tema 8 - Resum Avantguardisme - Ismes o moviments i l\'avantguardisme a la literatura catalana. - Autors PDF

Preview

Summary

Tema 8 - Les avantguardes - introducció - moviments o ismes - el cubisme - el futurisme - el dadaisme - el surrealisme - l'avantguardisme a la literatura catalana - Joan Salvat-Papasseit ( + obres) - J. V. Foix ( + obres)...

Description

8. L’AVANTGUARDISME: J. SALVAT-PAPASSEIT I J. V. FOIX 1) Les avantguardes A començaments del segle XX varen sorgir a Europa uns moviments artístics, coneguts com a “ismes”, que volien ser un acte de subversió de l’art i la societat burgesos que havien dominat d’ençà de la Revolució Industrial. Aquests corrents tenien en comú un fort caràcter militant, la qual cosa va fer proliferar els manifests artístics i explica la brevetat d’alguns dels corrents o l’encadenament dels uns amb els altres. El seu objectiu era definir un art nou que s’identificàs amb el poble. Els principals corrents d’avantguarda són: - El cubisme Aquest corrent va tenir l’origen en obres pictòriques com Les senyoretes d’Avinyó, de Pablo Picasso (1882-1963), que presentaven una visió geometritzada de la realitat amb l’objectiu de copsar-ne l’estructura essencial i despullada d’elements decoratius. Aquesta concepció es va traslladar a la poesia amb formes com el cal·ligrama. - El futurisme Al Manifest del futurisme (1909), F. T. Marinetti (1876-1944) va definir aquest corrent com un cant a l’heroisme, el maquinisme, el masclisme i la guerra. Agressiu i violent, va acabar esdevenint l’estètica del feixisme italià. El seu projecte de destruir la sintaxi i eliminar adjectius, adverbis i nexes va representar una revolució en l’escriptura sota el terme de “paraules en llibertat”. - El dadaisme Tistan Tzara (1896-1963) va signar el primer Manifest del dadaisme (1918), que presentava la voluntat de destrucció de la lògica establerta a partir de l’espontaneïtat, l’atzar, la sorpresa i el desconcert. Els dadaistes, com Marcel Duchamp (1887-1968), reivindicaven el nihilisme i l’anti-art, i varen establir vincles entre les arts plàstiques i la literatura. - El surrealisme És una evolució del dadaisme, A. Breton (1896-1966) va signar el Manifest del surrealisme (1924), defensant la creació com un automatisme psíquic i la representació dels mecanismes del pensament sense intervenció de la raó i amb predomini de la imaginació i el subconscient. Va tenir molts integrants, com Miró i Dalí, i fou el corrent d’avantguarda més estable.

2) L’avantguardisme a la literatura catalana Les avantguardes van penetrar a les lletres catalanes arran de la Primera Guerra Mundial. El conflicte va motivar que molts artistes (Apollinaire, Jacob,Duchamp...) cercassin aixopluc a Barcelona, que va esdevenir transitòriament capital de l’avantguarda. Al voltant d’aquests corrents varen aparèixer una sèrie d’escriptors com Josep M. Junoy, fascinats per la modernitat que representaven. En la difusió de les seves obres també va ser fonamental el paper que hi van fer Josep Dalmau i Josep Prats, patrocinadors de diverses exposicions.

1

a) El cubisme i el futurisme (1915-1924) - Josep M. Junoy (1887-1955) va ser autor del primer cal·ligrama en llengua catalana, ”Oda a Guynemer”, dedicat a un heroi de l’aviació francesa, que va tenir reconeixement internacional i va ser traduït al francès i a l’italià. Va reunir els texts a Poemes i cal·ligrames, amb un pròleg d’Apollinaire. - Joaquim Folguera (1893-1919), poeta i crític format en el Noucentisme, va tenir un paper important com a traductor dels poetes cubistes francesos, com Pierre Revérdy. També fou actor de crítiques artístiques, com Les noves valors de la poesia catalana, on analitzava la incidència de l’avantguardisme en la poesia catalana del moment. b) El surrealisme (1924-1938) Entorn de la revista L’amic de les Arts (1926-1929) es va crear el nucli central dels artistes surrealistes catalans. La revista comptava amb col·laboracions plàstiques de Miró i Dalí, i textos de Foix, Montanyà, Josep M. Carbonell i alguna aportació puntual de F. García Lorca. El Manifest groc (1928) va sorgir d’aquest cercle i va ser signat per S. Dalí, S. Gasch i Ll. Montanyà, s’hi criticava la cultura del Noucentisme i reafirmava els corrents artístics moderns. Un dels autors més important d’aquest corrent és J.V. Foix,

3. Joan Salvat-Papasseit a) Perfil biogràfic Joan Salvat-Papasseit (Barcelona,1894-1929), de família humil, va ser acollit, després de la mort del seu pare, a l’orfenat Asilo Naval Espanyol. Als dotze anys va haver de fer-se càrrec de la mare i del germà petit. Això el fa obligar a fer tot tipus de feines, des d’adroguer fins a vigilant nocturn al port de la ciutat. Els cercles obrers en els quals es va moure el varen acostar a la literatura regeneracionista: Gorki, Nietzsche, Ibsen i Maragall. Treballant a la secció de llibreria de les Galeries Laietanes va poder accedir a llibres i revistes estrangeres, així com al cubisme i al futurisme. Des d’aleshores va iniciar una activitat important com a difusor de l’avantguarda. El 1917 va engegar la revista Un enemic del poble i més tard Arc Voltaic. També va signar els manifests Contra els poetes en minúscula i Primer manifest futurista català (1920). El 1918 se li va manifestar una tuberculosi que el va obligar a fer estades freqüents a distint sanatoris on va crear Les conspiracions, La gesta dels estels i El poema de la rosa als llavis. b) Poètiques paral·leles: cal·ligrama i cançó En unes notes autobiogràfiques, Salvat-Papasseit va declarar: “Sóc d’imaginació escassa, tot ho he vist o ho he viscut”. Això explica que la seva poesia no és producte de la fantasia o el somni. Salvat-Papasseit va coincidir amb els avantguardistes, ja que estava convençut que solament “l’home nou” podria construir “l’art nou”. També va escriure poemes més clàssics, propers al cançoner tradicional, però amb un contingut modern i revolucionari. En El poema de la rosa als llavis dugué la poesia amorosa en català cap a la modernitat. c) Trajectòria poètica: entre l’avantguarda i el cançoner - Poemes en ondes hertzianes és un recull de nou cal·ligrames que va publicar en diverses revistes. Representa una simbiosi entre el cubisme i el futurisme per tal com exalça artefactes tecnològics, allibera el vers d’estructures rígides i utilitza tipografies diferents. Els continguts es decanten pel drama de l’emigració i les diferències socials.

2

- L’irradiador del port i les gavines mostra la maduresa del poeta i exemplifica la duplicitat de poètiques. Alguns texts, com “Les formigues” són autèntics cal·ligrames. D’altres, com “Canto la lluita”, s’identifiquen amb el neopopularisme, moviment iniciat per Carner pel qual s’imiten gèneres, formes i procediments de la lírica popular. El llibre desplega el catàleg temàtic del poeta: la revolta, la modernitat, el vitalisme i l’amor. - En els llibres de maduresa, La gesta dels estels i El poema de la rosa als llavis, es dilueixen els trets avantguardistes més radicals i es tendeix a la recerca d’una poètica original i de mitificació de la realitat, protagonitzada majoritàriament per la natura i l’amor.

4. J. V. Foix a) Perfil biogràfic Josep Vicenç Foix (Sarrià, 1893 - Barcelona, 1987) va coincidir a l’escola amb Josep Obiols, pintor noucentista, i el van marcar nombroses lectures de Verdaguer i Maragall. Es va matricular a Dret, però ho va abandonar pel periodisme. Amb Josep M. Carbonell va publicar Revolució catalana, de contingut nacionalista. Abans de publicar obra de creació, va elaborar poemes, va escriure periodisme i va seguir de prop i amb esperit crític, els moviments renovadors, que va ajudar a difondre des de la revista Trossos, com a successor de Josep M. Junoy. A més, també va presentar les primeres exposicions de Miró i Dalí. Va escriure articles a La Publicitat (signant com a Fòcius) i va col·laborar amb assaigs en publicacions com La Revista, L’Amic de les Arts i Quaderns de Poesia. El 1933 va assistir com a representant del PEN Club Català al congrés de Dubrovnik i participà en els actes commemoratius del centenari de Llull. Durant la dictadura franquista va publicar els seus texts amb comptagotes. Reclòs a Sarrià, va col·laborar en revistes clandestines i va estar present als Encuentros de Poesía (1952-1954), promoguts per establir ponts amb escriptors castellans. Als darrers anys va acumular guardons com el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1973) i la Medalla d’Or de la Generalitat (1981). b) Poètica: trobador i surrealista Va ser un cas de modernitat conciliada amb la tradició medieval.La tradició es manifestava en la voluntat d’arrelament a una tradició formada pels clàssics catalans, els trobadors i els poetes de Dolce Stil Nuovo i Dant que es feia evident en un munt d’influències i citacions. No obstant, això no obstaculitzava que Foix s’acostàs als postulats surrealistes. El gust per la recerca i la llibertat creativa explica que l’autor entengués la poesia com una exploració. c) Obra Més enllà dels sonets a les revistes, fins al 1947 no va donar a conèixer el seu primer llibre, Sol, i de dol. Es tracta de setanta sonets de versos decasíl·labs que reflexiones sobre l’ideal d’harmonitzar opòsits. Els seus versos aprofundeixen el coneixement del món, el país, la poètica, les dicotomies seny i raó, l’instant i l’eternitat, el vell i el nou... El volum Les irreals omegues està compost per poemes datats els anys trenta que deixen enrere l’estructura tradicional del sonet i s’acosten a l’avantguarda. A partir d’anècdotes personals, el poeta hi explora la realitat amb un llenguatge ple de visions originals, en poemes precedits de llargs títols pròleg. Al llibre Onze Nadals i un Cap d’Any, va recollir les felicitacions enviades als amics per les festes nadalenques i va reprendre les formes i les temàtiques de la poesia popular. De l’obra en prosa, Diari de 1918, publicà els fragments Gertrudis i KRTU i, als noranta anys, Cròniques de l’ultrason, un recull de proses poètiques. 3...