Críticas - Cómo escribir una crítica, periodismo cultural, profesora Teresa Farré y David PDF

Preview

Summary

Cómo escribir una crítica, periodismo cultural, profesora Teresa Farré y David Vidal. ...

Description

LA CRÍTICA LITERÀRIA Forma part dels generes de la opinió explicita i de l’anàlisi. La critica en quant a funció i forma: la funció de la critica inicialment, quan neix en els contextos acadèmics, serveix per analitzar o presentar (descriure) i expressar una valoració finalment, de forma argumentada, sobre un producte cultural. Pot ser d’uns quadres que exposen en altres circuits, un nou llibre, una obra d’art, etc. Sempre hi ha una presentació, descripció i un anàlisi. Si anem als orígens de la critica intentava mostrar què hi ha de nou i de bo i quines connexions té amb el que ara tenim. Connexions prèvies o deutes té. Té a veure amb l’explicació de la obra i té una funció didàctica, explica moltes de les seves formes i morfologies habituals, l’ús de comparacions, l’ús de l’exemple per entendre el que vols dir. Comparacions amb altres obres que entenem que el lector coneix i li permet fer una relació. La funció és la de presentar, analitzar, valorar de forma argumentada, no de forma arbitraria, amb opinió explicita. Necessitem persuadir que el que diem és cert. El diàleg del crític era interessant. La ressenya es queda nomes en la presentació i contextualització de l’autor o la obra. S’utilitza més com una guia per al consum. Per això se simplifica molt i de vegades de manera infantil. ¿Qué tenemos que aplicar en la crítica? Argumento: desarrollo de la trama. Esto es una pincelada de la historia  hay textos disfrazados de crítica que lo que hacen es darte un “tast” del argumento. Esto no es una crítica. Elementos importantes: la música, la coreografía, la concepción del fracaso y del éxito, la aparición del amor… La pregunta de toda crítica es de qué va esto, qué intención tiene este discurso cultural, esta intención sobre la vida y la realidad que es toda manifestación artística. Es fácil concluir que toda intención es que pretende cambiar el mundo, en medida de la gradación de intenciones más alta o más baja, pero es lo que “quiero explicarte” y es bonito pensar que todo esto hará cambiar el mundo. Contextualització La crítica también posee el don de ser un género periodístico. Por tanto, es importante pensar qué quiero con la crítica, ¿qué pretendo, qué quiero explicar, de qué va? Son las ideas que nos tenemos que plantear Valoración: qué aporta. Sofisticación argumental, como miramos de cerca a la hora de desarrollar las cosas. Valoración de elementos diversos. Els personatges en una novel·la, poden ser complexos i evolutius, rodons, dinàmics, que evolucionen al llarg del relat, que plantegen reflexions, que ens identifiquem amb ells. També n’hi ha de plans o secundaris, que aporten només una única perspectiva. Si parlem dels personatges hem de dir com estan construïts (primaris i secundaris, evolutius o plans). Hem de parlar de la trama, si hi ha moviments, el punt de vista (extern o intern, escènic, etc.). La forma en la que escriu l’autor. Un estil característic. Termes específics.

Si són relats diversos, fer una valoració global. Construir un discurs amb el que planteja l’autor i anar posant tots els recorreguts (descripció, vocabulari, estil, etc.). La crítica es el género más libre que existe, ya que tenemos más campo de creatividad y creación. Es la visión que tenemos de algún acontecimiento cultural y hace una reflexión que puede ser relevante para alguien, y se publica. Necesidad de la figura del crítico: El crítico es un personaje que no siempre está bien visto, ya que está opinando sobre algo que ha hecho otra persona. A partir de un hecho, hay alguien que da su opinión y que otro lo recibe. Es un ejercicio de emisión y de notación de aspectos que vemos, además de una propuesta vivencial. Esta visión de feedback y creación es donde nosotros, personas que lo podemos hacer, podemos encontrar el terreno más fértil, más subjetivo, para que esto resulte relevante. Creación de la crítica como una creación literaria que quiere intervenir sobre el mundo que vemos, el mundo que percibe, que tenemos delante y absorbimos, de forma ambiciosa: como una manera de cambiar y evolucionar el terreno cultural. En el caso de la crítica literaria es lo mismo, tendremos que aprender a extraer ideas y expresarlas, porque la persona que esté leyendo nuestra crítica tiene que tener clara nuestra experiencia substancial. Además, le proponemos una visión absolutamente particular y discutible, porque es propia y nos sale de dentro. Tenemos la capacidad de argumentación, de razonamiento, para que esto que queremos explicar sea convincente. Qué explica y de qué va Tenemos figuras como autores, obras, directores, trabajo en escena, trabajo escenográfico, y le tenemos que dar forma. De aquí saldrá el valor que nosotros construimos. La crítica es eso, explicar y hacer pensar a alguien una experiencia cultura. Es un ejercicio apasionante. IMPORTANTE: plantearse la mirada original, capacidad de explorar e intentar explicar el discurso de esta obra, explicar de qué forma esa trama que nos exponen pretende algo, ¿de qué va? Y esto formularlo a través de elementos de registro (comedia, drama, etc), directores, actores, etc. Lo de menos es si nos ha gustado o no. Aportar una valoración positiva o negativa. Tenemos que ser capaces de dar una visión/interpretación/argumentación cargado de motivos de interés, que estén al margen de si es una obra maestra o una porquería, ya que eso lo notaremos en nuestro discurso. Hacer una lista de lo que queremos hablar. Críticas constructivas: señalar motivos de interés que no llegan a florecer, que son de buena voluntad, pero no muy esquemáticos, ya sea porque son típicos, que los personajes no

evolucionan. Sí que es verdad que el respeto y las ganas de proponer una visión respetuosa tienen que prevalecer, no sacarás gran cosa de hablar excesivamente en negativo.

LA CRÍTICA TEATRAL Quan escrius una critica parles amb els teus coneixements. Tu parles d’un espectacle per que la gent pugui anar o no. No parles per demostrar els teus coneixements. Els aspectes a tenir en compte: -

-

Del que està passant a l’escenari hi ha una part tècnica. Vestuari, il·luminació, escenografia, etc. Aparentment no importa, però és fonamental per a mostrar-nos una cosa. Intèrprets que fan uns personatges d’una manera i a les ordres d’un director, que pot haver fet altres coses anteriorment. Ens hem de referir als personatges. Podem parlar d’un actor però en aquell moment està interpretant un personatge.

Hem de ser honestos, no és el mateix fer una obra en un gran teatre, que en una petita sala amb menys recursos i un director que no tingui tanta experiència. Podem relacionar també alguns aspectes de l’escenografia amb corrents artístiques. Podem fer una critica valorativa en conjunt, amb tots els elements, i podem fer una critica més interpretativa. De que va l’espectacle, el que s’està tractant. Hi ha tendència a desenvolupar sinopsis. Hi ha per una banda poques ganes de treballar d’un crític, desconeixement del llenguatge teatral i camuflament. Això no m’interessa, és un espectacle molt fallit, però no trauré una espassa i li fico un cop, potser allargo de que va el llibre i la hora, a no ser que hi hagi altre element que li pugui dedicar tota la critica, com l’escenografia (que realment ha de ser molt impressionant). La obra de demà es una adaptació d’un llibre o historia clàssica. A l’hora d’escriure has d’agafar notes durant la obra o quan surtis. No deixar la primera versió com a vàlida. Sempre s’ha d’escriure des del respecte i pots canviar d’opinió al dia següent. És molt fàcil parlar d’una cosa que t’ha agradat o d’altra que t’ha fastiguejat, el correcte o el neutre no crida l’atenció a ningú. S’han de treure armes estilístiques. Hem de dir el perquè de tot el que posem.

LA CRÍTICA CINEMATOGRÀFICA Explicar i interpretar. Donar-li una idea d’interpretació del que has vist en pantalla i ell veurà o ja ha vist. Hem de fer-li arribar els interessos que tenen els directors en fer la obra.

3.500 caracters les dues critiques. 29 critica literaria. 15 critica teatral....