Temas 1-7. Prof. Victoria Alsina Burgués PDF

Preview

Summary

Download Temas 1-7. Prof. Victoria Alsina Burgués PDF

Description

Introducció a la Administració Pública    

Tutories: Si es pregunta oberta (+10 línies) 20.167  Si està fora, es pot fer Skype Examen: 70% nota (teoria i lectures obligatòries) ‘’Smart government upf’’  Visitar Mirar MOCs  Posible complemento currículum, gratis, cursos interesantes (leadership)

Tema 3: L’Administració General de l’Estat (AGE) 





 

L’administració central (competències en tot l’Estat)  Està a Madrid, centralitzada en macroministeris. o El Govern/El Consell de Ministres (sinònims) o El President del Govern o Els Vicepresidents o Els Ministeris L’administració perifèrica  Poques competències, té pocs serveis directes (bàsicament immigració) o Les Delegacions del Govern en les CCAA o Les subdelegacions del Govern en les Províncies L’AGE a l’exterior  ‘’Chiringuito’’ (opacitat, sous elevats) o Xarxa de Ambaixades/els Consolats o Les representacions permanents en organitzacions internacionals Els ‘’organismes públics’’ (administració no territorial) L’Administració General del Estat i entorn institucional (esquema PowerPoint) o Òrgan col·legiat  Format per ‘’x’’ persones  Que assumeixen responsabilitat actes de manera col·lectiva (no individual) o Número variable vicepresidents  Igual que Ministeris (depèn de la decisió política)  Entre 10 i 18 ministeris històricament o Govern te ‘’naturalesa dual’’  Funció vicepresidència:  Substituir president quan no hi està i en actes on no pot per motius d’agenda  Coordinar ministeris  O intentar-ho  Portaveu del Govern (no explícit per llei, es costum)  Ministre de la Presidència  Dona suport al Govern (assisteix en tot el que necessita) o Ministeris:  Justícia  Administra sistema penitenciari  En cas català fou transferit competències a Generalitat (venut com èxit polític de l’era Pujol però no recursos fiscals corresponents  Un de les causes del abultat dèficit de la Generalitat

Educació  Coordinar sistemes educatius i trasllat d’alumnat i s’encarrega administració educativa Ceuta & Melilla o Ministres sense cartera  Motius que impulsen designació ministre:  Vols abordar un tema però no cal un ministeri per abordar-ho  Per pressions internes (partit, funcionariat ,etc)  Per tenir gent afí en el Consell de Ministres Organigrama: o Jerarquia  1º Nivell : Ministre Càrrec polític i assessorat per Gabinet  Personal eventual (de confiança política)  2º Nivell: Secretaria d’Estat  Càrrec polític i potestatiu (podria no existir, però hi han sempre)  3º Nivell: Secretaria General  Càrrec polític  Funció: Exactament igual a la secretaria d’Estat, es diferencien en importància relativa que se li dona al tema  3º Nivell: Subsecretària Càrrec funcionarial  Funcions:  S’encarrega del funcionament intern del ministeri  Escollit a dit per part jerarquies superiors  Però dins del col·lectiu del funcionariat  4º Nivell: Direcció general  Escollit a dit (i per tant revocables) dins del cos funcionarial  Funcions:  Implementar polítiques detallades i operatives  Té contacte amb la realitat  Es ramifica en subdireccions generals  *La llei (modificada en temps d’Aznar)  Puntualment hi pot haver Directors Generals polítics Perquè no hi ha cap funcionari idoni per aquell càrrec (justificat)  Es recurrible (normalment per oposició política) i si triomfa  S’elimina la Direcció General i es redibuixa mapa  Tornant a ficar el polític en qüestió en una nova Direcció General inventat o Organigrama del ministeri:  Militar  Indueix a confusió perquè està barrejat amb l’aparell militar  Justícia  Indueix a confusió  Sanitat, Serveis Socials, Igualtat  Apunts:  Línies discontinues  Empreses, agències públiques relacionades amb ministeri però independents (tenen estructura pròpia)  Altres noms de Secretaries Generals  Oficina/Instituts/Delegacions  Secretaria General Tècnica  Mateix rang que Direcció General (4º Nivell) o Procediments anàlisi organigrama:  Separar nucli de altres entitats  Identificar diferents nivells jeràrquics  Diferenciar espais ocupats per funcionaris i per polítics  Criteri per classificació organigrama  Destinatari/Tema/Territori 



Tema 4. Les administracions de les CCAA: L’Administració de la Generalitat de Catalunya     

Govern Generalitat=Consell Executiu  Sinònims Sistema parlamentari  Vot investidura (confiança) Format per: President, Vicepresidents, Consellers/Caps de departament Número conselleries variables (forquilla 10-18)  També hi ha consellers sense cartera Conselleries: o Presidència  Contestar als interlocutors, muntar agenda president, prioritats entre iniciatives o Vicepresidència & Economia i Hisenda  No existia originàriament  Dita al principi ‘’Conseller en Cap’’  Al tripartit  Es canvia el nom a ‘’vicepresidència’’  Potestativa o Afers Exteriors, Relacions institucionals, Transparència o Ensenyament  Sanitat i Ensenyament es mengen 70% pressupost o Territori i Sostenibilitat  Tot menys RENFE o Governació, Administracions Públiques i Habitatge o Salut  Claus del èxit (10º millor sistema del món):  Especialitzat en prevenció  Eficiència  Dissenyat per Xavier Trias  Sistema de contractació entre hospitals  Sistema de competència entre privats i públics o Treball, Afers Socials i Famílies o Interior o Cultura o Empresa i coneixement o Justícia o Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

L’Administració perifèrica de les CCAA 







Serveis Territorials o A cadascuna de les 7 vegueries o Tots departaments tenen finestretes d’atenció al ciutadà Oficines Comarcals o No te RES a veure amb Consells Comarcals o Delegacions de la Generalitat Delegacions del Govern o A cada Vegueria o També en té al exterior o Xarxes importants:  Oficines d’Acció 10  Ajudar a empreses catalanes a exterioritzar-se Estructura conselleries: o Conselleria (tots càrrecs polítics):

Direcció general/Oficina/Institut  3º rang jeràrquic, s’encarrega d’executar les polítiques  Es subdivideix en subscretaries, serveis, negociats Secretaria General  Està en el 2º nivell jeràrquic, té dos funcions, exterior (substituir conseller/a en tasques representació) , interior (màxim responsable del departament)  Direcció Serveis  3º Nivell, obligatòria, s’encarrega de temes operatius i gestió interna Secretaria Sectorial   S’originen al incrementar-se el volum de tasques de la Direcció general i pot col·lapsar la Sec.Gen i Dir.Serveis  És una direcció general que té una direcció de serveis incorporades.  Mai porta de nom ‘’Sectorial’’, elideix el nom 





Tema 5 (Municat.gencat.cat) 









Administració local: Tipus d’ens o Territorials  Es defineix segons el territori on tenen competències  Municipis  Ajuntament  Províncies  Diputació provincial  Comarques  Consell comarcal  Vegueries  Consell de vegueria o No territorials  No tenen competències generals, sinó per alguna funció en concret. El defineix sobretot pel tema concret pel que es crea.  Mancomunitats de municipis  Entitats metropolitanes  Consorci Constitució Espanyola: o Art. 137  CE estableix que l’Estat s’organitza en municipis, províncies, comunitats autònomes Estatut de Catalunya: o Art. 2.3  EAC diu que municipis, vegueries, comarques i altres ens locals (no cita províncies)  Jurídicament hi ha un incompliment o Art. 83  Catalunya estructura organització territorial bàsica en municipis i vegueries  Àmbit supramunicipal constitut per comarques (regulat per llei Parlament) Vegueries: o Aprovada al 2010  Encaix possible en constitució  Equiparar vegueries a províncies  Paralitzada per motius electorals (divisió provincial nova incloïa nova redistribució escons per Congrés) o Modificació límits provincials  Per llei orgànica  Necessita àmplia majoria a l càmera imperial Municipi o Inframunicipalisme  Municipis petits amb poca capacitat d’acció (pressupost reduït, dificultats de gestió) o En aquells moments hi ha a Catalunya 948 municipis



 26 amb -100 h.  476 entre 100-1.000 h.  254 entre 1.001-5.000 h  131 entre 5.001-20.000 h.  36 entre 20.001-50.000 h.  23 amb +50.000 h. o 70,91% població catalana viu en 59 municipis que superen 20.000 h o L’alcalde també es regidor  Càrrec acumulatiu  Han de triar Comissió de Govern (tots han de ser regidors i màxim 1/3 del consistori)  Es cobra extra per cada càrrec acceptat. o Organització municipal:  Ple  Integrat tots els regidors i presidit per l’alcalde  Comissió govern  Tinents alcalde:  Designa a grans àrees i coordinen comissió de govern  Son jeràrquics a efectes de substitució de alcalde  El Ple pot decidir crear districtes o Cas Barcelona (10 districtes) i té consell de districte (15 persones)  S’aplica llei d’Hondt segons les eleccions a aquell districte  No massa pes polític o Regidors de districte  Cada consell de districte proposa un (per consens)  Fa d’intermediari entre ajuntament i consell de districte  Passarà a formar part de la comissió de govern  Secretari de l’ajuntament (càrrec funcionarial)  Als anys 60  Es crea cos de funcionaris a nivell imperial (Cos del Secretaris i Interventors del Estat) especialitzada en lleis i pressupostos locals  En municipis petits  Secretari i interventor a temps parcial  En pobles entremitjos  Secretari i interventor a temps complet  En ciutats petites  Es separa la figura en: o Secretari  Funció: Certificar que normativa que aprova ajuntament s’ajusta a legislació, poder fedatari o Interventor  Ídem però amb pressupostos  Municipis de règim especial  Reben algun finançament extra  Que funcionen en règim de consell obert  Muntanya  Turístics  Es compten el número de llits hotelers  Historicoartístics  Es d’interès català i rep diners per mantenir territori  Industrials  Tractament de residus d’indústries d’interès general  Entitat Municipal Descentralitzada (EMD):  Certs temes els puguin gestionar directament  Estatuts i competències depenen de cada municipi Diputacions: o Funcions:

Donar suport a l’ajuntament  Mitjançant:  Tècnics especialistes amb afers que interessen a ajuntaments (informàtica, etc.)  Intentar implementar plans/projectes de cooperació entre municipis  Paguen o cofinancien infraestructures  Unitat electoral  Subdelegacions o Govern i administració correspon a diputacions provincials o Ben finançades (i motius d’enveja) per:  Sous elevats alts de funcionaris  Rep transferències de l’imperi directament  Municipis del mateix color polític que diputació  Reben mes serveis o Escollits diputats indirectament  Calen que siguis regidor  No hi han persones dedicades a temps complet  Els funcionaris tenen més influència o Tenen secretaris/interventors públics Comarca: o Informació  Powerpoint o Competències  Raó d’èsser  Confiat en que Generalitat transfereixi competències i aproximar serveis al ciutadà i superar manca recursos món municipal  A la pràctica no s’ha acomplert o Finançament  Transferències de la Generalitat o Hi ha reunió (consell d’alcaldes)  Per decidir per consens decisions importants que afecten comarca  Ple supeditat a poder alcaldes o No tenen secretari/interventor públic  Possible focus de corrupció (perquè tots càrrecs son de confiança política) Conselh Generau d’Aran o Escollits membres (13) directament  EN 6 circumscripcions (terçons) o Promou cultura i llengua aranesa Vegueries Mancomunitat de municipis o Requereix l’aprovació per majoria dels municipis membres o Molts municipis prefereixen mancomunar serveis  En comptes de transferirho als Consells Comarcals Entitat Metropolitana o Conurbació Barcelona necessitava coordinació  Però les grans ciutats necessitava d’aprovació via Parlament  Govern convergent Pujol no el vol per por a crear poder contrapès en mans PSC  Al 1987 es creen EMT, Serveis Hidràulics i Tractament Residus  Al 2010 es crea oficialment ( i absorbeix mancomunitats)  Però la crisi redueix possible impacte Consorci o Figura jurídica flexible  Fàcils de crear i permeten solucionar problemes importants o Permeten unir entitats privades i públiques (aquestes sense ànim de lucre) 





 





Pràctica





Escollir Ajuntament  Veure quins serveis ofereixen  Fonts: o Web Ajuntament o Normatives municipals Analitzar cartera de serveis  Proposar criteris de selecció temàtica o Analitzar servei en concret  Proposar millores

Tema 6: L’Administració no territorial i les agències reguladores independents 



1. Administració no territorial: Concepte i distincions bàsiques o Sinònims: Instrumental, Funcional, Institucional o Creades per les administracions territorials (prerrogatives, derivades, no originàries) o Funcions concretes o Número il·limitat d’elles o Personalitat jurídica i patrimoni propis però ‘’tutelades per l’Administració territorial’’ 2.Model d’agències executives  Model de gestió entre administració no territorial i territorial que l’ha volgut crear o Cicle de gestió  Adm. Territorial (principal) dota objectius & recursos i atorga dret a pròpia Adm. No territorial (agent) com gestionar-se i organitzarse. Al cap d’un temps s’avaluen els resultats per part de l’Adm. Territorial o Hi ha diverses tipologies jurídiques o Objectius possibles:  Serveis interns a pròpia organització  Ex: DOGC  Serveis finalistes  Ex: Banc de Sang i Teixits  Funcions reglamentàries o de policia  Ex: Agència Catalana Residus  Administració recursos econòmics  Recaptar  Distribuir  Infraestructura  Ex: FGC o El sector públic: o  Convoca oposicions, publicita i selecciona candidats (temps d’espera mitjana: 1 any)  Això no passa al privat (més ràpid i menys condicionat)  Quan necessita de recursos  Realitza un concurs públic (procés lent: 4 mesos mínim)  Qui la guanyi obté concessió  No es eficient  Perquè busca la igualtat d’oportunitats o Justificacions per seva existència:  Personals  Alcaldes/regidors les creen per deslligar-se d’afers que no vulguin i/o agradin  Permeten servir mes eficientment que amb dret públic o Possibles fórmules jurídiques segons % de dret públic i privat emprat:  100%  Organismes Autònoms  50%  Entitats de dret públic sotmeses a dret privat  -50%  SCM

o

Trade-off entre eficiència i igualtat d’oportunitats  Risc de contractar a familiars  Però no té incentius perversos de benefici públic

Col·laboració público-privada (no powerpoint)  

Entorns de prestació dels serveis públics  MIRAR POWERPOINT País amb escassa tradició público-privada  En temps franquisme dissociat quasi completament  En l’actualitat concepte lligat a ‘’externalització’’ (que és un tipus de col·laboració) o Concepte  Quan sector 100% s’encarrega de proveir i produir el servei es produeix, en aquest cas només el sector públic s’encarrega només de proveir (ho produeix l’empresa privada) o Si fos ben implementada  No hauria de notar-se el canvi, però sol implementar-se malament o S’externalitza servei per part administració pública a una empresa i es realitza contracte amb condicions (tals com foment treball sectors exclosos) i un protocol de seguiment per l’acompliment del contracte. o Motius per fer l’externalització:  La ideologia política influenciava en número privatitzar  No cert/irrellevant  El personal de la pública té millors condicions laborals que privada (perquè normalment solen se persones amb qualificació mitjana-baixa)  Estalviar recursos  Estalviar recursos en avaluació de qualitat  No incorpora cost control externalització en l’estudi (afer al·legal)  Tenen una tecnificació o especialització tan elevada que no pot assumir-ho l’administració  Economies d’escala o Perills:  Suspensió del servei sobtat  Ja sigui per tancament empresa/accident/rescissió serveis o Organismes control:  EVAL (a nivell imperial):  IVALUA (a nivell català): o Entorns de prestació dels serveis públics:  Gestió directa  Mitjançant:  Administració territorial  Adm. No institucional  Externalització:  En sector mercantil  En tercer sector (ONGs, sense ànims de lucre)  Privatització o Agència reguladora:  No te res a veure amb adm. No territorial  Quan es liberalitza un sector de l’economia i es fa el marc regulatiu  El parlament realitza la regulació legal Però no hi tenen polítics coneixements tècnics exhaustius  Es creen agències reguladores



(però no agències perquè no gestionen polítiques públiques) i s’intenten allunyar del món polític mitjançant tècnics i especialistes No sempre reben el nom d’agències

Tema 7: La gestió dels RRHH en les Adm. Publiques 





La gestió del personal vs. La gestió de les persones o Gestió personal  Nivell macro RRHH  Política cursos formació, quadres públics retribució, nòmines o Gestió persones  Nivell micro Subsistemes de gestió RRHH: o Avaluació de l’acompliment  El principal problema es que no és dona (Només parcialment a la fase de selecció)  Selecció  Formació  Carrera professional  Retribucions Model obert i tancat de Funció Pública o Competència compartida entre Estat (llei de bases) i autonomies (llei de funció pública)  Regula condicions laborals dels treballadors públics o Tenen ‘’relació estatutària’’ amb l’administració o Com s’accedeix?  Copiat del model francès (model de cossos Per evitar la corrupció degut a ser objectiu):  Mitjançant oposicions  Temes genèrics  Es publica la oferta amb l’estimació de places necessàries  Es treu formalment la convocatòria d’oposicions  Amb la quantitat de temes necessaris (450 aprox.)  Dins del cos general  Hi ha diversos grups segons formació requerida  Es poden ‘’col·leccionar’’ places de categories diferents d’un mateix cos & també d’altres cossos  Tipus de personal:  Càrrecs polítics/de confiança  Funcionaris  Personal laboral (personal adm. No territorials): o Regulat per conveni exclusiu  Lligat a llei funcionaris  Canvis que si li apliquin a ells & beneficien funcionaris  Se li apliquen també a aquests o No passen oposicions  Interins: o Per cobrir baixes temporals/excedències/jubilacions..  Es crea bossa interins o Es seleccionen mitjançant entrevistes, processos selecció o 2.2 Formació  Llegir lectura obligatòria o 2.3 Carrera professional  Vies per promocionar-se:  Conforme el temps  Sumes trienis per antiguitat

o

o

 Pots presentar-se a segones oposicions  ‘’Carrera horitzontal’’  Acreditar experiència  Experiència fallida  Aconseguir confiança política per ser nomenat Problemes:  No es forma en gestió equips & competència per lideratge  Només si tens talent natural desenvoluparàs be la tasca Escala retributiva

Tema 8. Pressupostos de la Generalitat de Catalunya    

 







Distingir entre pressupost i previsions Pressupostos inicials i pressupostos executats Administració no responsable ingressos (quantitat variable), però si de despeses Govern elabora esborrany  Passa a Comissió Del Parlament  Partits afegeixen esmenes parcials/totals  Es passa al Parlament un cop fet el definitiu i s’aproven dues lleis: o Llei de pressupostos  Classificades per capítols:  Despeses (partides pressupostàries)  Màxim que es pugui gastar  Ingressos o Llei d’acompanyament  Despeses que es poden ampliar (modificar partides)  Però s’han de aprovar prèviament al Parlament  ‘’Calaix de sastre’’ de lleis que no es podrien presentar per elles soles per motius polítics Fons de contingència  Bossa per imprevistos i urgències Ingressos: o Directes  Hisenda arreplega tota la pasta i desprès ho reparteix proporcionalment (quantitat establida per Estatut) o Indirectes  Ídem o Taxes i altres ingressos o Transferències corrents o Ingressos patrimonials Despeses: o Remuneracions personal o Despeses corrents bens i serveis  Coses de funcionament o Transferències corrents (pagament interessos) o Fons contingència o Inversions reals  Equipaments que Generalitat compra...