7. Escola D’ Atenes PDF

Preview

Summary

Fitxa tècnica. Professor de l'assignatura:Miquel Chacón...

Description

ESCOLA D’ATENES

1)Fitxa tècnica a)Títol Escola d’Atenes b)Autor Rafael c)Cronologia 1510-1511 d)Tècnica Fresc e)Mides 5 m x 7,7 m f)Estil Cinquecento, Renaixement g)Tipologia Pintura al fresc h)Tema Filosòfic i)Localització Sala de la Signatura, Vaticà, Romà

2)Context

a)Històric Raffaello Sanzio, Rafael d'Urbino, o simplement Rafael(Urbino 1483 – Roma 1520), fou un pintor i arquitecte italià de l'alt renaixement. Juntament amb Miquel Àngel i Leonardo es consideren els grans mestres del període. Va morir el dia en què feia els trenta-set anys. Malgrat la seva mort prematura va crear una gran col·lecció de pintures. Una gran part de la seva obra es troba als Museus Vaticans. Aquesta es troba a les Estances de Rafael, que foren el treball central i alhora més gran de la seva carrera, i restaren sense acabar a causa de la seva mort. Després dels seus anys de joventut a Roma, gran part de la seva obra, dissenyada per ell, va ser feta pel seu taller, amb una considerable pèrdua de qualitat. Va exercir una gran influència en la seva època. Després de la seva mort, la influència del seu principal rival, Miquel Àngel, va ser més intensa fins els segles XVIII i XIX, en que fou revalorat. b)Cultural La seva carrera es divideix en tres fases i tres estils, descrits inicialment per Giorgio Vasari: els seus primers anys a Umbria; el període posterior de quatre anys a Florència (1504-1508), on va absorbir les tradicions artístiques de la ciutat; i finalment el seu darrer i triomfal període de dotze anys a Roma, treballant per als papes i la seva cort. 3) Anàlisi formal i estilística a) Característiques formals ● Es considerada una obra mestra de la perspectiva i de l’expressió dels ideals del Renaixement. ● Barreja de la humanitat dels filòsofs i fredor de l’espai arquitectònic, creen un ● efecte dinàmic excepcional. ● Nova concepció de l’espai que traspua una enganyosa senzillesa (gran estudi de la composició i ús de la perspectiva). ● Aristòtil i Plató al centre, conviuen en primer pla les sets arts lliures: primer pla a l’esquerra Gramàtica, Aritmètica i Música; a la dreta en primer pla Geometria i Astronomia; dalt de l’escala Retòrica i Dialèctica. Les figures del passat són retratats d’artistes, humanistes i prínceps de la cort pontifícia. ● Aparent senzillesa, varietat cromàtica amb un excel·lent dibuix. ● Dibuix perfecte, les seves figures transmeten vida. ● Colors uniformes i a vegades plans. ● Dinamisme aconseguit per una composició i perspectiva molt pensada. ● Edifici on es troben els savis i emmarca l’escena comunica grandiositat. ● Profunditat arquitectònica. ● Perspectiva lineal, disposició de grups de personatges deixant un espai buit

central, on situa els cos personatges central, que són el punt de fuga. b) Característiques compositives ● Figures de concepció espiritual neoplatònica i humanística que vol cercar unificar la saviesa i la bellesa , i destaquen per la seva humanitat. ● Discuteixen amb vivesa. ● Les figures es mouen en totes les direccions cerquen nous coneixements i inspiracions. ● Només el vell Plató té un posat de mejestuosa calma. ● Destaca l’harmonia dins dels grups. ● Totes les figures són protagonistes per algun motiu. ● Grups de personatges amb equilibri formal amb gran dinamisme. ● La gran aportació de Rafael va ser la seva concepció espacial, profunditat i amplitud en què es mouen les figures. ● Concepció de l’espai influïda per la idea de l’arquitectura de Bramante. ● Amb petits gestos dóna a entendre la ideologia de Plató i d’Aristòtil (El primer assenyala el cel o món de les idees, el segon la terra o realitat humana). c) Estil Va morir jove però va realitzar una gran producció. Es va formar al taller d’Il Perugino, pintor que plasmava un món seré i harmoniós que el real, representava una bellesa creada per ell. Va aprendre la bellesa del seu mestre i la va enriquir amb les influències de Leonardo i Miquel Àngel.

4) Tema, significat i funció a) Tema Recull un gran nombre de filòsofs de l’Antiguitat que s’ocupen de assumptes humanes des de diferents perspectives. No hi ha filòsofs contemporanis de Rafael, ja que considerava que des dels grecs els filòsofs l’únic que havien fet era comentar els seus avantpassats. b) Significació, missatge ● Al bell mig -Plató porta a la mà el “Timeu” (diàleg que tracta de cosmogonia -univers- física -matèria- i antropologia -home-) Home idealista assenyala amb el dit cap a dalt (món de les idees). És l’únic que emana calma enmig de filòsofs que discuteixen entre ells i miren en totes direccions. ● Aristòtil que porta un volum de “l’Ètica” (concepte del bé), representant de la filosofia empírica, adreça la mà plana cap a terra, la realitat. Angle esquerra: ● Pitàgores, angle, (vestit rosa), llegeix envoltat d’admiradors, personifica

l’Aritmètica i la Música. - Heràclit (vestit morat recolzat sobre el mur), pensatiu i quiet en contrast de la seva filosofia que defensa el moviment continu ( tot flueix, res s’està quiet). Té la fesomia de Miquel Àngel. ● Epicur, a l’esquerra de Pitàgores, llegint un llibre que li sosté un nen.(filosofia hedonista - por a déus, mort, destí i moviment continu ( tot flueix, res s’està quiet). Té la fesomia de Miquel Àngel. Escales: ● Diògenes el Cínic, (vestit de blau), mig despullat i estirat a les escales, (menyspreador de la cultura, de vida molt excèntrica en la seva joventut, -es cobria el cos a l’estiu d’arena calenta i a l’hivern de neu, vivia en un tonell i anava mal vestit i calçat-). Renegava de les possessions terrenals, indiferent del que passa al seu entorn, en contra de les normes socials. Angle dret: ● Euclides, representa la geometria, mesura amb el compàs, té la cara de Bramante. ● Sòcrates, vestit de verd li dóna l’esquena a Plató, exposa les seves idees ● Alexandre el Gran, armat, mira i escolta a Sòcrates, deixeble d’Aristòtil, rei de Macedònia. ● Zoroastre, (vestit blanc) rostre del cardenal Pietro Bombo que va codificar la llengua italiana, sosté una esfera celeste, ● Ptolomeu, (vestit daurat)davant de Zoroastre, amb corona dels reis egipcis, aguanta el globus terraqüi símbol de la seva teoria (la Terra era el centre de l’univers –geocentrisme-). ● Rafael, jove amb birret negre, observa a l’espectador, al costat de Zoroastre i de Sodoma, un dels seus deixebles. c) Funció Signatura, se signaven els actes de gràcia, i es convertirà en la biblioteca del papa 5) Models i influències a) Antecedents Va aprendre la tècnica i l’estil de dos pintors contemporanis, Miquel Àngel i Leonardo da Vinci. Del primer aprengué la composició anatòmica, i del segon el sfumato i la distribució de les figures en l’espai. b) Influències posteriors La “manera” de pintar de Rafael va ser portada a l’extrem pels seus col·laboradors, sobretot Giulio Romano. Amb ells s’inicia el manierisme. Rafael inspirà també grans pintors barrocs, com Annibale Carracci i Nicolàs Poussin. I a pintors neoclàssics com Ingres, als segle XIX....