Pedagogia (Màster professorat, UAB) PDF

Preview

Summary

Apunts de classe de pedagogia. Prof. Enric....

Description

MÒDUL COMÚ : FORMACIÓ PSICOPEDAGÒGICA –SOCIAL BLOC 2. Pedagogia Enric Roca. Cap de departament ( del mòdul comú és a ell a qui hem d’adreçar suggeriments, queixes, opinions) ( [email protected] ). Edifici G6- 1ª planta. 1. Processos i contextos educatius 1.1El sistema educatiu 1.2L’organització a secundària 1.3El currículum a l’educació secundària 1.4La participació de la comunitat educativa 1.5Les relacions amb l’entorn 1.6Atenció a la diversitat a l’educació secundària 1.7La comunicació a secundària 1.8El clima relacional de l’aula i la seva gestió. Dinàmiques de grup. 1.9La tutoria i l’orientació (punt molt transversal, té molta relació amb la psicologia (Bloc 1) 1.10 El professorat a secundària Avaluació BLOC 2 (50%) -

Treball en grup petit (2 o 3, màxim 5 pax.) amb una exposició oral sobre una temàtica pedagògica ( un subtema dins el programa del bloc) (25%). Gener-febrer 2017.

-

Anàlisi d’un centre de secundària des de perspectiva sociopedagògica (40%). Agafa el BLOC 2 i el BLOC 3 – pedagogia i sociologia-. A entregar a principis de maig del 2017.

Dll. 17/10/2016 Pedagogia

1. PROCESSOS I CONTEXTOS EDUCATIUS

1.1

EL SISTEMA EDUCATIU

Tindrem una visió sistèmica (global) del sistema educatiu. En educació aquesta visió ens va bé perquè el sistema educatiu esta arrelat a un lloc, rep inputs, influències exteriors. Tanmateix genera influències a l’exterior. Un sistema educatiu, sigui un grup-classe és semi-obert. Deixa passar coses que li influeixen, d’altres no (lleis sistemàtiques, corporatives). Per tant, el terme sistema per parlar de sistema educatiu no és fortuït. El sistema educatiu és un subconjunt d’un sistema social. La crisis de la enseñanza, 2005. Faro. Per què no funciona el sistema educatiu ( no tant sols l’escola, sinó tot el sistema?). Tradueix una situació real no tant sols en el sistema educatiu sinó també a casa nostra. La relació entre administradors i administrats no es basa en la confiança. Les administracions, per això, tendeixen molt a intentar regular tot el que poden fent moltes lleis. Espanya és l’estat europeu record en lleis educatives (1 cada 6 anys). No només la llei, sinó totes les normatives que se’n deriven (se n’afegeixen, se’n treuen). De manera que tot està normativitzat al màxim. I això és una paradoxa en el que és un estat descentralitzat. Quan l’administració s’excedeix en aquesta regulació provoca la picaresca entre les administracions. La gran disfuncionalitat del sistema és que moltes administracions segueixen regulant com sempre perquè cada dos per tres els hi canvien la normativa. Aquest passotisme per part dels administrats és perquè desconfien que les normes de l’Estat siguin eficaces. Això genera aquesta tensió i així seguim. Hi ha comunitats que tenen una àmplia norma general i deixen màniga ample. Aquí no perquè hi ha tensió entre les administracions. Un currículum mai és neutre. El currículum té una connotació política clara. Qualsevol canvi en una part del sistema té conseqüències en la resta. Qualsevol canvi que vulguem iniciar tindrà una resposta no només del subsistema on estem (departament, centre, context, etc.). És el que en diem resistències al canvi. És normal que l’Estat tingui tal resistència perquè cada sistema està fet per sobreviure, conservar-se. Una part important de la resistència al canvi és la formació del professorat ( formació, com se’l tracta, etc.)

El metge anglès Ronald Gibson va començar una conferència sobre conflictes generacionals, citant 4 frases : “ A la nostra joventut li agrada el luxe i és mal educada, no fa cas de les autoritats i no té cap respecte per a la gent gran. Són tirans”. “Ja no tinc cap esperança en el futur del nostre país...”.” Els fills ja no escolten als seus pares. La fi del món no pot estar molt lluny”. “Aquesta joventut està malaguanyada fins el fons del seu cor. Els joves són malfactors i ociosos”. Després d’això va quedar molt satisfet amb l’aprovació dels assistents a la conferència. Aleshores va anunciar l’origen d’aquestes frases : Sòcrates, Hesíode, sacerdot 2000 aC, vas d’argila babilònic ( +4000 anys). El sistema educatiu com a sistema semiobert. El que caracteritza a un sistema és que és un conjunt d’elements amb interacció. El que fa un repercuteix a l’altre. Les decisions que es prenen en una aula amb el professor i els alumnes té repercussions, als alumnes, famílies i associació de pares. És a dir, no es pot actuar en una aula pensant que no té repercussions, però també al revés, el que decideixi el consell escolar acabarà repercutint a la teva aula. Tanmateix, està dins un sistema social, les cases amb les famílies i aquest alumne en part porta aquest altre sistema que el professor no controla, en absolut, però l’alumne l’integra. L’alumne i el seu clima interferirà si no ha dormit bé, etc, però això no té a veure amb què el professor no faci una bona metodologia. La solució és posar un estímul, perquè no es pot estar per tots.

Origen de les institucions educatives a l’Estat espanyol : 1876  ILE Institución Libre de Enseñanza (F.Giner de los Ríos) : projecte de renovació de l’ensenyament espanyol ; postulava la llibertat de pensament i la secularització de l’ensenyament ; residència estudiants (Unamuno, Alberti, Piaget, Lorca, Falla, Dalí... ). Segona

República



Constitució

(1931)

parlava

d’un

sistema

d’enseyament unificat, primari obligatori i gratuït amb caràcter laic i

descentralització en les regions autònomes ( estatuts d’autonomia Catalunya ; P. Basc) Es prohibeix l’ensenyament a les ordes religioses. Estatut d’Autonomia de Catalunya (1932)  La Generalitat té competències limitades. La Generalitat pot reprendre l’obra educativa iniciada per la Mancomunitat. En qualsevol cas no va durar massa perquè al 1936 començava la G.Civil. La Mancomunitat va fer una gran obra cultural. Es van fer moviments d’avançada que sorgeixen d’una societat activa i civil i preparen al camí per la Mancomunitat. Hi ha la tendència a una certa mitificació. La Mancomunitat no podia fer de tot i cobrir-ho tot. Va fer edificis importants (institut-escoles). Sense l’avenç de coeducació no s’explica per què sorgeixen escoles a Catalunya algunes privades en les quals tornen a agafar aquests valors ( centrada en l’alumne, coeducativa, etc). Quan ve la democràcia volen passar a la xarxa pública, i van fer una llei adhoc i passen a ser públiques. A partir del 1936 desert brutal. No serà fins finals dels 60 quan el català voluntàriament comença a entrar a les escoles. Després serà ja a inicis dels 70 quan el moviment de renovació pedagògica agafa embranzida. Villar Palasí va ser un dels ministres, vinculant de l’Opus dins els tecnòcrates. Farà una llei d’educació moderna equiparable amb els països de l’entorn. En aquell moment era avançada i recollia propostes interessants. En qualsevol cas ordena el sistema amb l’estructura que sobreviurà fins els 90. Plànol (LGE) vs (LOGSE). El canvi de la LGE a la LOGSE buscava garantir que no constituir que l’Educació bàsica es perllongués fins als 16. Si l’edat legal per treballar era fins els 16, l’Educació havia de ser garantida fins els 16. La Logse plantejava fer de l’Educació bàsica 10 anys (6-16) una etapa comprensiva. La constitució del 1978 aplica una sèrie de normatives noves (1980-85; 90,95 ...) Catalunya recupera al 1979 competències educatives. L’Estatut de Sau (1979) hi havia l’esborrany en el qual s’establia que Catalunya tenia competències en educació. L’Estat va dir que tindria competències plenes – que no exclusives- en educació. Els últims 30 anys hi ha un creixement quantitatiu en el sistema i malgrat que al 1990 suposa el canvi d’estructura un gran esforç d’inversió perquè els nois al passar de primària a secundària han de canviar d’escola. Necessiten moltes més instal·lacions i això suposa molts gestos per les Comunitats autònomes. Es va aprovar la llei de la LOGSE però no l’economia que és la

que havia de finançar. No hi havia prou diners per assegurar els recursos que era atendre la diversitat. Per això molts dels barracons són fruit d’una decisió política però que en aquell moment no comptaven amb les infraestructures. Sensació de que no hi ha prou recursos, formació, per atendre tal diversitat. Alguns culpen la LOGSE que va dir que tots alumnes independentment de la seva condició havien d’aconseguir les mateixes competències bàsiques al finalitzar l’etapa de l’ESO. La realitat és que malgrat els esforços per atendre la diversitat, depèn de la comunitat autònoma, 20 ; 21 %, a vegades més. Estem lluny d’haver assolit la fita qualitativa. Llei General d’Educació (LGE 1970). Estableix l’obligatorietat i la gratuïtat d’una educació bàsica comuna, concebuda com un servei públic que l’Estat té la responsabilitat de garantir. Llei Orgànica del Dret a l’Educació (LODE, 1985). Configura la xarxa mixta educativa, pública i privada (concertada i privada) a partir dels concerts

educatius.

Desenvolupa

els

principis

constitucionals

de

participació en la programació de l’ensenyament i en el govern del centre (consells escolars). Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema educatiu (LOGSE, 1990). Defineix la nova estructura del sistema educatiu (etapes, cicles i nivells). Principi bàsic : proporcionar una formació integral a l’alumnat a través d’un sistema d’escola comprensiva on mereix una atenció específica a la diversitat.

LOE (2006). -

Exigència de proporcionar una educació de qualitat a tots els ciutadans d’ambdós sexes, en tots els nivells.

-

La qualitat és inseparable de l’equitat : la qualitat ha de ser per tothom. (Finlàndia : és de qualitat i molt equitatiu, en contra dels que alguns pensaven).

-

S’eviten mesures de segregació (si ho reconeix és que s’estan donant) de l’alumnat tot garantint l’atenció a la diversitat i les diferències.

-

Formació inicial i permanent del professorat en consonància al context del nou espai europeu ( aquesta llei suprimeix el CAP, aquí s’implanta el màster).

-

Participació com a valor bàsic i avaluació transparent ( rendiment de comptes, els diners que van a parar al sistema són tots nostres i s’ha saber què se’n fa). LEC (2009). Primera llei d’educació de Catalunya ( inspirada en la LOE, no pot rebutjar-la ni contradir-la perquè la LOE és orgànica).

-

Proximitat : aprofundeix els mecanismes de corresponsabilització amb les administració locals i preveu unitats de planificació com la zona educativa.

-

Convivència : Els centres educatius hauran de formular una carta de compromís que haurà de ser assumida per a les famílies. El sistema educatiu per si sol no pot distribuir, es necessiten polítiques d’habitatge, etc. Llengua : pretenia tancar el model lingüístic català i aposta pel trilinguisme.

-

Model educatiu propi : defineix el Servei d’Educació de Catalunya tenint en compte els criteris d’equitat, suficiència, excel·lència i coresponsabilitat.

-

Autonomia : aposta per l’autonomia dels centres, reforça el paper de les direccions dels centres públics i crea l’Agència d’avaluació de Catalunya. LOMCE (2013).

-

Fixa les matèries troncals del currículum (voluntat d’acaparar- ho tot, el govern central, amb voluntat de centralització).

-

Castellà és la llengua vehicular a tot l’Estat (la Generalitat haurà de pagar l’escolarització en castellà a una escola privada si no ofereix als pares dita escolarització a la xarxa pública).

-

S’instauren itineraris diferenciats a 4rt d’ESO. Es va intentar amb el PP i ara tornen. Respon a una demanda de bona part del professorat que creu que és més eficaç pedagògicament al 2n cicle d’ESO puguin fer itineraris diferents en funció de les seves capacitats.

-

Revàlides : s’instauren a 4rt d’ESO i 2n Batxillerat necessàries pel títol, el govern central farà el currículum de les matèries comunes.

-

Proves externes a Primària i Secundària regulades pel govern central.

-

Recuperació de la religió com a matèria comptable a l’expedient.

-

Supressió de la selectivitat (cada universitat posarà les seves pròpies proves).

-

Supressió de l’assignatura d’Educació per la Ciutadania (l’havia posat la LOE). Per tant, els criteris polítics són ben presents, perquè no hi ha consens i no deixen de banda el debat partidista. S’ha d’establir les garanties i donar seguretat als centres i als professionals. Activitat grupal El sistema educatiu : K. Robinson “Paradigma del sistema educatiu, 2012”

-

Paradigma d’una escola tipus fàbrica.

-

Paradigma de la divisió entre competències acadèmiques i manuals

-

Paradigma del TDAH com a símptoma

-

Paradigma del pensament divergent i la seva evolució. Quina és la lògica del fenomen dins del sistema ? Quines contradiccions mostra el sistema educatiu que permeti canviar de paradigma?

24/10/2016 TEMA 2 : L’ORGANITZACIÓ A SECUNDÀRIA Una organització és un conjunt de persones ( de 2 persones en endavant es donen els processos organitzatius bàsics. A partir d’aquí és qüestió de volum. Aquest conjunt estan juntes en dos requisits , és a dir, organitzarse té dos requisits : interdependència i interacció. S’organitzen per fer alguna cosa i és que tenir un propòsit comú és el que dóna sentit a la organització. En el cas de secundària, el propòsit és clar, és educar, també per sobre de tot és impartir el currículum que s’estableix des del govern. És garantir que es compleix el currículum. I una setmana té les hores que té i l’estudiant no li podem posar tot i no li podem dir que estigui 24h al

dia

formant-se

però

sí

sabem

els

llindars

que

podem

prémer.

L’organització no és un substantiu...és un verb, una acció! Si connectem amb el dia anterior, diríem que una organització és un sistema perquè és obert i composat per subsistemes interrelacionats ; és complex perquè no hi ha causa-efecte simple, hi ha probabilitats condicionades per persones i situacions ; és evolutiu perquè s’adapta, anticipant-se o reaccionant, de no ser així es mor. Cada dia ens podem reinventar la professió. No ens podem enfadar amb un alumne perquè això vol dir que ens impliquem emocionalment. No es pot tenir una qüestió personal amb un alumne perquè sempre guanya ell. La organització ha de garantir i tenir controlades aquestes coses. Ha de tenir un protocol coherent. Ha d’haver una estratègia, una acció directiva que és la que vetlla per a que l’estratègia es mantingui. Les variables a tenir en compte per la optimització de l’estratègia és la claredat. Cada membre de la organització (conserge, administratiu, director, inspector, tutors, professors han de tenir clar què s’espera d’ells, què s’espera que facin, en segon lloc és preguntar-se si s’està preparat per fer-ho?; la tercera és preguntar-se si es té voluntat per fer-ho. Això és el compromís, perquè sense claredat, coneixement i compromís no hi ha professionalitat. Això afecta a la motivació, satisfacció i vinculació. És a dir, la meva motivació augmentarà quan més satisfet estigui de la meva feina i organització i això permetrà vincular-me més. Aquesta vinculació amb la organització es dóna quan li treus la satisfacció, sinó els processos són a la inversa (desvinculació, insatisfacció...). Coses a observar al 1er període de pràctiques : quin nivell de motivació / satisfacció i vinculació detectem en tota la gent de la organització.

FIXAR-NOS COM ÉS L’ESTRUCTURA

ORGANITZATIVA DEL CENTRE. Quantes reunions de personal docent? A partir d’aquí podem desxifrar l’estructura organitzativa perquè si prima l’estructura horitzontal o la vertical (IMPRIMIR POWER POINT DEDICAT A LA ORGANITZACIÓ DEL CENTRE). Hem de veure quin sistema d’avaluació tenen, quines evidències, perquè això es relaciona amb que el projecte educatiu funcioni. Això ho haurem de preguntar al centre. Si tot el professorat està satisfet, vinculat, etc segurament també ho estaran els alumnes.

La satisfacció

ens remet a les expectatives que ens posem, segons on les situes, si la realitat queda avall causa frustració. També en els alumnes, si disten molt

l’exigència demanada a el que ells poden fer. Si es compleixen és el que en diem benestar del treball. La motivació és la quantitat d’energia, il·lusió i esforç que una persona està disposada a posar en la seva feina (això passa tant per alumnes com per professors). La que és capaç de moure és la intrínseca, si l’alumne no la té és molt difícil posar-la dins. El motor té a veure amb l’estalvi d’energia, si no veu la necessitat de fer l’esforç no el farà perquè entenen que ell només té energia per coses que no serveixen per res. Per tant, s’ha d’engegar per motius que sovint no són els requeriments acadèmics.

El problema són

els conceptes adquirits

mecànicament sense reflexió, per això reflexionar i fer-se seus un nou concepte

de

forma

crítica

requerirà

que

destrueixin

estructures

mecàniques errònies. Si a això li sumem que són 30 alumnes, la metodologia és donar la matèria de forma amena, sí, però no tenim garantia ni que reflexionin ni res perquè no sabem quins a priori tenen. https://psicologiaymente.net/inteligencia/teoria-inteligencias-multiplesgardner# Perquè algú visqui quelcom com a seu ha de ser seu : apropiar-se del treball emocionalment. Resultat significatiu  contingut i resultat útil i important; amplitud de les referències que li donen sentit (externes : client, resultats / internes : impacte, valor estratègic). El repte : convertir la rutina en projecte. Llibertat significativa  Subjectiu : expectatives diferents respecte als marges de llibertat. Això també val pels estudiants , si els hi plantegem l’aprenentatge com un repte es sentiran més lliures ; la llibertat confereix el caràcter de repte; si m’empenten, em resisteixo. El motor intern. Equip  No és imprescindible, però és la manera més natural, tenir consentiment. La clau : el director de l’equip. Si tenim el lideratge en contra els marges d’actuació són més difícils. La paraula màgica és la capacitat de compartir (les metes – finalitats de la Institució, esforç, celebració ..)

Recursos humans : Estructura vertical : Consell escolar (òrgan de participació del centre) i claustres i l’equip directiu. Anàlisi de tres casos : S’analitza la situació d’aquests tres alumnes de secundària a punt d’iniciar el curs. A partir de les seves dades personals i de les dades del seu context, cal reflexionar sobre la seva escolaritat. Poden servir de guia les preguntes : Pescar per interès pedagògic. Indicadors d’avaluació (última pregunta), punt de vista organitzatiu (que és el tema). Els alumnes més delicats donen més feina i imaginació i exigeixen més dedicació i implicació que qualsevol altre. 07/11/2016 Treball comú : pedagogia i sociologia (mes de maig) Aplicació DAFO : anàlisis d’una organització ( analitzar el centre a nivell intern i extern les fortaleses, les debilitats i les oportunitats en relació a les seves fortaleses). El DAFO en sí (esquema) ocupa 1 pàg. Després amb 4-5 pàgines hem d’argumentar els punts i referenciar-los a annexos que aportin dades al punt argumentat, per tant, tots aquests documents els hem de citar i posar l’enllaç si està a la web la informació, si no, és més elaborada de la nostre part hem d’escriure totes les coses d’aquesta manera es justifiquen les 6 pàgs. Es pot fer en grup però la justificació del DAFO i conclusions personals (1/2 pàgs) han de ser en grup. Atendre a la organització dels gru...