la progesterona. –

Sialorrea: és un excés de salivació. També canvia el pH d'aquesta saliva. Aquest canvi de pH, ens fa més vulnerables al dentat. Fa que hi hagi més incidència de càries. El dentista de la seguretat social, fa 3 visites gratuïtes, encaminades a prevenir aquest malestar. La beta HCG és la que modifica aquest pH.

–

Hiperèmia: a nivell de geniva i la mucosa de la boca. Les genives estan més vascularitzades, per tant sagnen amb més facilitat.

–

Gingivitis: inflamació de les genives, sagnen fàcilment.

–

Èpulis: és la proliferació exagerada de la geniva damunt una peça dental. La geniva prolifera i arriba a cobrir totalment la peça.

La bet betaa HC HCG G és la responsable de les nàusees i vòmits en el primer trimestre. Molt freqüent sobretot fins les 12 setmanes, perquè aquesta hormona la tenim molt elevada.

La hipermnèsia gravídica, no ens permet tolerar ni un got d'aigua, és diferent dels vòmits i nàusees que ens permeten anar tolerant algun àpat.. i que són els normals.

La pr prog og ogest est ester er eron on onaa també afecta en el tracta intestinal, amb una dilatació del esfínter (càrdies). Les digestions són més pesades, degut a la disminució de la mobilitat a nivell gàstric (hipomotilitat gàstrica). Més freqüent el reflux o els vòmits degut a l'alentiment del trànsit intestinal. També hi ha una relaxació de la musculatura provocada per aquesta progesterona.

Això pot donar, tendència al restrenyiment i principalment s'hi prens aport de ferro (Alentiment del transit intestinal). També pot donar hipotonia del esfínter esofàgic, que és el que provoca una mica de

reflux i és espontani s'alivia amb llet freda, dormir semi incorporada sobretot a la nit, no anar dormir ple, i evitar aliments que provoquin el relax d'aquest esfínter. També com ja hem dit, produeix un alentiment del temps de buidat gàstric.

AP APARELL ARELL URIN URINARI: ARI: La pr prog og ogest est ester er eron on onaa fa la relaxació dels urèters i a nivell de la musculatura de la bufeta urinària. Això ens comporta a una certa tendència a retenció d'orina (que no es buidi totalment). A més a més, la bufeta es veu reduïda i comprimida, ja que la tenim davant de la matriu. Té un buidat més lent i això ens provoca una polaquiuiria (anar sovint a orinar). A més a més, tindrem un filtr filtrat at glom glomerular erular més augmentat i un flux plasm lasmàt àt àtic ic també més elevat. Hi ha una tendència a que hi hagi estasis a la orina --> pot donar lloc a infeccions d'orina. El trajecte de l'urèter també es veu modificat.

Per tant, la comp ompre re ressió ssió ssió, dona lloc a la retenció urinària, estasis i polaquiúria.

Les infeccions d'orina són les més freqüents en embarassades. Solen ser asimptomàtiques, i si es manifesten no ho fan amb la simptomatologia pròpia, sinó com a contraccions, per tant. És important sempre fer la prova d'infeccions d'orina. Sol ser la causa més freqüent per contraccions abans d'hora. Normalment les infeccions d'orina es donen a les 20 setmanes d'embaràs. I es sol tractar amb antibiòtic.

CAR CARDIO DIO DIOV VASC ASCULAR ULAR –

Hi ha un lleu des desplaç plaç plaçame ame ament nt a l'esquerra. Tot per afavorir la volèmia i la oxigenació.

–

També hi ha un augm augment ent de la FC amb la dona (100 batecs cap al final de l'embaràs). Pot ser que manifesti algun període de taquicàrdies transitòries, però és totalment benigne, no ens hem d'espantar.

–

Hi ha un aug augmen men mentt d de e la p pre re ressió ssió vvenosa enosa enosa,, i es manifesta amb: ✗

Dificultat pel retorn venós, perquè hi ha més volum circulant amb la mateixa capacitat. La progesterona també incideix en el to dels vasos, i per tant, el bombeig, també es veu més enlentit. Hi ha més tendència a edemes.

✗

Poden estar presents les varices. Les dones que ja en tenen, poden ser molt més marcades. També poden aparèixer les varius vulvars o les hemorroides, tot això és degut aquesta compressió del pes de la gestació, que fa que es quedi més estirada la pell de la dona. Si les

varices no són importants, amb una mitja compressiva fe,, sinó podem arribar a posar heparina, per arribar a fer trombos. ✗

El síndrome de la hipotensió supina, normalment no és col·loquen de forma espontània, i correm al risc que se'ns hipotensi. Perquè la nostre gestació dificulta la circulació de la vena cava, perquè queda xafada i és fàcil que és maregi. Hi ha moltes variacions de la TA segons la posició canviarà molt. En la posició de decúbit lateral esquerra aconseguim les xifres tensionals més disminuïdes i dintre de la normalitat no queda compromesa la vena cava, que dóna la perfusió en el bebè.

APARELL CIR APARELL CIRCUL CUL CULA ATORI: –

Hi ha un augm ugm ugmen en entt de vol volum um sang sanguini uini ccirc irc irculan ulan ulantt , que donara lloc a una anèmia fisiològica, degut a l'hemodilusió.

–

Els leuc leucòci òci òcits ts ttam am ambé bé es ve veura ura uran n aaugm ugm ugment ent entaats, 3000 leucòcits en una embarassada és normal, degut a la protecció

–

També augm augment ent enten en els ffacto acto actors rs de ccoag oag oagulac ulac ulació ió ió, pel risc d'hemorràgia que hi ha degut a l'augment de volèmia.

–

Podem observar una discreta plaquetopènia, és a dir una davallada sensible de les plaquetes. En les analítiques s'observa.

DER DERMA MA MATTOL OLÒGICS ÒGICS ÒGICS:: –

Hipe Hiperpig rpig rpigmen men menttació --> La línia alba (només apareix a l'embaràs), no se sap exactament ni quin és el seu significat. El cloasme és la hiperpigmentació en forma de taques més extenses que també són pròpies de l'embaràs Com tot es veuen més agreujades si no ens protegim del sol. Hi ha dones més

sensibles que d'altres. Aquestes no marxen al 100%.

–

Les eestrie strie striess gr graavídiq vídiques ues són un esquinçament de la dermis i l'epidermis degut a la distensió de les capes que formen una ruptura. Tant es donen com a l'increment com a la disminució del pes. Aquestes tenen molt a veure amb la dotació de col·lagen que té cadascú. Si tens una dotació genètica pots ser més vulnerable a tenir-ne.

–

Ar Aran an anyes yes vvascula ascula asculars rs rs..

ME METTABOL ABOLISM ISM ISME: E: Hi ha un increment ponderal reproductiu. Com augmenta el creixement a cada trimestre. Els bebès petits tenen la placenta petita, i el revés. L'úter pesa molt degut a l'augment de teixit, el liquid amniòtic... En un control d'embaràs fem un IMC. És un quilo per mes. Amb infrapes, podem permetre més ganancia, en cas d'obesitats mòrbides no es permet la ganancia ponderal, ja que ha de tirar de les reserves que té i no guanyar pes. La dona que ha patit algun trastorn alimentari, és millor evitar el tema alimentari i el pes, perquè durant la gestació es passa per moments vulnerables.

Per tant dintre el metabolisme i trobem L'INCREMENT PONDERAL REPRODUCTIU, EL DE PES, I ELS HIDRATS DE CARBONI.

Din Dintr tr tre e els hid hidra ra rats ts d de e ca carbo rbo rboni: ni: El lact lactòg òg ògen en p place lace lacent nt ntari ari el segrega la placenta i entra en acció a partir del segon trimestre de l'embaràs. Va

en augment a partir del segon trimestre de gestació. Només quan estem embarassades presentem aquesta hormona. Aquest és l'encarregat de garantir els nivells d'hidrats de carboni cap el fetus. Els requeriments dels hidrats de carboni estant augmentats, però menjant normal, aquesta hormona té el paper d'incidir sobre la insulina, i provocar un augm augmen en entt de la rresis esis esistè tè tència ncia insu insulinic linic linicaa fisiològica, i d'aquesta manera ens asse assegur gur gurem em un unss niv nivells ells de ggluco luco lucosa sa aadien dien dients ts p per er l'e l'emba mba mbarrassad assadaa i la cria criatur tur tura. a. El nostre pàncrees, segrega la mateixa insulina però el lactogen incideix damunt dels receptors, fent que hi hagi una major incidència, i que hi hagi uns nivells de glucosa més elevats, per tal d'afavorir la perfusió del fetus. Hem de garantir que li està arribant sang al bebè. Important no augmentar els nivells de glucosa circulants, però si que tenim més sang circulant. Quan tenim una diabetis gestacional, és quan aquest equilibri es trenca, perquè s'ha perdut la hemostasis. Hi ha una certa anèmia fisiològica que és desitjable per mantenir la placenta, perquè aquest lactogen es formi de forma normal, ja que regula moltes coses.

ES ESQUE QUE QUELET LET Hi ha una hip hiperlor erlor erlordosis dosis llumb umb umbar ar --> és aconsellable compensar el pes. Que facin exercicis per relaxar l'esquera, estirar-la... La re relax lax laxina ina es veu molt augmentada durant la gestació amb l'objectiu d'afavorir el moviment articular i dels lligaments. La diàstasis símfisis púbica --> el pubis està unit per un cartílag i té poc moviment, però per l'acció de la relaxina, es pot separar i tenir moviment.

Les dones són molt més elàstiques quan estan embarassades i val la pena que es moguin perquè s'aprofitin d'aquesta elasticitat. La musculatura del solc pelvià li sumem pes i distensió, i potser que a l'embarassada li pugi donar pèrdues d'orina sense controlar-ho. No té cap signe d'alarma, se li ha de treure la importància. Sobretot al final de l'embaràs. És recuperable, i és una circumstància puntal, passat el part i el post part, enfortirem aquesta pelvis, perquè no passi més, s'ha de tornar guanyar la força del solc pelvià, amb exercicis hipocressius, i disminuir la pressió d'aquest solc....