Noies de Filferro PDF

Preview

Summary

Noies de Filferro resum...

Description

Les Noies de Filferro

Maria Jodas Vergés 4t E.S.O.

A.R.C.E

Índex Portada Índex Resum per capítols Personatges principals Biografia de l'autor Bibliografia de l'autor Mapa de ruta Opinió personal

Resum • Capítol 1 En Jon Boix s'aixecà sobresaltat i es dirigeix ràpidament cap a Zones Interiors, la revista on treballa. Quan hi arriva, la seva mare el crida per a veure'l, ella és la directora però ell no treballa allí per això sinó perquè és un gran periodista. El motiu per el qual l'havia fet avisar era perquè aviat faria deu anys de la desaparició de la Vània. Aquella noia, una model que era anomenada conjuntament amb la Cyrile i la Jess amb el sobrenom de Wire Girls per la seva extrema primor i van ser molt famoses. L'únic que les diferenciava erra que la Jess i la Cyrile van morir, la Vània però simplement va desaparèixer i mai més se n'ha sabut res. El Jon, com molts altres joves ha estat un gran admirador de la Vània. Per això quan la seva mare li va dir que havia de fer un reportatge sobre el tema, va acceptarho sense pensar-ho dues vegades. Llavors, la seva mare li va esplicar exactament el que havia de fer: parlar amb els familiars i amics de les noies, buscar molta informació, convence'ls de donar-li alguna pista i descrubrir si era viva o morta, anès on li calguès i no es preocupès pels diners.

• Capítol 2 Sense esperar ni un minut més, feliç de que se li haguès donat l'oportunitat de poder escriure un article sobre el seu ídol adolescent, va decidir buscar tot el que va poder sobre les Wire Girls: La Jess Hunt, una noia rossa de cabells arrisats i ulls verds estadounidenca, desde molt petita va saber que estaria destinada al mo de la belllesa. Va ser Miss Ohio i des d'allí la seva carrera no va der més que ascendir. La Narim Wirmeyd, més coneguda com a Cyrile, era una noia de pell negra, cabells curts i ulls foscos. Va ser venuda a un comerciant de camells quan tenia dotze anys però es va escapar i un home de negocis la va trobar i la va portar a París. Allí un dia Jean Claude Pleyel, propietari d'una agència de models la va descobrir i d'allí va nèixer la seva carrera. La Vània, és a dir, la Vanesa Molins Cadafalch, va nèixer a Barcelona. La seva mare es va morir així que només li quedava de familia una tieta seva, ja que el seu pare mai se'n va ocupar. Als tretze anys es va matricular a una escola de models i gràcies als seus ulls grisos i profunts sempre tristos, als seus llavis carnosos i la seva cabellera negra va donar el salt a la fama Van arribar a la fama gràcies a una portada a la revista Sports Illustrated i allí va ser on va començar la seva amistad i els van posar el sobrenom de Wire Girls per la seva primor i el seu metre vuitanta. A partir d'allí van esdevenir top models.

• Capítol 3 Al dia següent en Jon va decidir anar a veure a tots els personatges que havien estat a prop de les models així que va començar per la Lluïssa Cadafalch, la vella tieta de la Vània. No va demanar cita prèvia ja que aquella dona mai li haguès donat així que va anar directament a casa seva.

Sorprenentment el va deixar passar a la casa i li va començar a fer les preguntes. Al cap d'unes quantes va reunir la valentia per a dir-li: - Creu que la seva nevoda pot estar viva?-va preguntar en Boix amb el màxim compte possible.

-No, ha de ser morta per força. Han passat deu anys i ningú no desapareix sense deixar rastre. A part d'això l'única informació relevant que en va treure va ser que la Vània confiava molt en la seva minyona. Ella l'estimava i la protegia, l'únic inconvenient per al periodista era que és anònima.

• Capítol 4 Després de la primera esgotadora entrevista va anr a veure el fotògraf que va fer la sessió de fotos que va portar a la Vània a l'èxit. El Carles Sanromán va acceptar però li va dir que s'hauria d'esperar ja que ara estava fent una sessió de fotos. L'home no tenia ni idea de l'estat actual de la top. Li va esplicar que ella poseïa aquella ''màgia'' aquella característica innata que tothom desitjava però poca gent era tant afortunada per tenir-la, ella podia atreure a la càmera, la seva mirada trista i innocent la feia brillar per si sola a travès del visor de la càmera. Totes les models son especials, tenen una clase de bellesa però la minoria innunda així una fotografia, una entre un milió té aquella qualitat.

• Capítol 5 Poc més tard de mitja hora, va marxar a fora de l'esudi d'en Carles. A l'exterior plovia moltíssim i la model a la qual li estava fent la sessió abans estava palplantada esperant a que amainès la puja. La noia el mirava aburrida amb inconfiança. Quan ell li va esplicar que treballava a Zones Interiors va semblar mostrar una mica més d'interès així que va acceptar la seva oferta de portar-la on volguès amb el cotxe. Així que la va acompanyar fins a un càsting. De camí cap allà es van presentar, la noia es deia Sofia, només Sofia, com moltes models o volia dir el seu cognom. Ell li va explicar una mica sobre la seva feina i ella lentament va semblar que deixava enrere la seva indiferència. El li va proposar esperar-la i després anar a prendre un café, ella va acceptar. Malauradament en Jon no va haver d'esperar massa ja que no van agafer a la Sofia així que van tornar al cotxe i van anar cap a una cafeteria.

• Capítol 6 EN aquell local, en jon li va explicar que estava fent un reportatge sobre les Wire Girls i estava investigant, principalment, que va passar amb la Vània. Ella la va reconèixer ja que havia vist les seves fotos a l'acadèmia de models que va deixar després d'un temps. La noia va preguntar: -No se n'ha sabut res més, oi? -De la Vània? No. Res. Van morir les seves dues amigues, la Cyrile i la Jess Hunt, el xicot d'aaquesta va matar el propietari de l'agència que les contractava, després també va morir el noi, i finalment la Vània va desaparèixer. Després d'això van parlar una mica de les seves respectives vides: resultava ser que tots dos eren fills únics, orfes per part de pare que ja s'havien independitzat de casa. En Jon vivia sol, en canvi ella vivia amb una amiga seva. Després d'això la Sofia es va obrir una mica més i li va explicar com havia arribat a ser model: Deesprés de fer el canvi als dotze anys molta gent li deia que erea molt guapa i fins i tot la seva

mare li va arribar a dir que si a veure si aconseguia una parella adinerada i s'hi casava. Ella, com hauria fet qualsevol altra persona, es va enfadar moltíssim. Farta de tot això als setze anys es va matricular a l'acadèmia de models pel desig de llibertat, de poder ser independent, de no dependre mai més de la seva mare. També li va confesar que no havia tingut tot l'èxit que desitjava. Per al moón de les models va començar tard i al no tenir l'ajuda de la seva mare va haver de començar a treballar per a pagar les clases. Anava a tots els castings i treballava tot el que podia. Però ja era una conta enrere ja que amb quasi vint anys una model ja fa temps que hauria d'haver arrivat a ser top i començava a ser ''vella''. Tenia por de no poder seguir massa temps més així i no sabia a que dedicar-se després. A més cada any entraven en aquest món nenes de catorze, quinze fins hi tot tretze que eren tan o més guapes que ella i no sol això que sabien com captivar a la gent i sabia que seria desbancada molt aviat.

• Capítol 7 En Jon Boix sortia en direcció a Madrid per apoder continuar la seva recerca. De camí va decidir que en el seu article havia de parlar de molts temes diferents: la moda, el món de les top models, de l'anorèxia, la bulímia, de les drogues, de l'èxit i el fracàs, les fans, els mites, els referents socials i la influència que donen a la gent. Mentre's pensava en el reportatje no podia treure's a la Sofia del cap. Només arrivar a Madrid va enccaminar-se cap a casa d'en Vicente Molins, el pare de la Vània. Volia saber si amb els anys la Vània havia volgut retrovar al seu pare. L'esposa de l'home li va obrir la porta. Li va dir que el seu marit estaba malalt però en Jon li va dir que volia parlar sobre negocis així que com era una dona de les d'abans el va deixar passar . En Vicente anava en cadira de rodes i es veia molt malament. Tot i així va accededir a parlar deu minuts a soles amb ell. AL parlar de la Vània va adoptar un posat molt enfadat. Ell havia tingut una aventura amb la seva mare estan casat i la seva dona ho va passar molt malament per això. La seva filla no es va posar mai en contacte amb ell i ell tampoc. Quan en Jon li va compençar a fer preguntes el van fer fora.

• Capítol 8 El periodista va tornar inmediatament a Barcelona. Un cop a casa seva va sentir un missatge al contestador automàtic que era de la Sofia dient que s'ho havia passat molt be i que el voldria tornar a veure. Es moria de ganes de trecar-la però, havia d'anar a la redacció a parlar amb la seva mare. Li va dir que no hi havia hagut sort amb en Vicente i que ara es dedicaria a buscar al primer novi de la Vània i amb un cantant amb qui també va tenir un affair, ja que tots dos vivien a prop. Després volia anar a París a parlar amb la vídua d'en Jean Claude Pleyel i amb l'home que va portar a la Cyrile a Europa. Més tard a Nova York a veure a l'exmarit de la Vània i finalment a Los Angeles, on hi ha els pares de la Jess Hunt i seguidament a San Francisco a veure els pares d'en Nicky Harvey. Ell li va explicar que pensava que la Vània estava viva. La seva mare també però deia que si ho esta estaria amagada en un loc on no hi haguès molta gent, no a cap lloc dels que volia anar. Després de la mort de les seves amigues, va haver d'anar al judici per la mort d'en Pleyel on van acusar al novi de la Jess Hunt, en Nicky Harvey. Seguidament el noi va morir també i ella ca entrar a una clínica de recuperació de l'anorèxia. A partir d'allí no se'n va saber res més peroò només podien haver passat dues coses: o s'havia mort, o havia marxat molt lluny on ningú la poguès trobar. La seva situació era desesperadament horrible i tenia molta pressió al damunt. Després va trucar a la Sofia i van quedar per a sopar aquella mateixa nit.

• Capítol 9 Al dia següent se'n va a nar a veure a en Tomàs Fernández en primer novi de la Vània. Era un noi que al desaparèixer ella es va aprofitar del tot de la poca fama que ell tenia. Sempre va estar un ruc que mai la va valorar prou. Encara ara treballava de relacions públiques en una discoteca. Continuava sent un guaperes sense clase com abans. I això va quedar demostrat només fer-li la primera pregunta. En Jon li va preguntar si la Vània no li havia dit mai alguna ambició o que sentia conforme creixia la seva fama. Ell li va respondre que ell mai es va interessar per parlar amb una noia com ella. Això va ser el detonant per a comprendre que era un fastigòs. No hi havia j a res més a dir. Com podia haver estat una noia com la Vània amb tal èsser?

• Capítol 10 Per sort el següent entrevistat va resultar ser l'altra cara de la moneda. El Nando Iturralde era un cantant de rock que va estar amb la Vània anys després. Ell parlava d'ella amb admiració: -Ella era pura energia, transmetia l'enorme degig de protegir-la, d'emparar-la, d'estimar-la, donava energia als altres. També va dir que en els cinc mesos que havien estat juntas no havia pres drogues, cosa que en Boix no sabia si era cert ja que la Jess va morir de sobresosi i la Cyrile havia agafat la sida per aquesta raó. Va dir que no hauria funcionat la seva relació ja que ella anava de passarel·la en passarel·la i ell de gira en gira. A més ella passava la majoria del seu temps amb la Cyrile i la Jess. Les tres tenien una espècie de lligam que les unia, quelcom especial que feia que si a una li passava alguna cosa les altres dos acudissin a l'instant. A part d'elles no tenien a ningú més: els pares de la Jess eren extrems catòlics que no sortien de les seves idees, la Cyrile tenia unn passat horrible i la Vània només tenia a la seva tia que mai li va fer costat. A part de les dues noies l'única persona en la que la Vània podia confiar era la seva minyola, una dona sudamericana de mitjana edad que la protegia, la cuidava, la mimava...

• Capítol 11 En tornar a casa seva en Boix es va trobar amb una sorpresa. La Sofia l'estava aesperant a l'entrada de l'edifici on hi havia el seu apartament. La Sofia li va demanar si podia passar aquella nit allí. El periodista va acceptar i a més li va dir on amagava les claus per a un altre cop. Després van parlar de la Vània i la Sofia va sir que ella i moltes altres noies donarien mitja vida per ser com elles i per arrivar tan alt. Que tot i que dues noies no van acabar bé ella pensava que valia la pena tot allò. Segurament, deia, que la Vània hauria desaparegut on ningú no poguès trobar-la degut al cúmul de cproblemes que va haver d'afrontar. Però, afegia, que si ella haguès estat en el seu lloc no ho haguès deixat ella donaria ell que fes falta per estar allí. En Jon ho va trobar una bogeria i van discutir una mica. La discussió es va donar per acabada quan ella va anar a dutxar-se. Dient que en Jon s'havia involucrat massa emocionalment en aquell cas, cosa que era ben certa. Quan va sortir de la dutxa va sortir amb un mirall amb dos línies de pols blanca al damunt. En Jon va perdre els estremps i li va llançar al terra. Li va dir que ell mai havia necessitat drogues, que són dolentes, no ajuden per a res i que al damunt li havien fet gastar uns diners que ella no tenia. Ella tampoc es va fer enrere, es va posar feta una fúria però, no va marxar sinó que es va posar al llit.

• Capítol 12 Al matí la Sofia ja no hi era. En Jon sabia que era poc probable que la tornès a veure. Però ara no tenia temps per a amoïnar-se per allò, li calia anar a la redacció a despedir-se de la seva mare ja que estava a punt d'agafar un avió cap al París. La seva mare li va donar un article perquè se'l llegís i el prenguès d'exemple per al seu reportatge: Era bo, tractava sobrre com va arribar a la fama la primera top model. També parlava de que la majoria de vegades es dòna més atenció a la model de l'anunci que al producte anunciat i que per això era tant important la model. A més hi havia una part en la que explicava que diferenciava a una model d'una top. ''Una top ha de tenir tremp, ser camaleònica, semblar sempre diferent sense deixar de ser ella mateixa, mostrar-se vulnerable però també altiva, i barrejar sentiments com la tristesa i el desvergonyiment, el caràcter d'una deesa i la tendresa d'una núvia.'' També diu que ha de transmetre una subtil droga de desig; una persona exuberant reansmet desig, però si parlem d'una noia prima, que es veu dèbil, inspira encara més dessig, tendresa, vulnerabilitat i com ha dit li va explicar en Nando a en Boix, ganes d'estimar-la, de posseïr-la. Al cap d'una estona va arrivar a París

• Capítol 13 En Frederik Dejonet, l'home que va portar a la Cyrile a Europa tenia vuitanta anys. Tot i això, semblava molt més jove i desprenia elegància. El va atendre de seguida. En començar la entrevista es va veure de seguida que era un bon home i tenia un afecte especial encara per a la Cyrile. Va començar a explicar com va ser el moment quan la va conèixer. La va veure per primer cop a casa d'un amic seu, ella tenia catorze anys però ja era preciosa. Treballava per a aquell home, cuidava a les seves filles i vivia en aquella casaS'en va enamorar a l'instant. Era encara una nena pero ja havia passat per un infern. Aquell home li va explicar una cosa que en Jon no sabia, a la Cyrileli havien fet una ablació de clítoris quan tenia nou anys. No podia sentir plaer ni desig. Sempre havia sentit a dir que la Cyrile era una noia molt freda i ara sabia el perquè. Després, als quinze anys la va descobrir en Pleyel. Ells van acceptar l'oportunitat. La Cyrile tenia aquell talent innat. En Playel mateix li va posar aquell nom. També va dir que la va convèncer de marxar d'allí prometent-li veure món i va complir la seva promesa. En Frederik va ser tot per a ella, la cuidava i l'ajudava, mai no es van barallar. Va estar vivint amb ell fins dos anys abans de morir. També li va parlar sobre les drogues. Va ser en Jean Claude Pleyel el que va introduir a les noies en el món de l'heroïna. I no només a elles, a moltes més i menys famoses. Ho feia per a què es mantinguessin primes i per a tenir-les enganxades a ell. Era un home sense escrúpols. Quan en Dejonet s'en va assabentar la Cyrile i la Jess ja estaven molt enganxades, la Vània no tant només en prenia de tant en tant. A més, estava segur de que el novi de la Jess no havia matat a aquel home sense conciència. El noi era massa jove e inexpert. Havia hagut d'estar algú altre a qui li va veneficiar la mort d'en Nicky Harvey de sobredosi, com la de la Jess. Tot i que la de la Jess no sabia si havia estat un accident o no. En canvi la Cyrile, al contagiar-se de la SIDA amb una xeringa, ves va suicidar per no veure destruït l'unic que tenia, la seva bellesa. De la Vània no en tenia ni idea.

• Capítol 14 En acabar l'entrevista en Jon va anar a una hemeroteca parisina. Va repassar informació que ja sabia: en Nicky Harvey va ser l'acusat de l'assasinat perque en Pleyel va ser qui va introduir a la seva chicota en el món de les drogues. Després es va saber que semanes abans de la seva mort ella havia abortat. El noi no tenia coartada i a més es va difondre el rumor de que ell l'havia obligada a abortar així que tothom creia que era culpable. Abans de ser-ho declarat, però, es va suicidar. En Jon mirava atentament totes les fotografies fins que una el captivar: era una fot del judici. Hi apareixia la Vània irreconeixible darrere unes ulleres de sol i roba negre. Anava acompanyada d'una dona negra de mitjana edat que l'abraçava. La jove esta tan fràgil que semblava que s'anès a trencar. Aquella dòna era de la qual li havien parlat, l'únic pilar per a la Vània després de la mort de les seves amigues.

• Capítol 15 Al dia següent va anar cap a l'àgencia de models Pleyel a parlar amb la Trisha Bonmarchais, la vídua d'en Jean Claude Pleyel, qui dirigia l'agència. Ella li va explicar que per a ser model ho has de deixar tot, no fer cas de la familia, no enamorarte, ni pensar a tenir fills. Que ella i el seu marit es convertien en el seu pare i la seva mare. Les models amb tretze i catorze anys ja han d'haver madurat, saben que és molt duur i hauran de treballar molt però s'enlluernen amb la fama. Els seus somnis són els segons en els quals estan damunt de la passarel·la, es per a aquella sensació de poder que volen ser models. També va dir que el seu marit mai els haguès fet mal, que totes aquells rumors sobre drogues eren brossa. A més estava segura de que en Nicky Harvey no l'havia matat, però el seu marit era massa important per a no trobar l'assassí. Després, com que se l'hi acabava el temps li va donar una invitació per a una desfilada i per a veure el back stage d'en Michel de Pontignac, un geni emergent del qual les models que utilitzava gairebé totes eren de l'agència Pleyel.

• Capítol 16 Com no es podia treure a la Sofia del cap va decidir trucar-la. Va ser una manera curta de fer les paus. Van decidir tornar-se a veure quan en Jon tornès a Barcelona. També va trucar a la seva mare a qui va informar de les novetats.

• Capítol 17 El back-stage de les models era un malson, la pasarel·la un somni. Ara es pot en tendre per què es el somni de moltes ser model, segons elles, cuan surts a la passarel·la et podries menjar el món. La timidesa i els nervis desapareixen i no importa l'edat que tinguis. Només importa el fet de que la gent t'atmira, ets un model a seguir, un ideal. No h i ha cap sensació que pugui superar aquesta. Tot l'esgotament i la pressió acumulada es dissolt de cop. Per a elles es més que una feina; entre elles es

protegeixen i s'ajuden, creen una fantasia per a la gent ''de fora'' d'aquell món. Algunes abans de canviar-se i maquillar-se semblen asexuades i lletges. Però despres d'uns pocs retocs esdevenen precioses i fan el canvi de nenes a dones. Quan finalment surten, semblen deeses. Però quan passa tot, tornen a ser noies normals de carn i ossos que tenen preocupacions i alegries.

• Capítol 18 Unes hores després en Jon ja estava volant direcció a Nova York. Només aterrar va anar a la galeria d'art on trebal...