Resencio Primo LEVI PDF

Preview

Summary

Resencio sobre el llibre ''Si això es un home''...

Description

Recensió Primo Levi Si això es un home es una obra de Primo Levi publicada a l’any 1947, on l’autor narra en primera persona, la seva experiència com a supervivent d’un camp de concentració. Primo Levi va néixer el 31 de Juliol de 1919 a Turin, Italia i va morir el 11 de Abril de 1987 a aquesta mateixa ciutat. De família jueva i químic de professió va ser capturat per la Milícia Feixista i trasdallat a Auschwitz, camp en el que va viure una experiència aterridora. En aquest llibre Levi ens explica detalladament i de manera cronològica, com va ser capturat pels feixistes i va declarar que era jueu, per la qual cosa el van trasdallar al camp de Fossil en un viatge en ferrocarril infernal. Narra com era la seva rutina diària al camp, com era el treball que portaven a terme, el que menjaven cada dia, les condicions en les que vivien, com s’havien de comportar per no tenir problemes, els secrets per poder sobreviure de una manera mes digna, com eren tractats per la SS, i també parla de les persones que va coneixent dins del camp i de les que van morint. Tot això viscut dins d’un entorn insensible i inhumà. Com he dit anteriorment l’obra esta escrita en primera persona, en una prosa vividisima i no transmet cap tipus de patiment per part de l’autor. Lo que ens va rumiar en que com una obra tan dura no transmet el patiment que hauria de transmetre davant d’una vivència com aquesta. Finalitzada la lectura de l’obra, he pogut extreure diferents reflexions. Primerament m’ha semblat un llibre impactant per la historia que explica, però esta narrat amb una sensibilitat molt freda la qual fa que l’obra no transmet res mes enllà de lo que podem trobar escrit. Quan anem llegint l’obra podem veure que la vida que els hi va tocar viure en aquell camp no era pas vida. Ens adonem què l’esser humà queda totalment anul·lat i que la supervivència al camp es qüestió de sort. Si això es un home es la pregunta filosòfica que ens planteja el títol del llibre, i a la qual podríem contestar que no, ni les persones intentaven sobreviure al camp dia a dia eren homes, ja que la seva condició d’esser humà va quedar totalment anul·lada, ni els feixistes autors de l’holocaust ho eren ja que no tenien ni una mica de humanitat. Per altra banda una cosa que m’ha sorprès no trobar cap indici ni paraula d’odi del autor cap als alemnys, gracies a les seves explicacions detallades podem imaginar-nos lo que passa en cada moment, però tot això ho fa amb total normalitat i fins hi tot extreu aspectes positius de les vivències. Amb la qual cosa podem veure quina era la realitat de l’autor.

Els dies van transcorrent amb una rutina marcada, aixecar-se, esmorzar, treballar, dinar, tornar a treballar, sopar i dormir. Poc a poc Levi va coneixent els secrets del camp per poder sobreviure de la manera mes digne possible. Fins que cau malalt i passa unes setmanes en la infermeria on corre la possibilitat d’anar a parar a una cambra de gas, però finalment es recupera i torna al camp amb les mateixes condicions que el primer dia. L’hivern arriba al seu fi i amb aquest fi arriben les hores de sol que els hi fa la vida (dins de lo possible una mica mes fàcil). Primo decideix fer un examen de química per poder optar a treballar en el laboratori de la fabrica que es troba al camp i es treballant al laboratori on li neix la necessitat de sobreviure per poder contar la seva historia. Temps després Levi cau malalt amb escarlatina i es troba a la infermeria quan les tropes soviètiques s’apropen al Lager i aquest es desallotjat, abandonant a la seva sort als ocupants de la infermeria. Quan els russos arriben al camp els cadàvers s’amuntonen i els pocs supervivents volten sense sentit. LEER ULTIMO CAP I RESUMIR

OPINION PERSONAL??????...