Resum Plaques Tectòniques PDF

Preview

Summary

Download Resum Plaques Tectòniques PDF

Description

LES PLAQUES TECTÒNIQUES Les plaques són com les parts d’ un puzle mòbil gegant que forma la terra, mogudes per el magma subterrani i que poden ser continentals o oceàniques. Les plaques van ser descobertes l’any 1960. Les plaques continentals es troben en la litosfera continental i oceànica, mentre que les plaques oceàniques només en la litosfera oceànica. Hi ha dos tipus de litosferes, la oceànica, formada per escorça oceànica i mantell superior, mentre que la litosfera continental està formada per la escorça continental i mantell superior. La oceànica té un gruix de 65km, mentre la continental és de 120km. Les plaques es mouen a diferents velocitats depenent de on estiguin, van entre 1-2 cm any i 10cm l’ any. La fricció que hi ha entre placa i placa que tenen diferents velocitats fa que es produeixin ones, anomenades terratrèmols i solen ser els punts calents on es produeixen erupcions volcàniques. Hi ha tres tipus de límits entre plaques:

1. Límits divergents: facilita la formació de plaques per la pujada de roca fosa del mantell. Corresponen a l'entorn del mar, que, d'una manera discontínua, recorre l'eix de crestes. La llargada d'aquestes dorsals és d'uns 65 000 km. La part central de la cadena està formada per un solc ampli format per la depressió d'un bloc cortical entre dos falles o zones de falla més o menys paral·lel, pel qual del mantell puja el magma i provoca una lenta i constant activitat volcànica.

2. Límits transformants: dos plaques xoquen lateralment i genera una fricció, que forma una falla.

3. Límits convergents: es produeix una col·lisió entre plaques. Estan les zones de subducció, que la litosfera oceànica s’ enfonsa; i la zona de subducció que dos litosferes continentals xoquen i es produeix una zona de serralades muntanyoses, com l’ Everest.

Hi ha dos casos ben diferenciats: a. Subducció: una de les plaques es plega en un petit angle, cap a l'interior de la terra i s'insereix sota l'altre. El límit està marcat per una rasa o pou abissal. Hi ha dues variants, segons la naturalesa de la litosfera en el plat que l'acull subducció: i.

de litosfera oceànica, on es desenvolupen els edificis volcànics en arcs insulars. Les rases oceàniques i els límits que la marquen són curvilínies, com la secció d'un pla inclinat, el pla de subducció de superfície.

ii.

de tipus continental, com es produeix la subducció de la mateixa placa de Nazca respecte a la serralada dels Andes.

b. Col·lisió: s'originen quan facilitada per la subducció convergència causes aproximació de dues masses continentals. Al final les dues masses xoquen, i els materials de la placa continental va a sorgir un orogen de col·lisió, que tendeix a augmentar en un altre plat. Així és originat serralades més alt, com l'Himàlaia i els Alps.

A la vora les plaques poden aparèixer tres perills: volcans, muntanyes, activitat sísmica. Existeixen diverses plaques: Africana, Nord-americana, Sud-americana, Antàrtica, Aràbiga,

Australiana,

Carib,

Cocos,

Eurasiàtica,

Nazca,

Pacífica,

Filipina....