Tema 1 EAC1 PDF

Preview

Summary

EAC1, EAC2, EAC3, EAC4, EAC5...

Description

PREGUNTES: 1. taronges:

Tenint en compte les següents corbes d'oferta i demanda del mercat de les Oferta: P = 20 + Q

Demanda: P = 80 – 5Q

on Q = milions de caixes, i P = euros per caixa. (a)

Calculeu l'equilibri del mercat i mostreu aquesta situació en un gràfic.

Pe= 30 euros Qe=10 milions de caixes

!EC!

!EP!

(b) En aquest equilibri de mercat, quin és el valor de l’excedent del consumidor, el valor de l’excedent del productor i el valor de l’excedent total? EC=(10x50)/2= 250 EP=(10x10)/2= 50 ET=EC+EP= 300 ____________________________________________________________________________ (c) Si el govern imposa un impost especial de 6,00 € per caixa a tots els productors de taronges, amb la qual cosa la corba d'oferta es desplaçarà per la suma de l'impost. Deduïu l’equació per a la nova corba d'oferta, i dibuixeu aquesta corba en el gràfic anterior.

Nova funció d’oferta: Qs = (P-6)-20 = P-26 P= Qs +26, recta paral·lela a l’antiga oferta que passa per (0,26)

(d) Resoleu el nou equilibri del mercat de taronges, i assenyaleu-lo en el gràfic. Quin és el nou preu de les taronges per als consumidors? I, quin és el nou preu rebut pels productors? ____________________________________________________________________________ Pe’= 35 euros (preu que paguen consumidors) P’=29 (preu que reben els productors després) Qe’= 9 milions de caixes ____________________________________________________________________________ (e) Quina part de l'impost de 6,00€ per caixa suporten els consumidors de taronges? i els productors de taronges? (quantitat exacta i percentatge del total) Els consumidors pagaven 30, ara paguen 35 à Càrrega 5 euros / Caixa (83,33% de l’impost) Els productors rebien 30, ara reben 29 à Càrrega 1 euro / Caixa (16,66% de l’impost) ____________________________________________________________________________ (f) Quins són els ingressos fiscals totals recaptats pel govern per les vendes de taronges? Mostra aquesta àrea en el gràfic. Els ingressos fiscals equivalen a l’import de l’impost per la quantitat que es comercia. 6x9 milions de caixes= 54 milions d’euros ____________________________________________________________________________ (g) En aquest nou equilibri, quin és el valor de l’excedent del consumidor, el valor de l’excedent del productor i el valor de l’excedent total? Excedent del consumidor = ((80-35)x 9)/2 = 202,5 Excedent del productor = (9x9)/2 = 40,5 Excedent Total = 243 (l’excedent total cau en 300-243= 57) ____________________________________________________________________________ (h) Degut a l’impost, l'excedent del consumidor ha canviat i l'excedent del productor també. Amb aquesta intervenció del govern, ha aparegut una pèrdua d’eficiència o pèrdua de benestar. Calculeu i mostreu aquesta pèrdua de benestar en el gràfic. ____________________________________________________________________________ La pèrdua de benestar fruit de la intervenció del govern es igual a la disminució de l’excedent total menys la recaptació fiscal. És igual a 3 unitats. També per àrees: (1x1)/2 + (5x1)/2 = 3 La pèrdua d’eficiència correspon amb la regió verda.

2. El petit vehicle elèctric s'ha tornat molt popular a les ciutats europees. Els productors nacionals, però, s'enfronten a una dura competència degut a les importacions estrangeres. Per tant, hi ha un clam constant per introduir restriccions comercials per part dels productors nacionals. Suposem que la demanda de petits vehicles elèctrics per part dels consumidors europeus ve donada per: QD = 96 - P, on QD és la quantitat demandada per setmana i P és el preu en centenars d'euros. L’oferta per part dels productors nacionals és Qs = P, on Qs és la quantitat oferida cada setmana. (a) Calculeu l'equilibri de mercat del petits vehicles elèctrics i representeu aquesta situació en un gràfic. ____________________________________________________________________________

! ! ! Pe = 96/2 = 48 Qe = 48

____________________________________________________________________________ (b) Identifiqueu els excedents del consumidor i del productor en el gràfic, i quantifiqueu el valor de l’excedent del consumidor i el valor de l’excedent del productor.

EC= (48x48)/2 = 1152 EP= (48x48)/2 = 1152 ET= 2304 ____________________________________________________________________________ (c) Ara, suposeu que un fabricant estranger està disposat a subministrar petits vehicles elèctrics a un preu de 24,00 € (centenars d'euros). Representeu gràficament aquesta possibilitat d'importar vehicles a aquest preu, que ve a ser l’Oferta Mundial. A continuació, obteniu el nou equilibri de mercat i els valors de la nova quantitat demandada, la quantitat oferida pels productors nacionals i la quantitat importada. Punt equilibri: P= 24 Q= 72 Al nou preu de 24 € (centenars) la quantitat demandada serà de 72 unitats. L’oferta serà de 72 unitats també (punt d’equilibri) L’oferta estarà composta per oferta nacional (24 unitats) i oferta internacional o importacions (72-24= 48 unitats).

____________________________________________________________________________ (d) Quin és el valor del nou excedent del consumidor? Quant guanyen els consumidors per l'obertura d'aquest mercat al comerç exterior? Quin és el valor del nou excedent del productor? Quant perden els productors per l'obertura d'aquest mercat al comerç exterior? I, quin és el guany o pèrdua per a l'economia nacional en el seu conjunt? Nou excedent del consumidor = (72x(96-24))/2 = 2592, guanyen en 1440 respecte l’autarquia Nou excedent del productor = (24x24)/2 = 288, perden en 864 respecte l’autarquia Nou excedent total = (2592+288) = 2880, es guanya 576 en benestar respecte la situació d’autarquia ____________________________________________________________________________ (e) Suposem ara que s'imposa un aranzel de 12,00 € (centenars d'euros)per cada petit vehicle elèctric importat. Quina és la quantitat de petits vehicles elèctrics importats després de la mesura aranzelària? Quin és l'excedent dels consumidors després de l’aranzel? Estan millor o pitjor els consumidors nacionals després de l’aranzel? Quin és l'excedent del productor després de l’aranzel? Estan millor o pitjor els productors nacionals després de l’aranzel? Un aranzel de 12 fa que s’encareixi el preu mundial de 24 a 36€ (centenars). A aquest preu la quantitat importada és la quantitat total demandada (60) menys l’oferta nacional (36) és a dir 24. L’excedent del consumidor és (60x(96-36))/2= 1800, que és menor a la situació prèvia a l’aranzel, estan pitjor.

L’excedent del productor és (36x36)/2 = 648, que és major a la situació prèvia a l’aranzel, estan millor.

____________________________________________________________________________ (f) Quina és la recaptació total generada pels aranzels? Suposeu que els impostos generats per la recaptació d’aranzels es transfereixen als ciutadans europeus en forma de despesa pública. Amb la utilització dels ingressos fiscals procedents dels aranzels, juntament amb els canvis en els excedents dels consumidors i dels productors (calculats a l’apartat anterior) com a indicadors de benestar econòmic, considereu que l’economia nacional en el seu conjunt està millor o pitjor després de l’aranzel? Import de l’aranzel x producte importat = 12 x 24 = 288 Abans de l’aranzel l’excedent total o benestar era de 2880 (amb comerç internacional). Després de l’aranzel és de 2448 i una recaptació de 288. A banda de les raons polítiques segueix havent-hi una ineficiència a causa de l’aranzel imposat.

____________________________________________________________________________ (g) Identifiqueu en el gràfic les àrees que corresponen a les pèrdues d'eficiència causades per l’aranzel. Quin és el valor de la pèrdua d’eficiència? I, comproveu que aquesta pèrdua d’eficiència és consistent amb la seva resposta per (e). La pèrdua d’eficiència es igual a les àrees verdes (12x12)/2 + (12x12)/2 = 144 o a la diferencia entre el benestar previ 2880 i el posterior a l’aranzel (2448+288) -2880 = 144

____________________________________________________________________________ (h) Pots pensar en altres qüestions que poden ser rellevants en la presa de decisions polítiques sobre la conveniència de fer servir aranzels com a política comercial? - aquesta mesura farà augmentar els preus als consumidors nacionals - si “penalitzem” les importacions a empreses estrangeres, altres països poden fer el mateix i penalitzar les nostres exportacions amb aranzels. - van en contra de l’especialització els aranzels? Frenen els productes d’altres països que produeixen de forma més eficient que nosaltres. - beneficien als productors nacionals i els blinden de la competència estrangera

3. Una intervenció governamental mitjançant la fixació de preus a partir d’un equilibri inicial de mercat causa una pèrdua d’eficiència. En el següent diagrama l’equilibri de mercat és al punt on el preu es Pe i la quantitat és Qe:

(a) A l'equilibri, l'excedent del consumidor és igual a l'àrea KGE, i l'excedent del productor és igual a l'àrea AGE. (b) Suposem que s'imposa un preu màxim de P1, així els productors volen vendre Q1 unitats i els consumidors volen comprar Q2 unitats. Aleshores, es negociarà al mercat una quantitat Q1, on els consumidors estan disposats a pagar el preu I però els productors reben el preu C. L'excedent del productor ara és l’àrea ABC, i l'excedent del consumidor és l’àrea BCIK. La suma de l’excedent dels consumidors i l'excedent del productor és menor que abans de l’establiment del preu màxim, i la pèrdua de benestar és igual a l'àrea IEC. Qui hi surt guanyant i que hi surt perdent amb l’establiment d’un preu màxim? Teniu en compte als consumidors, als productors i a la societat en el seu conjunt en la seva resposta. Guanya consumidor, perd productor, en conjunt es perd eficiència/benestar (c) Suposem que s'imposa un preu mínim en P2, llavors els productors volen vendre Q2 unitats i els consumidors volen comprar Q1 unitats. Aleshores, els consumidors estan disposats a pagar el preu I i els productors reben el preu I. L'excedent del productor és igual a l'àrea ACHI, i l'excedent del consumidor és igual a l'àrea KHI. La suma dels excedents dels consumidors i dels productors és menor que abans de l’establiment del preu mínim, i la pèrdua de benestar és igual a l'àrea IEC. Qui hi surt guanyant i que hi surt perdent amb l’establiment d’un preu mínim? Teniu en compte als consumidors, als productors i a la societat en el seu conjunt en la seva resposta. Guanya productor, perd consumidor, en conjunt es perd eficiència/benestar...