Apunts educació física PDF

Preview

Summary

Apuntes bastante caoticos pero ayudan...

Description

capacitats condicionals: força, resistència, ... Han d’estar ben desenvolupades. A l’hora de fer un exercici van juntes. Els mestres les hem de treballar en relació amb la salut. Utilitzar eines motivadores a classe (cursa de sacs, lluita ex: Irene, relleus. Els nens han de ser conscients de tot el que estan treballant, quins musculs utilitze, quines capacitats, etc. Manca de moviment provoca que hi hagi reducció de plasticitat cerebral. Tots els òrgans es veuen afectats. L’exercici físic també és important per la prevenció de càncers, per tractaments de càncer. Treball: escollir un tema informar-te sobre ell fer una entrevista i extreure conclusions. tot s’entrega durant la setmana d'exàmens Globuls blancs: són com els policies del cos i dintre dels globuls hi ha diferents tipus, per explicar-li a un infant hem de comparar-ho amb una comissaria que hi ha diferents càrrecs. interior dels ossos tenim = medula vermella dels ossos formació de glòbuls vermells glòbuls vermells transporten l’oxigen medula groga: rete greixos, greixos=donen energia al cos són cèl·lules dels ossos. Unes fabriquen os i les altres eliminen os. osteoblastos osteoclastos on es produeix una fractura, es produeix una callositat, un os més dur que la resta. COLUMNA VERTEBRAL: 5 parts -7 cervicals -12 vèrtebres dorsals -5 lumbars -sacra -coxis entre vertebra i vertebra hi ha cartílag que es diu disc intervertebral= es flexible i protegeix els ossos, es pot desgastar i provoca una hernia discal. entre les vèrtebres passa la medula. Tipus de contraccions: concèntrica (apropament del ventre muscular), exèntrica (allunyament del ventre muscular) i isomètrica (no hi ha variació del ventre muscular, no hi ha contracció del múscul) importància de l’educació postural a educació infantil. (posar-ho a les guies) lumbalgia= inflamació dels tendons de la part lumbar. asiàtica= pinçament perquè hi ha persones més ràpides que altres? Per la genètica, perquè neixes amb un tipus de fibres musculars de contracció ràpida. Un velocista neix, no es fa. ATP= energia que produeix el múscul. fibras rojas= fibres de contracció lentes.

aerobic= amb oxigen. la gent que té la musculatura lenta, és la que tenen moltes mitocòndries per lo tant es cansen menys. anaerobic= sense oxigen. La gent que té la musculatura de contracció ràpida, té menys mitocòndries i per lo tant es cansen més. Per què estimulem la força? Estructura d’un ós: composició orgànica (dóna la plasticitat) i una mineral (dóna la duresa de l’os) Amb l’estimulació de moviment afavorim el creixement de l’ós i el seu creixement. Els extrems de l’ós estan formats per cartílag. Musculs: fibres que a l’interior on hi ha miofibriles i dindre hi ha miofilaments. Fibres contracció lenta i contracció ràpida. Un esportista neix, no es fa. Això ens porta al principi de la individualitat, que tenim ritmes maduratius a nivells diferents, els musculs també són diferents i per això no hem de comparar als infants. Justifica la flexibilitat. És dolent estirar? NO. Per prevenir lesions, no hi ha una única forma d’estirar. De què depen que estirem d’una forma una altre? Per si volem preparar el múscul (volem augmentar la temperatura, disminuir la rigidesa muscular→ fer estiraments dinàmics→ activem la contracció del múscul de forma controlada) Per si volem estirar al final de la sessió → els musculs estan escorçats per lo tant l’hem d’estirar perquè no perdi prolongació. Aquest muscul més curt ens fa que correm el risc de trencar-lo perquè no tenim tanta prolongació. PNF o FNP → FACILITACIÓ NEUROMUSCULAR PROPIOCEPTIVA → ESTIRAR el múscul, RELAXAR el múscul i CONTRACCIÓ ISOMÈTRICA. → PER MILLORAR LA FLEXIBILITAT. Hàbits posturals: com seure a classe, quina és la bona postura.... Articulacions: lloc on s’ajunten dos o més ossos a través de tendons. i recobertes de múscul per moure’s. L’articulació ha de tenir el líquid sinovial, com un oli que nodreix el cartílag. Aquest líquid està en una bossa, quan es trenca surt el líquid i per exemple el genoll s’inflama. També hi ha els lligaments(laterals, interns i externs), que eviten que quan tinguem un moviment, tinguem una dislocació i aguanten l’articulació. Als genolls tenim els lligaments creuats també. Desprès tenim unes fibres que emboliquen l’articulació per limitar el seu moviment i aguantar-la perquè no hi hagi una dislocació. Amb la força i els seus exercicis afavorim la salut dels infants→ enfortim els ossos, els músculs i l’articulació. El fet de tenir un bon to muscular, protegeix les articulacions. ex: estirar corda, jugar a fet i amagar amb pilotes, saltar a corda amb peu coix i normal… Les neurones motores fan que el múscul s’activi. Entre les fibres del muscul hi ha la coordinació intermuscular i la intramuscular. Musculatura agonista(ex: abdominals) i antagonistes (ex:lumbars) Tot això pels infants és molt abstracte i és bo utilitzar la serie de dibuixos del cuerpo humano. Diferència entre la musculatura de bíceps (astriada voluntaria), el cor (musculatura estriada però involuntària) i la musculatura dels intestins (musculatura llisa que és la de les estructures musculars internes) -Estructura interna: musculatura llisa -Estructura ? : musculatura astriada i voluntària

-Estructura ? : musculatura estriada i involuntària Funció fetge → emmagatzemar glucosa (per quan el cos té déficit, el cervell envia ordres al fetge perquè li dongui glucosa) El cos té autoorganització. Cadena muscular → tots els músculs estan coordinats. Ja que hi ha diferents capes de músculs. Suem per refredar la temperatura del cos. La pell regula la temperatura. El fetge fabrica la bilis que està emmagatzemada a la vesícula biliar (està al costat del fetge) i quan fem la digestió la bilis i el duodè simplifiquen els greixos per utilitzar la energia. Greix → per quan la reserva de glucosa s’està acabant, com a combustible utilitzem el greix. En els pulmons entra oxigen i surt diòxid de carboni. Funció de les plaquetes (estan dintre de la sang)→ participen a que la sang estigui més diluida i taponen les ferides que ens fem perquè no hi hagi una hemorragia (malaltia relacionada: hemofilia→ persones baixos de plaquetes) Energia que produïm→ ATT s’obté dels nutrients (glucosa, greixos i proteïnes). Quan mengem greix i no fem esport, el greix s’acumula. ( homes: panxa, dones: cul) Les cèl·lules poden ser invadides pel greix i es converteixen en cèl·lules adiposes. Funcions de cada un dels sistemes (guies) les que en el meu ambit ens interessa. sistema endocrí, sistema respiratori cardiovascular, fetge,... relacionant-los amb el benefici de l’exercici físic. (que li expliquem el que ell creu que per nosaltres és interessant.

tot allò que no es fa concentrat, motivat, es perdre el temps Beneficis per la salut amb capacitats, relacionar-ho. Velocitat: de reacció, desplaçament i gestual REACCIÓ: Hi ha un estimul que provoca una reacció, rebem l’estimul, arriba al cervell, i reaccionem. DESPLAÇAMENT: amb el dia a dia l’apliquem a moltes coses i amb els nens a través de jocs on es manifesta. GESTUAL: element de grau màxim de dificultat, treballar un gest, una habilitat. Amb els infants hem de treballar la velocitat gestual quan ja tenen un hàbit interioritzat. El que no té una bona actitud, no participa. La base d’una classe d’ed física, es que ells tinguin una bona actitud, per això hem de fer activitats motivadores Hem d’analitzar els organs, amb l’estimulació que tenen les capacitats. Busquem si tenen dèficits per poder-los ajudar, quan treballem les capacitats. Autoavaluació, han de ser conscients del que va la sessió, que extreuen d’aquella sessió. I s’han d’autoavaluar i avaluar-se entre ells(coavaluació), amb els ítems actitudinals, si ha hagut respecte, si estava actiu, motivat, etc. I així prenen consciència del que estan fent.

(tot això es velocitat) Quan l’organisme està preparat, ja podem fer velocitat. Quan hi ha condicions iguals, funciona, i quan els grups no estan equilibrats, ens frustrem. I podem fer adaptació depenent del grup perquè potser algú corre molt més que tots els altres i no està equilitbrat. TEMA NOU: Anem a analitzar les causes d’anorexia, bulimia, tipus d’adiccions, etc. consequencies familiars, amistats, etc, que podem fer com a mestres? no tenim infants iguals, i algú tindrà unes necessitats educatives especials diferents a tots. -Conèixer les causes -Conseqüències familiars, amistats, etc. -Què podem fer com a mestres? hem de tenir sensibilitat i veure que necessiten. I potser treball conjunt amb les famílies, mestres, etc. Només ho poden fer els mestres vocacionals, els altres mestres nomes volen explicar temari, no es preocupen dels nens. Causes: causa 1: ego: som una societat que alimenta l’ego (l’egocentrisme, egoisme,etc) i aquestes persones porten a la obsessió, la por(cap a elles mateixes) i la insensibilitat cap a l’altre. La mestra ha d’intentar fer-la més flexible de mentalitat, ajudar-li a perdre la por a equivocar-se, no hem de fer que tingui més rigidesa, això empitjora la malaltia. Hem de trencar aquesta mentalitat que té, fent lo contrari a lo que pensa, si fa els dibuixos amb línies i negres, nosaltres hem de fer els dibuixos de colors, tot desperdigat, etc.. Quan fem que l’infant sigui el centre, i ho rep tot, tota l’atenció de la familia en una trona, provoquem les consequencies a nivell social. L’educació ens ha d’ajudar a sortir de l’egoisme de la persona. causa 2: edonsime: la recerca del plaer, perquè el plaer ens dóna la felicitat. El que es dolent es ser esclau del plaer, tenim una adicció, que destrueix a la persona i als altres. ex: Vull guanyar diners, doncs busco alguna cosa que la gent vulgui i els hi provoqui plaer perquè s’enganxin. La sexualitat dóna plaer, i provoca moltes coses problemàtiques que no es treuen a la llum. La tecnologia: fomenta l’aillament social... Les drogues i el tabac L’ideal de bellesa, que si no tens els cànons, hi ha un rebuig. Haurem d’ajudar als nens a autocontrolar-se i autodisciplina.ç 3 coses que hem de saber: característiques humanes, les necessitats i les febleses. Quins son els principis en els que ens basem per saber que es bo i que es dolent. Problemàtiques socials que hem de fer alguna cosa: -Els mitjans de comunicació estipulen que està bé i que està malament, i la gent s’ho creu perquè no sap que és bo i dolent. Això esta vinculat amb el relativisme moral, que es bo, que es dolent, que esta be i que esta malament.

L’etapa infantil es clau en els principis de valors. -Uns dels molts mals psicològics es sentir-se menyspreat i de rebuig. -Hem de treballar els estereotips de gèneres -La por a l’envelliment→ la vigorèxia, quan tens 50 anys i no accepta que es fa gran i s’obsessiona i té por. Quan els nens han estat menyspreats i a la juventut necessiten estar bé perquè de petits han estat menyspreats pel seu pes. -El menjar, a l’escola no ha d’haver-hi porqueries, treball conjunt família escola, i als menjadors han de rebre educació sobre l’alimentació. Creem mals hàbits des de petits i després costa moltíssim canviar els mals hàbits. -Ortorexia: por a la malaltia de menjar un donnut i ja pensar que tindrà càncer. -Cutting: autolesionar-se, com gilettes i fer-se talls. causes: que el dolor físic quan et talles, es per amagar el dolor emocional. L’altre causa es per autoculpar-se. -Síndrome de hikikomori: sobretot a nois a l’adolescència, els joves es tanquen a l’habitació i no surten ni es comuniquen amb l’exterior. Per la gran por a la societat on vius. Per pressió social, pressió de la familia, a nivells d’estudis, les notes que els pares volen, etc. La seva distracció és la tecnologia. Allò que alimentes, creix, i allò que deixes d’alimentar, mor. Ja siguin hàbits, malalties, violència, etc. Ex: amb els infants alimentem el fet de ser amables, respectuosos, etc. i no la violència, etc. que podem fer com a mestres a tot això? → com podem educar coneixent les causes i conseqÜencies: Amb un bon model(un bon exemple), perquè els infants copien les coses que fem i com ens comportem. Seguretat i confiança en ells mateixos, no tenir por al rebuig, ni a equivocar-se. Els hem d’educar segurs amb ells mateixos i que no siguin influenciables. Tu no t’estimes a l’infant si fas que ell mani, perquè l’estas perjudicant. Quines conseqüències hi ha amb les adiccions dels infants cap a la tecnologia? Que el temps que estan jugant, potencien tot el que fan, però hi ha moltes coses que com a infants haurien de fer i no fan per culpa d’estar temps amb les tecnologies. Hem d’educar amb una bona autoestima, seguretat, però amb força de voluntat, constància, disciplina, etc. per ajudar-te a protegir-te i a l’infant també. (només els mestres vocacionals ho fan) -Competitivitat. Tenim un instint de competitivitat i l’hem de controlar, sinó és una “guerra” això. Com ajudem a controlar-lo? No alimentar-lo, potenciar dient que l’altre no és ni millor ni pitjor, hem de fer-los veure que l’altre no és un enemic. -Depresió. El que els hi provoca la depresió és la soletat, l’estar sol, les emocions que tenim, ens afecten als diferents órgans. L’angoixa és una altre cosa que ho provoca. Com els ajudem? Els ajudem quan fem que tinguin amics, els infants si tenen amics, són feliços, amb la família també estan bé, els han d’apollar.´.

-Pornografia: és un problema social també, una adicció que els nens ja veuen des de petits, i això provoca moles desestructuracions familiars (quan el marit mira porno) Com podem ajudar? Donar valors, capacitat crítica, donar eines, etc. És gairebé impossible parar-ho aquest tema. Resistencia: ens permet aguantar una activitat física de forma continuada, endarrereix el cansament a les persones que tenen més resistencia. 2 tipus de resistencia: Aerobica: (en aquesta utilitzem l’oxigen) Equilibri entre la necessitat d’oxigen i Glucosa i greixos és el que es necessita per la aerobica. La glucosa es el combustible del cervell. Quan s’acaba el diposit de reserva de glucosa, consumim els diposits de greixos. Anaerobica: (utilitzem l’ATP, quan s’esgota, utilitzem la fosfoqueratina(dura uns 5-6 segns) quan s’acaba, comencem a utilitzar la glucosa) i despres, els greixos. Alactica: on no es produeix l’àcid lactic. L’àcid làctic provoca que el múscul no pugui continuar treballant. Lactica: es produeix l’acid làctic. Despres de treballar la resistencia el que hem de fer es treball de cursa continuada, despres massatge, despres relaxació i despres no fer res. Quan té sentit fer un treball analític(sense joc) de la resistència? Quan estas amb tu mateix i fas cursa continuada. Ens hem de regular, saber correr regulan-te (velocitat i eso). El cos s’adaptarà a aquest exercici continuat. Fins a 160 és un treball aeròbic, i a partir de 170 és un treball anaeròbic. El que volem és que l’infant tingui l’actitud i motivació per fer el joc. Principi del Juanjo (els hi demana que tinguin una actitud que contribueixi als seus companys) Perquè si un pensa en l’altre, tots contribuiran i tots estaran motivats per divertir-se. Els infants es senten valorats per l’actitud. Hem de ser exigents amb els infants posant actituds de respecte i així gaudirem com a mestres i serem bons mestres. Hem de crear situacions de dificultat perquè els infants puguin sortir de la frustració i els ensenyem a que ho puguin superar. A infantil hem de fer ambients que facilitin que cadascu pugui treballar els seus interessos i motivacions. ADDICCIONS: Societat que alimenta el pitjor que tenim, el plaer. La sobreprotecció dels infants està causant molts problemes. Que lleva a las personas a consumir drogas. com considerem que ha de ser l’ed. fisica a l’escola?

Ha de ser inclusiva, ha de ser una area que aporta a tots els alumnes, tots s’han de sentir inclosos i respectats. Propostes a les seves capacitats. Hem de fer coses útils i que tinguin valor. Activitat física amb benefici pel cervell L’alumne ha de veure que ho vinculem amb la salut les activitats que fem. No comparem alumnes (cap és millor que altre). Hem de coneixer les seves necessitats. Hem de fer activitats per millorar la salut dels infants. Atenem les necessitats dels infants quan els infants ens importen, per tant, només la gent amb vocació per l’educació, pot fer de mestre. Tinc coneixement de les causes a traves de les necessitats. Hem de coneixer la naturalesa humana. (com és l’ésser humà)...