Endocrinologia PDF

Preview

Summary

Download Endocrinologia PDF

Description

ENDOCRINOLOGIA+ GENERALITATS:+ Ø Regulació de la funció corporal a través de : • Endocrí • Nerviós • Immune Ø Funcions de l’endocrí: • Economitzar funcions cell per no perdre energia • Controlar funcions bioquímiques cell Ø Hormones: • Son missatgers químics secretats per les glàndules aductals que van a la circulació sanguínia. Hormona del grec estimular. Metabolisme del grec suma de reaccions (sempre lligat a la temperatura) Ø Metabolisme: • El metabolisme estudia les reaccions que hi ha en un organisme. A més temperatura augmenta el metabolisme perquè els enzims estan més actius. Ø Tipus de metabolisme: 1. Anabolisme: Emmagatzematge de proteïnes, greixos i carbohidrats. 2. Catabolisme: Oxida carbohidrats, proteïnes i greixos eliminant CO2 i H2O i alliberament d’energia. Ø Tasa metabòlica: • És la quantitat d’energia alliberada per una unitat de temps Ø Despesa energia: • Treball extern + emmagatzematge + calor Ø Eficiència: • Treball realitzat en relació amb la despesa total d’energia (es necessita més energia de la que s’utilitza) Ø Calories: • Quantitat d’energia necessària per augmentar 1Cº un gram d’H2O a una temperatura de 15Cº ü Carbohidrats: 4,1 Kcal/g ü Proteïnes: 4,1 Kcal/g ü Greixos: 9,3 Kcal/g

!

1

Ø Tassa metabòlica basal: • Quantitat mínima d’energia necessària per a mantenir les funcions corporals vitals (aprox. 60%) • Els que tenen una taxa metabòlica més elevada són els mascles joves. La febre també l’augmenta, la ingesta de proteïnes (perquè fan treballar l’estòmag). Els individus prims tenen una taxa metabòlica basal més elevada que els grassos per la relació pes/superfície/volum. Per tant, els animals petits (ex. ratolins) tenen una major superfície respecte el seu volum que un animal més gran com ara, un elefant perquè a més superfície més dissipació de la calor i per tant han de menjar més. Ø Mesura de la tassa metabòlica basal: 1. Directe (1780): ja no s’utilitza es fan servir els mètodes indirectes 2. Indirecte: ineficaç (pes i ingesta no K) ü Femta, orina 3. Pèrdua d’aigua metabòlica ü Ingesta d’aigua corregida 4. Respirometria (metabolisme no sempre aerobi) ü O2 i CO2 Ø Condicions per a poder mesurar el metabolisme basal: • Dejú de 12h abans • Repòs muscular • Tª ambient de 20º Ø Es pot veure alterada per: 1. Edat 2. Sexe 3. Pes i superfície 4. Índex de massa corporal magra 5. Febre 6. Exercici 7. Ingestió d’aliments: acció dinàmica específica (ADE): proteïnes Ø Metabolisme de carbohidrats: • Glucòlisi: Permet obtenir energia a partir de glucosa • Glucogenolisi: Permet obtenir energia trencant glucogen per a obtenir glucosa (Fetge, adrenalina, glucagó) • Gluconeogènesi • Els nivells de glucosa en sang han de ser estables d’entre 80-100 mg/ml. Si la glucosa no pot ser aprofitada s’excreta via urinària (glucosúria) i això no hauria de passar mai i indica que hi ha un problema. Reabsorció a nivell renal a l’umbral de 180 mg/ml Ø Metabolisme lipídic: • 17-24C saturats o insaturats • El greix va a la limfa perquè és massa gran per anar a la vena porta que transporta el greix unit a proteïnes (quilomicrones). Son abocats a la jugular i a través de la sang van a fetge o adipòcits. !

2

Tipus de colesterol: • LDL (placas): és el dolent. Aquestes lipoproteïnes es formen en forma de plaques a les arteries. Pot desencadenar en trombosis. • HDL: és el bo perquè no s’acumula en forma de plaques. Regulació del colesterol: • Es regula a través de diverses hormones: ü Adrenalina ü Cortisol ü TRH (hormona lliberadora de tirotropina) Colesterol: • És el precursor d’hormones esteroideas • Te un mecanisme de retrocontrol – ell mateix s’autoregula bloquejant la seva pròpia síntesi. • S’absorbeix en l’intestí prim i es sintetitza al fetge. • De vegades esta disminuït en sang. Si n’ingerim prou hi ha una síntesi al propi cos. Extranyament hi ha dèficit, la tiroxina i els estrògens fan disminuir els nivells. • El colesterol va a la bilis i a la sang en forma de LDL i HDL • Es disminueix per síntesi compensatòria de tiroxina i estrògens. • Es augmentat per dieta, obstrucció biliar o diabetis no tractada El metabolisme lipídic provoca la formació de cossos cetònics. Aquest son derivats del acetil-Coa que no entra en el cicle de Krebs. El fetge no el pot usar com a combustible, s’utilitza en el SNC, múscul esquelètic o cardíac i només s’utilitza com a font d’energia en situacions especials com diabetis, dejú perllongat i dieta grassa. El seu augment produeix acidosi metabòlica especialment en animals sedentaris. Formació i exportació de cossos cetònics: • Aquesta cetogènesi te lloc a les mitocòndries hepàtiques • En condicions desfavorables deriva cap a la gluconeogènesi • El cicle de krebs treballa molt lentament Que li passa a l’animal? • Cetoanuria i cetonèmia amb elevats nivells de glucosa en sang indica diabetis perquè l’animal no pot utilitzar la glucosa i es formen cossos cetònics. • Cetoanuria i cetonèmia amb baixos nivells de glucosa en sang pot indicar un cas de dejú perllongat o una diabetis sobredosificada amb insulina. La beta oxidació produeix aigua per això els camells poden passar molt temps sense veure xq oxiden el greix de les gepes. Ø Metabolisme de proteïnes: • La digestió i absorció és molt lenta. Un cop passat a l’intesti van ràpidament al fetge (implica que hi hagi un baix nivell en sang). • Els aa es reabsorbeixen a nivell renal TOTS. • El ronyó ultrafiltra i els glomèruls (unitat funcional del ronyò) i els túbuls reabsorbeixen aigua i aa. No hi ha d’haver mai proteïnúria,

!

3

• • •

si n’hi ha es que hi ha molt excés de proteïna a la dieta i serà excretada en forma d’urea. La proteïna s’emmagatzema al fetge principalment, ronyós i mucosa intestinal també. Si hi ha excés es passa a greix o glucògen. La seva regulació es mediada per: HC, insulina, testosterona, E i tiroxina.

Ø Vitamines: • Component orgànic necessari per a la vida • No aporten energia • No totes les espècies son iguals • Tipus: 1. Hidrosolubles (complex B i vit C): Només poden produir hipovitaminosis mai excés perquè el sobrant s’excreta. ü Piridoxina (B6): el seu dèficit pot causar neuropatia perifèrica. 2. Liposolubles (A,D,E,K): Van unides al greix i en aquest tipus si que es pot produir hipo o hipervitaminosis. • Els primats necessiten vitamina C alimentària si no pateixen escorbut. La resta de mamífers la sintetitzem. Ø ENDOCRINOLOGIA+ + • Característiques que han d’acomplir les hormones: 1. Son missatgers químics secretats per cèl·lules en quantitats petites. 2. Substància que alliberada per una cell actua sobre altre que pot estar propera o llunyana, transportada per via sanguínia. 3. Actuen sobre diferents tipus cel·lulars sempre que tinguin receptors. 4. Actuen sobre cèl·lules de teixits catalitzant reaccions preexistents. 5. La seva secreció està controlada per mecanismes endocrins, metabòlics o nerviosos. •

Propietats de les hormones: 1. Especificitat: actuen sobre un receptor concret 2. Velocitat i ritme de secreció que es pot modificar 3. Vida mitjana determinada 4. Els receptors també es regulen hormonalment 5. La unió es reversible 6. Adaptació induïda: poden modificar el nombre de receptors 7. Receptors han de travessar i anar a l’interior (intracel·lular) 8. La reacció es pot saturar si hi ha més hormones que receptors

Ø Classificació de les hormones: 1. Segons la seva naturalesa química: a) Esteroideas:

!

4

1. 2. 3. 4. 5. 6.

Venen del colesterol i son liposolubles necessiten unir-se a una proteïna per a poder ser transportades. ex. Els glucocorticoides com ara el cortisol. Esteroideas Glucocorticoides Aldosterona Andrògens Estrògens Progesterona Testosterona

b) Eicosanoides (àcids grassos): actuen amb receptors de membrana Eicosanoides 1. Prostaglandines 2. Tromboxans 3. Leucotriens c) Proteiques o peptídiques: Generalment poden circular lliurement pel plasma però també unir-se a proteïnes. Peptídiques 1. Adrenalina 2. Gastrina, secretina, pancreozimina 3. Noradrenalina 4. Calcitonina 5. T4 Tiroxina 6. Parathormona- PTH 7. T3 8. Insulina 9. Melatonina 10. Prolactina-PRL 11. Vasopresina- ADH 12. Foliculoestimulant-FSH 13. Oxitocina 14. Luteinitzant-LH 15. ACTH 16. Creixement-GH 17. Glucagón 18. Tiroestimulant-TSH 2. Classificació de les hormones segons la ubicació dels receptors: a) Grup I: Hormones que es fixen a receptors intracel·lulars. Son lipofíliques i la seva estructura es relaciona amb el colesterol a excepció de T3 i T4. S’uneixen a proteïnes transportadores per a aconseguir solubilitat i allargar la vida mitja plasmàtica. La hormona lliure travessa fàcilment la membrana plasmàtica de totes les cèl·lules i troba els seus receptors al citosol de les cèl·lules diana. b) Grup II: Son hormones hidrosolubles que s’uneixen als receptors de la membrana plasmàtica de les cèl·lules diana. Es fixen a la superfície i es comuniquen amb els processos metabòlics intracel·lulars a través de molècules intermediàries (segons missatgers) generats com a conseqüència de la interacció entre el lligand i el receptor.

!

5

Ø Accions promogudes per les hormones: 1. Sobre mecanismes de transport en membranes cel·lulars 2. Modificació de l’activitat enzimàtica 3. Acció sobre la síntesi de proteïnes Ø Receptors: • Concepte: Sinergia (es sumen esforços) i antagonisme (l’efecte d’una hormona es contrari a la de l’altre quan tenen el mateix receptor ex. Insulina i glucagó). Els receptors s’uneixen a l’hormona i provoquen una cascada enzimàtica o bioquímica. • Característiques dels receptors: 1. Adaptació induïda 2. Saturabilitat 3. Reversibilitat • Localització dels receptors: 1. Receptors intracel·lulars 2. Receptors de membrana: sinergia i antagonisme • Generalitats dels receptors: 1. Nombre de receptors 2. Regulació dels receptors Ø Mecanismes d’acció hormonal a) Hormones amb receptors intracel·lulars b) Hormones amb receptors de membrana Ø Control de la secreció d’hormones: • Mitjançant la retroalimentació o feedback que pot ser: a) Positiu: ex: LH i FSH b) Negatiu: ex: cortisol-CRH-ACTH del eix hipotalàmichipofisiari-adrenal • Hipotàlem i neurosecreció: Les activitats del hipotàlem reben ordres del talem (sistema límbic q controla estat emocional), aquest secretarà neurotransmissors xq les cell que el formen són neurones i fan secreció neuroendocrina. Sota l’hipotàlem i vinculada amb ell es troba la hipòfisi (pituïtària en angles), aquesta està formada per 2 parts diferenciades la neurohipòfisi (part posterior) que connecta directament amb l’hipotàlem, és com una eferència de teixit neuronal cap avall i la adenohipòfisi (part anterior) que és de teixit glandular no neuronal però també controlada per l’hipotàlem.

!

6

Ø Control de secreció d’hormones Feedback: pot ser positiu o negatiu Eix hipotàlem – hipòfisi – òrgan Primer es secreta una hormona hipotalàmica que regula una hormona de la hipòfisis que se’n va a l’òrgan diana. Hi ha feedback negatiu de cadena curta i llarga. El feedback negatiu va dels òrgans efectors a la hipòfisis (li indica que no secreti més hormona) i a l’hipotàlem (cadena llarga). El feedback positiu només existeix en femelles. Els estrògens han d’aconseguir ovular a la femella, entra en feedback positiu, no es para de produir estrògens fins que l’oòcit surt Ø Eix H-H bàsic 1. Hipotàlem Hipòfisi: neurohipòfisi i adenohipòfisi L’hipotàlem secreta hormones alliberadores i inhibidores. Passa per exemple amb la prolactina HIPO PIH (inhibidora) PRH (activadora) Hipòfisis PRL L’únic òrgan que no passa pel tàlem és l’olfacte (va directe al còrtex cerebel) Neurohipòfisis: connectat amb el sistema nerviós central Adenohipòfisis: connectat a la neurohipòfisis (lòbul anterior) És un sistema portal: passen pels capil·lars sense passar per l’artèria. El més important és el fetge. Artèria-arteriola-capil·lar-vènula-vena. Hipòfisis: glàndula pituïtària Hormones de l’adenohipòfisis GnRH: estimula alliberació de LH (forma cos luti i és responsable de l’ovulació) i FSH (recluta fol·licles, és fol·licle estimulant) TRH: regula TSH -> tiroides CRH -> ACTH GHRH -> GH (hormona del creixement) PRH -> PRL (prolactina)

!

7...