T12 historia PDF

Preview

Summary

TEMA 12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)1. ​DEL COP D’ESTAT A LA GUERRA CIVIL1 L’aixecament militar Volien fer un cop d’estat ràpid i volien fer fora al front popular. El 1r objectiu era ocupar Madrid. 17 de juliol:​ Alzamiento Nacional (comença a les casernes de Melilla) 18 de juliol: ​Franco havia arr...

Description

TEMA 12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939) 1. DEL COP D’ESTAT A LA GUERRA CIVIL 1.1 L’aixecament militar Volien fer un cop d’estat ràpid i volien fer fora al front popular. El 1r objectiu era ocupar Madrid. -

17 de juliol: Alzamiento Nacional (comença a les casernes de Melilla)

-

18 de juliol: Franco havia arribat al Marroc des de Canàries i havia agafat el comandament de l’exèrcit d’Àfrica. Al mateix moment altres militars es van revoltar arreu d’Espanya. També es van unir els falangistes i els carlins.

El govern de la república triga en reaccionar. Casares Quiroga dimiteix i Azaña nomena a José Giral president del govern. Giral pren la decisió d’armar les guerrilles (els sindicats i els partits del Front Popular). Aquests, la Guàrdia d’Assalt i una part de l’exèrcit van plantar cara als colpistes. -

L’aixecament fracassa sobretot a Madrid i a bcn.

-

Triomfen a: Castella i Lleó, Navarra, una part d’Aragó, Galícia, Balears i Canàries.

1.2 La insurrecció a Catalunya La dirigeix el general Goded. -

El dia 18 fa el pronunciament a Mallorca i Eivissa.

-

El 19 es desplaça a Barelona en hidroavió però troba una gran resistència.

-

Durant el dia 18 l’esquerra demana que donin armes. La CNT i UGT assalten armeries i organitzen una gran resistència juntament amb la Guàrdia d’assalt i la Guàrdia Civil.

Aconsegueixen frenar l’aixecament. Goded es rendeix i el detenen. El cop havia fracassat. La victòria es celebra com un gran triomf popular. 1.3 La consolidació dels bàndols El pronunciament no havia triomfat, però tampoc l’havien aturat completament. Es formen 2 bàndols: Insurrectes: -

Tots aquells que s’havien oposat a les reformes de la República (conservadors, monàrquics de dretes, grups catòlics, falangistes, carlins…)

-

S’inspiren en el feixisme. Es definien com “nacionals” i catòlics. Volien restablir l’ordre.

Lleials a la República: -

Classes populars (obrers, petits burgesos i pagesos) i classes mitjanes (republicans i intel·lectuals i artistes)

-

La dreta els anomenava “rojos”.

-

Tots tenen el mateix objectiu: defensar la República, però tenien ideologies molt diferents.

2. PER QUÈ LA GUERRA CIVIL VA ASSOLIR UNA DIMENSIÓ INTERNACIONAL? L’esclat de la guerra es va veure com una confrontació entre democràtics i feixistes. España era un “microcosmos” del que creien que passaria a la resta del món i per això van enviar ajuda als dos bàndols. Insurrectes: -

Tenen suport dels feixistes, l’església, i els conservadors (ho veuen com una manera de frenar el comunisme).

-

Alemanya: prova armament a Espanya (Guernica) i envia la Legió Còndor.

-

Itàlia: envia el Corpo Trupe Volontaire.

-

També envien armes (avions, tancs, munició…)

Lleials a la República: -

Tenen suport dels democràtics progressistes d’arreu del món.

-

Demanen ajuda a França, però el Regne Unit tenia una política de pacificació (tenien por a Hitler) i van dir que si intervenien ja no tindrien el seu suport. Fan un Comitè de No-intervenció al qual s’uneixen 27 països.

-

Han de comprar armes a la Unió Soviètica (amb les reserves d’or). Els donen armes anticuades.

-

Brigades Internacionals: moviment solidari en contra del feixisme. Venien d’arreu del món per lluitar a favor de la República. (Komintern= organització comunista internacional).

3. EL BÀNDOL REPUBLICÀ: GUERRA I REVOLUCIÓ 3.1 Un clima de revolució social -

L’aixecament feixista va provocar una situació de crisi profunda.

-

L’església, la burgesia, els propietaris, els catòlics… van ser perseguits. Alguns van fugir a l’estranger o es van quedar amagats esperant a què es calmés la situació.

-

La violència va ser extrema.

La conformació d’un poder popular -

A molts pobles i ciutats substitueixen els ajuntaments per comitès locals formats per les organitzacions d’esquerres.

-

Es construeix el Comitè de Milícies Antifeixistes format per les forces que s’oposen als insurrectes. S’ocupa de l’ordre públic, d’organitzar l’indústria, etc.

-

El govern de la República dissol l’exèrcit i crea batallons de voluntaris, als quals es van juntar les milícies populars.

Col·lectivitzacions i economia de guerra -

Els treballadors, que estaven organitzats en comitès, es posen al capdavant de les empreses (empresaris havien fugit o eren detinguts).

-

1936 = Consell d’Economia de Catalunya: dissenya un pla per reorganitzar l’economia.

3.2 El govern de Largo Caballero (1936-1937) Largo Caballero forma un govern amb republicans i socialistes. -

Més tard s’uneixen alguns anarquistes i mouen el govern a València (perquè els insurrectes estan ocupant Madrid).

-

Caballero té conflictes amb els comunistes i els anarquistes, no volen juntar les seves milícies a l’exèrcit (no volen que els manin).

A Catalunya, Companys segueix com a president. -

Al setembre fan un govern d’unitat dirigit per Josep Tarradellas (unia molts partits)

-

Dissolen el Comitè de Milícies Antifeixistes.

-

La Generalitat intervé en l’economia per abastir les necessitats de la guerra.

Fets de Maig del 1937 (fets de la Telefònica) Uns anarquistes ocupen l’edifici de la Telefònica per controlar les telecomunicacions, la Generalitat envia les forces per desocupar-los i esclata la violència. -

CNT i POUM: es radicalitzen

-

PSUC, ERC i UGT: donen suport a la Generalitat.

La lluita s’esten, es fan barricades, hi va haver uns 200 morts i perden els anarquistes. Aquests fets demostren la fragilitat de les relacions al bàndol republicà (diferents ideologies). Conseqüències: -

Crisi molt profunda del govern.

-

El govern d’Espanya desconfia de la Generalitat, diu que no sap solucionar els seus propis problemes = envien 5000 guàrdies d’assalt per posar fi a la crisi.

-

Disminueix la influència de l’anarquisme.

-

Els comunistes, seguint les ordres soviètiques, exigeixen la dissolució del POUM (trotskistes).

-

Largo Caballero es nega i dimiteix.

3.3 El govern de Negrín. La resistència a ultrança. Es crea un nou govern presidit per Negrín (socialista). -

Posa a Indalecio Prieto com a ministre de defensa = ha de dirigir la guerra.

-

Treu els sindicats del govern i il·legalitza el POUM.

-

Vol centralitzar el poder.

A Catalunya, es dissol el govern d’unió i es fa un nou govern presidit directament per Companys. -

Al novembre del 1937, es trasllada el govern de València a Barcelona.

-

Negrín fa el programa dels Tretze Punts: i ntent de negociació amb els insurrectes per convocar unes eleccions.

-

Els franquistes no accepten. Franco diu que només acceptarà una rendició sense condicions.

-

Llavors Negrín opta per una política de resistència fins al final (resistència a ultrança).

Ell tenia l’esperança que quan s’iniciés el conflicte a Europa els ajudarien. -

1939 = perden Catalunya i el govern marxa a l’exili.

4. QUINES 2 OPCIONS ES VAN ENFRONTAR AL BÀNDOL REPUBLICÀ? -

Anarquistes (FAI-CNT), comunistes del POUM i part de la UGT: volen fer la revolució per canviar el sistema i destruir el poder de l’Estat.

-

Republicans, socialistes (PSOE) i comunistes del PCE: es volen centrar en guanyar la guerra per consolidar la democràcia.

5. LA ZONA INSURRECTA: LA CONSTRUCCIÓ D’UN ESTAT TOTALITARI 5.1 Militarització i comandament únic La zona dels insurrectes s’anomenava “zona nacional”. En aquesta zona sempre va haver-hi ordre. Sanjurjo mor i es queden sense líder. Creen la Junta de Defensa Nacional. La missió de la junta era governar el territori ocupat. Franco va guanyant partidaris. Fins que els militars el van elegir cap de l’Alzamiento. La Junta de Defena Nacional va desaparèixer i es va establir una Junta Técnica del Estado. 5.2. La creació del partit únic Els insurrectes havien prohibit tots els altres partits polítics que formaven part del Front Popular i els sindicats de classe. Només eren legals la Falange Española y de las JONS i la Comunión Tradicionalista. 1937 = decret d’unificació: creació d’un partit únic Falange Española Tradicionalista y de las JONS (falangistes i carlins). Franco era cap d’aquest partit.

5.3 El govern de Burgos Franco va fer desaparèixer les Juntes Técnica i va crear un govern. El nou Estat s’inspirava en el feixisme. Es van suprimir les llibertats religiosa, política i sindical. També es suprimeixen els estatuts d’autonomia. Per construir l’Estat franquista van necessitar molta violència que va comportar l’aniquil·lació dels vençuts. 1938 = aprovació de la primera llei fonamental: Fuero del Trabajo. Es respectava la influència de l’església. La zona nacional era un Estat totalitari.

7. L’EVOLUCIÓ DEL CONFLICTE BÈL·LIC 7.1 La batalla de Madrid El primer objectiu de la zona insurrecta era la presa de Madrid (capital i símbol de la república). Les tropes africanes (Legión) dirigides per Yagüe, van aconseguir la zona nord després d’eliminar la resistència de Badajoz *Tothom li tenia por a la Legión ja que quan ocupaven un lloc el saquejaven. Al veure la resistència dura de la república Franco decideix iniciar una guerra de desgast. Al setembre, Franco al ser nomenat cap de l’èxercit va ocupar Toledo. La seva estratègia era rodejar Madrid poc a poc i a l’octubre ja era a les portes de Madrid. Es van adonar que aquesta conquesta podria ser imminent així que la República va dectretar una mobilització general. Milers de ciutadans van fortificar l’accés i l’interior de madrid. El 6 de novembre la República va traslladar el seu govern a València. Madrid era dirigida pel general Miaja que amb una junta militar dirigia politicament. La resistència de la capital quedava en mans del comandant Rojo. Aquesta també va ser possible gràcies a l’arribada de les Brigades internacionals i una columna anarcosindicalista, la columna Llibertat. Va guanyar la resistència.

7.2 Les batalles del Jarama i Guadalajara Fracassat el intent d’ocupar la capital, els insurrectes van iniciar batalles per rodejar-los. Una primera maniobra va provocar la batalla del Jarama. Els insurrectes van travessar el riu i van ser detinguts pels republicans, no van aconseguir el seu objectiu d’aïllar la ciutat. La batalla de Guadalajara, les tropes italianes vinculades a Franco van patir una derrota davant de l’èxercit popular que havia estat reconstruit.

7.3 La batalla del nord Franco va decidir canviar d’estratègia i va traslladar el front a altres escenaris. La lluita es va traslladar al nord. Van ocupar tota la franja cantàbrica. (del país basc a Astúries) Els insurrectes, comendats per Mola van produir el primer bombardeig al mes d’abril. Va ser el primer bombardeig aeri del món damunt d’una població civil, el Guernica. (es fa per provar armament) Més tard la ciutat de Bilbao va ser ocupada. La pressió militar del norda va atacar Brunete, prop de Madrid i més tard Belchite. Més tard va caure Santander i Astúries. Tota la franja nord va quedar en mans del bàndol insurrecte.

7.4 La fractura del territori republicà L’exèrcit republicà havia estat reorganitzat i es van crear Brigades Mixtes comendades per Vicente Rojo.

El nou exèrcit , amb la intenció de prendre la iniciativa, va encadenar diverses ofensives. La més exitosa va ser a Terol. La batalla de Terol va comportar l’ocupació republicana de la ciutat. El bàndol insurrectes va endegar aleshores, la campanya d’aragó, en terres del Terol i va arribar al mediterrani. El territori republicà quedava dividit en dues zones, una de les quals era Catalunya. Franco podria haver atacat Catalunya i haver acabar amb la guerra però no ho va fer. Va preferir continuar l’atac cap al sud.

7.5 La batalla de l’Ebre. L’ocupació de Catalunya El govern de la República eren conscients de què amb aquesta batalla quedarien aïllats. Va ser una de les grans batalles i l'últim intent dels republicans per aturar l’avançament de les tropes franquistes. Els republicans van intentar unir les zones republicanes. Els republicans desmobilitzen les brigades internacionals i Franco centre totes les tropes a l’Ebre. Va aconseguir frenar l’atac dels republicans que havien avançat poc a poc. Després va contraatacar i poc més tard. Franco anava ocupant poc a poc per la zona de Tarragona i travessava completament l’Ebre. L’exèrcit republicà es va retirar i Tarragona va ser ocupada junt amb Barcelona que no comptava amb una resistència. La caiguda de Girona va suposar la fugida cap a França de molta catalans, entre ells membres del parlament i del govern (Lluís companys).

7.6 La fi de la guerra El febrer del 1939 la rebública no constava de cap territori. El govern va voler seguir desde França però pocs mesos després Azaña va anunciar la seva dimissió com a president. Més tard es va produir a Madrid una insurrecció contra el govern de la República dirigida pel coronel Casado. Casado havia planejat aquest cop durant mesos i havia estat en contacte amb el servei d’espionatge de l’enemic. *Casado: republicà que anava en contra de la gestió que havia fet la república davant de la guerra. Creia que la influència comunista no va ser beneficiària. Es va revoltar i es va fer amb el control de Madrid. Juntament amb un socialista i amb suport de la CNT es va crear una Junta de Defensa amb l’objectiu de negociar amb Franco una pau. Franco no va acceptar cap condició per a la rendició i va obligar al lliurament de les armes. Les tropes de franco van arribar a Madrid.

7.7 Les conseqüències del conflicte

-

Va deixar moltes víctimes.

-

A la fi de la guerra es va concentrar molta gent a la frontera de Catalunya amb França amb intenció de creuar la frontera.

-

La guerra va arruïnar el país (infraestructures, activitat econòmica...)

-

Va destruir la convivència i el fràgil sistema democràtic....