Hominització - L\'evolució humana PDF

Preview

Summary

Download Hominització - L'evolució humana PDF

Description

ndiazmon

NEUS DÍAZ MONTANÉ

PREHISTÒRIA

CURS 2015-2016

L’EVOLUCIÓ HUMANA L’origen humà és a Àfrica. A partir d’aquí, comença a expandir-se pel Pròxim Orient i el Llunyà Orient. Hi ha dos moments de grans sortides: amb l’Homo Erectus i amb l’Homo Sàpiens Sàpiens (que s’expandeix pel Pròxim i Llunyà Orient i després a Europa i Amèrica). ELS HOMININS Els Australopitecus: segons el lloc on se n’ha trobat mostres tenen un nom diferent:    

Australopitecus: de fa 30.000 anys Kenyapitecus: de Kenya Dryopitecus: a la zona del Penedès i el Vallès Pierolapithecus Catalaunicus: als Hostalets de Pierola (Anoia)

Els més propers a nosaltres els trobem a Àfrica:  Sahelantropus Tchadensis: trobat al Txad. De 7 milions d’anys.  Orrorin tugenensis: de Kenya. Fa 6 milions d’anys.  Ardipitecus Ramidus: a Etiòpia. Fa 5,86 milions d’anys. Aquestes espècies tenen la dentadura pròpia dels hominins i són bípedes. S’ha trobat moltes espècies d’hominins a la falla del Rift. La vall del Rift està envoltada per grans serralades que protegeixen la vall e la humitat que procedeix de l’Atlàntic. El vent que arriba a la part oriental de la vall és més sec. Això fa que, a la part occidental del Rift perduri la selva (degut a la humitat), abundant en arbres, que a que els primats que es desplacen per braquiació sobrevisquin. En canvi, a la part oriental, com que el vent que hi arriba és més sec, hi ha un medi de sabana. Això provoca que la mutació responsable de la bipedestació tingués l’oportunitat (per selecció natural) d’adaptar-se i obtenir unes possibilitats d’èxit biològic que no tenia sentit a l’espai occidental de la falla del Rift. -

Avantatges de la bipedestació 1. Regulació tèrmica de la posició vertical 2. Menys suor 3. Beu menys aigua 4. Més horitzó de visibilitat 5. Alliberament de les mans: hàbils per a altres coses



GÈNERE AUSTRALOPITECUS

Hi ha una gran diversitat (no com l’Homo Sàpiens Sàpiens, que l’espècie en general és tota igual), hi ha diferències, no és unilineal.     

A. Anamensis: 4,1-3,9 milions d’anys A. Afarensis: 3,9-3 milions d’anys (la Lucy) A. Africanus: 3,5-2,5 milions d’anys A. Garhi: 3-2,5 milions d’anys A. Txad: 3,4-3 milions d’anys

ndiazmon

NEUS DÍAZ MONTANÉ

PREHISTÒRIA

CURS 2015-2016



GÈNERE PARANTHROPUS (abans A. Robustus)  P. Altiopicus: 2,6 milions d’anys  P. Boisei: 2,3-1 milions d’anys



CARACTERÍSTIQUES  Australopitecus  1,20-1,50 m d’alçada  Capacitat cranial: 390-550 cm3  Cavitat cranial més globalitzada  Foramen màgnum horitzontal  Prognatisme (projecció notable de la mandíbula)  Extremitats superiors llargues perquè encara pujaven als arbres  Dentició més propera a la de l’homo  Parantropus  Cresta sagital i nucal= degut a la masticació d ’aliments durs (fruits secs...)  Prognatisme  Dentició gran



INSTRUMENTS

Feien servir lítics simples. A l’inici de l’estudi de la Prehistòria, s’associa la bipedestació amb la caça. Es necessitaven instruments, és a dir, indústria osteodontoqueràtica (ossos, dents, banyes, per matar els animals). Estudiant la dentició, es veu quin era el mètode de supervivència dels Australopitecus. S’alimentaven bàsicament de vegetals, però això no implica que no mengessin carn d’animals petits o procedent de la carronya.



TEORIA SOBRE L’ÈXIT BIOLÒGIC

Hi ha tres factors que han permès, a partir de la selecció natural, l’èxit biològic que ha permès poblar la Terra. 1. La reproducció 2. L’alimentació 3. Seguretat Un dels factors de l’èxit biològic és que el nivell de naturalitat supleix en nivell de mortalitat, creant un equilibri. Aquesta natalitat pesa sobre la dona, que es considera “inutilitzada” per l’embaràs. D’aquesta manera, es produeix un canvi: el mascle s’ha d’implicar en l’alimentació de la femella i les cries. Per tant, augmenta la supervivència i la seguretat perquè els membres més febles (mare i cries) estan inutilitzades. La monogàmia assegura que la cria és de l’home (pare). Això implicarà que el treball de l’home fos exclusiu per la femella i les cries.

ndiazmon

NEUS DÍAZ MONTANÉ

PREHISTÒRIA

CURS 2015-2016

Es van desenvolupant els trets sexuals que permeten atraure els mascles sexualment (desapareix el pèl del cos, més de les dones que dels homes...). Tot això parteix d’un presentisme: ideologia del tipus d’estructura bàsica social que hi ha actualment que l’apliquem al passat (mascle proveïdor, membre actiu; femella criadora, membre passiu). Avui en dia es té una visió essencialista del que significa ser dona, no femella. Els primats tenen un funcionament per grups: mascles, femelles i cries. Amb els goril·les, el mascle alfa té majors possibilitats d’aparellar-se amb les femelles del grup, mentre que els altres mascles en tenen menys. Això provoca que els millors gens passin a la descendència (millores biològiques que van passant de generació en generació).



CONCEPTE DE FAMÍLIA EN ELS PRIMATS

Hi ha una implicació general de mascle en tot el grup (protegeix totes les cries, no només les seves). Amb la femella, s’estableix una dependència cria-mare que no dura més enllà de després de l’alletament, fins que la cria no es separa del grup. La mare no només alleta, també educa (on hi ha menjar, què és comestible...). Per a nosaltres, aquest nexe familiar és conegut com la maternitat. El nexe de parentiu més proper a nosaltres és conegut com la germanor. S’estableixen llaços de relació entre les cries de la mateixa mare, ja que reben una educació similar (aspecte biològic, la mateixa mare; aspecte cultural, mateixa educació). Els primats, per a sobreviure, necessiten “mascle alfa”, però no monogàmia (que el mascle estigui en exclusiu per la femella i les cries). Quan els mascles s’impliquen en l’alimentació del grup (activitat de cooperació) és una imitació de les femelles. El gènere Australopitecus es desenvolupa en un lloc ric en alimentació. Fins a Homo Sàpiens Sàpiesns no tenim dades segures d’estructura familiar. A l’Homo Sàpiens Sàpiens no en tenim dades però tenim explicacions....