Resum visions i cants PDF

Preview

Summary

Download Resum visions i cants PDF

Description

1. L'AUFÀBREGA Aquest poema pertany al llibre Visions i Cants de Joan Maragall publicat el 1 a l’apartat de l'Intermezzo que tracta sobre festes religioses i populars de l’an temes diversos com la natura, la joventut,... -

Tema: Aquest poema tracta sobre la natura concretament en una pla anomenada l’alfàbrega, que amaga aquesta sensualitat i omple tot e d’aquesta olor tan plaent i agradable. Es concentra en marcar un pais per captivar la nit màgica de Sant Joan.

-

Resum: Tracta d’una festa pagana, la nit de Sant Joan, però especial planta molt important d’aquesta festivitat, que té un efecte màgic, aro amorós. Maragall explica que amb aquesta mata tan olorosa, si és re nois a les donzelles, ajudarà a l’enamorament però pel matí, aquesta s’escamparà amb les altres aromes i s’oblidarà el que haurà passat.

-

Estructura: 6 estrofes, la primera estrofa de 6 versos, segona estrofa i la tercera, quarta, cinquena i sisena de 4 versos.

-

Personatges: L’alfàbrega és el personatge principal.

-

Temps: no està situat en cap moment històric.

-

Lloc: no està situat en cap lloc.

-

Mètrica:

Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles

perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta perfumada del Llevant! I en el matí d'aures blanes l'aufabrega trobarà altres aromes germanes que la nit fan oblidà. 2. L’ÀNIMA DE LES FLORS És un poema que pertany al llibre de Joan Maragall anomenat “Visions i can poema està situat en la segona part del llibre anomenat Intermezzo que trac festes religioses i populars d’un any ‘ altres temes diversos com la natura, la etcètera. -

Tema: tracta sobre l’eternitat de la poesia malgrat la nostra mort.

-

Resum: Dues flors han estat deixades enmig d’un caminal. Aquestes alegres perquè riuen al sol. El poeta les veu i també el fan feliç. Elles que moriran aviat lluny de tota la gent però que la seva presència dur sempre més ja que han fet que el poeta s’hagi enamorat d’elles i en e escriu el poema, ja no moriran.

-

Estructura: El poema consta de tres estrofes cada una formada per q En la primera estrofa ens situa en la natura, un espai molt estimat pe ens descriu l’espai: un caminal amb dues flors al terra que a la vegad referència a la solitud que una té quan està lluny de casa seva o de la En la segona estrofa ens parla de l’estat anímic de les flors, tot i que elles no estan tristes sinó que somriuen al sol, amb això ens vol dona que no temen a la mort sinó que l’accepten com un fet natural en aq

-

Temps:

-

Lloc: Al mig del caminal es on es troben les dues floretes. Són en aqu perquè han estat allunyades de la gent i algú les ha deixat allà soles.

-

Conclusió:Per concloure el comentari de text podem dir que un fet tan la mort de dues flors pot passar a l’eternitat si això és plasmat en un

-

Mètrica:

Aquelles dues flors que hi ha posades al mig del caminal, ¿qui és que les hi deu haver llençades? Qui sia, tant se val. Aquelles dues flors no estan pas tristes, no, no: riuen al sol. M’han encantat així que les he vistes posades a morir, mes sense dol. «Morirem aviat, lluny de la planta», elles deuen pensar; «més ara nostre brill al poeta encanta, i això mai morirà». 3. LA DONA HERMOSA Aquest poema pertany a l’escriptor Joan Maragall, és un dels principals escr modernisme. El poema és titulat La Dona hermosa situat en la segona part d anomenat Intermezzo que tracta sobre festes religioses i populars de l‘any i diversos com la natura, la joventut,... -

El tema: del poema es basa en la importància de l’element femení en

-

L’argument: del poema es basa en les quatre sensacions que té el po la presència, la partida, el record i l’oblit. Aquests són provocats per la o l’absència de la dona. Estructura: en quatre estrofes; on a cada una d’elles s’hi mostra un s

record de l’individu que exposa la seva tristesa tan profunda després marxa. -

Temps: no esta situat en cap temps històric.

-

Lloc: no està situat en cap lloc.

-

Mètrica:

La presencia de la Dòna hermosa te fa humil i devot contemplatiu. En la presencia de la Dòna hermosa hi ha quelcom d’un repòs definitiu. La partida de la Dòna hermosa te deixa il·luminat hermosament. En la partida de la Dòna hermosa hi ha una estela de llum que s va perdent. El record de la Dòna hermosa te fa trist i anyorat somniadô. En el record de la Dòna hermosa hi ha una forta i suau meditació. L’oblit de la Dòna hermosa és mort, resurrecció i deslliurament. En l’oblit de la Dòna hermosa hi ha l’etern recomençament. 4. CANT DELS JOVES Aquest poema pertany al llibre de Joan Maragall anomenat “Visions i Cants” 1900. Aquest llibre pretén que Maragall es fés portaveu del poble català, i re visions modernistes. Aquest poema és titulat “Cant dels joves”, situat en la te llibre anomenat Cants que exalten el nacionalisme català del moment. -

Tema: És la necessitat de canvi, progrés a Catalunya gràcies als jove simbolitzen el futur i seran els encarregats de millorar el país. El poet aquest moment com un triomf de la lluminositat simbòlica del país

aventura, tots esperen amb il·lusió i ganes per poder dur a terme el q La segona part és aquesta lluita per la llibertat, com ocells que volen sobre el sol, ells volen defensar allò en que creuen i allò que s’estime última part ens diu què és allò pel que lluiten: la Pàtria. -

Personatges: El personatge principal son els joves que representen l’ ganes de promoure les seves idees. La gran tempesta simbolitza aqu constant que tindran els joves quan es posin al capdavant del país. A ocells com a element que simbolitza la pau, així com l’aire i el sol que la lluminositat i la cromàtica de la claror.

-

Temps: no està situat en cap temps històric.

-

Lloc: situat a Catalunya que és la pàtria que els joves han de reclama perquè les seves reivindicacions siguin escoltades.

-

Conclusió: aquest poema és un poema catalanista que refelecteix l’am Pàtria catalana que tenia Joan Maragall. Mostra el seu implicament, l dedicació i el seu esforç, i la manera en que animava als demés a fer seguir-lo, per obrir camí cap a una Catalunya millor.

-

Mètrica:

L’hora nostra és arribada, tots ens hem desensonyat amb el front il·luminat per la llum d’una altra albada. I esperem que surti el sol per cantar-ne l’alegria; quan veurem que s’alça el dia alçarem, cantant, el vol. Com aucells ens alçarem movent l’aire amb la volada; com a núvols creixerem amb remors de pedregada. I en les serres avials...