Escola d Atenes. Rafael PDF

Preview

Summary

Download Escola d Atenes. Rafael PDF

Description

L’ESCOLA D’ATENES: Rafael. A) Situa l’obra en el context cronològic, històric i cultural corresponent. Històricament podem situar aquest obra al segle XVI., a la Itàlia del Renaixement . Respecte a la política, menys a Itàlia ,on les dinasties de prínceps o tirans van ser capaces de mantenir-se en el poder d’algunes ciutats durant molt anys, a la resta d’Europa, sobretot a partir del segle XVI, els monarques governaven amb el suport de la burgesia urbana, que lentament, però de manera progressiva, va anar guanyant influència en relació amb la noblesa. En la economia, al final del S. XV, els descobriments geogràfics fan que comenci a arribar a Europa una gran quantitat d’or i plata procedent d’Amèrica. Aquesta nova riquesa repercutirà en l’art, ja que gràcies al desenvolupament econòmic i es produirà un nou desenvolupament cultural de les corts europees, que es convertiran en grans mecenes d’art. La Reforma protestant de Martí Luter , al S. XVI, cambià el mapa religiós europeu. El Papa Pau III va convocar el Concili de Trento, on va intentar la Reforma de l’Esglèsia de Roma (Contrarreforma) per fer front als atacs reformistas dels Luterans. A Itàlia el nou centre artístic es trasllada a Roma. La Roma papal de la Contrarreforma que es convertirà en la “caput mundi”. D’aquesta manera, el Renaixement es va estendre per tot Europa a través dels anomenats artistes vagi (viatgers) i gràcies als contactes i als viatges d’artistes arreu d’Europa a Itàlia. Es desenvolupen així nous centres artístics, alguns de molt particulars. A mitjans del segle XVI, encara que els principis renaixentistes continuen vigents, sorgeix un art que produeix la ruptura dels cànons formals i busca noves formes d’expressió: el Manierisme. L’autor és Rafael, natal de Roma, qui fou un dels millors i més influents pintors del renaixement italià. Rafael, després d’una formació bàsica, entrà al taller de Il Perugnio. Més tard, entre 1504 i 1508 s’establí a Florència, on fou influenciat per altres artistes com Miquel Àngel i Leonardo. Rafael començà a pintar imatges de la Mare de Déu amb el Nen i ja més tard, l’any 1508 fou cridat pel Pap Juli II que li encarregà els frescos per poder decorar algunes de les estances del palau apostòlic a Roma tot i que només tenia 25 anys. Aquesta obra es pintà entre el 1510 i el 1511 a la Sala de la Signatura dels Palaus Vaticans.

B) Digues a quin estil pertany i enumera cinc característiques formals o conceptuals. Aquesta obra pertany a l’estil renaixentista del “Cinquecento”. Com a característiques formals o conceptuals de la pintura d’aquest estil, hi podem destacar: - Incorporació del moviment a partir d’un estudi de l’anatomia. - Plasmació de les actituds dramàtiques dels personatges. - Consolidació de la pintura a l’oli. - Importància del clarobscur. - Importància de la perspectiva aèria. C) Descripció formal L’obra és una pintura al fresc on Rafael, autor d’aquesta, ens situa dintre d’un temple. Un temple d’inspiració romana que segurament podria haver adoptat dels projectes de l’arquitecte Bramante per a la basílica de St. Pere. Hi podem veure disposats geomètricament diferents grups de personatges de manera que queda un espai buit central en el qual estan situats els dos personatges centrals. Així, aquests dos personatges esdevenen el punt de fuga de la perspectiva líneal de l’obra, reforçada per l’arquitectura bramantina, a partir de la qual s’ordena tota la composició. Malgrat aquest equilibri formal, l’obra destaca per un gran dinamisme aconseguit a través de la perfecta representació dels gestos, les expressions dels personatges i els moviments de les figures. Tècnicament, cal remarcar la varietat cromática predominant els colors freds i l’excel·lència del dibuix amb què el pintor reflecteix tots i cada un dels detalls i els rostres dels personatges. És una obra lluminosa, una escena il·luminada amb una llum natural que mostra clarament el contingut representat (la llum de la raó). Els cosos representats mostren una magnífica anatomía, que recorda la monumentalitat de Miquel Angel.

D) Comenta el tema, significat i la funció de l’obra. El programa iconogràfic d’aquesta pintura integra les figures més importants de les arts liberals, de la filosofia i de les ciències, a manera de metàfora de l’esperit cultural del Renaixement. Els gran sabis de l’antiguitat representats amb grans sabis del seu temps. Els personatges, organitzats en grups diferents, es situen al voltant dels dos grans filòsofs de l’antiguitat clàssica: Plató (amb el rostre de Leonardo Da Vinci)

i Aristòtil. El primer, representant de l’idealisme, porta a la mà el seu llibre “Timeu” i assenyala amb el dit al cel. El segon, representant de la filosofia empírica, porta un exemplar de la seva “Ètica” i el palmell de la mà girat cap avall, assenyalant la realitat. També s’hi representen mols altres filòsofs i savis, entre els quals hi ha simbolitzades les set arts liberals: la gramàtica, la retòrica, l’aritmètica, la música, l’astronomia, la geometria i la dialèctica. Hi destaquen: Sòcrates, situat d’esquena, a la dreta de Plató, amb un vestit verd; Pitàgores, assegut a l’extrem inferior esquerra, amb un llibre; Heràclit (amb els trets facials de Miquel Àngel) assegut i pensatiu a la part baixa de l’escala; Euclides, amb un compàs a la mà i al costat dels seus deixebles, a l’angle inferior dret; Zoroastre i Ptolemeu, amb l’esfera celeste i el globus terraqüi respectivament, drets darrera d’Euclides. Finalment, cal esmentar que Rafael també hi apareix autoretrat amb un capell negre, adreçant la mirada a l’espectador, en el grup que hi ha a la dreta, a la part inferior de la composició. Just a l’altre costat i a la mateixa altura horitzontal, amb la mateixa postura, un altre personatge mira directament a l’espectador, és Hipàtia d’Alexandria, l’única dona representada.. Aquesta obra va ser encarregada a l’artista pel Papa Juli II, quan només tenia 25 anys. Li va encarregar uns frescos per decorar una de les estances Vaticanes, la Sala de la Signatura. Va realizar 2 grans frescos, a part del que ja hem comentat, “La disputa del sacrament”. En aquell temps hi treballava també a les estances Vaticanes Miquel Angel, que pintava la seva Capella Sixtina. Encara que va morir molt jove, només amb 37 anys, será un dels grans genis de la pintura de l’època, reconegut així pel propi Vasari a les seves “Vite”....