TEMA 1 L\'activitat econòmica PDF

Preview

Summary

Download TEMA 1 L'activitat econòmica PDF

Description

TEMA 1. L’ACTIVITAT ECONÒMICA

L’Economia com a ciència social Economia  concepte d’origen grec eikonomía (de eikos, casa, llar, i nomos, administració). El terme economia s'ha utilitzat originàriament per referir-se a la recta administració de la casa o hisenda familiar. L’Economia ens condueix a:  Pensar en termes d’alternativa.  Avaluar el cost de les decisions individuals i socials.  Analitzar i comprendre com es relacionen els elements certs esdeveniments i temes. Economia = ciència social  estudi científic relacionat amb el medi social Utilitza un mètode científic en el que cal:  Observació  Teoria/modelització  Contrastació Ciència social VS ciència natural Ciència natural: tenen per objecte l'estudi de la naturalesa seguint la modalitat del mètode científic coneguda com a mètode experimental. Estudien els aspectes físics, i no els aspectes humans del món. Ciència social: analitzen i tracten diferents aspectes dels grups socials i els éssers humans en societat, ocupant-se tant de les seves manifestacions materials com de les immaterials. El mètode científic utilitza models abstractes que ens ajuden a explicar com funciona el món real. Desenvolupa teories, busca y analitza la informació per provar les teories. L’economista com a científic té una manera de pensar l’economia que implica pensar analíticament i objectivament i, utilitzar el mètode científic.  L’economista estableix supòsits per comprendre de manera mes fàcil el món.  Els economistes utilitzen diferents supòsits per resoldre diferents qüestions. Homo economicus L’home econòmic és aquell que maximitza la seva Utilitat, tractant d'obtenir els majors beneficis possibles amb el menor esforç. El Homo Economicus, òbviament, no és una descripció de cap persona real sinó un Model de comportament que resulta útil per entendre el que succeeix en els múltiples intercanvis econòmics que es realitzen en les societats humanes. La manera de pensar de l’economia:  Implica el desenvolupament de models abstractes a partir de les teories i de l’anàlisi dels models.  Empra dos aproximacions  Descriptiva (informa dels fets)  Analítica (raonament abstracte) Models econòmics :  Els economistes empren models per simplificar la realitat i millorar la nostra comprensió del món.  Models:  Model de flux circular  Frontera de possibilitats de producció Economia positiva VS Economia normativa Economia/Anàlisi positiva: és la branca de l'economia que es refereix a la descripció i explicació dels fenòmens econòmics. Se centra en els fets i les relacions de causa-efecte del comportament i inclou el desenvolupament i prova de teories de l'economia. S'ocupa de l'anàlisi del comportament econòmic. Economia/Anàlisi normativa: és el conjunt de les normes que regeixen la forma de comprar, vendre i regalar. És comú distingir entre economia normativa (el que ha de ser en matèria econòmica) d'economia positiva (el que és).

Rol dels economistes Els Economistes estudien el comportament dels individus, les empreses, els grups socials i el Govern davant els problemes que els planteja l'escassetat, el benestar, l'estabilitat, el creixement i el desenvolupament econòmic, la qual cosa implica haver de triar entre diverses opcions, entrar en relacions d'intercanvi i acords i intervenir en l'activitat econòmica mitjançant la política econòmica del govern. Campo de la economia Microeconomia: es centra en les parts individuals de l’economia, estudia com prenen decisions i com interactuen les empreses i les famílies als mercats. Macroeconomia: observa l’economia como un tot, de manera global. Estudia com interactuen els mercats de manera global.

Factors de producció. Sistemes econòmics Els factors de producció o recursos son els elements bàsics utilitzats en la producció de bens i serveis, aquests son limitats (escassos).  Terra/Recursos (MP)  Treball (K)  Capital (L)  Tecnologia (A)  combinació dels anteriors elements que dona lloc a coneixement. Funció: Q=f(MP, K, L, A) L’activitat econòmica satisfà les necessitats que són il·limitades, canviants i evolucionen amb el pas del temps. Necessitats  piràmide de Glasgow: Escassetat és un concepte fonamental en economia. implica que no es poden satisfer totes les infinites necessitats humanes perquè no es poden aconseguir suficients recursos donada la seva limitació. Consegüentment, l'escassetat implica que no es poden assolir tots els objectius de la societat a la vegada, de forma que cal establir prioritats. Sistema Econòmic: mecanisme o institució social que organitza la producció, distribució i consum en el benefici d'una societat particular. Conjunt de normes, regles, institucions i agents que interactuen, cooperen, competeixen per poder respondre a les següents preguntes:  Que produir?  Com produir?  Per a qui produir? Durant eixa articulació de parts cada societat tracta de resoldre el problema fonamental econòmic que és la satisfacció de le s necessitats bàsiques. Es distingeixen tres classes de models econòmics:  El liberalisme econòmic: Basat en la premissa de què l'economia pot autoregular-se tota sola en una forma satisfactòria, i apunta a que la intervenció de l'Estat en la mateixa sigui mínima.  L'economia planificada: Al contrari, és l'Estat qui control tots els aspectes de la vida econòmica. No permet l'existència de la propietat privada  El model mixt és un punt en mig entre el liberalisme i l'economia dirigida. Economia Capitalista Economia Economia Mixta (John Maynard Keynes) (Adam Smith) Planificada (Karl Marx) Estat Els béns que demanden els consumidors, però aquells béns i serveis Que produir? Mercat exigeix productes decideix els essencials per als ciutadans no subministrats per l'empresa privada per motius de rendibilitat hauran de ser proporcionats per l'Estat. productes Les empreses intenten produir amb els mitjans de producció i la Com produir? Empreses produeixen tecnologia que els permeti maximitzar beneficis. El Sector Públic ho fa amb l'objectiu d'aconseguir el major grau de satisfacció possible de les necessitats Per a persones Para qui tingui la renda suficient que li permeti adquirir els béns al preu Per a qui disposades a satisfer un que aquests aconsegueixen al mercat. L'Estat ha de proporcionar els béns produir? preu establert a canvi i serveis per els qui manquin de rendes suficients. d’un bé o servei. Economia Planificada: Les respostes a les preguntes de Què, com i para qui produir són decisió exclusiva de l'Estat. Aquest mitjançant una agència de planificació recull la informació sobre les necessitats que existeixen i els recursos disponibles, elabora un pla econòmic per organitzar l'assignació dels recursos i determinar els béns que s'han de produir, i finalment, executa i controla la realització del pla.

Supòsit: Ceteris Paribus Locució llatina que significa literalment «[sent] les altres coses igual» i que es parafraseja en espanyol com «romanent la resta constant».Ceteris significa 'la resta' o 'la resta'. En ciències es diu així al mètode en el qual es mantenen constants totes les variables d'una situació, menys aquella la influència de la qual es desitja estudiar. Això permet simplificar l'anàlisi, ja que en cas contrari seria molt difícil o impossible dilucidar l'efecte de cada variable individual. Si s'aplica reiteradament el mètode, variant ordenadament cadascuna de les variables i només una variable per vegada, és possible arribar a comprendre fenòmens molt complexos. El mètode permet l'anàlisi de fenòmens complexos i facilita la seva descripció.

Agents econòmics. Flux circular de la renda Agents econòmics: subjectes que duen a terme les activitats econòmiques.  Economies domestiques  Empreses  Administració  Sector exterior  anàlisi local vers anàlisi global  Anàlisi local  Anàlisi global El model de flux circular es una forma senzilla per visualitzar les transaccions econòmiques que ocorren entre famílies i empreses a l’economia. Diagrama: estalvien

inverteixen

Mercat de capitals interès

capital despreses

venen

Mercat de béns i serveis compren ingressos

FAMILIES

EMPRESES

factors producció

ingressos

Mercat de factors productius salaris, rendes i beneficis

treball, terra i capital Transferències (pensions, beques..)

Infraestructures, ajuts...

Estat (Servei Públic) impostos

Empreses:  Inverteixen  Produeixen i venen  Compren treball  Paguen impostos

impostos

Famílies:  Compren i consumeixen  Ofereixen treball, terra i capital  Estalvien  Paguen impostos

Eficiència VS eficàcia Eficiència: Capacitat de disposar d'algú o d'alguna cosa per aconseguir un efecte determinat. Eficàcia: Capacitat d'aconseguir l'efecte que es desitja o s'espera. El cost d’oportunitat. La frontera de possibilitats de producció (FFP) La frontera de possibilitats (FFP): recull les combinacions de bens i serveis que una economia pot produir de forma eficient amb els recursos y la tecnologia existents en un determinat període de temps.  Zona factible però no eficient  no òptim  no utilitzem bé els factors productius.  Zona no factible  falta de recursos/factors productius  Zona factible i eficient El cost d’oportunitat: es la quantitat que hem de renunciar d’un bé per obtenir una unitat addicion altre.

cost d’oportunitat

La llei dels rendiments decreixents: l’augment de la producció com a conseqüència de la utilització addicional d’un factor de pr0douccio disminueix a mesura que augmenta la quantitat utilitzada. Formes de FFPP  relació amb cost d’oportunitat  llei de rendiments decreixents:  FPP còncava Cost d’oportunitat creixent rendiments decreixents  FPP línia recta Cost d’oportunitat constant rendiments constants  FPP convexa Cost d’oportunitat decreixent rendiments creixents L’escassetat de recursos  FPP decreixent El creixement econòmic representa l’augment de la capacitat productiva de l’economia i gràficament es pot representar mitjançant el desplaçament cap amunt i a la dreta de la FPP. Especialització i intercanvi. Els avantatges comparatius Canvi tècnic  augment producció (+inversió)  divisió social del treball  especialització  intercanvi Un individu aïllat ha d’obtenir per si mateix tot allò que necessita, per la qual cosa el seu consum esta restringit al que té al seu abast o al que pot transformar pels seus propis mitjans. Això es el que passava en les societats molt primitives, en que la família tenia una vida d’autosuficiència. Cada subjecte desitja consumir bens diversificats i, per això, la tendència natural es posar-se en contacte amb altres individus per canviar allò que es té en abundància pel que no es té i així beneficiar-se mútuament de l’intercanvi. La tecnologia als processos productius ha propiciat l’intercanvi i ha fet possible l’especialització i la divisió de treball, cosa que dona lloc a una major eficiència  mínims recursos màxima producció possible, ja que la divisió de treball permet l’especialització dels treballadors i la introducció de maquinaria especialitzada.

Si ens especialitzem i comerciem amb altres, podem arribar a la interdependència econòmica. La interdependència es deu al fet que la gent està millor quan s'especialitza i comercia amb uns altres. Els individus i les nacions confien en l’especialització de la producció i de l’intercanvi com un medi per superar els problemes causats per l’escassesa. La producció i el comerç es basen en l'existència de diferents costos d'oportunitat. L’intercanvi permet la divisió del treball i l’especialització dels treballadors en tasques més concretes. D’aquesta manera es mes fàcil la mecanització del treball. Avantatge competitiu: conjunt de característiques internes que una empresa ha de desenvolupar per obtenir i reforçar una posició d’avantatge davant les empreses competidores. Avantatges comparatives: una nació ha d'especialitzar-se en la producció i exportació de la mercaderia en què resulti menor el seu desavantatge i importar la mercaderia en la qual el seu desavantatge sigui major. Compara els productors d’un be en termes del seu cost d’oportunitat. El productor que té menor cost d’oportunitat de produir un bé, es diu que té una avantatge comparativa a la producció d’aquest bé. El comerç pot se beneficiari per tothom ja que permet a la gent especialitzar-se en allò en que té un avantatge comparativa. Principi de avantatge comparativa

 L'avantatge comparatiu és la base per a l'especialització i el comerç.  Sempre que es presentin diferències de costos d'oportunitat, cadascun pot beneficiar-se del comerç. Avantatge absoluta: descriu la productivitat d’una persona/empresa/país comparat amb un altra. El productor que necessita una menor quantitat de factors/in-puts per produir un bé o servei, es diu que té un avantatge absoluta a la producció d’aquest bé. País pot ser:  Autosuficient.  Pot especialitzar-se i comercialitzar amb altres països fins arribar a la interdependència econòmica. Les diferencies en els costos de producció determinen:  Qui ha de produir que?  Quantes unitats s’han d’intercanviar de cada producte? Per mesurar les diferencies en els costos de producció entre diferents persones ho podem fer a traves del cost d’oportunitat. Adam Smith  En la seva obra de 1776. Una recerca sobre la naturalesa i causa de la riquesa de les nacions, Adam Smith realitza una anàlisi detallada del comerç i la interdependència, que els economistes segueixen acceptant avui dia. David Ricardo  En el seu llibre de 1817 Principis d'economia política i tributació, David Ricardo va desenvolupar el principi de l'avantatge comparatiu tal com la coneixem avui. Productivitat = Q/ factor (T,L...)...