TEMA 12 PDF

Preview

Summary

Download TEMA 12 PDF

Description

TEMA 12: LA MODALITAT, LA MODALITZACIÓ I LES IDENTITATS DISCURSIVES MODALITAT: expressió lingüística de l’actitud, la valoració i les creences dels parlants respecte dels enunciats que produeixen. -

Marques de la modalitat: modalitzadors. o ELEMENTS PROSÒDICS: èmfasi amb què es pronuncia un element considerat focus d’atenció (valoracions positives, negatives ironia, etc.). S’expressa amb marques tipogràfiques ( !,?, etc.) o ELEMENTS LÈXICS:  Adverbis modals i locucions adverbials Probablement, evidentment, necessàriament, tant de bo...  Verbs modals i semimodals Poder, haver de, gosar, saber, voler  Substantius, adjectius i verbs valoratius Verbs valoratius: responsabilitzar, solidaritzar, enganyar, merèixer... Adjectius, substantius, adverbis o sintagmes preposicionals valoratius: magnífic, sincer, perfecte, trist, admiració, llàstima, noblesa, desesperadament, feliçment, amb eficàcia...  Quantificadors que afegeixen una valoració Molt, poc, massa, gens, força... o ELEMENTS MORFOLÒGICS:  Mode verbal Mode verbal subjuntiu i condicional: Podria preguntar-te una cosa?; Si poguessis venir...; Si et pogués preguntar... - Temps verbal imperfet: Volia un quilo de pomes?  Afixos Prefixos i/o sufixos que expressen un judici subjectiu Diminutius formats per sufixació: –et, -eta (homenet, doneta); – ó/-ona (petitó, marona); -im (polsim, plugim)... Augmentatius i pejoratius formats per sufixació: -às, -assa (peuàs, manassa); arro, -arra (peuarro, veuarra); -ot, -ota (homenot, donota)... Superlatius formats per sufixació: -íssim, -íssima (senzillíssim, caríssima); èrrim, -èrrima (acèrrim, celebèrrima) i per prefixació: re- (redolent, rebò); arxi- (arximilionari); hiper- (hipercrític).

LA MODALITZACIÓ: dóna compte de la manera com l’emissor incorpora a l’enunciat marques de la seva presència i, de vegades, també la del receptor.

-

Marques de la modalització: amb elements lingüístics que indiquen subjectivitat, la mancança d’aquests indica objectivitat. o ORACIONAL:  Declarativa o assertiva: informa al destinatari.  Interrogativa: demanem una informació.  Imperativa: quan es vol influir en la conducta del receptor. o ENUNCIADOR: referits a aspectes de l’actitud i les creences del parlant.  Deòntica: remissió a les actituds que tenen a veure amb l’obligació, la prohibició i l’autorització. Ex. He d’arribar puntual a classe.



Epistèmica: el parlant situa els continguts del missatge en un grau de certesa o probabilitat (positiva, neutra i negativa). Ex. Potser vindrà la setmana vinent.



Valorativa: manifestació dels judicis de valor que els interlocutors fan d’allò que diuen (avaluació positiva o negativa). Ex. Ha estat un discurs interessantíssim.

IDENTITATS DISCURSIVES: enunciadors i destinataris. -

-

Dixi personal: quan un element de l’enunciat remet a les persones de l’enunciació, és a dir, a l’emissor o al receptor. Marques: o Pronoms de 1ª i de 2ª persona o Morfemes verbals de 1ª i de ª persona o Elisió o subjecte buit o Possessius de 1ª i de 2ª persona Dixi social: vos, tu, vostè, olt honorable, etcètera. Els altres díctics del discurs es construeixen en funció del jo (espai-temps): s’omplen de contingut només en la situació de parla. o Díctic espacial: es determina des de la perspectiva dels interlocutors on es produeix l’acte comunicatiu.

EL SUBJECTE ES DESDOBLA: polifonia (coexistència de diverses veus en un missatge). -

Diferents valors del nosaltres / vosaltres: poden presentar diferents valors discursius. Pot representar diferents combinacions de jo i altres persones. Nosaltres = jo: modèstia (Ex. El treball que presentem...). Nosaltres inclusiu: universal (Ex. Tots sabem que...), col·lectiu no universal (jo + tu) Nosaltres exclusiu (jo + ell/s, no tu (Ex. Nosaltres, els professors...)....