PRÀCTICA 2 PDF

Preview

Summary

Download PRÀCTICA 2 PDF

Description

aperezlazcano

PRÀCTICA 2. CORVA DE POSICIÓ SERIAL EXPERIMENT GLANZER I CUNITZ (1966) Consistia en separar als subjectes en tres grups. La diferència entre aquests es el temps de la fase de manteniment amb un distractor, la qual pot ser de 0, 10 o 30 segons. L’experiment original constava de 46 participants, els quals havien de recordar 15 llistes diferents cadascú, indiferentment del grup al qual pertanyien. L’objectiu era observar si en els resultats demostraven o no aquests efectes:  Efecte primacia: Es recorden les paraules del principi de la llista.  Efecte recència: Es recorden les paraules del final de la llista. A part d’això, com que els tres grups tenien diferents intervals de manteniment, volien demostrar si aquest fet intervenia en que aquests efectes es veiessin reflectits o no.

RESULTATS Els resultats van ser els esperats:  Grup de 0 segons: Es veu efecte de primacia i efecte de recència.  Grup de 10 segons: L’efecte de primacia es manté igual que en el grup de 0 segons, però l’efecte de recència disminueix molt.  Grup de 30 segons: Es veu efecte de primacia però desapareix l’efecte de recència.

aperezlazcano

TEORIA Als inicis dels anys 60 es qüestionaven si tenim un o diferents sustrats de memòria i finalment es van trobar evidències per eliminar la idea de un sol sistema de memòria.

DISSOCIACIÓ Una dissociació és un mètode que es produeix quan la manipulació de la VI afecta a dos tasques diferents per separat. Si som capaços de manipular una per separat i variar-la de forma independent vol dir que els sistemes funcionals també són independents. Això va ser una prova clara a favor de la independència entre la MCT i la MLLT. Hi ha diferents tipus de dissociacions:  Funcionals  Neuropsicològiques

 Teories de neuroimatge  Farmacològiques

 Models animals

PREGUNTES DE LA PRÀCTICA 1. Quines eren les VI? Quants nivells tenia cada una? Quina era la VD? I les V estranyes?  VI (1): Posició de les paraules dins la llista. o Principi o Mig o Final  VI (2): Temps de la fase de manteniment. o 0 segons o 10 segons o 30 segons  VD: Percentatge de paraules recordades.  V.estranyes: Càrrega emocional de les paraules, longitud de les paraules, paraubles habituals o no, relacions semàntiques, distintivitat, etc.

aperezlazcano

2. Com expliques l ’efecte de primacia i el de recència? Quin efecte té la tasca distractora? L’efecte de primacia és degut a que no hi ha interferències de paraules anteriors, en canvi l’efecte de recència s’explica pel fet que les paraules estan més recents i es veu la funció de la MCT (15-20 segons). L’efecte de primacia és de MLLT i la recència de MCT. Si el temps de manteniment és de 30 segons i la MCT dura 15 o 20 segons, en teoria desapareix la recencia.

3. Defineix els seguents experiments.  Glanzer i Cunitz al 1996 van realitzar una tasca de record lliure, sense tasca distractora. En aquest cas es manipulava el temps que es deixava entre paraula i paraula (1, 2 o 3 segons). A les gràfiques de resultats de l’experiment apareix la mitjana de 8 llistes de 20 paraules, i uns 40 participants per condició.  Podem veure dissociació. Al contrari que en el primer experiment d’aquests autors, aquest afecta a l’efecte de primacia la velocitat de les paraules, però la velocitat no afecta a l’efecte de recència. Podem veure a la gràfica que el ritme de 3 segons es recorda més que el de 1 segon.

 Sumby al 1963 va manipular la freqüència d’ús de les paraules, fent una prova de record lliure sense tasca disctractora. Va utilitzar una llista de paraules de molt alta freqüència, i una altra de paraules de molt baixa freqüència. Les paraules es presentaven a un ritme de 2 segons, i les llistes tenien 14 paraules. Van participar uns 20 estudiants en la mostra.  L’efecte de recència queda intacte però el de primacia desapareix en la baixa freqüència.

aperezlazcano

 Baddeley i Warrington al 1970 van realitzar el mateix procediment que el fet a classe amb un grup de 6 pacients amb amnèsia (causada en 4 dels casos per síndrome de Korsakoff), i un grup de control. La tasca distractora va consistir en dir els números del 100 al 0, comptant de 3 en 3, durant 30 segons. A les gràfiques de resultats de l’experiment apareix la mitjana de 20 llistes de 10 paraules, en els dos grups de participants (amb 6 membres cadascun).  Es veu dissociació (psiconeurològica ja que un grup té una lesió cerebral). Observem que l’efecte de recència queda igual però el de primacia canvia.

 Postman i Phillips al 1965 van analitzar el paper de la longitud de la llista (10, 20 o 30 paraules) i de l’interval de retenció (0, 15 o 30 segons) sobre els efectes de posició serial. A les gràfiques de resultats de l’experiment apareixen mitjanes de 6 llistes de paraules amb 18 participants cadascuna, que van participar en cada longitud d’interval de retenció. Es van fer servir diferents grups de participants per cada longitud de llista.  Es manipula la longitud de la llista. L’efecte de recència preservat, queda igual en els tres grups, independentment de la llargada. L’efecte de primacia apareix a tots però varia molt els resultats depenent de la llargada....