PP. Tema 2 Les classificacions PDF

Preview

Summary

Apunts de classe...

Description

PSICOPATOLOGIA II

TEMA 2 Les classificacions i el diagnòstic en els trastorns psicològics de nens i adolescents

Controvèrsia DE CLASSIFICAR versus necessitat: -

Te que veure amb la conceptualització del trastorn, intervenció, aconseguir ajut financer.. Més en nens Discrepàncies segons model /teoria psicopatològica

Què és CLASSIFICAR?: Ordenar elements (símptomes) i formar grups en base a les seves característiques comunes. Activitat natural de funcionament cognitiu.

DIAGNÒSTIC  El procés d’assignar subjectes a un grup, imprescindible en la pràctica clínica i la investigació. Això implica AVALUAR.

Per la majoria d’autors, diagnosticar= etiquetar, donar nom a l’anormalitat. D’aquestes etiquetes surten els Sistemes de classificació  instrument, una guia per a descriure la realitat i facilitar un objectiu  

Nosologia = classificació de malalties/trastorns La classificació infantil ha anat a remolc de la dels adults

AVANTATGES i DESAVANTATGES de les classificacions FUNCIONS: 1. 2. 3. 4. 5.

Organitzar la informació clínica Facilitar la comunicació Predir el curs clínic i la resposta al tractament Seleccionar la intervenció Clarificar o identificar l’etiologia (no podem intervenir sobre les causes, podem identificar factors de risc que han pogut desenvolupar la patologia però no es pot intervenir específicament, intervenim sobre els símptomes)

CRÍTIQUES: 1. Pot distorsionar la percepció del clínic (informes d’altres professionals que no han tingut en compte factors socials, per exemple) 2. Efecte negatiu sobre el propi subjecte: etiquetes 3. En nens pot afectar el procés de desenvolupament (etiqueta primerenca percebuda com a negativa en algun entorn del nen) 4. Lligat a la validesa i canvis temporals dels sistemes de classificacions 5. Diferències culturals  no en totes les cultures la normalitat significa el mateix o fa referència al mateix. * Més en classificacions categorials

TIPUS/MODELS de CLASSIFICACIONS 1. SISTEMES CATEGORIALS: A una persona se li assigna una categoria de diagnòstic. Vol dir que té el diagnòstic si té tots els elements mínims (CRITERIS) del grup al que se li assigna. Es PRESÈNCIA (SI) o ABSÈNCIA (NO). Des del punt de vista teòric, el sistema categorial està Lligat al model mèdic que acostuma a donar el diagnòstic per tant, el model categorial: - Assumeix que els trastorns son qualitativament diferents. - Facilita la comunicació. - Basades en el consens de grups d’experts a nivell internacional (les nostres classificacions no son etiològiques (causes) sinó que estan més basades en els símptomes)

-

-

-

AVANTATGES Facilita la comunicació entre professionals i entre professionals client. En un sol terme es resumeix una gran varietat d’informació. En el llenguatge quotidià es prefereix parlar de categories més que de dimensions. Reflecteix la manera de prendre decisions clíniques. Ús més estès. Sistema molt extens (avalua molts trastorns). Permet identificar trastorns nous.

-

-

DESAVENTATGES Lent, costós. Categories discretes: dins de la mateixa categoria de trastorns es classifiquen subjectes molt heterogenis entre ells/ trastorns subllindar. Poc sensible al canvi. Naturalesa estàtica de els categories. Ús de serveis i trastorns subllindarsubclínics. Ambigüitat, falta de claredat del text.

2. DIMENSIONALS: Te un fonament més psicològic i experimental. Suposen que hi ha una serie de dimensions o trets de la conducta independents i que tots els subjectes/nens tenen en diversos graus. Parteixen de la tendència de simptomes a agrupar-se, obtinguts a partir de llistes de problemes. Deriven de l’aplicació de mètodes estadístics a llistes de manifestacions conductuals. Ens dona el perfil o dimensió conductual del subjecte. Dona més informació

-

-

-

AVANTATGES Ràpid, barat. Perden menys informació que els categorials, ja que no la redueixen a persona/sabent. Informació precisa. La conducta anormal com un continu (respecta l’heterogeneïtat dels perfils). Tenen un punt de tall Més parsimoniosos. Més potència estadística. Més objectius i fiables perquè són derivats empíricament.

-

-

DESAVANTATGES Poc extens. No permeten descobrir nous trastorns. Les dimensions obtingudes depenen del mostreig, el sexe, l’edat i l’informador. Això fa difícil integrar tota la informació. Poc contingut situacional dels ítems.

CLASSIFICACIONS CATEGORIALS 1. Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM) (APA)  Història: o DSM I (1952) o DSM II (1968) o DSM III (1980). Criteris diagnòstics operacionals, que marquen inclusió i exclusió d’elements. Multiaxial.  permet a través de 5 eixos recollir el màxim d’informació possible de les condicions de cada subjecte. o DSM III-R (1987) o DSM-IV (1994) o DSM-IV-TR (2000) o DSM-5 (2013). No multiaxial  Incorpora també aspectes dimensionals.

Consens d’experts per criteris i categories, basats en nous coneixements, esborranys preliminars..

DSM III- DSM-IV-TR Eixos: Eix I: Trastorns clínics i altres condicions focus d’atenció clínica Eix II: Trastorns de personalitat i RM Eix III: Condicions mèdiques generals (llistat amb codis ICD9CM) Eix IV: Problemes psicosocials i de l’entorn (llistat sense codis) Eix V: Avaluació global del funcionament (Escala GAF; Endicott, Spitzer et al, 1976) Codis numèrics (codis ICD-10)

1) Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM-IV, DSM-IV-TR) (APA) Trastorns d’inici en el període d’infant, nen o adolescent 1. Retard mental 2. Trastorns d’aprenentatge 3. Trastorns de les habilitats motores: TC 4. Trastorns de comunicació 5. Trastorns generalitzats del desenvolupament 6. Trastorns de dèficit d’atenció i conducta disruptiva (ara va separats) 7. Trastorns de l’alimentació en l’infant 8. Trastorns de tics 9. Trastorns de l’eliminació 10. Altres trastorns a la infància.....: TAS, MS, TRV, TME CRITERIS DIAGNÒSTICS DSM-5/DSM-IV-TR per ENURESI A. Buidament repetit de l'orina al llit o a la roba, ja sigui involuntària o intencional. B. El comportament és clínicament significatiu tal com es manifesta per una freqüència d'almenys dues vegades a la setmana durant almenys 3 mesos consecutius o la presència de malestar clínicament significatiu o deteriorament en la vida social, acadèmic (laboral) o d'altres àrees importants de l'activitat. C. L'edat cronològica és almenys 5 anys (o nivell de desenvolupament equivalent).

D. El comportament no és atribuïble als efectes fisiològics d'una substància (per exemple, un diürètic, un medicament antipsicòtic) o una altra condició mèdica (per exemple, diabetis, espina bífida, un trastorn convulsiu). Especificar si:   

Nocturna: El pas de l'orina només durant el son nocturn. Diürna : Passatge d'orina durant les hores de vigília. Nocturna i diürna: Una combinació dels dos subtipus anteriors

DSM - 5 

Eliminació del sistema multiaxial o Les condicions mèdiques s’han inclós en els propis trastorns per explicar el trastorn mental o Els problemes psicosocials i ambientals que poden afectar el diagnòstic es poden recollir segons codis de la ICD-9-CM i ICD-10CM o En lloc de l’escala GAF (eix V), s’inclou una mesura global de discapacitat de la OMS (WHODAS)  útil en investigació per veure la prevalença del trastorn.



Reorganització dels capítols: o Secció I: aspectes introductoris o Secció II: Criteris diagnòstics de tots els trastorns o Secció III: Mesures incipients o Apèndixs



Implementació de l’avaluació dimensional pels T personalitat



No capítol de Trastorns d’inici a la infància



Canvis en la denominació d’alguns trastorns, categories noves i reorganització d’alguns trastorns en capítols diferents (T.Humor, T.conducta..)





Capítol TRASTORNS DEL NEURODESENVOLUPAMENT - Discapacitat intel·lectual (DSM-IV: Retard mental) - Trastorns comunicació - TEA - TDAH - T específics de l’aprenentatge - T motors Capítol Espectre Esquizofrènia i altres t. Psicòtics



T. Bipolar i relacionats



T. Depressius

2) Classificació internacional de malalties (ICD o CIE) (OMS)

També multiaxial (3 eixos).   

ICD-8 (1969): primera classificació de trastorns mentals ICD-9 (1978): primera en tenir trastorns de nens ICD-10 (1992) Trastorns per nens:



o F7. RM o F8. Trastorns del desenvolupament o F9. Trastorns conductuals i emocionals d’inici a la infància i adolescència : t. hiperquinètics, t. conducta, t. mixte conductaemocions, t. funcionament social amb inici a infància., t. tics, altres (enuresi...,pica,...) ICD-11 (2019)

ICD-11: 06 Mental, behavioural or neurodevelopmental disorders Neurodevelopmental disorders - Disorders of intellectual development - Developmental speech or language disorders - Autism spectrum disorder - Developmental learning disorder - Developmental motor coordination disorder - Attention deficit hyperactivity disorder - Stereotyped movement disorder Schizophrenia or other primary psychotic disorders - Catatonia - Mood disorders - Anxiety or fear-related disorders - Obsessive-compulsive or related disorders - Disorders specifically associated with stress - Dissociative disorders - Feeding or eating disorders - Elimination disorders - Disorders of bodily distress or bodily experience - Disorders due to substance use or addictive behaviours - Impulse control disorders - Disruptive behaviour or dissocial disorders - Personality disorders and related traits

-

Paraphilic disorders Factitious disorders Neurocognitive disorders Mental or behavioural disorders associated with pregnancy, childbirth and the puerperium

Son vàlids el DSM i la ICD per nens? •

A l’inici es van dissenyar per a adults

•

Hi ha autors que consideren la pp del nen petit en el contexte de la interrelació, no individualitzada. Hi ha pocs procediments d’avaluació per nens petits

•

Escassa consideració del factor evolutiu i les diferències d’expressió segons l’edat. El ràpid desenvolupament dels simptomes fa que aquests siguin menys específics

•

Reticencia per donar categories, dubte de la validessa de criteris en nens petits. Tenir en compte temperament.

•

Poc èmfasis als factors situacionals o contextuals

•

Poc consens amb el problema de la comorbiditat (freqüent en nens)

Últimes edicions tenen en compte factors evolutius

CATEGORIALS ESPECÍFIQUES 1) Classificació Anna Freud (1965), GAP (1966)

2) Classificació francesa de trastorns mentals dels nens (Misès et al., 1988)(Traduida per García Ibañez) Biaxial: I) categories clíniques bàsiques, II) factors etiològics o factors associats

3) Classificació multiaxial dels trastorns psiquiàtrics en infants i adolescents (CIE-MIA; OMS, 2001) Eixos:

I: Síndromes clínics psiquiàtrics II: Trastorns específics del desenvolupament psicològic III: Nivell intel·lectual IV: Condicions mèdiques V: Situacions psicosocials anòmales associades VI: Avaluació global de les discapacitats psicosocials

4) Classificació diagnòstica de salut mental i trastorns del desenvolupament de la infància: (També es multiaxial) -

DC: 0-3: Zero to Three (1994) (DC:0-3R, 2005). 5 eixos:

I- trastorns clínics/diagnòstics principals II- trastorns de les relacions III- trastorns i condicions i mèdiques i evolutives IV- estressors psicosocials V- nivell funcionament social i emocional

-

DC: 0-5: Zero to Three (2016)  és difícil encara diagnosticar nens petits perquè hi ha pocs procediments d’avaluació, és camp nou, es dubte de la validesa de criteris diagnòstics, hi ha competències adaptatives, de temperament.

Trastorns clínics més semblant DSM-5 -

T. neurodesenvolupament T processament sensorial T. ansietat T. humor T. OC i relacionats T. del plor, son i alimentaris T. per deprivació, trauma i estrés T. de les relacions

CLASSIFICACIONS DIMENSIONALS EN NENS Síndromes Exterioritzats: •

Deguts a un baix control

•

Conductes dirigides als demés

•

Símptomes més observables

•

Baralles, rabietes, desobediència, destructivitat

Síndromes Interioritzats: •

Deguts a un elevat control

•

Sentiments o estats dirigits cap a l’interior

•

Sovint els símptomes passen desapercebuts

•

Ansietat, timidesa, retraïment, depressió.

1) Classificació basada amb el Sistema ASEBA (Achenbach,1991, 2001) Classifica entre síndromes exterioritzats i interioritzats Child Behavior Checklist: o o o o

CBCL/6-18, CBCL/18m-5 per a pares: 113 ítems C-TRF/18m-5, TRF/6-18 , per a mestres YSR (11-18) YASR (18-30), YABCL (18-30 anys)

Dimensions o subescales: - ansietat-depressió, retraïment-depressió, somatitzacions  Sd.Int. - problemes socials, de pensament, d’atenció - conducta delinqüent, conducta agressiva  Sd. Exterioritzades. Perfils per edats i sexe.

2) Altre sistema per classificar síndromes exterioritzants i interioritzants és el “Sistema de evaluación de la conducta en niños y adolescentes” (BASC) (Reynolds, 1992; adaptat per TEA, 2004) També és sistema multiinformador: pares, mestres, nen, observació.

Nens petits (3-6 anys), nens escolars (6-12), adolescents (12-18)

Problemes exterioritzats  Agressivitat  Hiperactivitat  Probl. Conducta.

Problemes interioritzats  Ansietat  Depressió  Somatitzacions

Perfil de respostes BASC pare:

Perfil respostes BASC mare:

Problemes escolars  Probl. Atenció.  Probl. Aprenentatge

Altres  

Retraïment Atipicitat

Habilitats adaptatives  Adaptabilitat  Lideratge  HHSS  Hab. Per l’estudi...