Signes de puntuacio PDF

Preview

Summary

signes puntuacio...

Description

Carles Royo

Signes de puntuació: altres signes

Signes de puntuació El punt i coma

(;)

Aspectes gràfics:  S’escriu a continuació del caràcter precedent, i el segueix un espai en blanc.  El mot que el segueix comença amb minúscula inicial.  En determinats contextos pot fer la mateixa funció que els dos punts o el punt i seguit. Cal adonar-se de quan el fragment d’una oració exigeix un grau de puntuació superior a una coma i decidir —de vegades segons el gust personal— entre el punt i coma, els dos punts i el punt i seguit. S’usa en els casos següents: 

Per separar clàusules del mateix rang en enumeracions que ja contenen comes. Si l’últim element de l’enumeració és precedit per les conjuncions i, o, ni, el punt i coma es pot substituir per una coma. He obtingut les següents puntuacions: matemàtiques, 5; filosofia, 7; química, 8, i dibuix, 4.



Per separar dues oracions unides per una relació de proximitat; és a dir, la frase de la dreta és una mena d’observació o de comentari de la frase de l’esquerra. La frase de la dreta pot ser el resum, la conclusió, la conseqüència, l’explicació o la demostració de la frase anterior. Aquí trobem els contextos més intercanviables pels dos punts (sobretot quan és una conseqüència o una explicació) o pel punt i seguit. Sovint la presència d’un connector fa innecessària aquesta puntuació. És un bon jugador; té moltes qualitats tècniques. (És un bon jugador, és a dir, té moltes qualitats tècniques.) (És un bon jugador i té moltes qualitats tècniques.)



Per separar la segona clàusula que conté un connector parentètic o un connector lèxic: per tant, sigui com sigui, a més, tot seguit, en canvi, d’altra banda, en primer lloc, pel que fa a [...], quant a [...]... Segons el gust personal, en lloc d’un punt i coma s’hi pot utilitzar un punt i seguit. Sempre es queixa de tot; per tant, no t’hi amoïnis gens ni mica.



Per separar una oració amb un verb el·líptic de l’oració anterior i marcar un grau de puntuació superior a una coma (jerarquització). Segons el gust personal, en lloc d’un punt i coma s’hi pot utilitzar un punt i seguit. El nen menja força; la nena, molt poc. 1

Carles Royo



Signes de puntuació: altres signes

Davant d’una oració introduïda per una conjunció o una locució conjuntiva (adversativa, concessiva, causal, etc.: però, perquè, malgrat que...), el punt i coma separa oracions que contenen comes internes i marca un grau de puntuació superior a una coma (jerarquització). Segons el que hem vist, demà farà bon temps a tot el territori, aproximadament; però és probable que a la nit hi hagi tempestes a la costa nord, si no hi ha un canvi d’última hora.



Pot separar els elements d’una enumeració escrits en paràgrafs diferents (l’element final acaba amb un punt i el primer mot de cada element de l’enumeració comença amb minúscula inicial), tot i que hi ha altres solucions gràfiques possibles (la coma, o el punt si l’enumeració comença amb majúscula inicial). Les tasques de l’encarregat són les següents: — controlar el magatzem; — atendre els proveïdors; — coordinar l’equip de manteniment.

Els dos punts

(:)

Aspectes gràfics:  S’escriuen a continuació del caràcter precedent, i els segueix un espai en blanc.  Generalment el mot que els segueix comença amb minúscula inicial (excepte quan es tracta del primer mot d’una citació textual entre cometes). Els dos punts estableixen una relació de proximitat entre els dos fragments que uneixen. S’utilitzen en els casos següents: 

Per introduir enumeracions. Per fer la truita necessitem quatre ingredients: 5 ous, 2 cebes, oli i sal.



Precedeixen les exemplificacions (sovint introduïdes per expressions com per exemple, és a dir, següent, etc.). Hi ha molts adjectius de dues terminacions, per exemple: blanc/blanca, estret/estreta, etc.



Per introduir citacions textuals o reproduccions en estil directe. Miquel Bauçà, a El Canvi, diu: «Vides a part. Els mots i les idees porten vides a part. Ara: s’entenen per portar a terme determinades tasques.» En Josep va dir: «Suposo que no sabia ben bé el que es jugava.»

2

Carles Royo



Signes de puntuació: altres signes

Per introduir les conclusions, les conseqüències, les causes o les demostracions de la frase anterior. Ja puc exercir: he aprovat les oposicions. [causa] El Barça es troba a 10 punts del primer de la lliga: és hora de canviar d’entrenador. [conclusió o conseqüència]



Indica la proporció entre els números en l’escala dels mapes. Tenim un mapa de la comarca a una escala d’1:300.000 [escala de reducció: un centímetre del mapa correspon a 3 quilòmetres de la realitat].

Usos incorrectes dels dos punts 

En una mateixa seqüència no s’han d’utilitzar dues vegades els dos punts. *Ho acabava de saber: li havien tocat tots dos premis: el cotxe i l’apartament. → Acabava de saber que li havien tocat tots dos premis: el cotxe i l’apartament.



No s’han d’escriure quan són innecessaris i trenquen la sintaxi de l’oració, és a dir, entre el complement del verb i el verb, o entre el complement del nom i el nom (per exemple, darrere de són, de o a de les oracions següents). *La majoria d’alumnes són: xinesos, pakistanesos i filipins. *Hi ha marcs de: fusta, fibra metàl·lica i alumini. *Durant el viatge anirem a: Londres, París i Moscou.



Generalment el mot que els segueix comença amb minúscula inicial, excepte quan es tracta del primer mot d’una citació textual entre cometes. *En aquest treball tractarem les propietats textuals següents: Adequació, coherència i cohesió. En Josep va dir: «Suposo que no sabia ben bé el que es jugava.»

El punt

(.)

Aspectes gràfics:  S’escriu a continuació del caràcter precedent, i el segueix un espai en blanc.  El mot que el segueix comença amb majúscula inicial.  És el separador més nítid de les oracions d’un text. 3

Carles Royo

Signes de puntuació: altres signes

Separa fragments independents entre si, tant semànticament com sintàcticament. Cal distingir el punt i seguit i el punt i a part.

El punt i seguit 

Separa oracions que tenen un sentit complet, però que poden mantenir una relació significativa. «Explicar rondalles, traslladar-nos de sobte al temps meravellós en què la vida de les dones i dels homes era i no era és, també, una de les grans experiències culturals vinculades a la Mediterrània. És cert que no es tracta d’una pràctica que les terres que voregen aquest mar posseeixen d’una manera exclusiva» (Gabriel Janer Manila). Quan és obligatori l’ús del punt, no hi pot anar una coma, com és el cas de l’exemple anterior. En canvi, el contrari sí que és possible: es pot optar estilísticament per utilitzar el punt per indicar el que es podria fer amb una coma. La trobava a faltar de dia. De nit. Tothora.



Separa les hores dels minuts en les representacions horàries abreujades (i els minuts dels segons). L’horari és de 9.30 h a 10.45 h.

[Com qualsevol símbol internacional, el símbol h no va seguit d’un punt, excepte quan coincideix amb el punt final de l’oració.]



Separa els milers, els milions i els milers de milions en els números (separa en grups de tres les xifres, anant de dreta a esquerra). L’obra ha costat 2.653.000 euros.



La majoria d’abreviatures (no totes) porten al final un punt. av. (avinguda), cf. (confronteu), tel. (telèfon), rnt. (remitent)

Usos incorrectes del punt 

No el porten ni les sigles ni els símbols. Són alumnes de la Divisió de Ciències de l’Educació de la UB i la UAB. Si pesa més de 20 kg o mesura més de 30 cm, cal pagar un suplement.



No s’ha d’escriure en els rètols o els indicadors. No trepitgeu la gespa



No s’ha d’escriure en els títols i subtítols dels textos. Introducció 4

Carles Royo

Signes de puntuació: altres signes

2.2. Recursos de comunicació no verbal 

No s’ha d’escriure ni darrere els punts suspensius ni darrere els signes d’exclamació ni d’interrogació. *Si estudiessis més.... *Què dius.? No t’agrada?. No tenim res més per sopar. *Ah!. No vindré a sopar.



En les datacions, no s’ha d’escriure al final de la data. Palma, 23 de gener del 1937



Els números d’una sèrie, com ara els anys, els articles d’un codi legislatiu, etc., van sense cap punt que separi les xifres en grups de tres. L’article 1208 L’any 2012



En un estil comunicatiu neutre, no substitueixen la coma per delimitar les clàusules subordinades i els complements circumstancials llargs a l’interior de l’oració. Només es pot usar un punt i seguit en aquest context quan expressament es vol fer un tractament estilísticament emfàtic o marcat de la informació. Ho farem com jo dic, encara que no ens faltaran crítiques des dels sectors més durs de la premsa.

El punt i a part Serveix per separar paràgrafs que contenen aspectes diferents d’un mateix tema o de temes diferents. «Moltes persones gestionen malament les seves comes perquè tenen al cap receptes escolars que hauríem de desterrar. Com que els han dit que la coma indica una petita pausa —ho diuen tots els diccionaris—, marquen amb coma totes les pauses. Sembla que s’hagin cregut que el lector només respirarà quan en trobi una. »Però per llegir bé un text, per encertar les pauses i l’entonació, n’hi ha prou tenint clar com s’estructura. Les comes més interessants (també n’hi ha d’opcionals i de convencionals) són les que ens hi ajuden. Com menys n’hi hagi més valor informatiu tindran. Si l’estructura del text és clara i previsible, la coma sobra. En canvi, si és ambigua o molt complexa, pot ser crucial perquè digui el que hem pretès que digués, o perquè l’entenguem a la primera i no després d’un exercici d’hermenèutica.» Albert Pla Nualart. Ara, «Un tast de català», 4 de març del 2016. [Com que tot el text apareix aquí en cursiva, aleshores el nom del diari (Ara) va en rodona.]

5

Carles Royo

Signes de puntuació: altres signes

Hi ha dues maneres de marcar la separació de paràgrafs: amb un espai entre tots dos paràgrafs o amb un sagnat a la primera línia de cada paràgraf. Només s’ha d’usar un dels dos sistemes, no pas tots dos. espai

sagnat

Afgst afdsrlig garrst hagt tsde fd uyst s jagds fsghhjui ayt fg afrts fs atrts fsgtrfgshyuhf fas rist yst fdgdftsr agfsr.

Afgst afdsrlig garrst hagt tsde fd uyst s jagds fsghhjui ayt fg afrts fsgtrfgshyuhf fas rist yst fdgdftsr agfsr. Gstdsasa asks jsgt ajkkh o kahgfs jag ahk aklajagf ythg alñs pajhgd ajkgf akls aíudjd.

Gstdsasa asks jsgt ajkkh o kahgfs jag ahk aklajagf ythg alñs pajhgd ajkgf akls aíudjd.

Altres usos: 

Al final de la fórmula de comiat d’una carta, si hi ha verb en forma personal. Rep una forta abraçada.



Pot separar els elements d’una enumeració escrits en paràgrafs diferents, tot i que hi ha altres solucions gràfiques possibles (la coma o el punt i coma). En aquest cas, el primer mot de cada element de l’enumeració ha de començar amb majúscula inicial. Les tasques de l’encarregat són les següents: — Controlar el magatzem. — Atendre els proveïdors. — Coordinar l’equip de manteniment.



Per tancar una citació entre cometes amb un punt (punt i seguit o punt i part), cal distingir diferents contextos. Si la citació entre cometes comença després de dos punts o d’un punt (sigui punt i seguit o punt i a part), el punt de tancament de la citació ha d’anar abans de les cometes de tancament. En canvi, quan la citació entre cometes va a text seguit, el punt de tancament s’ha de col·locar després de les cometes de tancament de la citació. Com deia Sòcrates: «Només sé que no sé res.»

[El primer mot de la citació

comença amb majúscula inicial.]

«Només sé que no sé res.» Així s’expressava Sòcrates des del més pur rigor intel·lectual. [El primer mot de la citació comença amb majúscula inicial.] Com deia el meu avi, en aquests casos «convé destriar entre el que és genuí i el que és aliè». [El primer mot de la citació comença amb minúscula inicial.] 

Quan després de la citació entre cometes escrivim entre parèntesis la font de la citació, el punt de tancament va després del parèntesi de tancament.

6

Carles Royo

Signes de puntuació: altres signes

«La capacitat d’expressió del llenguatge [...] supera tots els esquemes previsibles» (Albert Jané. «El règim dels verbs». Avui, 13 d’octubre del 1981). [Com que tot el text apareix aquí en cursiva, aleshores el nom de la publicació periòdica (Avui) va en rodona.]

Els punts suspensius

(...)

Aspectes gràfics:  S’escriuen a continuació del caràcter precedent, i els segueix un espai en blanc (excepte si a continuació hi ha una coma, un punt i coma, dos punts, un parèntesi de tancament, un claudàtor de tancament o unes comentes de tancament.  El mot que els segueix comença amb majúscula quan els tres punts marquen el final de la frase.  Únicament són tres punts. Els punts suspensius poden indicar: 

Que una enumeració no queda tancada. Vindran a la festa en Pere, la Maria, en Joan…



Que es deixa una frase inacabada amb la intenció que ja es coneix o es pot sobreentendre la continuació. També pot indicar sorpresa, temor, dubte, etc. Sí, jo ja estudio, però el dia de l’examen...



Que s’ha omès un fragment de text en una citació literal. En aquest cas van entre claudàtors. «[...] la pragmàtica, en sentit general, és l’estudi de l’acció, però també de les circumstàncies i les causes que l’envolten» (Bassols, Margarida (2001). Les claus de la pragmàtica. Vic: EUMO, pàg. 18). [Com que tot el text apareix aquí en cursiva, aleshores el títol del llibre (Les claus de la pragmàtica) va en rodona.]

Usos incorrectes dels punts suspensius 

Només són tres punts, ni més ni menys. Encara que l’oració que s’escrigui a continuació sigui la corresponent a un punt i seguit, no s’hi afegeix cap punt. *Hi haurà artistes, escriptors, crítics literaris.... Serà un gran esdeveniment cultural.

7

Carles Royo



Signes de puntuació: altres signes

Abans dels punts suspensius no s’ha d’escriure mai una coma. En canvi, la coma pot anar darrere els punts suspensius. *Hi haurà artistes, escriptors, crítics literaris,... totes les persones relacionades amb el món cultural. Hi haurà artistes, escriptors, crítics literaris..., totes les persones relacionades amb el món cultural.



Després de l’abreviatura etc. no hi van mai els punts suspensius, només un punt. S’ha d’escollir entre els punts suspensius i un etc. *Hi haurà artistes, escriptors, crítics literaris, etc..., totes les persones relacionades amb el món cultural.

Els signes d’admiració i d’interrogació

(!?)

Serveixen per marcar l’entonació exclamativa o interrogativa, respectivament, que es dóna a una frase o a una part de la frase. L’Institut d’Estudis Catalans aconsella d’usar els signes d’admiració i d’interrogació exclusivament al final. Però, quan es tracta de preguntes molt llargues, hi ha lingüistes que recomanen l’ús dels signes d’interrogació al principi i al final de la frase, perquè es considera que aquest sistema és més clar i explícit. Altres autors recomanen utilitzar-los tots dos sempre. (¿)Creus que podré aguantar tot el partit i que no m’ofegaré al tercer set? Respectaré el seu triomf, però no m’obliguis a celebrar-lo! Altres usos: 

Es poden utilitzar seguits els signes d’interrogació i d’admiració: indiquen sorpresa i incredulitat alhora. —Què!? No pot ser!



Escrit entre parèntesis indica dubte o incredulitat en relació amb el fragment de text anterior. M’han dit que és un savi (?), però no comprèn res. Com veurem més endavant, amb aquesta funció també es poden utilitzar les comentes dobles (sentit connotat d’una paraula). M’han dit que és un «savi», però no comprèn res.

8

Carles Royo

Signes de puntuació: altres signes

Els parèntesis

()

Aspectes gràfics:  Abans del parèntesi d’obertura cal deixar un espai en blanc. Després del parèntesi de tancament també cal deixar un espai en blanc, excepte quan el segueixi un altre signe de puntuació.  Després del parèntesi d’obertura i abans del parèntesi de tancament no hi ha d’haver un espai en blanc.  Habitualment, el fragment de text emmarcat pels parèntesis comença amb minúscula i acaba sense punt. En algun cas molt poc habitual pot començar amb majúscula i, aleshores, ha d’acabar amb un punt abans del parèntesi de tancament. S’utilitzen en els casos següents: 

Per introduir un aclariment o proporcionar una informació suplementària. «El sociolingüista, en canvi, analitzarà els receptors dels honorífics, valorarà quin segment de la comunitat els rep (oncles, professors, avis...), com es distribueixen localment (al camp o a la ciutat) o la relació que tenen amb l’estructura de poder i l’escala social (el seu estatus i el seu rol)» (Bassols, M., 2001. Les claus de la pragmàtica. Vic: EUMO, pàg. 59). [Com que tot el text apareix aquí en cursiva, aleshores el títol del llibre (Les claus de la pragmàtica) va en rodona.]



Per delimitar intercalacions del text o dades que s’hi refereixen, però que no formen part del discurs. Vocabulari mèdic de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (Barcelona, 1947).

El guió

(‒/—)

Aspectes gràfics:  El guió pot ser mitjà (–) o llarg (—), diferent del guionet (-).  Segons la funció del guió, varia la manera com es col·loca un espai en blanc o la falta d’aquest espai a banda i banda del guió. S’utilitza en els casos següents: 

En els incisos, de manera similar a la coma o als parèntesis. Malgrat que els tres signes no són del tot equivalents, de vegades la distinció es fa imperceptible. Solà i Pujol (Tractat de puntuació. Barcelona: Columna, 1989) distingeixen un ús del guió que consisteix a introduir «dins la 9

Carles Royo

Signes de puntuació: altres signes

seqüència un element de contrast, en general brusc (des de punt de vista de l’estructura sintàctica); per aquest mitjà l’escriptor es desdobla i fa una observació a part, un comentari personal, una ironia». L’oració més externa a l’oració principal i més típica per anar entre guions és la que canvia el temps verbal i el subjecte. Quan vaig acabar Econòmiques —i d’això ja fa molts d’anys!— de seguida vaig trobar feina en una multinacional. Aquell estiu —te’n recordes, Marta— vam ser tan feliços... Es poden utilitzar tant els guions llargs (—) com els guions mitjans (–), no pas el guionet (-). Si l’incís va al final de l’oració, no cal escriure el guió de tancament, ja que és substituït pel punt: tot i així, hi ha autors que l’escriuen perquè és una solució optativa segons el gust personal. 

En els diàlegs separa el que diu cada interlocutor, sense cap espai entre el guió i l’inici de la intervenció. A l’interior dels diàlegs, marquen els incisos o les observacions del narrador: si aquests fragments van al final, només amb un guió d’obertura ja n’hi ha prou, perquè finalitzen amb un punt. —Com et trobes, Feli? —Beníssim —se li embarbussava la llengua—. Com m’he de trobar? —No ho sé. Vols que caminem un poc? —No. Estic cansada. Casa meva és aquí a la vora. Anem-hi. Galmés, Gabriel (2000). Una cara manllevada. Barcel...