GEO - apunts sele (tots) PDF

Preview

Summary

Apuntes para la selectividad de geografía, todo lo que necesitas saber....

Description

GEOGRAFIA TEMA 2 - medi físic a Catalunya → Serralades Exteriors Pirineus: 440 km de longitud del Golf de Biscaia al Cap de Creus, separa la Península de la resta d’Europa; dues parts: ● Pirineu Axial: la part més elevada, pics en forma de triangle: Aneto, Mont Perdut, Pica d’Estats ● Prepirineu: menys altitud, formes arrodonides ( erosió ), tres parts: Serres Interiors 200-2500 m, Depressió mitjana pirinenca, Serres Exteriors: Cadí, Pedraforca, Montsec Serralades Litorals Catalanes: tres parts ● ● ●

Serralada Prelitoral: la de més altitud, serralades separades per valls fluvials, Montseny, Montserrat Depressió Prelitoral: zona molt habitada, pe Vallès Serralada Litoral: escassa altitud, Collserola

Dues grans depressions: a. Ebre: encaixada entre Prepirineu, Sistema Ibèric i Serralades Litorals Catalanes; longitud de 380 km i amplitud de 150 km; forma un delta a la desembocadura; és una depressió molt fèrtil i nus de comunicacions b. Guadalquivir: forma triangular, més ampli a l’oest i s’estreny cap a l’est; zona molt fèrtil, conreus d’horta → costes mediterrànies ➤ litoral català: de sud a nord: delta de l’Ebre, planes litorals, costes abruptes → Les unitats de relleu i les costes catalanes. 4 grans grups: ➔ Pirineus: 259 km de llargada; Pirineu Axial, zona central, màxima altitud, Pica d’Estats 3142 m; Prepirineu: formes més arrodonides, Cadí. ➔ Serralada Transversal: uneixen el Prepirineu amb les Serralades Litorals; blocs elevats ( serra de Finestres ) i blocs enfonsats ( Empordà, Olot – volcanisme -) ➔ Serralades Costaneres: ◆ Serralada Prelitoral: dels Ports de Besseït a les Guilleries, serres com Montseny o Montserrat ◆ Serralada Litoral: poca altitud, poca altitud del Garraf a l’inici de la Costa Brava ◆ Depressió Prelitoral: nus de comunicacions i molt poblat ● Depressió Central Catalana: part occidental de la Depressió de l’Ebre; petits altiplans; descens de l’Est a l’Oest; sals potàssiques → Costes catalanes. De Sud a Nord ⟹ Delta de l’Ebre, en regressió // Costa Daurada // Platges i deltes com el del Llobregat, Besós i la Tordera // Costa Brava: abrupta des de Blanes al cap de Creus TEMA 3 - CLIMES

TEMA 3 - CLIMES Clima oceànic o atlàntic Zones: Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, extrem septentrional de Navarra i Era Val d’Aran. ➢ Característiques: pluges abundants ( 1000-2500 mm ), temperatures suaus ( entre 11 i 15 graus ); vents moderats provinents de l’oest, a vegades poden derivar en galernes i temporals de forta intensitat ➢ Vegetació: bosc temperat caducifoli, substituït per plantacions d’eucaliptus – sobretot a Galícia -; els boscos degradats formen landes; prats natural i conreus humits. ➢ Rius: molt importants, regulars, cabalosos, molt aprofitats energèticament Dues varietats: ● ●

Varietat de muntanya oceànica: es situa a les zones més altes, pluges molt abundants i nevades freqüents a l’hivern Varietat oceànica de transició: menys precipitacions, estius secs i hiverns freds

clima mediterrani Zones: façana atlàntica peninsular, litoral mediterrani, Illes Balears, Ceuta, Melilla i influencia Andalusia i gran part d’Extremadura. ➢ Característiques:estius calorosos i secs; hiverns suaus; pluges ( entre 400 i 700 mm ), per tant, poc abundants, risc de pluges torrencials a la primavera i sobretot a la tardor ( llevantades ). ⇢ Quan estas per sota de 650mm l’any es considera molt sec. ➢ Vegetació: boscos d’alzines, alguns degradats i substituïts per pinedes, en direcció sud es va degradant i forma màquies, garrigues i estepes; conreus: triologia mediterrània (vinyes,cereals,oli), terres de regadiu, horta. ➢ Rius: poc cabalosos i irregulars, fort estiatge (l’estiu s’asseca), les pluges torrencials provoquen inundacions catastròfiques Tres varietats: ● ● ●

Varietat mediterrània d’influència atlàntica: la influència atlàntica provoca precipitacions abundants d’octubre a maig; estius secs i calorosos, sobretot a les zones interiors Varietat de muntanya mediterrània: precipitacions entre 600 i 800 mm, hiverns frescos i estius suaus Varietat seca: menys de 400 mm de precipitacions a l’any, dèficit hídric, estius calorosos i suaus; com més al sud i a l’interior més contrast tèrmic i més aridesa.

clima continental (d’interior d’influència mediterrània) Zones: la zona central de la PI ➢ Característiques: hiverns molt freds, estius molt calorosos, forta oscil·lació tèrmica; precipitacions molt escasses, dèficit hídric ➢ Vegetació: vegetació d’alzinars i pinedes als vessants de les muntanyes, a les planes arbustos i estepes seques, conreus de cereals de secà i cria de bestiar de llana ➢ Rius: molt irregulars, estiatge a l’estiu Varietats:

● ● ●

Varietat de Castella i la Meseta Nord: hiverns llargs i freds, estius curts i no massa calorosos; precipitacions molt escasses Varietat de Muntanya Interior: hiverns llargs i freds, glaçades de l’octubre fins el maig, estius curts, secs i suaus, precipitacions molt oscil·lants de 400 a 1000 mm Varietat de la Depressió de l’Ebre: hivern fresc ( vent: cerç ), estiu curt, sec i àrid – desert dels Monegros -, pluges escasses

clima subtropical de les Illes Canàries Ve condicionat per diferents aspectes: La situació de cada illa // L’altitud i l’orientació del relleu: afectació dels vents alisis Varietats: ● ● ●

Varietat de costa ( de 0 a 600 m ): clima subdesèrtic i estepari, temperatures suaus durant tot l’any, precipitacions mínimes Varietat de muntanyes mitjanes ( de 600 a 1500 m ): es dóna a les illes muntanyoses, afectades per mars de núvols, pluges entre 500 i 1000 mm, temperatures fresques Varietat de cims ( de 1500 a 3700 m ): precipitacions escasses, forta insolació, temperatures mitjanes inferiors a 12 graus, glaçades freqüents

CLIMA I VEGETACIÓ DE CATALUNYA temperatures: dues influències bàsiques: Efecte del mar // Efecte continentalitat (Cal tenir present també) l’altitud precipitacions: ➢ Zones muntanyoses: abundants, a l’estiu fortes tamborinades (temporal) i calamarsades ➢ Resta país: en direcció sud disminueixen; a la costa plou més a la tardor, a l’interior a la primavera tipus de clima: ➢ Clima atlàntic: Era Val d’Ara, hiverns suaus i plujosos, estius fresc i humits ➢ Clima alpí: zones més altes del Pirineus, hiverns molt freds amb nevades abundants ➢ Clima mediterrani de muntanya: per sobre els 1500 m, hiverns molt freds i pluges i nevades abundants, estius més secs; per sota els 1500 m hiverns suaus, estius suaus i secs, precipitacions a la tardor ➢ Clima mediterrani continental: interior on no arriba la influència marítima, temperatures contrastades i pluges escasses ➢ Clima mediterrani litoral: zona costanera, temperatures suaus a l’hivern i a l’estiu; pluges concentrades a la primavera i sobretot a la tardor, poden ser torrencials.

TEMA 4 - ELS RECURSOS I L’ENERGIA 2. L’aigua: com gestionar un recurs escàs 2.1 Usos de l’aigua - Els dos usos més importants són: ●

Ús agrícola i ramader: s’utilitzen per les terres de regadiu i per la ramaderia intensiva ( sobretot porcí ); aquest ús planteja problemes per la contaminació de l’aigua a causa de la utilització d’adobs químics, els pesticides i els purins ( contaminen els aqüífers, és un fet gravíssim a comarques com l’Osona ); per solucionar aquests problemes caldria controlar els abocaments, així com millorar el manteniment dels canals de reg i evitar regar a ple sol

●

Ús urbà i industrial: és inferior al consum agrari; en el cas del consum domèstic cal assegurar la potabilitat de l’aigua; el consum mitjà és de 200 litres per persona i dia; les aigües s’obtenen d’aqüífers i dels cursos fluvials; a l’estiu el consum augmenta, en part per la influència del turisme; en períodes de sequera es produeixen restriccions. En la indústria l’aigua s’utilitza en alguns sectors com el paper, però majoritàriament es fa servir en els processos de refrigeració. Per evitar la contaminació de les aigües s’han construït les darreres dècades moltes depuradores, així com el reaprofitament per a regadiu, neteja de zones urbanes i reg.

2.2 Les polítiques hídriques. El seu objectiu és obtenir aigua, es desenvolupen en 4 àmbits: ➢ Política de transvasaments: consisteix en desviar aigua d’un riu a un altre, normalment es fa per abastir grans ciutats; aquesta política genera conflictes com el que es va produir amb l’Ebre ( lo riu és vida ) ➢ Dessalinització de l’aigua del mar: en les zones deficitàries ( pe Canàries i Almeria ) s’estan construint plantes dessalinitzadores de les quals s’obté aigua de qualitat, el problema és que consumeixen molta energia i per tant el producte s’encareix molt; si s’aconsegueix reduir costos és una bona opció. ➢ Recuperació d’aqüífers: es coneixen amb aquest nom les aigües subterrànies, s’exploten mitjançant pous i bombeig; actualment té problemes greus: greu disminució en les reserves, contaminació per la filtració d’aigües residuals i a les zones costaneres la salinització. ➢ Sanejament de rius: plans per millorar la qualitat de l’aigua que la faci aprofitable per l’ús domèstic i permeti la presentació de vegetació i fauna en les seves lleres (banda i banda del riu) ( llúdrigues ), per aconseguir-ho cal controlar els abocaments industrials i urbans, també continuar la instal·lació de col·lectors i plantes depuradores. 3. Els recursos energètics: Espanya és un estat deficitari a nivell energètic, no té prou recursos per subministrar a la seva indústria i agricultura, per tant n’ha d’importar; s’estan realitzant plans energètics que han de comptar amb l’aprovació de la Unió Europea, però és una evidència que cal estalviar en alguns àmbits, com per exemple el transport. Els recursos energètics és divideixen en no renovables i renovables. 3.1 Les energies no renovables El carbó: Va ser l’energia bàsica de la Revolució Industrial, però a mitjans del segle XX va ser substituït pels hidrocarburs. Hi ha tres tipus de carbó: hulla, antracita i lignit; El més utilitzat és el carbó de coc, ha de contenir una important quantitat d’hulla per ser útil a la siderúrgia, però a Espanya no és gaire abundant. L’explotació del carbó planteja diferents dilemes: ● ●

És molt contaminant, per tant, contravé les directives de la UE Les mines, sobretot a les zones d’Astúries i Nord de Lleó (les regions negres), donen feina a milers de persones, per això l’estat ha intentat mantenir-les obertes, a més el carbó mitiga la dependència energètica d’Espanya

El petroli: Actualment és l’energia més important, els que en controlen la producció i la comercialització tenen un pes molt important en la geopolítica mundial, especialment després de la II Guerra Mundial.

Les variacions del preu del petroli poden provocar greus crisis econòmiques en els estats consumidors, per això aquests intenten diversificar els seus proveïdors. En el cas espanyol, la producció pròpia és mínima i només cobreix el 0,3% de les necessitats, els principals subministradors són Mèxic, Rússia, Aràbia Saudí i Nigèria, Destaquen dos aspectes: ● ●

La importància de les refineries, n’hi ha nou a Espanya, també destaquen la importància de la indústria petroquímica ( Tarragona ) Empreses petrolieres espanyoles que estan invertint a nivell mundial, la més important és Repsol.

El gas natural: És un recurs natural cada vegada més consumit, ja que l’impacte ambiental és molt menor al del petroli per exemple. Espanya té poques reserves, s’importa mitjançant gasoductes provinents d’Algèria, però el gran productor és Rússia, que subministra a tota l’Europa Occidental i està construint diferents gasoductes que han d’arribar fins la Península Ibèrica. La comercialització està controlada per grans empreses com Naturgy. L’energia nuclear: l’energia nuclear s’obté mitjançant la fissió nuclear, que té un cert perill, s’està investigant la fusió nuclear que permetria obtenir més energia sense el perill de l’anterior. Les centrals nuclears funcionen mitjançant l’urani enriquit, un procés que es fa majoritàriament a França i després s’exporta a Espanya. Tot i que l’energia nuclear produeix molta energia planteja problemes greus: ● ● ●

Possibilitat de fugues radioactives La curta vida de les centrals El problema dels residus: durant milers d’anys produeixen alts nivells de radiació

3.2 Les energies renovables L’energia hidràulica: Es produeix a través dels salts d’aigua que alimenten centrals hidroelèctriques, en aquest sentit són molt importants els embassaments, que quan no hi ha salts naturals, se’n produeixen d’artificials. L’energia hidràulica té: ● ●

Avantatges: energia neta i renovable, relativament econòmica Inconvenients: l’elevat preu de la construcció d’una central i les èpoques de sequera

L’energia solar : Energia neta, gratuïta i inesgotable; geogràficament Espanya està en una situació immillorable, però el seu aprofitament encara és molt insuficient, sobretot per l’elevat cost de les instal·lacions i la manca de subvencions. L’energia eòlica: Utilitza la força del vent, un recurs molt important a Espanya, és el segon país del món productor d’aquesta energia després d’Alemanya, a Tarifa hi ha el parc eòlic més important d’Europa. El problema és l’impacte ambiental dels molins, una alternativa es situar-los prop de la costa, dins el mar. L’energia de la biomassa: La biomassa es produeix per la fermentació de matèria orgànica, pot ser natural o produïda artificialment; el seu ús genera poca energia.

L’energia geotèrmica: Energia que utilitza la calor interna de la Terra, al contrari de països com Islàndia, Espanya té poques àrees amb possibilitats, excepte les Canàries. TEMA 5 - ELS PAISATGES NATURALS I CULTURALS 4. Els paisatges vegetals d’Espanya 4.1. El paisatge vegetal oceànic: zones: les influïdes pel clima atlàntic, Galícia i Serralada Cantàbrica, però també influeix a altres zones muntanyoses. Vegetació: boscos caducifolis, rouredes ( creixement lent ), fagedes ( creixement més ràpid ) i landes (ginebres, brucs, ginestes,.. ), aquest darrer paisatge pateix incendis per aconseguir pastures pel bestiar, fet que en provoca la seva erosió. 4.2. El paisatge vegetal mediterrani. Zones: tot el litoral mediterrani i el centre de la Península, en espais amb poca alçada Vegetació: boscos de fulla perenne, alzinars ( molt importants, progressivament han estat substituïts per les pinedes ), a les zones menys plujoses i amb més amplitud tèrmica màquies, garrigues i estepes ( garric, llentiscle, margalló, espart, farigola,....); destaquen també els boscos de ribera ( pollancres, freixes, oms,...) 4.3. El paisatge vegetal de les Canàries Té un component diferent del de la Península per la situació geogràfica de les illes, l’aridesa del clima i la manca de pluges comporta una vegetació de tipus estepària, en les zones més temperades hi podem trobar el pi canari i palmeres, però la vegetació més específica és la laurisilva situada a les zones més humides, entre 600 i 1200 metres, amb una gran varietat d’espècies. 4.4. El paisatge vegetal de muntanya. Als Pirineus la vegetació es distribueix en pisos altitudinals o estatges: ➢ Pis subalpí ( 1200-2400 metres ): boscos de pi negre i avets, sotabosc amb nabineres i rodoendre ➢ Pis alpí ( entre 2400 i 3000 metres ): una bona part de l’any cobert de neu, la resta de temps hi ha prat ( pastures ) ➢ Pis nival ( per damunt dels 3000 metres ): petites plantes adaptades a les roques, com níquels i molses A les altres muntanyes peninsulars boscos caducifolis a la zona atlàntica i perennifolis a la mediterrània, amb l’alçada ven desapareixent i es troben diferents tipus d’arbustos i finalment prats. 5. Els paisatges culturals. La cultura és el resultat dels esforços per resoldre els problemes bàsics de la vida, els elements que la fonamenten són 4: El medi natural // L’estructura social // Les creences o visions del món // La transmissió col·lectiva Els paisatges culturals han evolucionat per l’acció antròpica:

● ● ●

Paisatges de l’etapa preindustrial: molt estable i amb poques variacions Paisatges industrials: canvis radicals sobretot per la urbanització Paisatges postmoderns: són el fruit de la globalització, uniformització paisatgística

La destrucció dels paisatges culturals ha comportat que diferents organisme internacional hagin pres mesures per la seva protecció: ● ●

UNESCO: Patrimoni de la Biosfera i Patrimoni Natural Consell d’Europa: Conveni Europeu del Paisatge que va comportar a Espanya la creació del Pla Nacional del Paisatge Cultural ( 2012 ) que s’encarrega de la protecció dels paisatges culturals entesos com la relació dinàmica que es produeixen en un territori al llarg del temps, per això cal identificar i protegir els diferents tipus de paisatges

6. Els paisatges naturals: protecció i conservació. La protecció dels espais naturals té tres categories: ● ● ●

Parcs nacionals o regionals: ecosistemes poc alterats, gran varietat d’espècies; un problema: reben gran nombre de visitants, poden alterar l’equilibri Parcs naturals: l’espai natural és compatible amb les activitats humanes, tenen una gestió molt estricte dels recursos Reserves naturals: espais singulars o molt fràgils que tenen una protecció total, excepte per personal científic

6.1. Els espais protegits a Espanya: El 1970 la UNESCO va crear el programa L’home i la biosfera: desenvolupament sostenible però aprofitant el medi com un recurs natural, aquestes àrees s’anomenen reserves de la biosfera, Espanya és un dels estats d’Europa amb més diversitat d’ecosistemes i espais naturals. Per protegir els espais, quan es fa qualsevol obra es demana una EIA ( avaluació d’impacte ambiental ), també algunes empreses i activitats econòmiques estan obligades a fer auditories ambientals per poder aprovar els seus projectes. 8. Activitats econòmiques i repercussions ambientals: Sempre hi ha hagut canvis climàtics ( glaciacions ), però darrerament s’està accelerant per l’acció humana que afecta negativament el paisatge, els fets que provoquen aquests canvis són: ● ● ● ● ●

Efecte hivernacle Escalfament global ( augmenta molt ràpidament ): desglaç i augment i escalfament dels oceans Pluja àcida Desboscament: tala incontrolada, incendis Desertització i degradació del sòl: molt greu a Espanya i accelerant-se

Tots aquests elements s’avaluen amb l’empremta ecològica: es calcula que per mantenir la sostenibilitat del planeta cada habitant hauria de disposar de 1,7 ha, actualment està gastant la quantitat de 2,9 ha i a Espanya és de 6,4 ha i en augment, com passa a la majoria d’estats desenvolupats; lògicament aquesta avaluació té diferències abismals entre estats rics i pobres.

TEMA 6 - LA POBLACIÓ A ESPANYA 2.Evolució de la població espanyola. Per estudiar l’evolució de la població espanyola s’utilitza el model que es va aplicar a la Gran Bretanya i posteriorment a tot Europa Occidental i el món, es divideix en quatre fases: ●

●

●

●

Fase I ( règim demogràfic antic ): estabilitat demogràfica; alta natalitat però també mortalitat infantil molt elevada; alta mortalitat: epidèmies, males collites, guerres, són les anomenades crisis de subsistència. A Espanya aquesta fase es va allargar fins a finals del segle XIX, tot i les variants per zona ( pe Catalunya i Euskadi ) Fase II ( creixement demogràfic o etapa de transició ): fort creixement demogràfic; natalitat molt alta; descens de la mortalitat ( millor alimentació, higiene, menys epidèmies,....). A Espanya aquesta fase es va iniciar el 1920 i va durar fins el 1970, amb l’interval de la Guerra Civil i la postguerra; aquest creixement va provocar una emigració interna, tant a Espanya com a Catalunya, de les zones rurals cap a les industrials, així com cap a Europa Occidental i Amèrica Llatina. Fase III ( ajustament demogràfic ): el creixement disminueix progressivament fins arribar a zero; descens de la natalitat ( causes econòmiques i socials ); continua el descens de la mortalitat ( millores com les vacunes ). Aquesta fase es va desenvolupar a Espanya a partir de la dècada del 1980, molt més tard que a la resta d’estats occidentals. Fase IV ( nou règim demogràfic ): creixement de...