TEMA 2. Tipologia d\'Organitzacions Educatives PDF

Title TEMA 2. Tipologia d\'Organitzacions Educatives
Course Educació i Contextos Educatius
Institution Universitat Autònoma de Barcelona
Pages 7
File Size 517.6 KB
File Type PDF
Total Downloads 65
Total Views 135

Summary

Download TEMA 2. Tipologia d'Organitzacions Educatives PDF


Description

02-03-15

TEMA 2. TIPOLOGIA D'ORGANITZACIONS EDUCATIVES Taxonomia: Forma d'organitzar. RECORDEM... QUÈ ÉS UNA ORGANITZACIÓ?

“Un sistema social obert, que constitueix un organisme viu, dinàmic, amb la flexibilitat necessària per assimilar el canvi, i que rep determinats recursos transformant-los en productes i/o serveis”. CLASSIFICACIÓ DE LES ORGANITZACIONS (Mintzberg, 1979)

    

Simple → Bàsica. Burocràtica → Estructura més complexa. Burocràtica professional. Divisionada. Adhocràcia.

TIPOLOGIA 1: SIMPLE. “Som poquets i entre nosaltres ens ho fem”. La supervisió és directe i la grandària de volum és reduït. Ex: Concessions Dept de Govern.

- Mínima diferenciació d’unitats i pocs nivells jeràrquics (relació directe profe-alumne). - Presa de decisions centralitzada. - Flux d’informació a nivell informal. Només hi ha 1 comunicador. - Facilitat per adaptar-se a noves situacions.

-1-

- Alta dependència d’algunes persones (el cap desapareix, l'estructura queda sense líder). - Poden convertir-se en autocràtiques i generar dinàmiques del que “jo dic és correcte”.

TIPOLOGIA 2: MÀQUINA BUROCRÀTICA. “La era industrial, grans empreses”. Dóna resposta a una situació d'industrialització de tenir caps per secció. Es dóna un treball estandarditzat, molta grandària, medi ambient estable i control exercit per una unitat externa.

- Alta diferenciació d’unitats i nivells jeràrquics i de presa de decisió. - Organització racional dels processos (crear protocols d'acció directa). - Canals de informació establerts perquè són molt treballadors. - Útils en contextos estables.

- Inflexibles davant situacions diferents o no previstes, perquè hi ha dificultats per donar respostes. - Dificultats per a resoldre problemes sobrevinguts. - Despersonalització (empreses tant grans que és impossible conèixer a tothom).

TIPOLOGIA 3: BUROCRÀTICA PROFESSIONAL. “Universitat”. Organització en que és important l'habilitat i coneixement dels professionals. El medi és estable i no sol haver-hi control extern.

- Nivells de jerarquia. La decisió recau sobre l’expert. - Enfocada a resoldre problemes tenint professionals experts. - Classificació i categorització dels usuaris.

-2-

- Els directius destinen gran part del temps a resoldre conflictes. - Pot ser difícil saber què passa dins de l’organització.

TIPOLOGIA 4: DIVISIONADA. “Cada divisió té la seva pròpia estructura, que a la vegada pot adoptar una de les formes ja mencionades, és a dirm simple/burocràtica/ burocràtica professional...”

- Descentralització vertical de poder. Hi ha un 1r nivell delegació i dóna més poder als altres. - Distribució d’objectius entre les divisions. Cadascú s'especialitza en 1àrea. - Adaptació a contextos diversos, perquè hi ha 1delegació i es pot anar al referent per tenir feedback i resoldre problemes. - Estandardització dels resultats i controls. Hi ha 1 període de revisió, compromís en fer seguiment anual.

- Dificultats per a introduir innovacions, perquè tot està estructurat i “trenca esquemes”. - Superposició de rols entre direcció central i les regionals. TIPOLOGIA 5: ADHOCRÀCIA. “L'organització en el medi és dinàmica i desconeguda.L'estructura pot canviar ràpidament en funció de les demandes. Ex: Centre d'investigació.

- Estructura orgànica, divisió de poder i presa de decisions. - Especialització dels membres. Permet adaptar-nos a l'investigació. - Útils en contextos de innovació i canvi. Dóna possibles sortides.

- Inestabilitat grups de treball que generen inseguretat a les persones. Organitzacions vives que canvien constantment i no deixen de ser persones que van canviant també, no és tant arrelada. - Elevats costos, doncs treballen en contextos inestables.

-3-

CLASSIFICACIÓ DE LES ORGANITZACIONS EDUCATIVES (Trilla, 1992)

Permeabilitat de les 3. INFORMAL: Difícil classificar institucions.

ORGANITZACIONS EDUCATIVES FORMALS



Objectius educatius delimitats externament. 3 Nivells de concreció curricular → 1. Dept.Gencat / 2. Centre / 3. Grup classe (l'escola té competència de delimitar l'objectiu de la manera que vulgui).



Finalitats i fites explicites  PEC (l'ideal del centre), PCC, RRI (Reglament Règim Intern), PA (Programa Anual), MA.



Estructures pre-establertes.



Vinculades a la Socialització Secundària.



Educació reglada, reconeguda, i graduada.



Supervisió externa.



Distribució de les responsabilitats i l’autoritat.



Jerarquies.



Especialització dels seus membres i unitats.



Divisió del treball.

ORGANITZACIONS EDUCATIVES NO FORMALS



Objectius educatius més amplis, et dóna una idea del servei sense marcar.



Finalitats i fites més mal·leables.



Estructures variables i no pre-establertes.



Vinculades a la Socialització Secundària i terciària (espais de socialització externs)

-4-



Educació no reglada, i no sempre reconeguda a nivell oficial, tot i que tenen reconeixement social.



Supervisió externa, quan per al seu funcionament es reben subvencions públiques.

TIPOLOGIA D'ORGANITZACIONS EDUCATIVES NO FORMALS (Vernis,2002) 

Educació permanent



Educació ambiental



Formació de base i alfabetització



Educació especial



Formació professional i ocupacional



Educació esportiva



Educació en el temps lliure



Educació cultural i artística



Animació sociocultural

TAXONOMIA DE CENTRES EDUCATIUS NO FORMALS (Castro,2008)

VERNIS: Focus diferenciació és el contingut. CASTRO: Pots fer creuada entre diferents variables. A nivell local, públic, d'educació permanent i d'infància, tindré una entitat. EDAT – ÀMBIT TERRITORIAL – COM ES FINANCIA – TIPUS ED.

ORGANITZACIONS EDUCATIVES INFORMALS



Procés no intencional: continu i espontani.



No necessàriament té objectius.



No té estructura

-5-



Vinculades a la socialització primària.



Poden conviure dins de les organitzacions formals i no formals.



Pot oposar-se al que marca l’organització formal.



Els gestors organitzatius poden afavorir l’aparició d’aquest tipus de grups: ◦ Habilitant espais d’interacció. ◦ Creant grups de treball. ◦ Utilitzant TIC. ◦ Organitzant activitats conjuntes.



Conèixer cóm s’organitzen permet intervenir sobre ells (el sociograma)



Permet adquirir i acumular coneixements, habilitats i actituds per la relació amb el medi ambient.

COM APRENEM?

Escoltant: 5%. Llegint: 10%. Audiovisual: 20% (activa moltes àrees). Veure el que fa un altre: 30%. Participació debat: 50% (genera relació dialògica, solidifica l'esquema cognitiu). Fer l'activitat: 75%. Explicar, ensenyar i avaluar (tenint clar el criteri): 90%

Si coneixem com aprenem, podem plantejar-ho per crear organitzacions. - 1r treballem en una relació d'activitat – passivitat. - Mètodes interactius – expositius. - Retenir informació. -6-

ALTRES CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ DE LES ORGANITZACIONS:

CRITERI DE REGULACIÓ I FORMALITZACIÓ

CRITERI DE REGULACIÓ, FORMALITZACIÓ i AUTONOMIA

- Històries poc o molt formalitzades. - Poca o molta regulació. - Autonomia de centre.

-7-...


Similar Free PDFs