CMC - Apuntes 1 PDF

Preview

Summary

Apunts sobre el mètode de treball de la ciència...

Description

EL MÈTODE DE TREBALL DE LA CIÈNCIA La ciencia és un treball col·lectiu.

-Mètode científic: 1. Identificar i precisar el problema (recollir observacions) 2. Inventar una explicació raonable (hipòtesi) 3. Deduir d’aquesta explicació alguna predicció 4. Comprovar (observació + experimentació) si la predicció es compleix Si la observació és positiva, s’estableix una teoría provisional i incompleta, però si aquesta és negativa, es rebutja la predicció (noves hipótesis).

LA CIÈNCIA I ELS SEUS MÈTODES -Ciència: (astronomia, matemàtiques) -Pretén explicar fenòmens, interpretar la realitat. -Proposa hipótesis que poden contrastar-se. -Utilitza un llenguatge precís i inequivoc. -Les seves conclusions es basen en fets, observacions i experiències. -És crítica, sotmet les seves propostes a comparacions. -Considera que les seves conclusions són provisionals i poden ser modificades en el futur.

-Pseudociència: (parapsicologia, astrologia ) -El seu camp d’intervenció està fora de la realitat o entre el real i l’irreak. -Els seus enunciats no són verificables. Es creuen o no, però no poden contrastar-se. -Utilitza un llenguatge ambigú, amb doble significat o imprecís. -Les seves conclusions es basen en creences, valoracions o regles pròpies. -És dogmática. Els seus supòsits bàsics es consideren immutables. -Les seves conclusions són definitives i coincideixen amb els supòsits de partida.

BIG BANG  Diferents mites degut a les antigues civilitzacions.  Antiga Grècia (de Pitàgores a Ptolomeu)  Pitàgores (s.V a.c.), deia que la terra era rodona.  Aristarc de Samos (s.IV i s.III a.c.), va dir que la terra girava al voltant del sol i va fer els càlculs de les distàncies Sol-Terra.  Plató (s.V i s.IV a.c.), deia que la Terra es va crear a partir dels quatre elements: aire, aigua, terra i foc.  Aristòtil (s.IV a.c.), va ser el fundador de la teoria geocéntrica (Terra era el centre de l’Univers). És mantenien els quatre elements.  Ptolomeu (s.II a.c.). Model geocèntric i diu que la Terra està envoltada de 8 esferes concèntriques que segueixen trajectòries circulars.

 Copèrnic (s.XV i s.XVI). Model heliocèntric (Sol centre univers). Els planets giren      

 

al voltant del Sol. Terra fa els moviments de rotació in translació. Kepler (s.XVI i s.XVII). Òrbites el·líptiques. Ho demostra a través de les matemàtiques. Galileu (s. XVI i s.XVII). Millora en el telescopi. És el primer científic modern. Corrabora el model heliocèntric. Newton (s.XVII i s.XVIII). Llei de la gravetat. Equilibri entre l’atracció gravitatòria dels cossos i la seva velocitat de translació. Univers en estat d’equilibri immòbil. Einstein (s.XIX I s.XX). Teoria de la relativitat. Relativitat en espai-temps. Hi ha una força oposada a la gravetat. Existeix una atracció entre cossos. Lemaitre (s.XIX I s.XX). Teoria de l’expansió de l’Univers. L’Univers no es troba estàtic. Àtom primitiu. Hubble (s.XIX I s.XX). Telescopi avançat: -Esteroscopia: estudia l’interacció entre la radiació electromagnética i la materia amb l’absorció o l’emissió d’energia. Confirma que hi ha un desplaçament de les línies de l’espectre, ja que es produeix un desplaçament cap al vermell  EFECTE DOPPLER: Quan un objecte que emet una ona, es mou respecte al receptor, aquest percep l’ona amb característiques modificades respecte l’emissor. Alexander Friedman (s.XX-1922). Univers iniciat amb una gran explosió. Temperatura elevada en descens. Arno Penzias i Robert Wilson (s.XX-1964). Van captar la radiació de fons (resta de l’energia alliberada).

 MODEL DEL BIG BANG -Univers es formà fa 13700 milions d’anys. -Univers primitiu era petit i dens amb temperatura molt elevada. -Inicià un procés d’expansió. Al refredar-se s’agrupen les partícules elementals: àtoms. -Els àtoms d’Hidrogen i Heli són els més abundants. -Continua en expansió. -10% visible – 90% matèria i energia fosca.

-Constel·lació: Conjunt d’estrelles properes que, juntes, formen una espècie de dibuix. -Astre: Cos celeste que està a l’espai i que pot emetre llum o no. Si emet  estrella. Si no emet  planeta. -Planeta: Astre que no emet llum pròpia. -Estrella: Astre que emet llum pròpia per si mateixa. -Galàxia: Conjunt d’astres, pols i gas. -Cúmul: Agrupació de galàxies. -Nebulosa: Conjunt de pols i gasos. -Forats negres: Objectes que no deixen escapar cap tipus de radiació per l’acció gravitatòria.

-Asteroide: Astres més petits que els satèl·lits i no consegueixen agrupar-se per formar un planeta. -Cometa: Objectes amb un nucli sòlid format per aigua i ammonia. Òrbita ovalada. -Meteorit: Fragments de cometes i asteroids a la deriva de l’espai. Poden caure sobre la superficie dels planetes.

COM ESTÀ ORGANITZAT L’UNIVERS? Sistema solar (estrelles + planetes)  Via làctia (galàxia)  Grup local (cúmul)  Supercúmul de Virgo (supercúmul)  …

ORIGEN DEL SOL 1. 2. 3. 4. 5.

Explota una supernova La nebulosa formada es col·lapsa i es comprimeix Al centre de la nebulosa, com més a prop, més col·lisions i més temperatura A una certa temperatura es produeix la fusió d’H: fabrica He i allibera energia Neix el Sol

FORMACIÓ DELS PLANETES 1. 2. 3. 4. 5.

La nebulosa es comprimeix. Transformació en un disc Al centre del disc  més temperatura (més col·lisions) Els elements més lleugers emigren cap a l’exterior A cada zona del disc creix un planeta El material sobrant formarà els satèl·lits -Planetes interiors (rocosos): Mercuri, Venus, La Terra i Mart. -Planetes exteriors (gasosos): Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó (planeta nan)....