Resumen CMC TEMA Salut PDF

Preview

Summary

Resumen sobre CMC tema Salut...

Description

CMC, MALALTIA MALALTIAES: MALALTIA: Alteració o desviació de l’estat fisiològic en una o diverses parts del cos, per causes en general conegudes, manifestades amb símptomes i signes característics, i l’evolució dels quals és més o menys previsible. MALALTIES SOCIALS: Malaltia que afecta al subjecte i repercuteix de manera important en la societat. Ex: Sida, tuberculosi, pesta negra, càncer… Els criteris utilitzats són: Estadístics, econòmics, polítics o socials. DISTRIBUCIÓ DE LES MALALTIES: La causa més important de les malalties és la pobresa (a les zones més pobres del planeta un de cada cinc nens no viu més de cinc anys), tot i que en països amb economies creixents, els efectes de la contaminació ambiental suposen un perill per la salut i són responsables de milions de morts L´OMS assenyala la pobresa com a principal causa de mort. SEMIOLOGIA: SÍMPTOMES I SIGNES: Semiologia: Part de la medicina que estudia els símptomes de les malalties, els quals constitueixen l'instrument de treball que permet apreciar la situació clínica d'un malalt i establir un diagnòstic. -

Símptomes: Dades subjectives, no es poden quantificar. Manifestacions del pacient. Ex: mareig, nausea, dolor, somnolencia, feblesa, cefalea, ardor...

-

Signes: Dades objectives, observables i quantificables. Ex: funcions vitals, pèrdua insensible, hematoma, sangrat, pes, edat, edema, vòmits, diarrea...

MALALTIES NO INFECCIOSES: Són malalties no infeccioses les malalties no transmissibles Malalties no infeccioses cròniques: Duren llargs períodes de temps i progressen lentament.

De vegades, les MTSs culminen amb morts ràpides com en el cas de les malalties autoimmunes, malalties cardiovasculars, càncer, diabetis, insuficiència renal crònica, osteoporosi o Alzheimer, entre altres.

CLASSIFICACIÓ: Endocrines, nutricionals o metabòliques: Malalties produïdes per la ingesta d´aliments que afecten al sistema o pel contrari causades per la falta de nutrients. Ex: Obesitat, diabetis… Autoimmunitàries: Caracteritzada per l'acció adversa dels efectors immunològics cap a components de la pròpia biologia corporal. Ex: esclerosi múltiple, psoriasi, artritis reumatoide,vitiligen… Malalties neoplàsiques: Les cèl·lules del nostre cos creixen i es divideixen per produir noves cèl·lules a mesura que l'organisme les necesita. A vegades, però el procès de divisió cel.lular s'altera i es reprodueixen de manera incontrolada cèl·lules que el nostre cos no necessita. Aquestes cèl·lules formen tumors que poden mantenir-se localitzats o provocar una invasió en altres teixits en un fenomen que s'anomena metàstasi. Ex: cáncer

DIFERÈNCIES DELS TUMORS BENIGNES I MALIGNES: -

En els tumors benignes les cèl·lules estan rodejades amb una espècie de càpside.

-

Els teixits benignes abandonen la localització d’on es produeixen, el dany que fan es que presionen l’espai on es troben i per això també són extirpats.

-

Els tumors benignes no migren.

-

Els tumors malignes són cèl·lules que viatgen per la sang i la limfa.

Malalties Cardiovasculars: Les malalties cardiovasculars són totes aquelles malalties que afecten el cor o els vasos sanguinis (artèries i venes). Cada any causen més de 12.000.000 de morts a tot el món (és llavors, la causa de mort principal a gran part del món). Les més freqüents són: -

Hipertensió arterial

-

Arteriosclerosi

-

Cardiopaties(infart demiocardi,angina de pit)

-

Accidents cerebrovasculars o ictus

COMPONENTS DEL SISTEMA CIRCULATORI: Venes, capilars, artèries i cor. Malalties mentals: Malaltia mental és un estat de trastorn en el cervell que té com a conseqüència una alteració greu en el pensament, els sentiments,les emocions o la conducta de la persona afectada. Ex: trastorns d´ansietat (fòbies, TOC, trastorn estrès post-traumàtic…), anorèxia, bulímia,depressió, distimia,trastorn bipolar… Segons l´OMS, una de cada 4 persones partirà un trastorn mental al llarg de la seva vida, i en 2020 la depressió será la segona causa d'incapacitat al món després de les malalties coronàries. -

Les persones amb malalties mentals cròniques pateixen al llarg de la seva vida nombroses experiències de rebuig especialment en l'àmbit laboral, en les relacions socials etc.

PRINCIPALS CAUSES DE M. NO INFECCIOSES. FACTORS DE RISC: 1. Consum de tabac 2. Dieta inadequada 3. Inactivitat física 4. Consum d´alcohol. Alguns factors de risc com l'estil de vida, el medi ambient i els antecedents familiars de la persona augmenten la probabilitat de certes MNTs. També alguns agents infecciosos com els virus.

DIFERÈNCIA ENTRE INFECCIOSES I NO INFECCIOSES: Malaltia infecciosa: Es refereix a la manifestació clínica d'una infecció provocada per un microorganisme: fongs, bacteris protozous o virus. Malalties no infeccioses: No es produeixen directament per éssers vius ja que les causes que la produeixen són variades, i solen estar relacionades amb l'ambient físic i social en el qual es viu, a més no es produeixen per microbis . TRASPLANTAMENTS: Algunes malalties tenen conseqüències molt greus sobre els òrgans i l'única opció vàlida per salvar la vida del pacient és recórrer als trasplantaments, que és una de les pràctiques que més ha revolucionat la medicina. El problema que representa l’escassetat d’òrgans disponibles dóna lloc al fet que moltes persones perdin la vida abans de rebre un trasplantament. Que és un trasplantament? És substituir un òrgan / teixit malalt per un altre que funcioni adequadament. Avui dia constitueix una tècnica mèdica molt desenvolupada que aconsegueix magnífics resultats per als receptors. No obstant això, necessita obligatòriament l’existència de donants. Sense la solidaritat dels donants no hi ha trasplantaments.

Algunes dades d’importància: -

Espanya és el país amb major taxa de donació del món.

-

Les donacions es fan de forma altruista i tot el procés és cobert econòmicament pel sistema nacional de salut.

-

Aquestes bases de funcionament ens proporcionen el privilegi de tenir majors possibilitats d’obtenir un trasplantament en cas de necessitar-ho.

-

El model espanyol de trasplantament és considerat mundialment un exemple a imitar.

-

Un 10% dels receptors moren mentre esperen rebre un òrgan.

Òrgans trasplantables: Cor

Insuficiència cardíaca que no respon a tractament farmacològica.

Pulmó

Fibrosi pulmonar, enfisema o innsuficiència respiratòria que no respon al tractament mèdic.

Fetge

Cirrosi, infeccións víriques (hepatitis A,B o C), tòxics.

Pàncrees

Diabetis greus

Ronyó

Insuficiència renal crònica

Pell

Cremades severes

Còrnia

Ceguesa

Ossos

Reconstruccions facials, tractaments ortopèdics...

Medul·la òssia

Leucèmia o malalties de la sang

A España la donació i el trasplantament es troben regulats per la llei de trasplantaments que garanteix entre uns altres, dos aspectes fonamentals: -

Altruisme de la donació: Ningú pot donar ni rebre un trasplantament amb altres intencions o mitjans que no sigui la solidaritat altruista.

-

Equitat en l’accés el trasplantament: tots tenim el mateix dret i les mateixes possibilitats de rebre un trasplantament, independentment del nostre lloc de residència o de qualsevol altre conjuntura personal.

Qui té accés a un trasplantament? Persones malaltes que sofreixen un dany irreversible en un dels seus òrgans (fetge, cor, pulmó, intestí, pàncrees i ronyó) i no poden guarir-se amb altres tipus de tractament mèdic. El trasplantament és l’única solució per evitar la seva mort o per portar la millor qualitat de vida. Cada pacient inclòs en llista d’espera és valorat de forma individual per l’equip de trasplantament del seu hospital de referència. CRITERIS: S’estableixen tenint en compte dos aspectes fonamentals: -

Aspectes territorials (proximitat)

-

Aspectes clínics

Els criteris territorials Urgència 0” Existeix un criteri clínic què està per sobre dels criteris territorials, la urgència 0”. Un pacient d’urgència 0” té prioritat absoluta en tot el territori nacional. Si no hi ha urgència 0”, els òrgans s’assignen respectant els criteris territorials. L’equip de trasplantament decideix, dins de la seva llista d’espera, quin pacient es el més indicat per rebre l’òrgan, seguint els criteris clínics: compatibilitat del grup sanguini, característiques antropomètriques, la gravetat del pacient… Tipus de trasplantaments: AUTOTRASPLANTAMENT: El donant i el receptor són el mateix individu (no hi ha incompatibilitat perquè l'empelt i el receptor són genèticament idèntics). Ex: Transplant de pell AUTOTRASPLANTAMENT: Donant i el receptor són genèticament diferents i de la mateixa espècie. Tipus de trasplantament més comú de cèl·lules, teixits i òrgans entre humans. Per evitar el rebuig es necessita la inmunocompatibilidad entre donant i receptor.

HETEROTRASPLANTAMENT: El donant i el receptor són individus de diferents espècies. Ex: Reemplaçament valvular MORT ENCEFÀLICA: El subjecte en mort encefàlica arriba a l'aturada cardíaca, atès que és mantingut respirant en forma artificial i la seva situació és irreversible. El metge pot determinar amb total seguretat aquesta condició d'irreversibilitat. Signes (entre la mitja hora i les sis hores següents): -

Absència de resposta cerebral i pèrdua absoluta de consciència.

-

Absència de respiració espontània, per la qual cosa el pacient necessita d'un respirador.

-

Absència de reflexos cefàlics, no es dilata la pupil·la, to muscular inferior al normal (hipotonía).

-

Electroencefalograma pla.

Una vegada considerat el pacient en estat de mort cerebral es pot dur a terme el trasplantament. No obstant això, és totalment necessari que durant l'extracció de l'òrgan a trasplantar es mantingui el pols, el cor ha de seguir bategant. LA DIABETIS: Les malalties endocrines tenen el seu origen en un mal funcionament de les glàndules productores d’hormones, també anomenades glàndules endocrines (pàncrees, tiroide, glàndules suprarenals, ...) ●

La diabetis mellitus és una malaltia crònica que es produeix per la deficiència total o parcial de la secreció de la hormona insulina, que és l’encarregada del control de la concentració de glucosa a la sang.

● La glucosa, procedent de la digestió dels aliments, és el glúcid que fan servir les cèl·lules com a font d’energia. ● La funció de la insulina és fer que, després de la digestió, sigui absorbida per les cèl·lules del fetge i dels músculs, on queda emmagatzemada per a ser utilitzada posteriorment.

● Si no hi ha prou insulina, la glucosa s’acumula a la sang (hiperglucèmia), i pot portar a patir complicacions greus a llarg termini (problemes circulatoris, renals, oculars). A les analítiques, es detecten nivells alts de glucosa a la sang (>126 mg/dL), a la orina, i el malalt presenta molta set, molta gana i ganes freqüents d’orinar. Es coneixen dos tipus principals de diabetis: ● La de tipus 1 o diabetis juvenil: es presenta durant la infància o la joventut (fins als 30 anys). Té un origen autoimmune: el sistema immunitari no reconeix com a pròpies les cèl·lules pancreàtiques secretores d’insulina i les destrueix. Es tracta amb injeccions d’insulina. ● La de tipus 2 o de l’adult sol presentar-se en persones grans (més de 40 anys), en general amb sobrepès. En aquest cas la glucèmia es dispara perquè les cèl·lules del fetge i dels músculs no reconeixen la insulina (resistència a la insulina), malgrat que el pàncrees la sintetitza i en ocasions en quantitats fins i tot superiors a les normals. El tractament en aquest cas es basa en una dieta pobre en glúcids, fàrmacs i només en alguns casos cal injectar insulina. MALALTIES INFECCIOSES A) Malalties infeccioses causades per virus: 1. De l’aparell digestiu. -

Galteres (infecció de les glàndules salivals) i hepatitis (infecció de fetge).

2. De l’aparell respiratori. -

Refredat (infecció de la cavitat nasal acompanyada de mucositat).

-

Grip (infecció que també pot afectar a les vies respiratòries però que a diferència del refredat dóna lloc a dolor muscular i febre alta).

3. Del sistema immunològic. -

SIDA (infecció i destrucció de limfòcits)

4. Del sistema nerviós. -

Herpes zoster (dóna lloc a dolor intens i una erupció vesicular que segueix el mateix recorregut que la via nerviosa infectada).

5. De tot el cos. -

Xarampió (erupcions cutànies, febre alta, tos i conjuntivitis).

-

Rubèola (erupcions cutànies i una mica de febre).

-

Varicel·la (Febre i pústules que després donen lloc a crostes. És pròpia dels nens).

-

Verola (Febre alta, mal de cap, muscular i abdominal, i pústules en la pell).

-

Ràbia (Provoca inflamació cerebral)

B) Malalties infeccioses causades per bacteris: 1. De l’aparell digestiu. -

Càries dental

-

Apendicitis (infecció de l’apèndix)

-

Úlceres pèptiques (estómac i intestí)

-

Salmonelosis (diarrees)

-

Còlera (forts diarrees i vòmits).

2. De l’aparell respiratori. -

Sinusitis, Amigdalitis, Faringitis, Laringitis, Bronquitis, Pleuritis (pleures), Pulmonia, Tuberculosi ( dóna lloc a la formació de cavernes en els pulmons), Tos ferina (tos convulsiva).

3. De l’aparell excretor. -

Uretritis (infecció de la uretra)

-

Cistitis (infecció de la bufeta de l’orina)

4. De l’aparell locomotor. -

Tètan (produeix contracció muscular espasmòdica).

5. De l’aparell reproductor. -

Sífilis (nafres en els genitals)

-

Gonorrea (secreció groga).

6. Del sistema nerviós. -

Meningitis (mal de cap, febre alta, vòmits i rigidesa en el clatell).

7. De tot el cos. -

Septicèmia (infecció estesa per tot el cos)

-

Tifus (febre, mal de cap i erupció cutània rosada).

C) Malalties infeccioses causades per protozous. 1. De la sang. -

Paludisme o malària. Febre elevada intermitent

2. Del sistema nerviós. -

Malaltia del somni. Trastorn del sistema nerviós

3. De l’aparell digestiu. -

Disenteria amebiana. Diarrea intermitent pròpia de les zones tropicals.

D) Malalties infeccioses causades per fongs o micosis 1. De zones cutànies externes. -

Tinyes. Són infeccions que afecten a la pell, les ungles o el pèl.

2. De zones cutànies internes. -

Candidiasis. Infecció cutània amb irritació i picor. Sol afectar la vulva en les dones i el gland en els homes....