Title | Apunts Descartes - SELE |
---|---|
Author | Judit Escoda Demattei |
Course | Historia de la Filosofía |
Institution | Bachillerato (España) |
Pages | 2 |
File Size | 86.3 KB |
File Type | |
Total Downloads | 14 |
Total Views | 144 |
SELE...
Descartes Mètode Cartesià: Descartes intenta crear un mètode racional (com el matemàtic) del coneixement per crear un criteri de veritat i superar l’escepticisme (massa teories diferents). Basa el seu mètode en 4 regles: 1. Evidència: tot el que sigui cert ha de ser evident 2. Anàlisi: descompondre allò complex en parts més simples per analitzar-les 3. Síntesi: ordenar les parts per recompondre una veritat complexa 4. Revisió: revisar tot el procés
Meditació 1: El dubte metòdic Consisteix en posar en dubte totes les coses:
Incertesa dels sentits perquè m’enganyen
Errors en els raonaments matemàtics
Dificultat per distingir entre somni i vigília
Existència del Déu enganyador/Geni maligne (dubte hiperbòlic)
Meditació 2: La primera veritat Després de dubtar de tot, es busca la primera veritat indubtable.
Cogito ergo sum: si dubto, és perquè penso, i si penso vol dir que existeixo.
Res cogitans: l’home és una cosa que pensa, per tant es demostra l’existència de l’ànima.
Meditació 5: L’existència de Déu Busca la segona veritat indubtable, l’existència de Déu (res infinita).
Idea de perfecció o argument ontològic: la idea de perfecció no pot provenir dels humans (som éssers imperfectes), llavors ha d’existir Déu, un ésser perfecte.
Idea innata de Déu: idea que permet afirmar que fora de la nostra subjectivitat (ànima) existeix una realitat.
Causes dels meus errors: la voluntat que va més enllà de la raó, la nostra imperfecció i l’existència d’un geni maligne que fa que m’equivoqui.
Meditació 6: L’existència del món sensible Amb el Jo pensant (substància finita) i Déu (substància infinita) s’ha d’arribar a una realitat (res extensa).
La bondat de Déu em garanteix l’existència de les coses materials.
Déu (perfecte) em permet fer ús dels sentits que estan subordinats a la raó.
L’extensió (substància finita) és una qualitat universal que posseeixen tots els cossos.
La glàndula pineal connecta el jo pensant (ànima) amb el cos (extensió).
Problema del mecanicisme: la res cogitans i la res extensa pertanyen a ordres diferents, cada substància té el seu paper....