Tema 2.3 - Cloroplasts PDF

Preview

Summary

Download Tema 2.3 - Cloroplasts PDF

Description

Carla Triguero Olmo

TEMA 2.3 – CLOROPLASTS Plasts → Exclusivament vegetals CLOROPLASTS: Tenen clorofil·la → Fan la fotosíntesi MORFOLOGIA: Molt variable→ Des de rodó fins a allargat MIDA: Depèn de si hi ha pocs o molts. Si hi ha pocs seran grans i si hi ha molts seran més petits. Si hi ha poca llum estaran al borde per atrapar tota la llum possible LOCALITZACIÓ: Dins la cèl·lula → Depèn de la llum la llum possible Si hi ha molta llum es fiquen al mig

PLASTS Sense llum donen lloc als ETIOPLASTS PROTOPLASTS

Si els etioplasts passen a la llum → cloroplasts A la llum donen lloc als CLOROPLASTS

També es formen LEUCOPLASTS = Plasts de emmagatzematge - Amiloplasts: emmagatzemen midó Segons el que emmagatzemen: - Proteïnoplasts: proteïnes - Olepolasts: lípids CROMOPLASTS: venen dels cloroplasts o dels leucoplasts i emmagatzemen pigments. Necessiten llum!

CLOROPLASTS Estan als llocs verds: bàsicament a les fulles i en menys proporció a les tiges verdes. Parènquima o mesòfil → Les cèl·lules que el formen tenen molts cloroplasts ESTRUCTURA CLOROPLASTS: -

- Membrana externa 3 sistemes membranosos - Membrana interna - Tilacoides

-

- Espai intermembrana externa: entre m. externa i m. interna 3 espais intermembrana - - ESTROMA: Tot el que hi ha entre la memb. interna i els Tilacoides - LÒCUL o LÚMEN: Dins dels tilacoides

Les zones on els Tilacoides s’apilen uns a sobre dels altres es diu GRANA Els tilacoides que estan apilats es coneixen com TILACOIDES DE GRANA i els que uneixen els tilacoides de grana es diuen TILACOIDES D’ESTROMA La cadena de transport d’electrons, el sistema per a la captació de la llum i l’ATP sintasa es troben a la membrana tilacoïdal, que forma un conjunt de sacs discoïdals aplanats, els tilacoides. MEMBRANA EXTERNA - 60% lípids: galactolípids, sulfolípids i carotenoides (galactolipids i sulfolipids són exclusius del cloroplast) - 40% proteïnes - És molt permeable perquè tenen proteïnes que es diuen PURINES que són proteïnes amb estructura de fulla plegada β i queda com un canal proteic. Pel mig poden passar molts tipus de molècules. MEMBRANA INTERNA - 60% lípids: galactolípids, sulfolípids i carotenoides - 40% proteïnes: enzims de la síntesi de galactolípids i sulfolipids i proteïnes de transport: Sistema llançadora. - És Molt Impermeable. Té permeabilitat Molt Selectiva 1

Carla Triguero Olmo TILACOIDES - 50% lípids: 38% galactolípds, sulfolípds i fosfolípids; 10% clorofil·les i 2% carotenoides - 50% proteïnes: 25% Unides a clorofil·les i 25% de la cadena de transport de e- i ATPasa CLOROFIL·LA Hi ha clorofil·la a i clorofil·la b (la a és més abundant) → Segons les proteïnes que estan unides li donen unes propietats o unes altres (la mateixa clorofil·la a pot fer funcions diferents depenent de les proteïnes a les que està unida) Les molècules de clorofil·la amb les proteïnes associades formen part dels FOTOSISTEMES (PSI i PSII) En la membrana dels Tilacoides és on arriba la llum perquè és on estan els Fotosistemes. Els 2 fotosistemes tenen 2 parts: - Antena col·lectora - Centre de reacció Entre els PSII i el PSI hi ha un grup de proteïnes que transporten els electrons i que es coneix com: CITOCROM b6 – CIT.f Cit b6PSII Cit f PSI

No estan al mateix lloc: - Els PSII estan als Tilacoides de Grana entre membrana i membrana. - Els PSI està a la part externa dels tilacoides de Grana i als tilacoides d’estroma - Els Cit b6-cit f estan en els 2 tipus de tilacoides

ESPAIS INTERMEMBRANA: - ESPAI INTERMEMBRANA EXTERN: res especial perquè passen tantes coses que hi haurà el que es necessiti en aquell moment. - ESTROMA: - DNA cloroplàstic = Nucleoide → Circular i sense histones → Porta tota la informació genètica del cloroplasts i pot estar repetit moltes vegades. - RNA de transferència, missatger i ribosòmic és capaç de produir - Ribosomes proteïnes - Enzims o De la fotosíntesi o DE reducció de nitrats i sulfats o Replicació, transcripció i traducció o Síntesi de galactolípids o Ribulosa 1,5 difosfat carboxilasa o Altres - Grànuls de midó (quan hi ha fotosíntesi) - LÓCUL: només és important perquè és una estructura acumuladora de protons H+ PROTEÏNES: CLOROPLASTS tenen DNA → RNA → Proteïnes Però no tenen la info necessària per fer totes les proteïnes → Hi ha moltes proteïnes cloroplàstiques codificades pel DNA cel·lular. Les proteïnes codificades pel nucli han de portar una seqüència senyal cloroplàstica per poder entrar al cloroplast. El cloroplast, per la seva banda, té receptors per les proteïna senyal que li arriben. → Si la proteïna ha d’entrar als Tilacoides ha de tenir 2 seqüències senyals: una per entrar la membrana interna i una per entrar als tilacoides. Si només té una senyal es quedarà al Estroma 2

Carla Triguero Olmo ESTROMULS: prolongacions que es fan i es desfan No se sap perquè són.

→ NO ENTREN AL EXAM!

ORIGEN PROCARIOTA DELS CLOROPLASTS Mitocòndries i cloroplasts en un principi eren organismes procariotes autònoms Els procariotes que van donar lloc als mitocondris eren aerobis i els que van donar lloc als cloroplasts eren algues cianofícies. Les primeres cèl·lules eren procariotes molt ancestrals que tenien el DNA lliure → → Les membranes van anar evolucionant i el DNA va quedar envoltat de membrana i es van formar els orgànuls membranosos (la cèl·lules eren anaeròbies) Va arribar un moment que a cèl·lula va captar un bacteri aerobi i va quedar en simbiosi formant el Mitocondri → → Aquesta cèl·lula va anar evolucionant fins les cèl·lules eucariotes aeròbies actuals Altres cèl·lules després de captar els mitocondris, van captar unes algues cianofícies i van quedar en simbiosi quedant una cèl·lula eucariota fotosintètica (les algues cianofícies a part de fer fotosíntesi també respiren, són aeròbies) → la cèl·lula hoste (alga) va perdre la seva autonomia però va conservar part del seu DNA. EVIDÈNCIES DEL ORIGEN PROCARIOTA DELS CLOROPLASTS GENÈTIQUES: - El DNA cloroplàstic és un DNA molt semblant al bacterià (circular, ribosoma 70S...) - No tenen Histones (són DNA nus) ni els bacteris ni els cloroplasts - Els 2 donen lloc a proteïnes que el 1r aa és el fMet - Els antibiòtics que maten bacteris també maten cloroplasts. ESTRUCTURALS: - Estructura semblant als bacteris - Tenen doble membrana (la seva pròpia + la membrana que li ha donat la cèl·lula al entrar) - Mides similars FUNCIONALS: - Els cloroplasts es mouen per dintre la cèl·lula amb molta facilitat - Es reprodueixen per bipartició - Són capaços de transformar la Energia i sintetitzar ATP Cloroplasts guanyen nutrició i defensa Simbiosi Cèl·lula guanya ser autòtrofa Hi ha molts més gens als cloroplast que als mitocondris → Part del genoma dels cloroplasts i mitocondris ha passat cap al nucli de la cèl·lula. Els mitocondris tenen menys gens perquè van entrar primer i amb el temps ha anat passat el DNA, els cloroplasts van entrar més tard i ha passat menys DNA, per això en té més. → Una altre evidència de que primer van entrar els mitocondris és que totes les cèl·lules tenen mitocondris. En bacteris i cloroplasts, quan es divideixen es forma un anell que estrangula la cèl·lula. Sembla ser que els mitocondris són descendents d’un tipus particular de bacteri púrpura fotosintètic, que va perdre la capacitat fotosintètica i que va quedar-se només amb la cadena respiratòria.

3...