TEMA 1. INTRODUCCIÓN PDF

Preview

Summary

Apuntes realizados con el material visto en clase y con la complementación del docente....

Description

CIÈNCIES DE LA BIOSFERA

Tania Mesa González

3º CURS BIOLOGIA

UAB

TEMA 1: INTRODUCCIÓ La primera foto del planeta Terra la va fer l’Apolo 8 a l’any 1968. -

A la estació espacial de la Xina volen fer: a) Crear una estació espacial permanent. b) Fer una expedició a la Lluna  establir una base permanent en el 2024 c) Fer exploracions a Mart.

-

Estació espacial de la Índia volen fer: a) Volen fer exploracions a la Lluna, Venus y el Sol.

COMPONENTS DELS SISTEMA TERRA: -

Hi ha organismes (Biota)

-

Hidrosfera  principalment oceans i mars

-

Atmosfera

-

Sòl

Tots els components interaccionen entre ells, i es dona a causa de que hi ha una font d’energia (gairebé tota la proporciona el Sol), en forma d’energia calorífica infraroja. -

La Terra també emet posteriorment energia calorífica, però en posterior longitud d’ona.

EFECTE HIVERNACLE: CO2: La concentració de CO2 varia al llarg de l’any per diferents activitats de les plantes. A finals d’estiu és quan la concentració és menor, ja que l’activitat de les plantes és més intensa durant aquesta estació y per tant per el seu metabolisme redueix la concentració del gas. -

Aquest 2016, la concentració es troba a 402, 52 ppm i l’any passat era de 399,96 ppm.

-

Al llarg de les dècades, la concentració ha augmentat, però si es mesura en una escala major veiem que aquesta diferència encara es pot apreciar més.

Per a poder conèixer la concentració de fa 10000 anys es recullen dades de les glaceres o dels pols, ja que s’estudien bombolles d’aire que queden entre l’aigua congelada. MH4: Les concentracions de metà també són molt mes elevades aquests últims anys, que no pas anys enrere. -

En aquest cas si que es nota molt el creixement exponencial en els últims anys.

N2O: També és un gas que ha incrementat molt en els últims anys i és un dels responsables de l’efecte hivernacle. Efecte dels gasos  l’acumulació d’aquests gasos i d’altres en menys quantitat el que provoquen es un sobre escalfament de la Terra. -

L’escalfament provoca molts canvis, entre els quals es troba que es produeixin més incendis forestals.

-

El gel de l’Àrtic, normalment es fon una mica a l’estiu, però cada cop es fon més gel en aquesta època. 

El problema principal no es el fet de que pugi el nivell del de l’aigua, ja que en realitat el gel al surar ja ocupa un espai. El problema es dona quan es fon el gel que es troba sobre del continent, i llavors si que puja el nivell del mar, ja que llavors si estàs afegint un nou volum.



Un altre problema de desfer el gel dels oceans es dona, perquè llavors no hi ha tanta superfície de refracció.

-

A més si hi ha més temperatura hi ha més evaporació i per tant més precipitacions, tot i que no sabem com es distribuiran aquestes.

-

Això també pot afectar als huracans, ja que es produiran més o seran de major força. 

El que ha augmentat aquesta anys no es en si el nombre general d’huracans, si no aquells que són de major potència.

OZÓ  O3 -

El trobem en diferents parts de l’atmosfera. a) L’ozó bo  es el que es troba en l’estratosfera. b) L’ozó dolent  es contaminant i es troba a la troposfera  es de zones on hi ha molta contaminació.

-

L’Ozó te un efecte protector, ja que absorbeix la radiació ultravioleta. 

-

L’ozó absorbeix pràcticament tot el UVC i el 90 % de la radiació UVB.

El forat en la capa d’ozó afecta sobre tot a la zona de Antàrtica  l’Ozó disminueix en aquesta zona a causa de la presencia del Cl, que provenia els gasos CFC. 

En un principi es creia que eles CFC eren compostos molt estables, però darrere de diferents investigacions es van veure que si eren els responsables del forat.



Si fem un estudi viem que on augmenta el CFC, i per tant del clor, en forma de ClO, és on hi havia menys ozó.

-

Sembla que mica en mica s’està recuperant la capa d’ozó  el conjunt de CFC estan disminuint gràcies a que es van trobar uns substituts.

PÈRDUA DE LA BIODIVERSITAT: A causa de l’efecte hivernacle: -

Una de les raons de que es doni aquest canvi global: es que els homes estam ocupant el món, eliminant poblacions vegetals i animals. 

Aquest fet encara es dona molt a Sud-Amèrica. a) Desforestació de l’Amazones. b) Desforestació de Mato Gorsso (Brazil)

-

Si mirem la biodiversitat de plantes al món, hi ha molt més als tròpics.

-

Tot i que hi ha zones en que s’està donant una aforestació, en global en el món predomina la desforestació.

CANVIS A ESCALA DE TEMPS MÉS LLARGA: Èpoques temperades i glacials: Es veu que estem en èpoques temperades, però també n’hi ha de glacials èpoques de glaciació. -

Les èpoques temperades s’anomenen interglacials.

-

Ara mateix tocaria que es donés una glaciació, però a causa de la concentració de CO2 sembla ser que no es donarà aquesta glaçada. Per l’increment de la temperatura. 

Les

concentracions

de

CO2 coincideix amb les èpoques. Meteorits: Un altre canvi al llarga escala temporal són els meteorits. -

Es poden detectar la presència de meteorits per les bandes argiloses que es troben entre capes del cretaci i del terciari (aquestes bandes s’han trobat a diferents indrets de la Terra). 

Els objectes provinents de l’espai exterior presenten un concentració d’iridi elevada.



Per tant la major concentració d’iridi, vol dir que major temps tindrà aquest estrat i que ha provingut de l’espai.

-

Entre els estats geològics del cretaci tercer (KT), es troba una banda amb una concentració d’iridi molt més gran que qualsevol altre. 

L’única forma d’explicar-ho es tenint en compte l’impacte d’un meteorit, que es el que va causar l’extinció.



Actualment es coneix que aquest meteorit de radi de 180 Km, va impactar a la península de Yucatán.

De grans extincions s’han donat varies, actualment se sap que s’han donat 5 i es creu que actualment s’està donant la 6º. -

Les espècies que s’extingeixen per any és molt similar a les extincions anteriors. 1. 66 Ma  Cretácico - Paleógeno  se perdieron alrededor del 17 % de todas las familias, el 50 % de todos los géneros y el 75 % de todas las especies. 2. 200 Ma  Triásico - Jurásico  Alrededor del 23 % de todas las familias, el 48% de todos los géneros y el 70 % y el 75 % de todas las especies se extinguieron. 3. 251 Ma  Permianotriásico  Mayor extinción de la Tierra. Mató a 57 % de todas las familias , el 83 % de todos los géneros y el 90 % y el 96 % de todas las especies 4. 375-360 Ma  Devónico tardío 

Una serie prolongada de las extinciones eliminó

aproximadamente el 19 % de todas las familias, el 50 % de todos los géneros y el 70 % de todas las especies. 5. 450-440 Ma  Ordovícico - Silúrico  Hubo dos acontecimientos que acabó con el 27% de todas las familias, el 57 % de todos los géneros y el 60 % y el 70 % de todas las especies. Actualment hem deixat enrere l’Holocè, ja que ens trobem en el Antropocè, on l’acció humana predomina per sobre dels fenòmens planetaris. El Sol: Cada vegada emet més energia, el que acaba afectant a la temperatura de la Terra. El Sol és una estrella normal, que segueix una freqüència principal, per tant cada cop irradiarà més, fins arribar a un punt en que s’expandirà i es formarà una nana roja en un 50.000 milions d’anys. -

Més endavant passarà a ser una nana blava.

-

Si el Sol fos més grans seria pitjor, perquè explotaria donant lloc a una supernova....