6. Síndrome de pèrdua de força muscular PDF

Title 6. Síndrome de pèrdua de força muscular
Course Fisiopatologia
Institution Universitat de Barcelona
Pages 5
File Size 175.8 KB
File Type PDF
Total Downloads 5
Total Views 121

Summary

Download 6. Síndrome de pèrdua de força muscular PDF


Description

SÍNDROME DE PÈRDUA DE FORÇA MUSCULAR 1. CREACIÓ I COORDINACIÓ DEL MOVIMENT MUSCULAR Tot el que participa en el moviment motor: 

Sistema motor: piramidal i extrapiramidal



Cerebel: moviments rítmics i postura



Vestibular: coordinació de moviments



Sistema sensorial: informació. Especialment en la sensibilitat del membres inferiors.

Sistema motor: 

Sistema piramidal: escorça motora (1era motoneurona). o

Feixos piramidals.



Sistema extrapiramidal: ganglis basals amb connexions pel control muscular.



Convergència → 2ª motoneurona → Músculs

→ Les neurones tenen el nucli a l’escorça del lòbul frontal, baixen, i arriben fins a la medul·la on connecten amb una altre motoneurona, i d’aquí en surt una altre que va fins el múscul. Així doncs, ens podem trobar lesions a la primera motoneurona (a nivell de l’escorça cerebral fins a la medul·la) o de la segona motoneurona que seria a partir de la medul·la fins els nervis raquidis. Quan és una lesió de la primera neurona haurem de buscar un problema a l’encèfal, i quan és de la segona haurem de buscar el problema a nivell de la medul·la o als nervis raquidis. Això és important per poder seguir les investigacions, veure quina és la histologia i posar un tractament. Primera motoneurona: Flàccida que evoluciona a espàstica: hipertonia (augment del to muscular), hiperreflèxia (reflexes que salten moltíssim), reflexes anormals (Babinsky*), clonus. (Hi pot haver atròfia tardana, però per desús). *Babinsky, consisteix en posar una agulla afilada a la planta del peu i moure’l de fora cap a dins. Si hi ha una lesió d’aquesta zona el dit fa una extensió. Hi ha altres maneres de veure si hi ha Babinsky com per exemple estrènyer el taló d’Aquil·les. Signe molt important que ens diu que hi ha una lesió de la primera motoneurona i que per tant està relacionat amb l’encèfal. Segona motoneurona: Quan hi ha una lesió de la segona neurona, a la medul·la o al nervis, la paràlisi és sempre flàccida, hi ha hipotonia, ROT’s (reflexes) disminuïts o abolits, atròfia, fasciculacions. Inspecció Atròfia, hipertròfia, fasciculacions (llengua!!!)

El primer que fem es fer la inspecció i veure si hi ha una atròfia o una hipertròfia. Quan hi ha atròfia pensem amb la segona neurona, i si és hipertròfia pensarem en una altre cosa. Les fasciculacions a la llengua ens indiquen que hi ha una atròfia de la segona neurona, i ens mostra que la malaltia és molt seria. Força muscular Mono, hemi, para, di, tetra → Parèsia, paràlisis. Gradació: 0-5. 

Parèsia: absència parcial de moviment voluntari.

→ Ens interessa veure la distribució d’aquesta pèrdua de força. Pot ser a nivell medul·lar, dels plexes raquidis o dels nervis raquidis. 

Hemiparèsia: la lesió és de dalt i agafa mig cos. S’ha de buscar la lesió per sobre del tronc cerebral.



Monoparèsia: paràlisi lleugera d’un únic membre.



Paraparèsia: pèrdua de la força de les dues extremitats inferiors. Això es veu quan hi ha un problema medul·lar o d’arrels raquidis.



Tetraparèsia: pèrdua de la força de les quatre extremitats.

Percussió Miotonia: relaxació lenta dels músculs després de la contracció involuntària o l’estimulació elèctrica. Si tu piques i veus que es contrau el múscul pots veure com apareix una miotonia muscular. Diagnòstic diferencial Nivell de lesió

Signes i símptomes afegits

Escorça V-P

Hipertonia, hiperreflèxia, Babinsky, clonus

2ª motoneurona

Hipotonia, hipo-areflèxia, atròfia, fasciculacions

Arrel nerviosa

Igual que a dalt però + dolor i pèrdua sensibilitat segmentària

Nervi perifèric

Tot el que apareix a la segona motoneurona, però pot ser multifocal.

Unió Nervi-Múscul

Fluctuacions (músculs facials, ptosis). Aquesta persona es cansa molt fàcilment. Un dels músculs que es cansen més és el múscul de la parpella.

Múscul

Proximal> distal. No hi ha trastorns sensitius, Gowers. Afecten més el múscul amb una afectació més proximal (espatlles i la part proximal de les cames)

Ex: Quan hi ha una afectació de la primera neurona hi ha hipertonia, hiperreflèxia, signe de Babinsky i clonus. Això és el que ens fa pensar que la lesió està a la part de dalt. → Hi ha malalties que poden agafar diferents nervis. → Quan hi ha una afectació del nervi sol haver afectació sensitiva i motora, però en aquest cas només hi ha afectació motora. → El signe de Gowers és molt típic. Els nens, de “cluclilles” no tenen força per posar-se drets i s’ajuden amb les mans. La persona trepa sobre la seva extremitat per poder posar-se de peu.

SÍNDROMES SENSITIUS 1.

CLASSIFICACIÓ SEGONS EL LLOC DE LESIÓ

Cal entendre-les coma conjunt amb les síndromes motores: (Classificació anatomo-clínica).  Mononeuropatia (traumatisme, compressió..): quan afecta un sol nervi. S’ha de buscar una causa local.  Polineuropatia (diabetis, urèmia, alcohol,...): Afectació de varis nervis. Normalment la cosa sol ser simètrica i sol afectar els nervis més llargs, per tant principalment els de les cames.  Multineuropatia (vasculitis..) Afectació davant d’uns nervis però que no tenen una relació anatòmica.  Radiculopatia (hernia discal, zòster..). Afectació del nervi però a la sortida de l’arrel nerviosa que surt de la columna. Típic per hernies discals, que comprimeixen un nervi i provoquen una paràlisi. o

Polirradiculoneuropatia (Guillain-Barré: persones joves per infecció d’un virus semblant a la mielina. Això fa que quan es facin anticossos per aquest virus també destrueixen a la mielina i aquesta persona es va paralitzant). En aquest cas hi ha una afectació tant del nervi com de l’arrel.



Plexopatia (traumatisme, compressió).



Cordonal posterior: s’afecta la part dels cordons de darrere a la medul·la que afecta a la sensibilitat.



Hemisecció medul·lar (brown-Secquard) (traumatisme…). Partició de mitja medul·la.



Secció medul·lar complerta (traumatisme, mielitis). En aquest cas hi haurà una paraplegia en funció del nivell on ha afectat.



Síndrome siringomièlia: dins de la medul·la espinal hi ha un apèndix que si es dilata molt es forma una cavitat que es diu siringomièlia. Això fa que els nervis que hi ha al voltant perdin la sensibilitat tèrmica i dolorosa però si la resta (tacte etc.)



Síndromes sensitives de tronc, talàmic i corticals.

 L’únic nervi que es sensitiu i que es pot perdre sense danyar a la persona és el nervi sural. POLIRRADICULONEUROPATIA (GUILLAIN-BARRÉ) Criteris diagnòstics: 1. Obligats. Característiques que més determinen el síndrome de Guillan Barré: 

Debilitat progressiva de les quatre extremitats



Areflèxia

* Tractament: immunoglobulines que bloquegin els anticossos, entre d’altres. 2. Molt suggestius 

Progressió de símptomes (dies a 4 setmanes)



Relativa simetria



Alteracions sensitives poc aparents.



Afectació de nervis cranials (facial)



Inici de recuperació a les 2-4 setmanes.



Disfunció autonòmica



No febre al inici



Augment de proteinorraquia sense cèl·lules.



Troballes EMG típics

Dubtes raonables: 

Nivell de sensibilitat.



Asimetria persistent i marcada.



Disfunció mantinguda de l’esfínter.



Més de 50 cel/ml al LCR.

Excloents: 

Botulisme, miastènia, polio, porfíria, diftèria recent i síndrome sensitiva pura

NEUROPATIA MOTORA MULTIFOCAL 

Debilitat muscular progressiva, asimètrica de segona motoneurona sense símptomes sensitius.



EMG: demielinització motora (bloqueig de conducció).



Potencials evocats sensitius normals.



Ac antigangliòsid.

Diagnòstic diferencial:



Malaltia motoneurona, atròfia espinal, post-polio, Pb.

SÍNDROMES MEDUL·LARS 1. Síndromes cordonal individual ● Síndrome cordonal anterior ● Síndrome cordonal posterior: dona un trastorn sensitiu. 2. Síndromes cordonals combinats ● Síndrome piramidal + cordonal posterior ● Síndrome piramidal + cordonal posterior + espinocerebelós ● Síndrome piramidal + síndrome de la banya anterior ● Síndrome peripendimaria 3. Síndrome de compressió medul·lar 4. Síndrome d’hemisecció medul·lar ● Sensitiu: mateix costat: pèrdua de la vibratòria i tàctil; costat contra lateral: pèrdua de tèrmica i dolorosa. ● Motor: paràlisi espàstica al costat de la lesió.

5. Síndrome de secció medul·lar completa ● Sensitiu: pèrdua de totes les sensibilitats per sota de la lesió. ● Motor: paràlisi espàstica (flàccida al principi). ● Alteracions vegetatives i de l’esfínter. 6. Síndrome de mielitis transversa. 7. Síndrome de l’arteria espinal anterior. ● Sensitiu: pèrdua de la tèrmica i dolorosa. ● Motor: paràlisi espàstica. 8. Síndrome del con medul·lar i de la cua de cavall. 9. Síndrome siringomièlia:

 Sensitiu: pèrdua de la tèrmica i dolorosa.  Motor: amiotròfia segmentària si hi ha afectació de la banya anterior. * Tractament: important que sigui per via intramuscular quan el pacient presenti restriccions amb la dieta i els seus intestins no la poden digerir bé (Ex: vegetarià)...


Similar Free PDFs