Comentario texto Rousseau PDF

Preview

Summary

Comentari de Rousseau...

Description

Introducció Aquest fragment de text, la Robinsonada (Emili o De l’Educació), va ser escrit per Jean Jacques Rousseau, nascut a Ginebra el 1712 i mort a Ermenonville el 1778. Va ser un filòsof, escriptor, músic, botànic i naturalista del Segle de les Llums (XVIII), en què situem el despotisme il·lustrat (monarquia absoluta), un procés de secularització, la revolució industrial i es creà l’Enciclopèdia. Per altra banda es dóna importància a l’educació per al desenvolupament i el corrent és el naturalisme pedagògic. [OBRAS] Anàlisi d’idees: Rousseau fa una crítica als plans d’estudi de l’època, rebutja els llibres com a mètode d’aprenentatge. Pretén trobar un mètode, a partir de la lectura, que ensenyi de forma fàcil de veure, amb un objectiu comú, que sigui interessant i que serveixi per estimular l’aprenentatge. Vol mostrar al nen les necessitats naturals de l’home i troba el llibre que, per ell, és “el tractat més feliç de l’educació natural”: Robinson Crusoe. Aquesta lectura servirà per divertir a la vegada que per instruir a Emili, qui es sentirà angoixat per possibles decisions que haurà de prendre, la qual cosa li farà aprendre (l’educació és un procés gradual. Observarà diferents possibilitats sobre el que podria haver fet o el que ha fet, aprendrà dels seus errors per no tornar a cometre’ls, aconseguint així l’imprescindible i la llibertat. El nen voldrà saber tot allò que li es útil i no necessitarà ajuda de cap mestre. Realitzarà un autoaprenentatge, a partir de les seves pròpies experiències. Trobem les principals idees pedagògiques de J. J. Rousseau, el nen en naturalesa no es corromp ni altera els seus hàbits, en el cas de Robinson Crusoe observem l’educació purament negativa ja que veiem que no és impulsada per adults, el nen aprèn dels seus errors i a partir de l’experiència. Cerca la llibertat del nen: “no s’aspira a altre dita que a tenir el necessari i la llibertat”. Per altra banda, podem observar que recomana l’aprenentatge d’un ofici quan diu que les arts naturals es desenvolupen quan s’és salvatge i solitari, però que les arts industrials neixen a la societat i son indispensables. Desenvolupament comentari Situem a Jean Jacques Rousseau al segle XVIII, també conegut com segle de les Llums en que hi ha una monarquia absoluta. En aquesta època apareixen reivindicacions ciutadanes i els pensadors il·lustrats tenen ànsies de llibertat, per això, la classe dirigent respon amb una forma de fer política que es coneix com despotisme il·lustrat. Sota el

lema “tot per al poble però sense el poble”, els aristòcrates varen promoure una sèrie de reformes per contribuir al benestar general, entre les quals s’ha de destacar el fet de facilitar l’accés del poble a l’educació. A la segona meitat del segle començà la Revolució Industrial. Per altra banda, durant el període il·lustrat es concedeix un gran valor a la raó i al progrés. Els principals moviments filosòfics varen ser el Racionalisme (Descartes), l’Empirisme (Hume, Locke) i la Il·lustració (Voltaire, Diderot, Holbach) Segons els pensadors de l’època, el coneixement allibera i les conquistes tècniques i científiques contribueixen al progrés de la societat. Defensaven el cosmopolitisme i l’universalisme, rebutjant els nacionalismes. En l’àmbit de la religió es produeix una crítica a les religions positives, sorgint una gran preocupació per l’estudi de la naturalesa i les seves lleis, el qual suposa importants avanços científics en el camp de les ciències naturals, biològiques, fisicoquímiques i matemàtiques. Altre aspecte que cal destacar és la “modernitat pedagògica” que protesta contra l’antiquat racionalisme i revaloritza tant la natura com la fe en els valors dels homes. Les classes populars reivindiquen el saber i l’educació pública. Es desenvolupa l’esforç de la burgesia per establir el control civil (no religiós) de l’educació a través de la institució de l’ensenyança pública nacional. El control de l’església sobre l’educació i els governs civils fou decaient amb el creixent poder de la societat econòmica. Els grans teòrics il·lustrats predicaven una educació cívica, patriòtica, laica i gratuïta. El moviment de la pedagogia era el naturalisme pedagògic, basat en la creença de la innocència natural del nin i de la seva bondat natural, en la confiança total en l’espontaneïtat del nen, en el respecte de la naturalesa dels nens i en la satisfacció de les necessitats pròpies i, finalment, en la protecció de la infància de la corrupció adquirida com a conseqüència del contacte amb la societat. Com hem dit anteriorment, Jean Jacques Rousseau neix l’any 1712 a Ginebra, procedent d’una família humil i orfe de mare en néixer, viu amb son pare fins 1722. Als 10 anys va rebre educació escolar per primera vegada. Va marxar de Ginebra, com a conseqüència d’haver treballat com gravador i haver estat maltractat, a Saboya, on va ser acollit per un sacerdot. Posteriorment va ser acollit per la baronessa de Warens, qui va convertir-lo al calvinisme. En aquest període Rousseau va començar estudis autodidactes. Va publicar articles de música a l’Encyclopédie. El 1750 va guanyar el premi de l’Acadèmia de Dijon pel seu Discurs sobre les ciències i les arts, pensament que anava

contracorrent. Sis anys després es trasllada a la residència de la seva amiga, Madame d’Épinay, on escriu Julia o La Nueva Eloísa. Un anys després va escriure Émile, el qual va suposar un escàndol social, i El contracte social. Va anar a Anglaterra amb David Hume, però va tornar perquè creia que pretenia difamar-lo (patia mania persecutòria). Va tornar a París, on es va dedicar a la botànica fins que va morir, el 1778, a Ermenonville. A continuació nombrarem les obres de J. J. Rousseau, entre les quals hem de destacar El discurs sobre les ciències y les arts, la seva primera obra, amb la qual va guanyar un premi a la Acadèmia de Dijon; El discurs sobre la desigualtat dels homes; Julia o La Nova Eloisa, que és una novel·la sentimental on es dóna inici el seu model educatiu; Emili o De l’educació; El contracte social, on mostra el seu pensament polític, marcat per la sobirania popular i la justícia i Consideracions sobre el govern de Polònia, que tracta sobre l’educació estatal. La seva obra pedagògica més important és Emili, es divideix en 5 llibres, en cadascun dels quals es tracta una etapa diferent. Al primer llibre es tracta l’etapa de la infància, 0-2 anys, en què el nen és supervisat per la mare i comença a desenvolupar la seva memòria i imaginació, s’han d’estimular els sentits. Al segon llibre es tracta l’etapa de la infantesa, basa l’aprenentatge en la curiositat i les experiències sensorials sobre coses concretes i pràctiques, no es duen a terme activitats mentals. El tercer llibre tracta sobre la primera adolescència, dels 12 als 15 anys, en que l’aprenentatge ha de basar-se en les pròpies observacions i no en els coneixements de llibres ni de preceptors. L’adolescent manté contacte amb la naturalesa el qual li prepara per aprendre alguna ciència natural, per això li fa llegir Robinson Crusoe ja que aprendrà com trobar a la natura quelcom útil per la vida. El llibre quart va dels 15 als 20 anys, en aquesta etapa se li ensenyen valor morals i socials, a la vegada que adquireix coneixements sobre religió. Està preparat per enfrontar-se als perills de la societat i per viure en ella, així com per aconseguir un treball i casar-se amb Sofia. El darrer llibre tracta sobre el matrimoni, en què la vida de Sofia gira al voltant del servei de l’home. El llibre conclou amb el naixement d’un fill al que es proposa educar. El model pedagògic de Rousseau es basa en dos principis normatius. Un diu que l’educació s’ha de dur a terme conforme a la naturalesa i aquesta ha de ser entesa com els hàbits no alterats per la societat, ja que l’ésser humà és bo per naturalesa i és la societat qui el corromp. El segon principi diu que la primera educació ha de ser purament negativa, implica que quan el nin fa alguna cosa malament no se l’ha de castigar sinó que s’ha de deixar que pateixi les conseqüències naturals

dels seus propis actes. Això suposa que no hi ha un adult, un mestre, que li digui que ha de fer. Rousseau cerca la unitat, és a dir, una unitat social basada en la llibertat. Per altra banda, per Rousseau l’educació és l’art d’organitzar als contraris en la perspectiva del desenvolupament de la llibertat autònoma, mitjançant l’educació l’ésser humà pot desenvolupar les facultats que posseeix i ha de descobrir per si mateix les pressions de l’ambient. L’educador acompanya al nin al llarg del seu itinerari, li brinda un estímul especial, li propicia ambients naturals en els que es pugui donar l’aprenentatge. Rousseau considera que el nen ha de ser el centre del procés educatiu, ha d’aprendre a viure, a ser persona. El nin primer serà home i llavors aprendrà un ofici. Publica manuals per iniciar al nin en el mètode experimental. D’altra part, el coneixement és un camí a l’experiència. La transmissió de coneixements s’organitza de tal manera que no sigui tan sols una acció d’un docent sinó que el nen ha de realitzar una posterior reflexió, arribant així a la llibertat autònoma. Quan Rousseau parla de pedagogia activa es refereix a educar al nen per convertir-lo en un tècnic del seu propi saber, perquè aprengui a partir de les seves experiències o per que adopti les experiències de formació del treball mitjançant el treball. Per ell, ha d’haver tres tipus de mestres, formats per la naturalesa, els homes i les coses. Fins a la Il·lustració la educació havia estat ineficaç perquè s’originava en els homes i les coses, ignorant la naturalesa, base més important per conèixer a l’home natural, oferint-nos així la nostra vocació en la vida. L’educació de la natura mostra el desenvolupament intern de les facultat, la dels homes és l’ús que aprenem a fer d’aquest desenvolupament mitjançant les seves ensenyances i la de les coses és l’adquirida per la nostra pròpia experiència sobre els objectes que ens rodegen. El deixeble (discípulo) que assoleixi les lliçons dels tres de manera que coincideixin i tendeixin als mateixos fins, aconsegueix la seva meta, viu conseqüentment i és el realment ben educat. Finalment, Rousseau dóna importància a la religió natural, basada en la natura i la consciencia humana, en canvi, no creu en la revelació bíblica per part del clergat, ell entén la paraula de Déu per la seva pròpia interpretació. Rousseau planteja un innovador pensament pedagògic-social. El seu pensament influencia al model artístic del romanticisme amb el ressalt dels sentiments; al model literari perquè ressalta els valors humans i fa una crítica social; i a la religió per aconseguir una bona societat mitjançant lleis i drets naturals. També influencia en autors posteriors, com per exemple en Basedow, que fundà l’escola elemental Philanthropinum en Dessau. Altre reformador que segueix les idees de Rousseau és Pestalozzi, diu que les condicions socials de l’educació han de preocupar-se del nen, que la base de tota educació és el ple coneixement del desenvolupament del nen i que el deure del mestre és

orientar el procés del desenvolupament del nen i ajudar-li a ocupar el seu lloc a la societat segons les seves capacitats. Va ser el primer en intentar dur a la pràctica en una dimensió educativa real els principis teòrics de Rousseau. Té en compte la natura i els objectes de manera directa. Presenta una educació integral fonamentada en el principi de la naturalitat i la intuïció. El fonament absolut del coneixement és la intuïció. Per altra banda, Froebel adquireix la concepció idealista de Rousseau, que diu que l’infant és bo per naturalesa, l’educació ha de ser el desenvolupament que duu dedins seu. L’infant duu dintre seu la capacitat innata de l’activitat espontània, creadora i productiva. Froebel es recolza en les teories naturalistes de Rousseau i en l'experiència pràctica de Pestalozzi per dissenyar un acabat pla de formació aplicat a l'educació parvulista. Concep que l’educació ha de respectar el lliure desenvolupament de les capacitats de cada educand, com si es tractés de les plantes d'un jardí, d'aquí el nom genèric de les seves institucions Kindergarten o jardí de nens. Altre reformador va ser Herbart, que diu que tota idea és producte del temps i l’experiència, considera la bondat amb el fi de l’educació. Rep la influència pedagògica de Rousseau i inicià la línia didàctica-tecnològica. Va dur a terme el primer assaig per deixar les idees espontànies sobre l’activitat sobre l’activitat educativa del pensament científic. L’educació és un procés gradual i perfectiu en l’home. En el seu plantejament pedagògic considera que la finalitat última és la moralitat i tota l'educació ha apuntar en aquest sentit....