TEMA 4 EL Sexenni Democratic (1868-1874) PDF

Preview

Summary

el sexenni democràtic...

Description

TEMA 4: EL SEXENNI DEMOCRATIC (1868-1874) 1. LA REVOLUCIÓ I EL GOVERN PROVISIONAL 1.1. Les causes de la revolució del 1868 -

1860, la crisi econòmica i la crisi política unides van posar fi a l’etapa de prosperitat i van provocar una situació política inestable: ● CRISI FINANCIERA: - inversions ferroviàries no rendibles - valors de les accions ferroviàries a la borsa cauen estrepitosament - caiguda de les cotitzacions del deute públic ● CRISI INDUSTRIAL - a causa de l’encariment del preu del coto en floc per la guerra de la Secessió dels EU ● CRISI DE SUBSISTÈNCIES - provocada per un seguit de males collites = augment del preu del blat

-

1869, es reclama un govern que adoptes les mesures adient per salvar les seves inversions en borsa obres i pagesos protagonitzen motins i conflictes populars

-

1.2. La revolucio de La Gloriosa -

-

Topete comença la revolta amb el suport del general Prim s’hi afegeix Serrano i es fa públic el manifest “Visca Espanya amb honor” aquest text denunciava la corrupció de la monarquia, demanava la participació dels ciutadans per defensar la llibertat i anunciava la formació d’un govern provisional i la convocatòria de Corts constituents per sufragi universal l'aixecament s'estén per tota la peninsula en la Batalla d’Alcolea les tropes del govern que volien posar fi a la revolta son derrotades i el govern dimiteix i la reina Isabel II marxa a l’exili

1.3. El moviment revolucionari i les juntes -

En paral·lel al pronunciamnet militar = extens aixecament amb forta presència de progressistes, demòcrates i republicans a moltes ciutats es formen le sjuntes revolucionaries es demana: ● abolir impostos de consums ● rebaixar aranzels ● eliminar estancs ● suprimir les quintes ● abolir la pena de mort i l’esclavitud ● educacio gratuita ● dret a treballar aplicació plena dels drets i de les llibertats i el sufragi universal

1.4. El govern provisional i les primeres reformes -

l’acord de la Junta de Madrid es va nomenar un govern provisional encapçalat per Prim es dissolen juntes, es frena el procés revolucionari i s’estabilitza la situació amb la prioritat de restablir l’ordre l’objectiu del govern provisional era que la iniciativa política passes a les noves institucions el gener de 1869, les eleccions a Corts constituents van donar victòria a la coalició governamental de progressistes, unionistes i demòcrates monàrquics

1.5. La Constitució del 1869 -

-

-

Les Corts el febrer de 1869 redacten una constitucio. s'hi proposava un extens règim de drets i llibertats , nomenada com una de les més democràtiques de l'època. incorporava : ● drets de manifestació, reunió i associació ● sufragi universal masculí ● llibertat d’ensenyament ● establia sobirania nacional i unes corts formades per un Congrés i un Senat ● atribueix ajuntaments i a diputacions la gestió dels interessos dels pobles de manera més descentralitzada ● proclamava poder judicial independent i la reforma del sistema de govern de les províncies d’ultramar s'acaba imposant una monarquia parlamentaria en que la potestat de fer lleis corresponia només a les Corts i el monarca no tenia dret a vet, pero podia interferir en les decisions de l’executiu i en la designació dels ministres proclamada la Constitució i amb un tron vacant, les Corts estableixen la regencia que cau al general Serrano, i Prim és designat cap del govern coalició governamental tenia el suport d’unionistes, progressistes i demòcrates monàrquics

1.6. L’auge del republicanisme -

-

aquest estava dividit en dues grans tendències: ● els unitaris : encapçalats per emilio Castelar, defensaven una república unitaria i tenien posicions més conservadores des del punt de vista polític i social ● els federals: dirigit per Pi i Margall i Estanislau Figueras defensava una república federal constituida a partir d’un pacte lliure entre municipis i regions. Promulgava el laïcisme, s’oposava a la intervenció de l'exèrcit en la política i defensava l'ampliació dels drets democràtics i la intervenció de l’Estat en defensa de les classes populars dins el federalisme es troben: ● moderats: controlen la direcció del partit, i son partidaris del respecte a la legalitat, no defensaven les insurreccions armades

●

intransigents: donaven suport a la insurrecció popular com a mètode per proclamar la república federal i propugnaven que els territoris podien declarar-se independents i pactar posteriorment la seva unió a una República federal

1.7. Les reformes econòmiques -

-

un dels objectius de la Gloriosa era reorientar la política econòmica per a impulsar el creixement econòmic i reduir el deute 1869, Laureà Figuerola redueix la protecció als productes nacional, introdueix lliurecanvisme moderat i obra l’economia espanyola a l’exterior = oposició dels industrials cotoners catalans i dels productors de cereals s’intenta una reforma fiscal establiment de la pesseta es dur a terme una desamortització del subsòl amb l’objectiu de reduir el deute i de tronar els préstecs la Llei de mines de 1871 posa en venda la mineria metalica i provoca un esclat de la producció minera

1.8. Les dificultats de la Regencia (1869-1870) -

-

-

El nou executiu te l'oposició dels carlins i els moderats que volien el reton de la monarquía borbónica tb es va haver de fer front a l'oposició d’un sector del republicanisme contraris a la implantació de la monarquia que van impulsar a un seguit d'aixecaments l’estiu de 1869 per implantar la república federal els federals havien signat el Pacte de Tortosa , on es comprometen a: ● defensar la república democràtica i federal si calia amb la insurrecció la frustració de les aspiracions populars de millores socials va derivar en una conflictivitat social molt intensa la pagesia pretenia un repartiment de la terra a les ciutats s’hi produïen aldarulls i revoltes contra: ● els consums ● les quintes ● pujada de preus moviment obrer es radicalitza amb la difusió de l'internacionalisme

2. ”A BAIX LES QUINTES” -

El liberalisme va imposar les quintes com a sistema més important de reclutament de la tropa es converteix en el servei militar obligatoria en un deure constitucional i es garanteix la renovació anual i permanent de les forces militars es podia deslliurar del servei militar pagant directament una quantitat de diners en metàl·lic a l’Estat o bé a un substitut que havia d’ocupar el seu lloc el servei passa a ser la “contribució de sang ” de les classes populars s’ajuntaven: ● la injusticia social

-

● perill de mort alt ● perjudici econòmic que provoquen a les famílies Va ser una de les principals reivindicacions populars i motiu de revoltes continuades

3. LA MONARQUIA D’AMADEU DE SAVOIA (1871-1873) 3.1. Una nova monarquia -

S’aprova la constitució però falta la sanció per part del rei (no n’hi ha encara). Prim s’encarrega de fer una llista de possibles reis, ja que no hi ha cap candidat clar. Al final porten a Amadeu de Savoia (1871) perquè degut a la ramificació d’Itàlia saben que és liberal i nacionalista. Quan Amadeu arriba es troba amb l’assassinat de Prim, que era l’únic que el recolzava. Es troba molt sol i a més es troba en un període de tensions No es va aconseguir la acceptació de les classes populars, les aspiracions de les quals es tornaven a frustrar; eren sensibles a les propostes republicanes i obresites. L'aristocràcia isabelina no va acceptar el nou rei, li va fer el buit i va apostar per restaurar els Borbó A més a més una part de l'exèrcit no va expressar fidelitat al seu monarca L'església va expressar hostilitat cap als Savoia

3.2. Una institucionalització fràgil i inestable -

-

-

Serrano va presidir el primer govern de la monarquia, on participen els tres partits de la coalició: ● unionistes ● progressistes ● demòcrates en el sis mesos que va durar, es va dividir en dos blocs a partir del trencament dels progressistes: ● el nou Partido Constitucional, dirigit per Sagasta, agrupava els progressistes mes conservadors i membres de la Unió Liberal: consideraven que la revolució havia arribat massa lluny i entenien que la monarquia necessitava incorporar els sectors moderats ● el Partido Radical, de Ruíz Zorrilla, amb els progressistes d’esquerra i els demòcrates, buscava un desenvolupament democratica amb la col·laboració dels republicans la lluita entre radicals i constitucionals va provocar gran inestabilitat la coalició governamental (radicals, constitucionals i demòcrates) es va desintegrar, incapaç de desenvolupar un projecte compartit la crisi política va debilitar la monarquía pq va limitar-ne els suports als radicals

3.3. Els moviments contra la monarquia -

la nova monarquia tenia poc suport social i polític principal problema i el més important van ser afrontar els forts moviment d'oposició:

-

❖ els conservadors: ➔ van deixar de participar en les eleccions l’any 1872 ➔ van organitzar la restauració dels Borbó ➔ van disposar de suport de l'Església i del de les elits burgeses ❖ els carlins: ➔ van abandonar el sistema i des de l’abril del 1872 ➔ Esclata la 3a Guerra Carlina (1872 – 1876), van començar una nova guerra per defensar els drets al tron del pretendent Carles VII ❖ La insurrección de Cuba: ➔ havia començat el 1868 amb el “grito de Yara” es va ampliar fins convertir-se en una guerra colonial ➔ la guerra es va convertir en un greu problema polític militar i econòmic finalment, les revoltes i protestes dels sectors populars (pagesos,obrers...) desocntents d’unes reformes q consideraven insuficents van afavorir a l’augment de la influencia de l’intercionalisme (anarquisme i socialisme) i la radicalització dels conflictes els republicans, oposats ala monarquia, van impulsar nous alçaments que reivindicaven una república federal (1872) amb la desintegració de la coalició governamental, l'esclat de dues guerres Amadeu renúncia al tron el 10 de febrer de 1873.

4.PER QUÈ UNES CORTS MONARQUIQUES VAN PROCLAMAR LA REPÚBLICA -

El govern espanyol va anunciar la candidatura del príncep prussià Leopoldo d'Hohenzollern, però aviat va trobar la negativa de Napoleó III, que es trobava en plena rivalitat amb Prússia, entenia com una amenaça que el fet de que dos territoris fronterers amb França estiguessin encapçalats per membres de la mateixa casa reial. Només quedava la candidatura italiana de la casa de Savoia, impulsada per Prim. El 16 de novembre de 1870 les Corts Constituents van triar a el duc Amadeu de Savoia, segon fill del rei d'Itàlia Víctor Manuel II, com a nou rei d'Espanya, amb el nom d'Amadeu I. «La solució no satisfeia més que als progressistes i va ser acceptada amb enorme fredor per l'opinió pública espanyola, que no va arribar a sentir mai el menor entusiasme pel príncep italià ».

-

Va accentuar la inquietud d’Amadeu de Savoia sobre el seu mandat i un sentit de soledat .

-

OPOSITORS: No es va aconseguir la acceptació de les classes populars, les aspiracions de les quals es tornaven a frustrar; eren sensibles a les propostes republicanes i obresites. L'aristocràcia isabelina no va acceptar el nou rei, li va fer el buit i va apostar per restaurar els Borbó A més a més una part de l'exèrcit no va expressar fidelitat al seu monarca

SUPORTS - L'església va expressar hostilitat cap als Savoia

5.LA PRIMERA REPÚBLICA 5.1. El projecte constitucional federal del 1873 -

-

1 de juny, corts obren un nou govern presidit per Pi i Maragall el lema és “ordre i progrés”.. objectiu pacificar les insurreccions que s’estenia per la península i elaborar un nou projecte de constitució ● Establia la sobirania popular amb sufragi universal masculí i corts bicamerals amb un congrés i un senat. Declarava la llibertat de culte i la separació entre església i Estat, i prohibia subvenciona qualsevol religió. Definiria la república federal i establia que la nació Espanyola la componien 17 estats entre els quals Cuba i Puerto Rico. La constitució no es va arribar a aprovar la constitució no es va arribar a provar

5.2. les guerres i el cantonalisme -

-

-

La proclamació de la república accelera el conflicte carlí i passa a ser un front obert, amb un autèntic exèrcit i amb el domini de diversos territoris tradicionalment carlins. 1868, guerra Cuba continua, i la república és incapaç de frenar-la. Governs intenten donar una solució al problema amb el projecte federal de l’Estat, en el qual es considera Cuba i Puerto Rico territoris de la federació Espanyola. Aixecament cantonal, conflicte greu. El cantonalisme era un fenomen complex en el qual es barrejaven aspiracions autonomistes propiciades pels federals intransigents amb les aspiracions de la revolució social inspirades en les noves idees internacionalistes. Proclamació de cantons independents conseqüència d’aplicar de manera radical i directa l’estructura federal des de baix, amb el desig d’avançar en les reformes socials i de satisfer les aspiracions populars. L’esclat del cantonalisme venia, de la decepció per l’escàs desenvolupament de la república i l’abast social tant limitat que tenia. Pi i Margall dimiteix, i el substitueix Nicolàs Salmerón, que impulsa l’acció militar contra el moviment cantonalista. Salmerón dimiteix, i el succeeix Emilio Castelar, república unitari de caràcter conservador.

5.3. La fi de l’experiència republicana -

-

Derrota de Català obre porta a un nou govern federal. Aquesta possibilitat precipita el cop d’estat del general Pavía, amb forces de la Guàrdia civil irromp les Corts el 3 gener 1874. El poder passa a una coalició d’unionistes i progressistes, encapçalada pel general Serrano i imposa un règim dictatorial: ● Dissol les Corts ● Suspèn les garanties constitucionals ● Aplicar la censura de premsa ● Il·legalitzar els federals

●

Va dissoldre la internacional i va suspendre ajuntaments i diputacions

-

29 desembre 1874, el general Martínez Campos encapçalà un pronunciament a Sagunt que proclamava Rei d’Espanya Alfons XII, fill d’isabel II. Era el començament de la restauració

-...