Sociologia (Màster professorat, UAB) PDF

Preview

Summary

Apunts classe sociologia. Prof. Rafa Merino....

Description

MÒDUL COMÚ : FORMACIÓ PSICOPEDAGÒGICA –SOCIAL BLOC 3. Sociologia Rafael Merino ( [email protected] ) 1. Societat, família i educació 1.1La societat i l’educació secundària 1.2Reformes educatives i comprensivitat 1.3Les desigualtats socials i educatives 1.4Les transicions a l’educació secundària 1.5Els actors de la comunitat educativa Avaluació BLOC 3 -

Exercici d’avaluació inicial i final de reflexió sobre les funcions socials de l’ensenyament secundari (10%). Passarà un qüestionari el 1er dia de classe i l’últim tornarà a passar el mateix. La reflexió partirà de com ha canviat la nostre visió.

Problemes de l’ensenyament

Propostes

secundari Falta de finançament, poca inversió.

Més diners, d’on?

Massificació aules i reducció personal

Consens polític, lleis fetes per experts,

docent.

llei inamovible, perspectiva holística.

Manca de consens polític per fer lleis

Més autonomia de centre en el

educatives, manca de política

currículum

educativa clara.

Més participació

Inestabilitat política implica currículum

Motivar l’alumnat amb la pràctica

inestable.

docent.

Currículum que no té en compte emocions, pensament crític. Desconnexió entre diferents agents educatius (escola, família, psicòlegs, administració...) Feina del professorat desprestigiada. Mal enfocament gènere, classe, raça, iniquitat educativa. Existència model privat-públic Model educatiu obsolet, currículum molt ampli, didàctica obsoleta, nul·la adaptació a la realitat, currículum lineal, tancat i rígid, i poc centrat a l’alumnat. Poca motivació de professorat i alumnat Manca empatia professorat i alumnat Manca reciclatge professorat. -

Perspectiva històrica. Perspectiva sociohistòrica: la genealogia. Per què hem arribat a on hem arribat. No apareix perquè sí. Els fenòmens socials no apareixen perquè sí, són causes amb un devenir històric.

-

Perspectiva empírica. Dimensionar els fets .Els fenòmens socials s’estudien a partir de com els podem operativitzar. Indicadors empírics. Els fenòmens socials s’han de poder dimensionar

-

Perspectiva ideològica. La mateixa definició d’un problema no és neutre. Té un component ideològica i component que depèn de la lògica de l’actor social (gregaris o lobbis) Exemple : consens polític. En realitat en 40 anys hi ha hagut 4 lleis educatives. Per què no s’arriba en un consens i cada partit al arribar al

poder posa la seva llei? Perquè l’educació no és neutre, respon a interessos, poders tant des de punt de vista material o ideològic. És difícil el consens perquè cadascun defensa el seu model. Poca motivació.

25/10/2016 Problema

Actors

Context

Dimensió

Propostes

Els centres de secundària i la relació amb l’entorn -

Treball després 1a estada de pràctiques (power point) : analitzar l’entorn del centre.

Als 60 emergeix el discurs de crisi de l’escola degut a molts canvis socials. El 1er llibre de difusió, impacte mundial és “La crisi de l’educació”. L’escola entrava en crisi d’identitat per una sèrie de desajustos que no acabava de funcionar bé. Es predicava anar “més enllà” dels “murs” de l’escola. Tot i que als anys 20 ja es postulaven diverses teories (Montessori, Francesc Ferrer i Guàrdia, Rosa Sensat). S’estableixen els 3 conceptes formal, no formal i informal. Això vol dir que més enllà de l’escola hi ha aprenentatge, per tant, als 60 l’escola ja no era la única institució que ensenyava. Tanmateix, hi havia altres espais. Una de les qüestions és si és possible una comunicació, treball en xarxa entre aquests diversos focus. Veure com ha anat evolucionant aquestes esferes i influint-se les unes a les altres. Anem a definir aquests 3 calaixos.

Escolar: institució No escolar : que li que té normes i falli alguna cosa de reglaments que l”escolar” d’entre altres regulen els papers del mestre i l’alumne. On hi ha un temps i espai definit. Que tingui opus, projecte. Reglat (organisme Formal que regula bé sigui públic – MinisteriConselleria), legitima i sanciona. En quin territori és vàlid aquell títol. No reglat No formal Informal (autoescola, no està reconeguda com a conjunt institució) d'institucions i mitjans educatius amb objectius definits que no formen part de cap centre educatiu o de formació

Caselles no són estanques, inclús en els propis països poden anar canviant. La Formació professional n’és l’exemple més clar, perquè durant segles va ser una educació informal. Els aprenentatges es feien per imitació, assaig-error o mestratge directe. Sempre s’havia après així. Amb la Revolució Industrial, els empresaris començaven a veure que a la mà d’obra que li faltava formació i creen les Escoles d’Arts i Oficis, Escola Industrial, Escola del Treball. Per tant, fruit de la demanda de la burgesia de mà d’obra qualificada amb destreses manuals. Ja hi ha una primera institucionalització i entra dins el sistema educatiu. Un mateix aprenentatge en el mateix context pot estar ubicat al marc d’estudi formal, no formal, no reglat. Formes de relació entre comunitat i escola. Com es relaciona la realitat amb el centre. Pots tenir un institut més obert o menys, sigui per estratègia volguda o manca d’estratègia. No és el mateix una comunitat participativa que una altre amb menys ganes. Això ens dóna aquest eix : Integrat seria entorn i interior

integrat, connectat. Una connexió de dins a fora i al revés. El contrari : l’institut cap a dins i la comunitat cap a dins (segregació). L’exemple més contundent és l’Internat. Analitzar l’entorn del centre (part del DAFO que té a veure amb l’entorn) Entorn geogràfic i urbanístic del centre. -

Descripció i valoració (pensat en la perifèria, centralitat en el territori, etc (capital de comarca, municipi,

-

Elements històrics de singularització : conformació històrica del lloc. Territori amb tradició, residu pagès o poble de costa i per tant, turisme té més importància. Sectors que donen identitat.

La gent que hi viu : composició sociodemogràfica de la població -

Estructura per edats : procés d’envelliment o rejoveniment

-

Origen : velles i noves migracions

-

Nivell educatiu de la població adulta

-

Taxes d’activitat, inactivitat i atur

-

Categories professionals : classes treballadores i classes mitjanes, nivells de renda.

-

Composició familiar : nuclear, monoparental, extensa.

Característiques sociopolítiques de la població -

Quantitat i tipus d’associacions

-

Comportament electoral

-

Pràctiques religioses i centres de culte

-

Mobilitzacions i accions col·lectives recents

Problemàtiques socials -

Vinculades al mercat de treball i la pobresa (PIRMI)

-

Vinculades a situacions de marginació i exclusió (d’habitatge, sanitària , familiar)

-

...

Vinculades específicament a infants i joves.

Veure si el centre és un mirall que reflexa el que passa al centre o que distorsiona la realitat. Recollir dades sobre tots aquests indicadors i a la següent sessió (13/12) farem dinàmica. Preparar en 5 minuts l’entorn del nostre centre. Debat per saber limitacions i oportunitats del centre.

10/1/2017 Activitats d’analitzar les lleis LGE

LOGSE 1990

1970

Context

Finalitats

Referents

Obl-post

LOCE

LOE

LOMCE

2002

2006

2013

Reforma PSOE’82 Integració europea Descentralització

PP majoria absoluta

Creixement econòmic Igualtat oportunitats

Igualtat d’oportunitats Compensació

Igualtat oportunita ts Qualitat

Paidocentrisme (que el focus de l’aprenentatge és el nen i no el professor). Idea modernitzadora del que havia de ser un sistema educatiu integrat a la UE

Experimentació Teories pedagògiques : constructivisme / comprensivitat

Esforç

6-14 anys EGB (Graduat Escolar i Certificat Escolar)BUP +FP (1 i 2)

Primària 6-12 ESO 12-16 (2 cicles) Graduat universal. Idea forta

ESO

Dictadura/tecnòcrates

PSOE majoria

PGS

Qualitat i equitat

Esforç. Comprensivit at reformada

ESO. Els que no tenen el graduat es

?

comprensivitat. Fins els 16 anys quasi bé tots havien de tenir el mateix Batxillerat CFGM CFGS. Pas barrat entre el GM i el GS Altres

dissenya el PQPI...