T2- esquelet axial PDF

Preview

Summary

Download T2- esquelet axial PDF

Description

ANATOMOFISIOLOGIA ESQUELET AXIAL

Peces òssies de l’esquelet L’esquelet humà està format per 206 peces òssies independents que es divideixen i es classifiquen en: ▪

Esquelet axial: consta de 80 ossos, representant el 39% del cos humà. Es troba integrat per la columna vertebral, les costelles, l’estèrnum i el crani i la cara.

▪

Esquelet apendicular: consta de 126 ossos que representen el 61% del cos. Es divideix en membres superiors (EESS) i membres inferiors (EEII). Està format per les clavícules, els omòplats o escàpules, húmers, radis, cúbits, els ossos del carp, els ossos ilíacs, el fèmur, la tíbia, el peroné i la resta d’ossos del turmell i el peu. Tots els ossos són bilaterals: els trobem tant a la part esquerra com a la part dreta del cos.

Cap i crani CAP/CRANI (28 ossos) ✓ CRANI: -

Crani (8 ossos)

-

Cara (14 ossos)

✓ OÏDA (6 ossos) HIOIDES (1 os) COLUMNA VERTEBRAL (26 ossos) -

Vèrtebres cervicals (7)

-

Vèrtebres dorsals (12)

-

Vèrtebres lumbars (5)

-

Sacre (5-1)

-

Còccix (1)

TÒRAX (25 ossos) -

Estèrnum (1)

-

Costelles verdaderes (14)

-

Costelles falses (10)

El crani és format per 8 ossos: un os frontal, dos ossos parietals, dos ossos temporals, un occipital, un esfenoides i un etmoides. A continuació els veurem tots, un per un:

FRONTAL L’os frontal és un os pla, únic, mitjà i simètric que ocupa la part més anterior del crani, ja que es troba a la part avantposterior del crani. Aquest ocupa la superfície de la cara que correspon al front i a la prominència coberta per les celles. Serveix de sostre per les òrbites i la part superior/anterior de la base del crani. ▪

Tuberositats frontals: Prominència sobre cada òrbita. Part més prominent del front.

▪

Born supraorbital: Cresta arquejada, superior a la cavitat orbitària i per sota la cella. Uneix l’os frontal amb les òrbites i el nas (cresta nasal).

▪

Forat supraorbitari: Forat o escotadura en el born supraorbitari, per on passen els vasos i els nervis supraorbitaris.

▪

Sinus frontals: Espais recoberts de mucosa que contenen aire. Formen els sinus paranasals.

▪

Apòfisis/espina zigomàtica: es dirigeixen cap el caudal per articular-se amb l’os zigomàtic malar.

▪

Arcs supercil·liars: Les celles es localitzen superficialment als arcs

▪

Glabel·la: Zona llisa entre els arcs supercil·liars i sobre el nas.

PUNTS SUTURALS: Les sutures cranials són articulacions immòbils que sobserven a la unió dels ossos del crani. Pertanyen a la classe d’articulacions anomenades fibroses (teixit fibrós, elàstic i fort). Aquestes articulacions, per tant, són sinartrosis fibroses del tipus sutura. ⎯ Sutura coronal (1): Uneix l’os frontal i l’os parietal. ⎯ Sutura lambdoide (2): Connecta els ossos parietals amb l’os occipital. ⎯ Sutura escamosa (3a): Articulació entre l’os temporal i els parietals. ⎯ Sutura parietomastoidea (3b). ⎯ Sutura sagital (4): Sutura interparietal, connecta els dos ossos parientals del crani. ⎯ Punt bregma (5): Confluència entre la sutura frontal i la sagital. ⎯ Punt lambda (6): La unió entre la sutura sagital i la lambdoide

1

1 3a 5 4

3b

2

6

INTERSECCIÓ DE SUTURES ▪

Pterion: punt corresponent amb l’extrem posterior de la sutura esfenoparietal. És la regió que es configura amb la unió entre l’os frontal, l’esfenoides, el temporal i el parietal. Una fractura en aquesta zona suposa una implicació clínica, ja que si localitza l’artèria meníngia mitjana es pot arribar a produir un hematoma epidural.

▪

Asterion: regió que es forma amb la unió dels ossos parietal, occipital i una porció mastoide del temporal.

Les sutures poden ser dentades (sagital), planes (internasal) o escamoses (parietotemporal).

SINUS PARANASALS Els sinus paranasals són un conjunt de cavitats aèries recobertes d’epiteli respiratori que es troben als ossos frontal, esfenoides i maxil·lar superior. Aquests comuniquen amb les foses nasals a través dels meats. ✓ La funció principal dels sinus és alleujar el pes dels ossos cranials. També s’encarreguen de temperar l’aire inspirat, secretar la mucosa, serveixen de caixa de ressonància de la veu i expulsen els cossos estranys que penetren en la inhalació. D’aquesta manera, influeixen en la respiració, la fonació, l’escalfament i l’olfacció adequades. El sinus propi de cada os desemboca a un meat. Podem distingir diferents meats, depenent de quin desemboca a cada sinus: ⎯ Meat superior: cel·les etmoidals posteriors ⎯ Meat mitjà: cel·les etmoidals anteriors i mitjanes, sinus maxil·lar i frontal. ⎯ Meat inferior: conducte nasolagrimal. Os independent de la cara.

PARIETAL El parietal és un os pla i parell que es troba cobrint la porció superior i lateral del crani, darrere del frontal. Els dos ossos parietals s’articulen a través de la sutura sagital.

TEMPORAL L’os temporal és un os parell i irregular que forma la porció inferior de la paret lateral del crani i part de la seva base. Conté l’òrgan vestibulococlear (les estructures de l’oïda mig i intern). ▪

Apòfisi zigomàtica: Prolongació lateral i anterior que s’articula amb l’apòfisi temporal del zigomàtic o malar, formant així l’arc zigomàtic. (1)

▪

Fosa mandibular/maxil·lar (2)

▪

Apòfisi estiloides: Espina esvelta i prima d’os que es projecta avall i endavant i forma part de la zona petrosa del temporal. (3)

▪

Apòfisis mastoide: Projecció circular que es troba darrera del conducte auditiu extern i que constitueix un punt d’inserció dels músculs. (4)

▪

Esternocleidomastoideu: Múscul bilateral que té origen a l’estèrnum i a la clavícula i té inserció a l’os temporal, concretament a l’apòfisi mastoide. Genera moviments de flexió, rotació i inclinació del cap.

▪

Orifici auditiu extern: Hi passa un conducte que connecta l’exterior fins la membrana del timpà. (5)

▪

ZONES DIFERENCIADES: Porció escamosa, situada a la part posterior i lateral del temporal (6). Porció mastoide, situada a la part posterior-inferior del temporal. Porció petrosa, que forma la cara anterior-superior i la posterior-superior, la cara anterior-inferior i la posterior-inferior.

SUTURES LATERALS

11

1

6 10

5

3 12

4 2 7

8

9

✓

Sutura escamosa (1)

✓

Sutura temporozigomàtica (2)

✓

Sutura esfenoescamosa (3)

✓

Sutura esfenozigomàtica (4)

✓

Sutura frontozigomàtica (5)

✓

Sutura esfenofrontal (6)

✓

Sutura zigomatomaxil·lar (7)

✓

Sutura occipitomastoidea (8)

✓

Sutura lambdoidea (9)

✓

Sutura frontolacrimal (10)

✓

Sutura coronal (11)

✓

Sutura parietomastoidea (12)

➢ ARTICULACIÓ TEMPOROMANDIBULAR (ATM) L’articulació temporomandibular és l’articulació sinovial de tipus bicondilia que existeix entre los temporal i la mandíbula. És l’única articulació mòbil que hi ha a la bilateralitat: el costat esquerra i dret treballen a l’hora. L’ATM, juntament amb l’ajuda de grups de músculs específics, permet a la mandíbula realitzar moviments aplicats a la funció mastegadora (obertura i tancament de la boca, protrusió, retrusió i lateralitat). Fa, per tant, funcions com parlar, mastegar, empassar i badallar.

1) Apofisi conidilar (maxil·lar inferior) 2) Menisc o disc articular

3 2 5

1

4

3) Cavitat glenoide del temporal 4) Tubercle del temporal 5) Conducte auditiu extern

OCCIPITAL L’os occipital constitueix la part posterior, inferior i mitjana del crani. Col·labora a la formació tant de la base com de la volta cranial.

▪

Forat occipital o magne: situat a la part inferior de l’os. Forat per on penetra la medul·la espinal a la cavitat craniana i també les artèries: vertebral i raquídia.

▪

Còndils de l’occipital: Apòfisis ovals de superfície convexa situades una a cada banda del forat occipital. S’articulen amb les depressions de la primera vèrtebra cervical (C1). Formen l’articulació occipitoatlàntica o atlantoccipital.

▪

Protuberància occipital externa: prominència significativa de la cara posterior i línia mitja de l’os sobre el forat occipital.

▪

Cresta occipital externa: es troba sota la protuberància occipital externa i arriba fins el forat occipital o magne.

▪

Línies nucals superiors i inferiors: línies corbes de projecció lateral. Important diferenciar la part superior de l’inferior.

▪

Inion: extrem de la protuberància occipital externa. És el punt de referència cranial posterior.

L’os occipital té una articulació mòbil bicondília amb l’atles. Les articulacions de l’os occipital amb el parietal (lamboide), amb l’esfenoide (occipitoesfenoide) i amb el temporal (occipitomastoide) són fixes.

ARTICULACIONS DE L’OCCIPITAL -

Fixes: Parietal (lambdoide), esfenoïdal (occipitoesfenoidal), temporal (occipitomastoidea)

-

Mòbil: Atles

Vista inferior i lateral del crani

1. FORAT OCCIPITAL O MAGNE 2. CÒNDIL DE L’OS OCCIPITAL

ESFENOIDE L’esfenoide és un os molt poc dens situat a la part central de la base del crani. Forma part de l’estructura interna profunda de la cara, les foses nasals i del propi crani. També configura la fissura orbitària/esfenoide. Es troba entre la porció horitzontal del frontal, la porció basilar de l’occipital i les porcions escamosa i petrosa del temporal. ▪

Cos: Porció central buida de forma cúbica. Es troben els dos sinus esfenoides, que estan recoberts de mucosa, plens d’aire i separats per un envà. A la cara superior del cos de l’esfenoide es troba situada una depressió anomenada sella turca o fossa pituïtària, on s’instaura la hipòfisi o glàndula pituïtària.

▪

Ales majors: Prolongacions del cos de l’esfenoide que es projecten primerament de forma lateral i posteriorment cap endavant i cap amunt. Formen la paret externa de l’òrbita. Presenten diferents orificis: ⎯ Foramen rodó major: per ell passa el nervi maxil·lar superior. ⎯ Foramen oval: per ell passa el nervi maxil·lar inferior. ⎯ Foramen menor o espinós: per ell passa l’artèria meníngia.

▪

Ales menors: Prolongacions fines triangulars situades a la part superior del cos esfenoides. Formen la porció posterior del sostre de l’òrbita. A l’ala menor es troba el forat òptic, per on passa el nervi òptic i l’artèria oftàlmica.

▪

Apòfisis pterigoides: Prolongacions caudals bilaterals, on s’uneixen les ales majors i el cos. Formen la paret externa del nas.

▪

Apòfisis clinoides: Prolongacions amb corbes que limiten la sella turca. N’hi ha quatre: dues laterals, una anterior i una altra posterior.

▪

Fissura orbitària o esfenoide: Obertura allargada en forma de vírgula que es troba per fora del forat òptic i per la que passa el tercer, quart i part del cinquè nervi cranial. Connecta la òrbita amb la zona cerebral i es troba entre l’ala menor i l’ala major.

▪

Foramen anterior: Obertura a la unió de l’esfenoide, el temporal i l’occipital, pel que passa la branca ascendent de l’artèria faríngia.

ORIFICIS DE L’ESFENOIDE ✓ Fenedura esfenoidal / fissura orbitària superior: III (Motor Ocular comú), IV Patètic, V Oftàlmic (Nasal-Frontal-Lacrimal), VI Motor ocular extern. ✓ Forat òptic: Nervi òptic, Artèria oftàlmica ✓ Foramen Rodó major: Nervi Maxil·lar superior ✓ Foramen Oval: Nervi maxil·lar inferior, Artèria meníngia menor ✓ Foramen Rodó menor: Artèria meníngia mitja

ETMOIDE L’etmoide és un os irregular, lleuger i esponjós que es troba a la línia mitja, formant la part anterior de la base del crani, la paret interna/mitja de les órbites, la porció superior de l’envàs nasal (foses) i les parets nasals. Està situat davant de l’esfenoide i darrere dels ossos nasals. És l’estructura de sosteniment superior de la cavitat nasal. L’os etmoide està constituït per quatre parts: una paret vertical, una paret horitzontal i dues masses situades als extrems laterals de la paret horitzontal. ▪

La porció horitzontal també s’anomena làmina cribrosa de l’etmoide. Presenta nombrosos orificis per on passen els nervis olfactoris.

▪

La paret vertical acaba amb una estructura endocranial, que és l’apòfisi crista galli. Es troba per sobre de la làmina horitzontal i el seu vèrtex té el punt d’inserció a les meníngies (membranes que envolten el cervell). També té la làmina perpendicular de l’etmoide, que forma la part superior de l’envàs nasal.

▪

Les masses laterals són molt esponjoses i contenen les cel·les aèries etmoidals (sinus). Conformen la paret medial de les òrbites i les parets laterals de les foses nasals. La superfície interna forma els cornet superior i mitjà, que participen a la formació de les parets laterals del nas. El cornet inferior no es etmoidal, sinó que és un os independent de la cara. Sota d’aquest os es troba el meat, per on drenen els sinus paranasals i la llàgrima muconasal. Pel cornet superior es drenen els sinus esfenoides, mentre que pel mig es drenen els sinus frontals, etmoides i maxil·lars.

▪

Làmina orbital: placa óssia llisa que forma la superfície lateral del laberint de l’os etmoidal del crani.

▪

Làmina perpendicular: correspon a la porció inferior de la làmina vertical. Contribueix a la formació del septe nasal, juntament amb el vòmer i el cartílag del septe.

▪

Laberint etmoidal

▪

Cèl·lules etmoidals

Fontanel·les del nounat Les fontanel·les són espais coberts per una membrana que, com a part del desenvolupament normal, s’observen entre els ossos del crani d’un nadó. Aquests es mantenen separants entre les 12 i els 18 mesos de vida aproximadament i després es fusionen entre si. −

Fontanel·la anterior/major (1)

−

Fontanel·la esfenoïdal (2)

−

Fontanel·la mastoide/posteriolateral (3)

−

Fontanel·la posterior/menor (4)

−

Sutura coronal (5)

−

Sutura frontal (6)

Ossos facials (14 ossos)

SUTURES DELS OSSOS FACIALS

−

Sutura internasal (1)

−

Sutura intermaxil·lar (2)

−

Sutura zigomàtic-maxil·lar (3)

−

Sutura frontozigomàtica (4)

−

Sutura esfenozigomàtica (5)

▪

Propi del nas: dos ossos.

▪

Maxil·lar superior: dos ossos.

▪

Malar/zigomàtic: dos ossos.

▪

Maxil·lar inferior: un os.

▪

Lacrimal o unguis: dos ossos.

▪

Palatí: dos ossos.

▪

Cornets inferiors: dos ossos.

▪

Vòmer: Format per un os.

CARACTERÍSTIQUES DELS OSSOS FACIALS

▪

Os propi del nas: s’uneixen a la línia mitja. Formen el pont nasal i estan formades per cartílag.

▪

Maxil·lar superior: s’articula amb tots els ossos facials excepte el maxil·lar inferior o mandíbula.

▪

Malar / zigomàtic: formen els pòmuls. L’apófisi temporal la forma l’arc zigomàtic.

▪

Mandíbula o maxil·lar inferior: os facial més gran i resistent. Únic mòbil del massís craniofacial. Forma l’articulació temporomandibular (ATM) entre l’apòfisi condilar i la fosa mandibular. A més, permet que l’estructura dental pugui triturar el menjar.

▪

Lacrimal o unguis: és l’os facial més petit i s’assembla en forma i mesura a una ungla. Es troba a una posició postero-externa respecte de l’os nasal. Forma la part medial de l’òrbita.

▪

Palatí: són dues L enfrontades. Participa a la construcció del paladar dur, la part inferior i les parets laterals de la fosa nasal i la part inferior de l’òrbita.

▪

Cornets inferiors o turbinats: creen una turbulència de l’aire inhalat i el filtren abans d’arribar als pulmons. És per on drena la llàgrima muconasal.

▪

Vòmer: os triangular i pla que forma la part inferior i posterior de l’envàs nasal. Divideix el nas en les foses nasals esquerra i dreta.

ESTRUCTURES DEL MAXIL·LAR INFERIOR

1. Angle mandibular 2. Base mandibular 3. Cos mandibular 4. Orifici mentonià 5. Protrusió mentoniana 6. Còndil mandibular 7. Apòfisi alveolar 8. Apòfisi coronoides

OÏDA L’orella consta de 6 ossos diferenciats: martell (2), enclusa (2) i estrep (2).

Os hioide L’hioide és un únic os mitjà i simètric amb forma d’ípsilon situat a la part anterior i mitjana del coll. Consta d’un os i quatre prolongacions laterals anomenades banyes (majors i menors).

Columna vertebral La columna vertebral, espina dorsal o raquis, és una estructura complexa articulada i resistent, en forma d’eix longitudinal, que constitueix la part posterior i inferior de l’esquelet axial. Es caracteritza per ser una estructura rígida que, com es troba fragmentada, també és flexible. És a dir, permet una certa mobilitat. Les funcions de la columna vertebral són: −

Intervé com element de suport de l’esquelet, ja que sosté el tronc.

−

Proporciona protecció a la medul·la espinal.

−

Ajuda a mantenir el centre de gravetat dels vertebrats, permetent als éssers humans a moure’s de peu sense perdre l’equilibri.

La columna vertebral es manté recta gràcies als tendons i els músculs, i representa el 40% del pes corporal. En total està formada vèrtebres: 7 + 12 + 5 + 2

per

26

Les articulacions intervertebrals permeten els moviments de flexió, extensió, inclinació lateral i de gir. L’articulació vertebral està formada per cossos i apòfisis articulars.

VERTEBRA TÍPUS Vèrtebra que té totes les característiques de les vèrtebres, però que no existeix. ▪

Arc neural: protegeix la medul·la espinal a nivell posterior.

▪

Forat vertebral: espai entre cosarc. La unió entre tots els forats vertebrals formen el conducte raquidi.

▪

Pedicles: són els elements d’unió de l’arc en el cos, un a cada banda.

▪

Làmines: continuació posterior dels pedicles formant la part posterior dels forats vertebrals.

▪

Apòfisi transversa: surten als costats entre els pedicles i les làmines.

▪

Apòfisi articular: són 4, 2 superiors i 2 inferiors, que s’articulen amb les apòfisis articulars de les altres vèrtebres.

▪

Apòfisi espinosa: formada per la unió de les 2 làmines en la cara posterior de l’arc. Es dirigeixen enrere.

▪

Forat de conjunció: per on s’articulen els pedicles, surten les arrels nervioses.

▪

Disc intervertebral: sistema d’amortiment de la columna. Entre vèrtebres.

CURVATURES La columna vertebral presenta 4 curvatu...