Tema 1. Generes periodistics PDF

Preview

Summary

Tema 1 Gèneres periodístics. Professor: Sergi Cristóbal. Català...

Description

´ Generes periodIstics 1. Què són?

1. 2. Per a què serveixen 1.2.

concedir No va ser fàcil concedi r-li al periodisme la categ gèn ènere ere.. cate goria de g èn ere

Aporten organització material informatiu.

Jacques Kayser, en els 50: el gènere periodístic és un mètode per a classificar textos periodístics. NB. Es comença a fer una distinció entre gènere literari i periodístic.

1.1 Def inició of icia l Definició oficia icial es in for mat ius no gèneres infor format matius En l’actualitat els gèner són més que el resultat d’una lenta evo luci ó hist òrica lli gada a la prò pia evoluci lució històrica lligada ròpia Una realitat evo per . evoluci lució iodística luci ó periodíst iodíst ica marcada per diferents etapes o períodes pels quals ha transcorregut el periodisme des de mitjans del segle XIX. Per tant, estudiar l’origen, l’evolució, tipologia i els procediments que han utilitzat i continuen utilitzant els mitjans de comunicació.

Els gèneres periodístics (així com els gèneres literaris) són formes d’expressió escrita que difereixen segons les necessitats o objectius de qui ho fa → L’escriptor tria el gènere que vol.

Però aquesta realitat està canviant, per què? • • •

Les TIC. Nous mitjans audiovisuals. Gèneres mixtes.

Conèixer els gèneres periodístics és conèixer la història.

1. 3. Dicot omia ent re gène re i estil 1.3. Dicotomia entre gènere estil:: ten en a veur e am b la h istòri a tenen veure amb històri istòria Alguns acadèmics preferien parlar d’estil periodístic en comptes d’al·ludir al terme gènere periodístic. → PARLEM DEL SEGLE XIX. Es nodria de la política i la literatura. Juan Pacheco ( 1808 – 1865 ): va lluitar perquè el periodisme fos un gènere independent. Uns altres com Juan Valera creien que el periodista hauria de ser un escriptor i eren més escèptics.

1. 4. Els gè nere s i estils de la c omunic ació 1.4. gènere neres comunic omunicació

Els gèneres són formes que busca el periodista per a expressar-se, havent de fer-ho de manera diferent, segons la circumstància de la notícia, el seu interès i, sobretot, l’objecte de la seva publicació ( Gargurevich, 1982 ).

2. Conceptualització i evolució dels gèneres periodístics ideològic, lògic, El periodisme des de 1850 – 1973 suposa dividir-se en tres etapes ben diferenciades: ideo inform i d’exp informatiu atiu d’explicació. licació.

A partir de 1974, tres macro gèneres:

• • •

Informatius ( informació i reportatge ). Interpretatius ( reportatge interpretatiu i crònica ). D’opinió ( article i comentari ).

Després es dilueix sobre la base de tots els autors i la paperfília. diaris.. Els gèneres sserveixen erveixen per a estructurar els diaris

1. 2. 3. 4.

Gèneres informatius. Gèneres interpretatius. Gèneres d’opinió. Corporate.

Els gèneres periodístics es poden definir com les diferents maneres, estils, codis i convencions que existeixen per a ajudar el periodisme a interpretar la realitat social i apareixen vinculats a la seva pròpia història.

2.1 G ènere s iinterpretat nterpretat Gènere èneres nterpretatii us •

•

Crònica: o Lligada a l’actualitat i a la distància (corresponsals). o Presencia del periodista in situ. Versió singular. o Descripció de l’ambient i referència temporal concreta. o Continuïtat = periodicitat. o Estil lliure (pròxim a la literatura). Reportatge: o Relat de fets que no són estrictament notícia. o Estil lliure i tema lliure. o No lligat a la actualitat (vida útil més llarga). o Ex: Josep Pla (destí).

2.2 Gèneres d’op inió d’opinió •

•

Característiques: o Amb comentaris evidents. o Persuasió intencionada i a la vista. o Mai amb avanttítol o subtítol. Altres formats diferenciats: o Premsa escrita. o TV. o Ràdio.

Els gèneres pr ovoquen que hi hagi seccions als mitjans. provoquen

3. Els gèneres en la informació especialitzada Avui dia hi ha sis grans àrees: polític política eco nomia, iènci cia a (secció nacional o internacional), ec o no mia, c ièn ci a i tecno cul e i soc tecnolog logia ia,, cultura, sports log ia tura, espo spo rts societat. ietat.

3.1 Int ernacio nal Internacio ernacional Utilitzen la notícia i la crò crònica nica. La notícia prové d’agències en la majoria de les ocasions i és utilitzada per la seva rapidesa. La crònica enviada des de diferents països pels corresponsals o enviats especials.

3.2 Ciència Utilitzen la noticia, el rep ort atge i la crò nica. repo rtatge crònica Destaquen per altres usos: • •

Infografies. Entrevistes.

Cultura 3.3 Cult ura S’utilitzen reportatges, comentaris, etc.

notícies,

crítiques,

entrevistes,

cròniques,

NB. S’h a d’ aga far am b pin ces. S’ha d’aga agafar amb pinces.

3.4 po r ts 3.4.. Es Espo por Els seus temes s’acostumen a tractar en ocasions de manera sensacionalista. Gèneres predominants: La crònica, el reportatge i el comentari.

4. Informació Conceptes 4.1. Conce ptes

Model Gatekeeper:

Realitat / Veritat / Veracitat • • •

• •

Teoria funcionalista (realitat = tòpic). Constructivisme: Whitehead y William James ( realitat = percepció ). Teorema de Thomas: situacions defensades per l’home. - No només son causades sinó que com son percebudes per l’home les interpreta a la seva manera ( cada periodista ) i les explica en funció del seu propi punt de vista. Alfred Schulz: subjecte dona sentit a la realitat. Món intersubjectiu. Umberto Eco: Món real / món referent / món possible. - Teoria General de la Cultura.

4.2. MCM cre cia Es cude ro. Lucre crecia Escude cudero Contracte mediàtic. Lu

•

El públic entén que els per iodistes periodistes expliq la r al sen fal expliquen re sejar-uen ealitat itat sense se falsejar sejar la. Com a lectors o com a audiència d’un mitjà de comunicació creiem que el que ens expliquen aquests mitjans de comunicació ha passat de veritat i que no s’ho inventen. És com una espècie de pacte (que no s’ha fet en cap moment, però que tothom respecta més o menys) pel que el periodista explica coses que han passat i el públic lector / espectador / oïdor sap que ha passat de veritat.

Objectivitat / subjectivitat. Tom W olf olfe e / Bechello elloni Gouldner Bech ello ni / Gouldne r. •

Nou periodisme; reportatge i realitat.

Independència / Indiferència. Kline Kline..

Model Advocate.

breus,

ressenyes,...