TEMA 4 TIPOLOGIA CONTRACTES PDF

Preview

Summary

Download TEMA 4 TIPOLOGIA CONTRACTES PDF

Description

Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: alro

TEMA 4: CONTRACTE DE TREBALLES. CLASSES I MODALITATS

Índex 1. Contractació indefinida 1.1 Contracte de treball de durada indefinida ordinari 1.2 Contractes indefinits com a mesura de política d'ocupació 1.3 Contracte de treball fix-discontinu 2. Contractació temporal 2.1 Contractes de treball temporals estructurals 2.2 Contractes de treball formatius 2.3 Altres contractes temporals 3. Contractació a temps parcial i altres modalitats i tipus de contractes de treball

1. CONTRACTACIÓ INDEFINIDA 1.1. CONTRACTE DE TREBALL DE DURADA INDEFINIDA ORDINARI El contracte de treball podrà celebrar-se per temps indefinit o per una durada determinada (article 15.1 ET). Un contracte indefinit és aquell que té vigència il·limitada i per tant la seva durada no està subjecte a limitació temporal (STS 20/01/98). No es posa límit de la seva durada. Un temporal, en canvi, pactem que la durada serà de 3 mesos per exemple. La Sentència del 98 és la que diu que no té vigència limitada.

No es pot transformar un contracte indefinit en temporal: -

Via principi d´ irrenunciabilitat del dret fonamental en l´esfera jurídic-laboral d´estabilitat en l´ocupació (art.3.5 ET). Dret pel qual no es pot renunciar. Ho estableix perquè un treballador que pateixi abusos no hagi de renunciar a certs drets per coacció.

1

És un model social demòcrata que intenta buscar l’estabilitat dels treballadors i l’empresa. Aquest model de contracte social demòcrata està canviant i s’implanten conceptes liberals perquè sigui més fàcil l’acomiadament i més comuns els contractes temporals. La llei tutela la estabilitat en l´ocupació prioritzant la contractació indefinida respecte la temporal. Això genera una contradicció entre: Contraposició del Principi bàsic del dret laboral d´estabilitat en el treball VS Principi de llibertat de l´empresari (STS 20/01/98). El TS diu que preval el principi bàsic del dret laboral d’estabilitat en el treball. Es basa en dues argumentacions:

El contracte s´ha de fer sempre per contracte indefinit, excepte quan es justifica la necessitat temporal. Fa que l’empresa justifiqui el caràcter temporal. Si no ho poden fer, es converteix en indefinit. La realitat del mercat de treball demostra que aquesta regla no es compleix i la majoria de contractació que es fa es temporal. Els empresaris creuen que temporal és millor per la flexibilitat de contractar. El que molts no saben és que el contracte indefinit és més barat de cara a la Seguretat Social. Volen contractar i extingir ràpidament, i és una mentalitat errònia. Han de fer una bona selecció per intentar aconseguir el millor treballador, formar-lo i retenir-lo perquè el seu rendiment sigui superior. Un cop formes algú és més productiu dins l’empresa que no pas anar contractant gent nova. Els contractes temporals celebrats sense que existeixi la causa temporal es consideren en frau de llei i, per tant, el contracte es presumeix celebrat d´indefinit.

2

Tipus de contracte segons jornada

Concepte jornada complerta La jornada màxima és de 40h/setmanals de treball efectiu en promig de còmput anual. La cosa és que fent la mitja anual (unes 52 setmanes l’any) ha de sortir unes 40h setmanals però no cal que estrictament es reparteixi així, unes setmanes pota fer més i altres menys. La llei envia als convenis col·lectius perquè aquests pactin la jornada de l’empresa. Però també es pot pactar en el contracte de treball, sempre que no vagi en contra del conveni. No poden demanar 41h/setmanals però si 39h, per exemple.

Concepte jornada a temps parcial Està regulat art 12 ET. Consisteix en la prestació de serveis per un nombre d’hores al dia, la setmana, mes o any, inferior a la jornada a temps complet comparable. És a dir, treballar menys hores del que treballa un treballador a jornada completa. Simplificant: si la jornada completa són 40h/setmana  8h/dia, el que ho faci a temps parcial ho farà, per ex, 5h/dia.

Conceptes de treballs fixes discontinus Aquells treballs que són fixes però de manera discontinua en el temps. No es repeteixen en dates certes, dins el volum normal de l’activitat de l’empresa. Per exemple, època de rebaixes. Cada any es repeteix a l’estiu i al acabar el Nadal. Però exactament no se sap la data ja que cada any la poden modificar. Un treballador està en plantilla però només l’avisen en aquesta època de l’any. Normalment es contracten eventuals però si sempre contracten la mateixa persona per aquestes dates no es pot, és un fixe discontinu.

Forma del contracte El contracte indefinit es pot celebrar de forma verbal o escrita (8.1 ET). Si és verbal, qualsevol de les parts pot exigir que es formalitzi per escrit, inclús durant el transcurs de la relació laboral.

3

Contractes en frau de llei: aquells que no poden demostrar la temporalitat de l’activitat. Art 15.2 estableix que si el treballador treballa i no està d’alta a la SS és treball no declarat (economia submergida) i se sol relacionar amb la inexistència de contracte. La norma diu que si es passa del termini que estableix el convenir per període de prova i no s’ha fet l’alta, després es podrà presumir com a indefinit. Sempre es sanciona a l’empresa perquè és qui està obligada a donar-los d’alta. És una multa de 3.126€ per cada treballador que no estigui donat d’alta. Si el treballador és una persona que està a l’atur i l’està percebent, llavors la multa per l’empresa serà de 10.000€ i el treballador deixarà de percebre l’atur. Contracte temporal eventual: durada màxima 6 mesos. Si el treballador continua treballant, prestant serveis, i el treballador ho continua fent, es considerarà contracte indefinit.

4

1.2. CONTRACTES INDEFINITS COM A MESURA DE POLÍTICA D’OCUPACIÓ

Hi ha dues maneres de veure la taxa d’atur en un país: computant el nombre de persones registrades al servei d’ocupació com a persones desocupades - el problema és que no tothom es registra com a desocupat; a més, hi ha gent no inscrita directament-, o mirant la EPA. La EPA és un estudi important perquè agafa una mostra molt gran. Però també fa trampes perquè si un treballador treballa un sol dia al mes ja no el computen. Tot i així és la millor eina per mesurar l’atur. Espanya està creixent pel deute públic i el dèficit (té una desviació pressupostària del 5%). Està gastant recursos i té un deute públic de quasi el 100% del PIB. I l’atur ronda el 20%. Per tant, Espanya no va bé i el poc que creix no ho fa per una millora social sinó a costa d’endeutament.

Les dones tenen més atur que els homes. 5

Està voltejat! Joves tenen un 45% d’atur. És el pitjor que li pot passar a un país, que els joves no tinguin feina. El fet de no tenir feina, a més, provoca que la gent no tingui fills, no compri cases ni consumeixi i això enfonsa més l’economia.

Què se suposa que s’hauria de fer? Règim jurídic:  

L´article 40 de la CE estableix que els poders públics realitzaran una política orientada a la plena ocupació (quan l’atur només ronda el 5%-5’5%). Amb l´objectiu de reduir l´atur creant ocupació de qualitat i de caràcter indefinit s´han aprovat programes de foment d´ocupació indefinida.

Durada: Temps indefinit o en determinats casos temporal (com per exemple treballadors discapacitats).

Programes de foment: Dirigits a sectors de la població aturada amb especial índex d´atur o amb majors dificultats d´accedir a un treball. Per ex, hem dit que aquells entre 18 i 34 anys tenen un atur massiu. Que les dones estan més a l’atur... els programes de foment d’ocupació s’han de focalitzar sobretot en aquests grups. També dirigit a persones que pateixen violència de gènere: fomentar que dones i/o homes maltractats no deixin de venir a la feina per aquest motiu i donar-los un lloc de treball. També per als discapacitats, gent amb exclusió social… 6

El contracte de foment és un contracte específic que sempre s’ha de fer per escrit. És un model de contracte de treball estàndard que tothom ha de complir. A més, per fomentar la seva celebració abans s’ha de saber algunes coses. Règim extintiu favorable per l’empresari comparat al indefinit ordinari: si fas un contracte indefinit ordinari (el que sempre hauria de ser…) si l’empresari vol acomiadar el treballador sense motiu li ha de pagar una indemnització (si no és que és culpa del treballador). Aquesta indemnització era de 45 dies /any treballat. Si feies un contracte de foment era de 33 dies / any treballat. Això ha desaparegut perquè la última reforma del PP estableix 33 dies l’any per a qualsevol contracte. Ara, acomiadar un treballador és més fàcil. El contracte de foment suposa incentius econòmics i bonificacions per la Seguretat Social. Els empresaris han de pagar aprox un 30% de les cotitzacions dels treballadors a la SS. Suposem un treballador que cobra 1.000€, a l’empresari li costa mínim uns 1.300€. per fomentar l’ocupació d’una persona, per ex, de +45 anys a l’atur, baixen la quota a un 25%.

Principals contractes indefinits de foment -

Contracte indefinit (Llei 25/2015) Contractes indefinits per treballadors discapacitats Contracte indefinit recolzament emprenedors Contracte indefinit per a joves en microempreses o treballadors autònoms Contractes indefinits en nous projectes d´emprenedoria jove Contractes indefinits a temps parcial amb vinculació formativa Contracte indefinit en treballadors amb risc d´exclusió social Contracte indefinit amb treballadors amb condició de víctima de violència de gènere

7

1.3. CONTRACTE DE TREBALL FIX-DISCONTINU El contracte per temps indefinit fixe discontinus es concerta per portar a terme treballs que tinguin el caràcter periòdic i que no es repeteixin en dates certes, dins del volum normal d’activitat de l’empresa. En els casos de treballs discontinus que es repeteixin en dates certes els és aplicable la regulació del contracte a temps parcial subscrit per temps indefinit (16 ET). Quan tens un treball on saps que cada any treballes en una època concreta de l’any però les dates no són mai exactes cada any, poden variar d’uns dies o setmanes. Se sol confondre amb una contracte eventual. Però un fix-discontinu és un sol contracte de treball indefinit en el temps, amb períodes d’activitat i inactivitat. Si són de caràcter periòdic però la data exacta es coneix (data certa) llavors es parla d’un contracte indefinit a temps parcial. És un treballador que presta serveis amb un nombre d’hores inferior al que ho fa a temps complet, però ho fa en certs moments de l’any però sempre amb les mateixes dates. Característiques -

Estabilitat en l´ocupació Períodes d´inactivitat Dret a crida: l’empresa ha de comunicar al treballador que s’ha d’incorporar novament a la feina. Que s’acabi l’activitat no vol dir que s’extingeixi el contracte. Segueix vigent però el treballador cobrarà atur o treballarà en un altre lloc.

Règim jurídic -

Forma: El contracte s´ha de formalitzar necessàriament per escrit en el model establert. Constarà en el contracte:  la durada estimada  la forma i ordre de crida  s’hi han de fer constar igualment, de manera orientativa, la jornada laboral estimada i la distribució horària

Conceptes a tenir en compte -

Antiguitat: computa el període efectivament treballat. No computarà el temps en què el treballador no està operatiu.

-

Interrupció de l’activitat: Quan finalitza l’activitat el treball segueix vigent, només s’interromp l’activitat. Només hi ha un sol contracte que es va activant i parant al llarg del temps. Crida: imaginem que una empresa té 10 treballadors fixes-discontinus. L’empresa ha d’articular un sistema objectiu per incorporar els treballadors. Aquest sistema, segons la STS 15/03/2010, s‘ha de fer per criteris de departament, per repartiment de tasques… S’han de fer llistes de treballadors. La crida, doncs, no pot ser discriminatòria. Si algú ha treballat menys dies té més dret. No es pot fer segons els gustos de l’empresari. L’empresa només té obligació de cridar-los quan realment té necessitats productives. Si la cosa va malament no els poden obligar a reincorporar-los a tots novament.

-

8

-

Incompareixença del treballador: què passa si es crida un treballador i aquest no apareix? Si no hi ha causa justificada s’entén que és una baixa voluntària, desistiment, per part del treballador. Acomiadament per falta de crida: no és acomiadament la falta de crida perquè l’empresa no tingui necessitats productives. O per error excusable. Imaginem que va per activitat, i l’administrativa que fa les crides s’equivoca de treballador; tampoc es considera acomiadament perquè segueix contractat, és un erro excusable. Existent necessitat productiva i l’empresari no fa la crida sinó que contracta gent nova, s’entén que els ha acomiadat i els haurà d’indemnitzar i seguir els passos legals establerts.

En el supòsit que l´empresa incomplís els requisits d´ordre i forma que determinin els convenis col·lectius, els treballadors podran reclamar en procediment d´acomiadament davant la jurisdicció competent. Els convenis col·lectius d’àmbit sectorial poden acordar: -

la utilització en els contractes de fixos discontinus de la modalitat de temps parcial la conversió de contractes temporals en contractes de fixos discontinus.

Normativa: Art. 16 R.D. Legislatiu 2/2015, de 23 d´octubre, pel que s´aprova el TRLET (=ET).

2. CONTRACTACIÓ TEMPORAL Són disposicions de caràcter general que s’apliquen a tots els contractes. El contracte temporal és aquell que té per objecte l´establiment d´una relació laboral entre empresari i treballador per un temps determinat. El contracte de treball es podrà celebrar a jornada complerta o parcial.

Forma Per escrit. Excepció: Podrà ser verbal el contracte eventual per circumstàncies de la producció amb una durada inferior a 4 setmanes i a jornada complerta.

Hauran de constar per escrit els contractes temporals: -

Els acollits a programes de foment de l´ocupació Quan ho exigeixi una disposició legal En tot cas, o els contractes de relleu o per un obra o servei determinat 9

els dels treballadors que presten serveis a distància i els contractats a Espanya al servei d´empreses espanyoles a l´estranger Els contractes per temps determinat amb una durada > a les quatre setmanes o

-

Durada Els contractes amb una durada màxima legal o convencional que siguin celebrats per una durada inferior quan finalitza aquesta i es continua prestant serveis s´entendrà prorrogat fins a la durada màxima legal o convencional. Si es pacta una prova de 3mesos i se segueix treballant, es prorroga tres mesos més. Si es torna a prorrogar serà de caràcter indefinit.

Es consideren indefinits… 

Els contractes que s´hagin de formalitzar per escrit per llei i les parts no ho facin, excepte prova en contrari de la naturalesa temporal dels serveis (8.2 ET)



Els contractes temporals celebrats en frau de llei (15.3 ET): quan l´empresari fa un contracte temporal quan en realitat és un treball indefinit.



Quan el treballador està treballant sense estar d´alta a la seguretat social si ha transcorregut un termini igual al que hagués sigut el període de prova, excepte es provi la naturalesa temporal dels serveis (15.2 ET).



Expirada la durada màxima d´un contracte temporal o finalitzada l´obra i servei objecte del contracte, si el treballador continua prestant serveis, el contracte es presumirà prorrogat tàcitament per temps indefinit, excepte prova en contrari de la naturalesa temporal dels serveis (49.1.b ET).



(15.5 ET) Els treballadors que en un període de trenta mesos hagin estat contractats durant un termini superior a vint-i-quatre mesos per al mateix o diferent lloc de treball amb la mateixa empresa o grup d’empreses, mitjançant dos o més contractes temporals, sigui directament o a través de la seva posada a disposició per empreses de treball temporal, amb les mateixes o diferents modalitats contractuals de durada determinada, adquireixen la condició de treballadors fixos. Si el treballador, per una mateixa empresa o grup empresarial, té un contracte temporal, i l’ha prorrogat un cop, i després deixa de treballar però el tornen a contractar una altra vegada més endavant, i està així durant 24 mesos, se’l considerarà com a treballador fixe. Per tant, si en un període de 30 mesos, la suma de tots els dies treballats suma 24 mesos, no se’l pot considerar temporal.



El que disposa aquest apartat no és aplicable a la utilització dels contractes  formatius, de relleu i interinitat  als contractes temporals formalitzats en el marc de programes públics d’ocupacióformació 10



als contractes temporals que siguin utilitzats per empreses d’inserció i l’objecte dels esmentats contractes sigui considerat com a part essencial d’un itinerari d’inserció personalitzat

Tipologia de contractació temporal

Relleu: substituir treballadors que es jubilen Per la seva funció específica, - com l´ impuls a l´ activitat investigadora - Per l´ incentiu a la contractació temporal per a treballs subvencionats d´ interès social/Foment del treball agrari. Contractes que volen dinamitzar les zones agràries, les quals tenen molta desocupació i més són feines molt estacionals.

11

També els supòsits de treballadors penats en institucions penitenciàries i el cas de menors i joves en centres de menors sotmesos a mesures d´ internament.

2.2. CONTRACTES DE TREBALL TEMPORALS ESTRUCTURALS   

Contracte per obra o servei determinat Contracte eventual per les circumstàncies de la producció Contracte d´interinitat

CONTRACTE PER OBRA O SERVEI DETERMINAT Són els celebrats per contractar un treballador per a la realització d’una obra o servei determinats, amb autonomia i substantivitat pròpia dins de l’activitat de l’empresa i l’execució de la qual, encara que limitada en el temps, sigui en principi de durada incerta. Els convenis col·lectius de sector o empresa poden identificar les feines o tasques amb substantivitat pròpia dins de l’activitat normal de l’empresa. Com que no especifica el què és la substantivitat pròpia per això es pacten les tasques en els convenis.

Règim jurídic Forma: es realitzaran per escrit L´objecte: -

Ha de ser una activitat (obra i servei) amb autonomia i substantivitat pròpia dins de l’activitat normal de l’empresa. o Distinció entre obra i servei: segons la jurisprudència ambdós conceptes són conceptes indeterminats i abstractes:  Obra:, aquella activitat que es materialitza en qualsevol producció. Exemple, fer una peça, una arracada, una sabata…  Servei: un servei prestacional, donar una prestació a un tercer, com un client. Ex, netejar una habitació d’un hotel o Concepte d´autonomia i substantivitat pròpia: l’activitat per la qual es fa el contracte ha de ser diferenciada, una personalitat pròpia, respecte l’activitat normal de l’empresa. En termes del TS, cal que es doni de manera objectiva i concreta alguna nota diferenciadora que permeti distingir la prestació de serveis per la qual es contracta el treballador en relació a l’activitat normal de l’empresa. Si l’empresa té una activitat X, es contracta a un treballador per obra i servei per fer una activitat diferent a aquesta activitat habitual. Ha de ser temporal. Si es contracta a algú per obra i servei, i aquesta obra i servei és permanent el contracte és en frau de llei. Ex: suposem que tenim una empresa de telemarketing amb 10 treballadors. Són indefinits. Els han contractat per vendre llibres d’una gran empresa client que els ha contactat. L’empresa de telemarketing rep un altre client d’una empresa que vol vendre mòbils. Llavors es contracten nous treballadors per vendre 12

...