Apunts urg PDF

Preview

Summary

Download Apunts urg PDF

Description

INTRODUCCIÓ ALS SISTEMES D’EMERGÈNCIES MÈDIQUES

Definició  un sistema integral d’urgències és la coordinació de tots els mitjans necessaris per optimitzar els cuidats de qualsevol persona greument malalta o lesionada des del moment inicial fins el alta hospitalària inclouen la rehabilitació. Objectius  familiaritzar-se amb l’organització dels serveis mèdics d’urgència i conèixer els diferents factors que garanteixen el bon funcionament dels serveis mèdics d’urgència. Conceptes:  Urgència és una situació clínica amb capacitat per generar deteriorament o perill per la salut o la vida del pacient en funció del temps transcorregut entre la seva aparició i la instauració d’un tractament efectiu, que condiciona un episodi assistencial amb importants necessitats d’intervenció, en un curt període de temps, és a dir, situació en la que cal actuar ràpidament. Ex. Mal de panxa  Emergència és la situació on objectivem l’existència d’un rics imminent per la vida del pacient i que fa necessària una actuació immediata. Ex. IAM.  Atenció urgent és aquella que es presta per part de professionals especialment destinats a aquest tipus d’atenció, en recursos i dispositius específics, i que no admet demora en relació amb el potencial risc vital, o a la percepció del ciutadà de la necessitat d’atenció immediata. Perquè el Sistema d’Urgències funcioni necessitem una coordinació dels mitjans que hi ha: Centre de Coordinació 061. Analitza la informació i intenta enviar el recurs més apropiat, sense pensar que al cap d’uns minuts pot haver una emergència més greu a una altra zona. Ordenació de l’atenció continuada al territori El 061 CatSalut Respon el forma un equip de més de 200 professionals entre metges, infermers i tècnics, que realitza atenció sanitària no presencial i ofereix consell i informació de salut. Al 061 CatSalut Respon hi pots realitzar tràmits administratius i resoldre problemes i dubtes de salut. Si és necessari, t’adreçarà centre de salut més adient o bé activarà un metge a domicili, una ambulància o un helicòpter medicalitzat del SEM per atendre’t. Al teu costat les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Hi pots accedir trucant al telèfon 061, enviant un correu electrònic a [email protected], pel xat que trobaràs en aquesta mateixa pàgina o mitjançant l’aplicació 061 CatSalut Respon. El servei 061 CatSalut Respon: - Informa, ofereix atenció sanitària no presencial, resol problemes de salut i realitza tràmits administratius. - Fa promoció de la salut, prevenció i cura de la malaltia. - Dóna resposta a la teva consulta de salut. - Activa a Emergències Mèdiques si és necessari El SEM funciona 24 hores al dia, de la mateixa manera trobem el CatSalut. Els CAPS i els CUAPS, tenen un horari més limitat, encara mes les visites domiciliàries Davant d’una catàstrofe s’intenta que es morin el mínim de persones possibles. Tot i que el personal sanitari sap que morirà gent, que en situacions normals es salvaria. S’utilitza un triatge, en el qual es salva la vida de les persones que tenen més possibilitats de viure i que estan greus, aquest tenen una etiqueta vermella. Les persones que tinguin l’etiqueta groga seran pacients no tant greus i que poden esperar a ser atesos

Nocions bàsiques de primers auxilis Una persona perquè visqui han de funcionar: COR, CERVELL i PULMONS. Si un dels 3 es para cal fer: RCP. - L’oxigen entra a l’organisme amb l’aire que respirem.  mirar via aèria permeable - A través de les vies aèries arriba als pulmons en la respiració.  fer ventilació artificial - Els pulmons fan que l’oxigen procedent de l’aire entri a la sang. - La sang és bombada pel cor.  compressions cardiàques - L’oxigen contingut a la sang viatja pels vasos sanguinis per arribar a cada racó del nostre cos. - El cervell capta l’oxigen imprescindible per a la vida La mort La mort no es considera una urgència mèdica. Podem diferenciar entre:  Mort clínica: primers 0-5 min, possibilitats d’ensurtir-se’n si es fa RCP. Si té hipotèrmia als 30 min encara es pot reanimar. es dona quan el els signes vitals paren la seva activitat, és a dir, pateix una parada cardíaca i desapareix la respiració, es produeix una situació d’anoxia. Tot i que les cèl·lules cerebrals segueixen vives, per tant es dona la possibilitat de produir-se la ressucitació.  Mort biològica: l’organisme i cervell es va lesionant, es recupera al pacient amb una lesió irreversible en el cervell. 5-8 min, per molt que es faci RCP falta 02 al cervell i es impossible recuperar-se. Davant dubte de temps sempre es fa RCP.  Mort cerebral: es defineix com la fi de l’activitat cerebral. El pacient està cerebralment mort, però té pols. La seva respiració queda limitada a un respirador artificial. +9min, manté funció cardíaca però no respiratòria  donació òrgans. A Espanya per llei tots som donants d’òrgans, però sempre es demana permís als familiars. Les principals causes de mort als països desenvolupats són: per càncer, accidents de tràfic, malalties cardiovasculars i accidents cerebrals. Principals causes de mort als països desenvolupats - Càncer  ha millorat la detecció precoç i els tractaments són més eficaços. - Accidents de circulació  abans no eren tant greus com ara, degut a la velocitat i violència amb la que es condueix avui dia. - Malalties cardiovasculars  cada vegada augmenta la prevalença d’aquestes malalties - Accidents cerebrals  avui dia els serveis d’emergències estan millor preparats per actuar davant d’aquests accidents cerebrals. De les parades cardíaques que es produeixen al País Basc, el 15,7% es solucionen amb èxit. Malaltia traumàtica A vegades per molts mitjans que tinguem, el 15% de pacients que es moren en 10 minuts, això és degut a que no es pot fer res per salvar-los. El 65% es moren a les 4-6 hores, i el 20% es moren a les 1-3 setmanes. El SEM sempre actua més en les primeres hores de l’accident, en la recuperació no es treballa tant. Girona territori cardioprotegit Els SU no tenen sentit si no tenim la població formada. La gent del carrer és la que es troba primer amb el pacient abans que els professionals. Després de Japó, Girona és la ciutat que més DEA té instal·lats pel carrer; però necessitem que la gent estigui formada per poder actuar correctament. Prevenció: cura intensiva prehospitalària L’actuació en aquest punt depèn del factor temps - Segons o minuts: o TCE: Lesions de teixit cerebral, tronc cerebral, part superior de la medul·la espinal. o Lesions del cor, l'artèria aorta o altres grans vasos sanguinis. o Asfixia. **La mortalitat del pacients amb aquests tipus de lesió difícilment es pot disminuir

-

cura inicial òptima primeres hores: o TCE: Hematomes subdurals o epidurals. o Hemopneumotòrax, trencament de la melsa o del fetge. o Fractures de pelvis o lesions múltiples que provoquen exanguinacions ràpides.

-

5 -6 setmanes: Es deu al fracàs de diferents òrgans juntament a infeccions mentre el pacient es troba a la UCI.

El casc només ajuda en el moment de l’impacte, en cas d’accident d’un motorista, el casc s’ha de treure sempre, ja que hem de comprovar que la via aèria ha d’estar permeable. Comprovar que la llengua no va cap endarrere i que el pacient no s’empassi la llengua. Què és una urgència mèdica a) Visió del ciutadà  És la percepció que el problema requereix una atenció sanitària immediata La situació és aquesta: el ciutadà va a urgències quan realment el que té no es cap urgència, és una atenció gratuïta i els professionals s’enfaden quan veuen a algú que hi va per un simple refredat. Per tant, en aquest context, la població veu les necessitats de la següent manera: - Necessitat subjectiva: el nen plora i el duen a urgències(la infermera aconsella el que ha de fer perquè deixi de plorar) - Necessitat objectiva: fractures - No necessitat: fa 3 setmanes que tinc mal a un dit. Esperaré el que faci falta perquè em facin Rx, perqu`pe si he d’anar al CAP trigaré més dies. ** hi ha menys d’un 5-6% d’urgències que realment siguin urgents. b) Visió del sanitari  La valoració, un cop visitat el malalt, que el seu problema requeria atenció sanitària urgent És una visió clara, saben la diferència entre una urgència i el que no. Es pot enviar a un pacient al CAP. Les visites s’atenen per gravetat. c) Visió de la OMS  Classificació de les urgències en funció del temps i nivell assistencial La OMS diferencia els tipus d’urgència segons triatge, és a dir, seleccionar els + greus des d’infermeria. Existeix certa previsió al servei d’urgències - A partir del migdia passen + ambulàncies  metge domicili quan acaba visites al matí, es trasllada a l’hospital. - Al vespre la gent torna del treball que espera a última hora - Matinada realment és greu. La missió de qualsevol sistema d’atenció a les urgències és reduir la mortalitat i la morbilitat relacionada amb les urgències. Aquesta missió també l’exerceixen altres, per exemple: -

Política de carreteres Normatives de seguretat en vehicles i conductors Educació sanitària i vida saludable Mesures de prevenció i control dels factors de risc.

Per assolir els objectius d’un sistema d’atenció a les urgències cal tenir ne compte la REGLA DE 3C: C l’atenció més adequada  es refereix a donar la millor resposta a cada problema C en el lloc més adequat C en el moment adequat  el factor temps és importantissim Els factors que determinen una urgència són: U= tipus d’urgència

G= gravetat de l’accident T= temps que es tarda en assistir als ferits C= qualitat de l’assistència  depèn de personal i mitjans S= factors d’influència social  edat, sexe, factor genètic, aparença social, etc. Què és una emergència mèdica? Els sistemes d’emergències mèdiques inicia la seva activitat el 1960 amb la unitat de cures intensives (UCI) davant d’una mortalitat de +60% dels infarts, dels quals 25% els primers minuts i 40% dues primeres hores. En la guerra mundial el 8% dels ferits morien. En la guerra del vietnam 1,7% dels feits morien. Arrel aquest valor del factor temps s’introdueix l’helicòpter. El dr. Trueta inventa les cures oclusives al observar que com més curaves ferides infeccioses dels militars, més infectades estaven  cures s’havien de fer c/3-5 dies. Els objectius del SEM són: - Facilitar l'accés al sistema sanitari a la població. - Coordinar i gestionar tots els recursos assistencials per tal que el sistema no es col·lapsi i cada víctima rebi l'assistència. més adequada en el menor temps possible. - Proveir una resposta àgil, responsable, humana, eficaç, eficient i experta a l’usuari que demani ajuda. - Coordinar els diferents nivells assistencials i unitats operatives. El SEM 061 en cada regió el té montat a la seva manera. A més, a parta de les ambulàncies existeix el VIR (vehicle d’intervenció ràpida) que dóna suport a les ambulàncies amb metge+tècnic i proporciona urgències a domicili. Els recursos per tant, es resumeixen en: L’itinerari a seguir en el SEM es basa en el codi RCR-i, el qual es compon per: R = recepció  consisteix en identificar el pacient/ necessitat + localització C = classificació  detecció del nivell de risc i determinació de la resposta adequada. R = resposta  activació de recursos/ nivell de risc i considerar el temps com a factor crític i respondre. I = intel·ligent  depèn de l’experiència Regió sanitària de Girona A Girona els recursos que podem trobar del sistema d’emergències mèdiques són: - 1 helicòpter especialitzat - 4 vehicles d’intervenció ràpida (VIR) - 9 unitats de suport vital avançat (SVA) - 2 unitat de suport vital intermig (SVI) - 48 unitats de suport vital bàsic (SVB) L’helicòpter fa el 0,28% d’emergències, les de suport vital avançat realitza el 15,30% i les de suport vital bàsic fan el 73, 30% de les emergències. Com que el factor temps i el nivell de risc són essencials per actuar en el moment adequat cal fer:

Anàlisi del factor temps Aquest temps es defineix segons el moment en que ens trobem, el qual pot ser: - Temps de detecció: temps que es triga en adonar-me de que cal assistència mèdica - Temps d’avís: que algú truqui al 112, no es paga. El problema es que ningú avisi. - Temps de mobilització o despatx: el temps que tardes en pujar al vehicle per anar a fer l’assistència. Hi ha uns temps marcats, quan arriben al vehicle premen un botó que faque comenci un rellotge que controla que no tardin més del compte en arribar. - Temps de desplaçament: el temps que tardem en arribar, s’assembla a les isòcrones, depèn del trànsit, del vehicle, del conductor, de la hora del dia, etc. - Temps de resposta: és el temps que triga en arribar l’ambulància, un cop ha finalitzat la trucada. - Temps d’estabilització al lloc: temps que tu dediques com a personal sanitari a tractar a la persona. - Temps de trasllat: temps que es tarda fins a tornar Els possibles factors que poden modificar aquest temps d’avís són: - Accions per reduir el temps de detecció (educació sanitària, patrulles, vigilància, etc) - Accions per reduir el temps d’avís (vaig o truco, per on truco i on truco, etc) La central d’avís es compon de:

En aquest punt, cal especificar al màxim per activar els recursos necessaris sinó davant el dubte s’activen tots (policies, bombers i ambulàncies). Quan algú truca al SEM es pregunta quin tipus d’ajuda es necessita: bombers, sanitària... Sempre cal donar molta informació sobre el que està passant. En la recepció telefònica es vol conèixer la localització i la identificació del

pacient i la seva necessitat. Un cop s’ha recepcionat la trucada, es classifica el nivell de risc i es determina la resposta adequada (quin tipus de recurs envien al lloc). Per cada 5 taules hi ha una infermera que ajuda al recepcionista a entendre la emergència. A partir d’aqui, han de donar una resposta, quina ambulància s’envia, s’activen els recursos i es determinen els possibles nivells de risc. Les isòcrones és el temps que tardes depenent de la hora del dia, del trànsit, del clima...Buscar en cada moment quina és la millor opció Anàlisi del factor nivell assistencial Classificació descriptiva dels serveis d’atenció mèdica urgent Segons la forma d’analitzar les sol·licituds en el centre de coordinació, diferenciem entre: - Dispath o despatx de trucades  trucar a creu roja i t’envien una ambulància amb sanitaris - Regulació no mèdica  hi ha tècnics amb alguns mitjans i ja pregunten + coses per regular el procés: quanta gent hi ha, quina zona, etc. - Regulació mèdica  no vol dir metge, sinó simplement intervé personal sanitari (infermera, metge, etc) segons la gravetat del malalt enviaran un o altre. Segons la forma de donar resposta a les urgències mèdiques lleus o moderades, diferenciem: - Amb derivació a la pràctica liberal de la medicina  a un hospital públic. Les emergències mèdiques públiques es deriven a centres públics, si algú vol anar a un privat ha de demanar una ambulància privada. - Amb derivació a organitzacions d’atenció primària  no fa falta anar a hospital, sinó que poden derivar a CAP, CUAP, etc. - Amb recursos propis  sistemes que no tenim, la mútua amb servei d’urgències pròpies que porten víctimes a l’hospital privat. Component humà Pel que fa als professionals que componen l’assistència prehospitalària, actualment a Espanya, no es contempla un model paramèdic, per tant, aquesta assistència la formen metges, infermeria i tècnics en emergències sanitàries. Segons la forma de donar resposta a les emergències mèdiques, diferenciem per graons: - 1 graó bàsic o avançat sense metges  assistència amb personal sanitari preparat, però sense metges o infermeres. Model anglès, alemany o americà. - 1 graó avançat amb metge  assistència amb metges, no fan servir infermers. Primer envien bombers de guàrdia formats per anar amb ambulàncies. Si l’emergència és greu envien a un metge d’un hospital que es desplaçarà amb cotxe. Es paguen les urgències però després te’n ornen un %. Model francés. - 2 graons seqüencials bàsic-avançat sense metges  sistema que poden fer servir ambulàncies amb personal voluntari + sistema amb tècnic d’emergències sanitàries. - 2 graons seqüencials o del tipus rendez-vous amb metges en el graó  1r ambulància bàsica amb tècnics d’emergència sanitària, excepte que coordinació digui que és greu, si ho és, s’envien un VIR (vehicle d’intervenció ràpida metge + tècnic. Pel que fa la formació específica de tot el personal no existeix una especialitat d’urgències sinó que és una formació continuada amb cursos d’especialització, postgraus i màsters. Els infermers som els que més ens formem al llarg de la vida i podem obtindre el certificat d’infermeria d’urgències i emergències SEMS Pel que fa al transport depèn de làrea de cobertura i la població, la qual té unes característiques geogràfiques que determinarà el tipus d’ambulàncies que requeriria i el nº de vehicles. Paradigma de les urgències  examen - Alerta  no separar-se de l’equip, quan surt una EME després no es troben i tarden més - Resposta  com + ràpida millor, l’empresa cobra per la lentitud personal al sortir

-

Aproximació  arribar al lloc, depèn del temps i el trànsit retarda + o -. Valoració primària  valorar malalt i fer dx aproximat a través de exploració física Suport vital  salva la vida i portar-lo a l’hospital Mobilització/immobilització  cal fer-la bé perquè durant el transport no tingui més lesions. Cada frenada, la sirena, etc. Alguns vomiten i al arribar a l’hospital el primer que demanen és si ha vomitat abans o durant trajecte. Valoració secundària  a dins l’ambulància es fa la 2a i s’intenta saber + o – el que té, depenent d’aixó se’l porta a un hospital o altre. Transport  intentar no estigui més greu Transferència  simpatia, no som enemics dels d’urgències per portar-li feina. Creure’s als tècnics de l’ambulància encara que a l’hospital estigui millor del que han dit que estava. Reactivació  per molt cansat, al portar el malalt a l’hospital després s’ha de preparar l’ambulància per la propera emergència.

Els serveis d’urgències són serveis categoritzats. Hi ha la diferència que els hospitals de nivell 1 han de derivar als hospitals de nivell 2 cosa que augmenta el transport interhospitalari. Pel que fa les unitats de cures intensives (UCI), hi arriben pacients mig morts. El preu i cost d’aquesta unitat és elevat i no tots els centres en tenen. Els organismes de seguretat ciutadana són molt importants quan hi ha catàstrofes o urgències, ja que han de: - Tallar carreteres per donar pas a les ambulàncies - Dirigir trànsit a la rotonda de l’hospital trueta - Bombers, policies i sanitaris són els que es posen en risc 1r. A més, els hospitals estan connectats amb les ABS. L’infermera d’enllaç dona alta hospitalària al pacient, consulta l’ABS per informar a la infermera sobre el pacient que ja ha donat l’alta hospitalària però que requereix visites al cap. = documentació mèdica uniformada.

VALORACIÓ INICIAL – SIGNES VITALS

La valoració inicial consta de 3 fases: 1. Impressió general  detectar amenaces vitals, naturalesa de la malaltia, mecanisme de lesió, edat, sexe i ètnia 2. Signes vitals basals  es defineixen com manifestacions de les funcions vitals del cos i han de ser mesurades amb precisió. Engloba: consciència, respiració, pols, coloració de pell, pressió arterial, pupil·les, etc. Aquests signes ofereixen dades respecte a la situació del pacient: o Situació actual del pacient o Millora estat del pacient o Deterioració del estat del pacient o Presència de malalties o lesions o Desenvolupament de malalties. 3. Història  signes i símptomes, antecedents mèdics, esdeveniments previs, medicació, al3lèrgies i ingesta d’aliments. Pel que fa a la seguretat i comunicació alguns dels objectius mesurables tenim: - Rentat de mans abans d’atendre el pacient - Es presenta al pacient  nom, categoria o funció (infermera) - Identifica el pacient  li pregunta el nom/ col·loca el braçalet correcte - Al·lèrgies  preguntar directament al pacient i es deixa constància - Comunicació  explica al pacient què se li està fent i perquè

Algoritme valoració hospitalari

Informació a recollir Cal valorar els signes vitals següents: - Estat de consciència - Patró respiratori - Saturació oxigen - Pols - Pupil·les - Coloració pell i mucoses - Glicèmia capil·lar - Temperatura - Tensió arterial - ...