TEMA 4 PDF

Preview

Summary

Download TEMA 4 PDF

Description

TEMA 4. LA VEU 1. Com es produeix la veu humana? L’instrument vocal necessita, com qualsevol altre instrument, 3 elements: 1. Un material susceptible de vibrar: cordes vocals. 2. Un mecanisme que el faci vibrar: aparell respiratori. 3. Una caixa de ressonància: cavitats ressonadores (bucal, nas, faringe...).Qualsevol producció sonora implica múltiples sistemes musculars. *Simultàniament, al cervell es mobilitzen les àrees auditives i motrius, circuits de neurones d’associació, parts internes del cervell i quasi tots els nervis cranials. Hi intervenen 3 aparells:  Aparell respiratori  Aparell fonador  Aparell ressonador

L’APARELL RESPIRATORI

Els pulmons són els òrgans principals de l’aparell respiratori, assegurant dues funcions principals: 1a) L’oxigenació de la sang 2a) El motor de l’aire de l’aparell vocal Hi ha 2 moviments de l’aire: 1r) Inspiració: l’aire entra als pulmons pel nas, boca, faringe, laringe, tràquea, bronquis i alvèols pulmonars. 2n) Espiració: l’aire surt fent el trajecte invers.

4 TIPUS DE RESPIRACIONS  Respiració clavicular: respiració superior. El diafragma no intervé, s’omple una petita part dels pulmons. Respiració curta, no aconsellable.  Respiració toràcica: És la que te lloc quan, estant dret, es volen, de moment, omplir els pulmons, per a la qual cosa el més normal és aixecar les espatlles i omplir el pit d’aire, No és la més adient per cantar perquè només empren una petita part de la capacitat total de l’aire que cap en els pulmons, just la part superior.  Respiració abdominal: Amb aquesta respiració podem prendre consciència del diafragma, múscul molt important per a la respiració. Si observem la respiració d'algú que dorm profundament panxa enlaire, podrem observar que pràcticament no mou les espatlles ni la part superior dels pulmons. Per contra, si col·loquem algun objecte damunt del seu ventre ( cal vigilar que no sigui gaire pesat ) o simplement hi posem suaument la mà, advertirem que el ventre sí que es mou en sentit vertical. El diafragma, en relaxar-se, baixa, amb la qual cosa permet que la part inferior dels pulmons s’ompli d’aire. Amb aquesta respiració, a més d’un estalvi d’energia, en el moment de la inspiració, també situem el diafragma en una posició baixa i a punt per a l’expiració.  Respiració completa: és la més adient per cantar. Consisteix en una combinació de les dues anteriors. Per aconseguir-la i practicar-la hem de realitzar primer una inspiració abdominal, seguida d’una altra de superior per omplir els pulmons de l’aire necessari. L’APARELL FONADOR

La laringe, de material cartilaginós, compren bàsicament quatre elements: 1. El cartílag cricoides 2. El cartílag tiroide 3. L’epiglotis 4. Els aritenoides Funcionament de la laringe: tub amb les cordes vocals. Són dos plecs junts fets de lligaments i músculs. Durant la fonació (producció del so), les cordes vocals es contrauen i vibren, generant les freqüències sonores en la cavitat faringo-bucal.

L’altura del so depèn de la tensió i la longitud de les cordes vocals. La producció vocal és possible gràcies a un conjunt de músculs que comprenen: • Tensors de les cordes vocals (cricotiroides) • Dilatadors de la glotis (cricoaritenoides) • Músculs de les cordes vocals L’APARELL RESONADOR

• • • •

La veu humana té un aparell ressonador constituït per cavitats ressonadores (faringe, boca, nasofaringe, fosses nassals, caixa toràcica). Es necessita una caixa de ressonància per tal que el so de l’instrument no sigui pobre. Les cavitats ressonadores són diferents en cada persona, segons la seva morfologia, edat, mida i forma dels òrgans en qualsevol moment de la fonació. Aquesta mida i forma canvien segons: • Les mandíbules • La llengua • Els llavis • El vel del paladar

CAVITATS RESSONADORES • •

• • •

1ª : part superior de la laringe, compresa entre les bandes ventriculars i l’epiglotis. 2ª: faringe bucal, limitada en la seva part inferior per l’epiglotis, en la superior per la columna vertebral i els músculs que la cobreixen, i en la davantera per la part horitzontal de la llengua i pels pilars i el vel del paladar. 3ª :faringe nasal i les foses nasals. Totes les seves parets són ossoses, mentre que el vel i els pilars del paladar són musculars. 4ª: boca. La més important. 5ª :caixa toràcica

Quins son els ressonadors de la veu? L’aparell ressonador de la veu humana està format per una sèrie de cavitats:  El cap (cavitat cranial)  El nas (fosses nasals)  La boca (cavitat bucal)  El coll (faringe i laringe)  El pit (Caixa toràcica) Com es pot perdre la veu? Per un mal funcionament de l’aparell vocal: 1. Per una respiració defectuosa Molts dels defectes de la veu tenen el seu origen en una mala respiració. 2. Per una classificació dolenta de la veu Els danys que ocasiona una classificació equivocada són fatals. El perill en què es troben els cors que no disposen de moltes veus és voler incloure en els sopranos veus que la natura ha fet contralts. 3. Per una mala emissió L’emissió de la veu en la qual no predomini la ressonància de cap sempre serà defectuosa. La posició correcta d’aquests és indispensable per a la bona emissió. Convé insistir i vetllar sense parar per tal que no s’introdueixi l’habitud d’una mala emissió. Per un abús dels òrgans de la veu: 1.Els refredats i els corrents d’aire, els canvis bruscs de temperatura, les begudes gelades o masa calentes, provoquen el refredat de gorja o la ronquera. 2.Xisclar en els jocs, riure o plorar exageradament i parlar molt en veu alta en un ambient sorollós com, per exemple, en discoteques, fent karaokes, etc. afebleixen els òrgans i produeixen afonia que pot durar mesos. 3.Abusar de la veu, parlar molt i fort, fer veus rares, cantar en la tessitura que no és pròpia, provoquen el nòdul. Si no s’aplica un remei radical, la malaltia pot esdevenir crònica i conseqüentment no cal comptar més amb la veu dels nois/es.

Trastorns de la veu Laringitis: es caracteritza per una veu aspra o ronca degut a l’inflamació de les cordes vocals. Pot ser causada per un ús excessiu de la veu, infeccions, irritacions, inhalacions, etc. Nòduls vocals: són creixements benignes (no cancerígens) sobre les cordes vocals produïts per l’abús de la veu. Són un problema freqüent en cantants professionals. Solen créixer en parells (un a cada corda vocal) i en les zones on es rep més pressió quan les cordes vocals vibren. Provoquen que la veu es torni ronca, greu i tallada. Pòlip vocal: és un creixement tou, benigne, semblant a una “ampolla”. Normalment és produït pel consum de tabac, l’hipotiroidisme (massa funcionament del tiroides), i mal us de la veu. Provoquen que la veu sigui ronca greu i tallada. Paràlisis de les cordes vocals: pot produir-se en una o ambdues cordes vocals. És una malaltia que pot oscil·lar entre suau i mortal (ja que les cordes vocals obertes permeten que el menjar o els líquids arribin a la tràquea i els pulmons). Pot ser causada per traumatismes en el cap, coll o cervell, tumors, càncer del tiroide o del pulmó o una infecció viral). Altres trastorns menys freqüents són les úlceres de contacte en les cordes vocals i la papilomatosis laríngia. Disfonia en el treball docent: és un problema molt abundant en l’àmbit docent. Algunes investigacions confirmen que dos de cada tres professors ha patit algun cop algun tipus de disfonia, una xifra prou significativa. Com es pot conservar la veu? 1. Amb una bona tècnica vocal El sistema òptim per a conservar la veu és posseir una bona tècnica respiratòria i una bona impostació. Els qui han treballat bé, fins i tot solen conservar la veu més temps. El cant no perjudica la veu, sinó tot al contrari: com més es canta, més es poleix: l’instrument cada vegada s’adapta millor al cant. 2. Evitant tot esforç de la gorja  El bon ús i la bona tècnica perfeccionen l’òrgan vocal. Convé, doncs, no abusar dels exercicis de cant, ni de la veu en general, cantant o parlant fins a cansar-se.  Cal evitar tot esforç de la gorja que sigui exagerat.  Tampoc no és prudent cantar després d’un trastorn psicològic o físic. Per exemple, després d’una pel·lícula molt emotiva, o d’uns exàmens molt difícils; després d’uns esdeveniments depriments; durant el temps de depressió atmosfèrica o molt calorós; després d’un llarg passeig, sobretot si és a ple sol; després d’unes hores en dejú;

durant el temps de permanència en un local tancat amb la temperatura elevada per la calefacció; etc.  S’ha de mirar que la temperatura no sigui gaire elevada per evitar que es ressequi l’ambient del local, o procurar que es mantingui la humitat amb aparells apropiats. 3. Amb una higiene general:  En general, tot el que es faci en profit de la salut, serà també en benefici de la veu. Sobretot el que es refereix als pulmons.  La pràctica de la gimnàstica respiratòria en llevar-se, amb els balcons oberts, i tota mena d’esports sans, com excursionisme per la muntanya, natació, carreres, basquetbol, etc., però sense arribar a la fatiga exagerada.  El futbol no és recomanable perquè la pols que contínuament s’aixeca és perjudicial, i a més perquè el cos es manté encorbat durant el joc i sobretot s’exerciten les cames.  Atenció als refredats quan s’ha suat en els jocs!  Immunitzar-se del fred: millor dutxar-se amb aigua freda tant a l’estiu com a l’hivern. Atenció als jocs sense dinamisme a l’aire fred exterior mentre es practiquin jocs de moviment. Atenció per a canviar el vestit d’hivern pel d’estiu. La causa principal del refredat i de la grip és el canvi brusc de temperatura.  Alimentació: abstenir-se de menjars salats que irriten la gorja i exciten la set, i els que són de digestió difícil; beure molta aigua; begudes ni fredes ni calentes.  Quan el cos està suat, s’ha d’evitar l’aigua gelada, perquè produeix ronquera.  Dormir suficientment.  Utilitzar bé la veu parlada: o Respiració correcta, que afavorirà el to i el timbre de la veu. o Dicció clara. Quan parlem de pressa, no tenim cura de la pronúncia de les síl·labes. Això també dificulta la comprensió del missatge. o Bona expressió. Entonant correctament les frases, remarcant allò que creiem més important i jugant amb el ritme de les paraules, s’aconsegueix mantenir l’atenció de l’espectador. 4. Amb una bona posición del cos....