Esquema comparatiu de Kant i S PDF

Preview

Summary

Esquema comparatiu de Kant i SKANT SPeríode de la història de la filosofia i motivacion sFilòsof modern alemany il·lustrat (s. XVIII).Criticarà les estructures de l’Antic Règim (feudalisme, societat estamental i absolutisme) i defensarà la idea que l’home s’ha de poder educar a ell mateix amb lliber...

Description

Esquema comparatiu de Kant i S.Mill KANT Període de la història de la filosofia i motivacion s

Noció de llibertat

Filòsof modern alemany il·lustrat (s. XVIII).

Filòsof contemporani britànic liberal (s. XIX).

Criticarà les estructures de l’Antic Règim (feudalisme, societat estamental i absolutisme) i defensarà la idea que l’home s’ha de poder educar a ell mateix amb llibertat.

Defensor i teoritzador del liberalisme, moviment polític que defensava la no interferència de l’Estat o la Societat (opinió pública) dins de la vida privada dels individus.

La idea de llibertat és un dels postulats de l’ètica kantiana. És la condició de possibilitat de l’Imperatiu categòric i es troba implícita en la idea de deure. És un requisit transcendental de la moral.

La idea de llibertat és central en la seva teoria ètica i molt especialment dins de la seva política (liberalisme).

Ens parla sobretot d’una llibertat lligada a la raó i s’identifica sobretot amb la definició de llibertat positiva (llibertat d’expressió, de pensament) perquè ens parla de les potencialitats.

Humanitat

S.MILL

La humanitat és un dels principis de la seva ètica. Una de les formulacions de l’Imperatiu categòric (llei moral) diu: “tracta a la humanitat, tant en la teva persona com en els altres, sempre com un fi i mai com un mitjà”.

La proposta de regla utilitarista (basada en l’autodesenvolupament, la distinció qualitativa dels plaers i la dignitat humana) pressuposa la idea de llibertat. En la seva teoria política fa una definició de llibertat negativa perquè estableix el límit: sóc lliure de fer el que vulgui dins del cercle de no interferències. La humanitat forma part de la regla moral de l’Utilitarisme d’S. Mill. Segons ell, la regla ha de tenir un valor universal, ha de contemplar la dignitat humana i, com a mínim, tenir en compte que cap situació que ens afavoreixi pot ser bona si malmet a un altre.

Teoria Ètica

Felicitat

Deontologisme ètic

Utilitarisme ètic

Elabora una ètica autònoma on les decisions i les lleis morals no depenen d’un principi extern (com la recerca de la felicitat). La finalitat de la conducta moral és el compliment del deure moral.

És una teoria ètica que identifica la utilitat amb el bé; allò útil és també allò bo i, per tant utilitat (mitjà) ens apropa a la felicitat, que és la finalitat de la conducta moral dels individus.

En els actes morals, el motiu de la voluntat (bona) es troba dins d’aquesta i per això, l’ètica té un caràcter formal i universal. L’èmfasi es troba en les intencions de les nostres accions.

Els actes morals són útils (bons) si ens apropen a la felicitat i inútils (dolents) si ens allunyen d’aquesta o ens provoquen dolor. Així, la rellevància moral es troba en els actes concrets i en les seves conseqüències.

Les ètiques que busquen el motiu de la voluntat en quelcom extern (com la utilitat, la felicitat o el plaer) són heterònomes, empíriques i materials, ja que reben la llei moral des de fora de la raó.

Tot i que l’utilitarisme de Mill contempla una regla (l’autodesenvolupament, en la dignitat humana, etc.) a l’hora de considerar les accions morals, la seva ètica se segueix fonamentant en el valor moral les accions concretes i en el seu resultats.

La felicitat no és un ideal de la raó sinó de la imaginació i per això no pot ser una finalitat moral. Per arribar-hi, pensem en elements empírics (ser rics, tenir salut, etc.) però no podem determinar amb seguretat i universalitat quina acció fomenta la felicitat d’un ésser racional. Segons Kant, la felicitat es busca a través de l’imperatiu hipotètic (pragmàtic).

La felicitat és la pauta a partir de la qual hem de guiar els nostres actes morals. Es determina si una acció és bona o és dolenta quan produeix felicitat a un major nombre d’individus. La felicitat s’identifica amb el plaer o l’absència de dolor i, per Mill, també incorpora els elements de la regla (utilitarsime de la regla): dignitat humana, autodesenvolupament i plaers intel·lectuals.

VOCABULARI MILL: Utilitarisme dels actes: és la teoria ètica de J. Bentham segons la qual podem parlar d’un comportament moral quan, aquest beneficia als altres, quan és útils pels altres. El que compta a l’hora de jutjar una acció és el resultat d’aquesta: una acció serà correcte quan, efectivament, aquesta hagi estat profitosa pels altres.

Utilitarisme de la regla: és la doctrina que desenvolupa J.S. Mill modificant algunes de les consideracions de l’utilitarisme dels actes de Bentham. El principi de l’utilitarisme busca la més gran felicitat per al màxim nombre d’individus però no ho podem fer mitjançant l’anàlisi dels resultats d’accions concretes; S.Mill diu que s’ha d’enfocar l’ètica des de les conseqüències globals d’una regla que ha de valer a nivell global. La norma ha de tenir un valor universal, ha de contemplar la dignitat humana i, com a mínim, tenir en compte que cap situació que ens afavoreixi pot ser bona si malmet a un altre. Plaer: benestar lligat a la felicitat. S. Mill parla de les diferències qualitatives dels plaers, a diferència de Bentham (que valora el número, la quantitat de plaer) per S. Mill no tots els plaers són equiparables i l’ètica ha de contemplar aquells que no provenen d’accions purament egoistes i contribueixin a millorar el benestar de la societat. Felicitat: és la pauta a partir de la qual es guia l’utilitarisme quan parla d’accions morals. Es determina si una acció és bona o és dolenta quan produeix felicitat a un major nombre d’individus. Per S. Mill, la felicitat està vinculada al fet de gaudir de forma solidària ( no podem ser feliços si els que ens rodegen no ho són) i és diferent al concepte d’acontentament (plaer personal, no moral). Principi de llibertat negativa: la llibertat no es defineix com a capacitat de realitzar la pròpia voluntat (llibertat positiva) sinó que s’entén com l’absència d’interferències en un àmbit en que les persones podem fer el que vulguem. La llibertat negativa dibuixa un cercle privat en el que ningú (ni tan sols l’Estat) té dret a controlar la voluntat o accions individuals. Virtut: qualitat moral d’excel·lència humana lligada, segons S.Mill a la necessitat de sentires admirat i estimat (buscant l’excel·lència) i al desig d’estar amb els altres (una mena d’instint social). Liberalisme: és la teoria que defensa la mínim participació de l’Estat en l’economia i la mínima interferència en la vida privada de les persones. És la teoria de l’Estat mínim (en contraposició al socialisme: l’Estat màxim) i se sol considerar que el liberalisme és el marc polític de les ètiques utilitaristes per la reivindicació de la idea de que l’individu ha de mantenir el control i la iniciativa sobre la pròpia vida. Principi de dany: : norma ètica segons la qual els individus són lliures d’actuar com els sembli convenient sempre i quan les accions no vagin en detriment dels altres, no és lícit perjudicar a ningú en favor de la pròpia felicitat....